Carregant...
 

Decret 427/2024, del 6-11-2024, d’aprovació del Reglament de funcionament del Tribunal Mèdic.


El 24 d’octubre del 2019, va entrar en vigor el Reglament de funcionament del Tribunal Mