Decret 554/2023, del 6 de desembre del 2023
Índex
[Mostra/Amaga]Decret 554/2023, del 6-12-2023, pel qual s’aprova el Reglament que regula el contingut dels estudis d’impacte ambiental de projectes i dels estudis ambientals estratègics de plans i programes.
Exposició de motius
El primer text legal que regulava el contingut dels estudis d’impacte ambiental de projectes va ser el Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny, que fou promulgat el 7 de març de 1990. D’ençà d’aquella data, aquest text reglamentari ha estat modificat pel Decret del 25 de juliol del 2001 i per les disposicions finals del Reglament de construcció, del 8 d’abril del 2009. Posteriorment, s’aprovà el Decret del 27-2-2019 d’aprovació de la modificació del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny, que ha estat vigent fins al 6 de maig del 2023.L’aprovació de la Llei 4/2023, del 19 de gener, d’avaluació ambiental de projectes i de plans i programes eleva a rang de llei l’avaluació ambiental de projectes i de plans i programes. La Llei té per objecte integrar els aspectes mediambientals en la redacció i l’autorització de projectes i de plans i programes que tenen efectes significatius sobre el medi ambient, amb la finalitat de promoure un desenvolupament sostenible i garantir un nivell elevat de protecció del medi ambient.
La disposició derogatòria de la Llei 4/2023 revoca el Decret del 27-2-2019 d’aprovació del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny, així com els annexos I, II, III, IV, V i VI del Decret del 2-3-2005 d’aprovació del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics, que, entre altres aspectes, regulaven el contingut dels estudis d’impacte ambiental.
Els articles 10 i 16 de la Llei 4/2023 estableixen, respectivament, que el contingut de l’estudi d’impacte ambiental i el contingut de l’estudi ambiental estratègic es determinen per la via reglamentària. Així doncs, aquest Reglament dona resposta a aquesta necessitat.
D’altra banda, la Llei 4/2023 estableix que els estudis de caràcter ambiental que s’han d’aportar per a determinats projectes amb una incidència més reduïda sobre el medi ambient no queden sotmesos a avaluació d’impacte ambiental i se simplifica, d’aquesta manera, la tramitació de l’autorització. Aquests projectes estan sotmesos únicament a un pla de restauració i a un pla de vigilància ambiental, i cal definir-ne també el contingut.
Així doncs, l’objectiu d’aquest Reglament és, d’acord amb la Llei 4/2023, establir el contingut dels estudis d’impacte ambiental i dels plans de restauració i plans de vigilància ambiental de projectes, així com dels estudis ambientals estratègics de plans i programes.
En conseqüència, a proposta del ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, el Govern, en la sessió del dia 6 de desembre del 2023, adopta el següent:
Decret
Article únic
S’aprova el Reglament que regula el contingut dels estudis d’impacte ambiental de projectes i dels estudis ambientals estratègics de plans i programes, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament que regula el contingut dels estudis d’impacte ambiental de projectes i dels estudis ambientals estratègics de plans i programes
Article 1. Objecte
Aquest Reglament té per objecte regular el contingut dels estudis d’impacte ambiental i dels plans de restauració i plans de vigilància ambiental de projectes, així com dels estudis ambientals estratègics de plans i programes.
Article 2. Definicions dels conceptes tècnics
A efectes de l’aplicació d’aquest Reglament, es defineixen els conceptes tècnics següents:
a) Impacte ambiental: alteració o modificació d’origen antròpic sobre el medi ambient.
b) Impacte positiu: aquell admès com a tal tant per la comunitat tècnica i científica com per la població en general, en el context d’una anàlisi completa dels costos i beneficis genèrics i de les externalitats de l’actuació prevista.
c) Impacte negatiu: aquell que es tradueix en una pèrdua de valor naturalístic, estètic, cultural, paisatgístic o de productivitat ecològica, o en un increment dels perjudicis derivats de la contaminació, de l’erosió i d’altres riscs ambientals.
d) Impacte directe: aquell que té una incidència immediata en algun aspecte ambiental.
e) Impacte indirecte: aquell que no és un resultat directe del projecte, pla o programa.
f) Impacte acumulatiu: aquell que provoca un increment progressiu de la gravetat sobre algun aspecte ambiental, ja que no existeixen mecanismes d’eliminació amb una efectivitat temporal similar a la de l’augment de l’agent causant del dany.
g) Impacte permanent: aquell que representa una alteració que no desapareix en el temps.
h) Impacte temporal: aquell que suposa una alteració no permanent en el temps, amb un termini temporal de manifestació que pot ser estimat o determinat.
i) Impacte sinèrgic: aquell que es produeix quan l’efecte conjunt de la presència simultània de diversos agents suposa una incidència ambiental més gran que l’efecte suma de les incidències individuals considerades de manera aïllada.
j) Impacte ambiental compatible: aquell en què la recuperació és immediata en detenir-se l’activitat i no requereix mesures preventives o correctores.
k) Impacte ambiental moderat: aquell en què la recuperació no requereix mesures preventives o correctores intensives, i en què la consecució de les condicions ambientals inicials requereix un cert temps.
l) Impacte ambiental sever: aquell en què la recuperació de les condicions del medi exigeix mesures preventives o correctores i en què, encara que se n’apliquin, la recuperació requereix un període de temps dilatat.
m) Impacte ambiental crític: aquell en què la magnitud és superior al llindar acceptable. Amb aquest impacte es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense possibilitat de recuperació, inclús amb l’adopció de mesures preventives o correctores.
n) Impacte residual: pèrdues o alteracions dels valors naturals quantificades en nombre, superfície, qualitat, estructura i funció que no poden ser evitades ni reparades un cop aplicades in situ totes les possibles mesures de prevenció i correcció.
o) Mesures preventives: accions destinades a evitar o mitigar l’aparició dels impactes ambientals negatius, de manera anticipada, de determinats projectes, plans i programes.
p) Mesures correctores: accions destinades a reduir i atenuar els impactes ambientals negatius que no es poden eliminar de determinats projectes, plans i programes.
q) Mesures compensatòries: mesures aplicades per compensar l’impacte ambiental negatiu de determinats projectes, plans i programes.
b) Impacte positiu: aquell admès com a tal tant per la comunitat tècnica i científica com per la població en general, en el context d’una anàlisi completa dels costos i beneficis genèrics i de les externalitats de l’actuació prevista.
c) Impacte negatiu: aquell que es tradueix en una pèrdua de valor naturalístic, estètic, cultural, paisatgístic o de productivitat ecològica, o en un increment dels perjudicis derivats de la contaminació, de l’erosió i d’altres riscs ambientals.
d) Impacte directe: aquell que té una incidència immediata en algun aspecte ambiental.
e) Impacte indirecte: aquell que no és un resultat directe del projecte, pla o programa.
f) Impacte acumulatiu: aquell que provoca un increment progressiu de la gravetat sobre algun aspecte ambiental, ja que no existeixen mecanismes d’eliminació amb una efectivitat temporal similar a la de l’augment de l’agent causant del dany.
g) Impacte permanent: aquell que representa una alteració que no desapareix en el temps.
h) Impacte temporal: aquell que suposa una alteració no permanent en el temps, amb un termini temporal de manifestació que pot ser estimat o determinat.
i) Impacte sinèrgic: aquell que es produeix quan l’efecte conjunt de la presència simultània de diversos agents suposa una incidència ambiental més gran que l’efecte suma de les incidències individuals considerades de manera aïllada.
j) Impacte ambiental compatible: aquell en què la recuperació és immediata en detenir-se l’activitat i no requereix mesures preventives o correctores.
k) Impacte ambiental moderat: aquell en què la recuperació no requereix mesures preventives o correctores intensives, i en què la consecució de les condicions ambientals inicials requereix un cert temps.
l) Impacte ambiental sever: aquell en què la recuperació de les condicions del medi exigeix mesures preventives o correctores i en què, encara que se n’apliquin, la recuperació requereix un període de temps dilatat.
m) Impacte ambiental crític: aquell en què la magnitud és superior al llindar acceptable. Amb aquest impacte es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense possibilitat de recuperació, inclús amb l’adopció de mesures preventives o correctores.
n) Impacte residual: pèrdues o alteracions dels valors naturals quantificades en nombre, superfície, qualitat, estructura i funció que no poden ser evitades ni reparades un cop aplicades in situ totes les possibles mesures de prevenció i correcció.
o) Mesures preventives: accions destinades a evitar o mitigar l’aparició dels impactes ambientals negatius, de manera anticipada, de determinats projectes, plans i programes.
p) Mesures correctores: accions destinades a reduir i atenuar els impactes ambientals negatius que no es poden eliminar de determinats projectes, plans i programes.
q) Mesures compensatòries: mesures aplicades per compensar l’impacte ambiental negatiu de determinats projectes, plans i programes.
Article 3. Contingut de l’estudi d’impacte ambiental de projectes (EIA)
1. D’acord amb la Llei 4/2023, l’estudi d’impacte ambiental identifica, descriu i avalua de manera apropiada per a cada cas particular els efectes significatius directes i indirectes d’un projecte sobre els factors següents:
a) La població i la salut humana.
b) La biodiversitat, amb una atenció especial a les espècies protegides i els hàbitats d’interès.
c) Les terres, el sòl, l’aigua, l’aire i el clima.
d) Els béns materials, el patrimoni cultural i el paisatge.
e) La interacció entre el conjunt dels factors anteriors.
b) La biodiversitat, amb una atenció especial a les espècies protegides i els hàbitats d’interès.
c) Les terres, el sòl, l’aigua, l’aire i el clima.
d) Els béns materials, el patrimoni cultural i el paisatge.
e) La interacció entre el conjunt dels factors anteriors.
LesLleis.com
2. L’annex I d’aquest Reglament detalla el contingut de l’estudi d’impacte ambiental de projectes (EIA), incloent-hi el contingut complementari de l’EIA per a projectes que afecten el medi aquàtic.
Article 4. Contingut del pla de restauració ambiental de projectes
1. D’acord amb la Llei 4/2023, el pla de restauració ambiental és el document tècnic ambiental que, basant-se en els impactes ambientals identificats, localitza amb precisió i planifica en el temps els treballs necessaris per dur a terme les mesures preventives, correctores o compensatòries, tant durant les obres com un cop el projecte està executat i en funcionament.
2. L’annex II d’aquest Reglament detalla la informació que ha de contenir el pla de restauració ambiental de projectes.
Article 5. Contingut del pla de vigilància ambiental de projectes
1. D’acord amb la Llei 4/2023, el pla de vigilància ambiental és el document tècnic ambiental que estableix el procediment de control de l’execució adequada i de l’efectivitat de les mesures preventives, correctores o compensatòries descrites en el pla de restauració ambiental.
2. L’annex III d’aquest Reglament detalla la informació que ha de contenir el pla de vigilància ambiental de projectes.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.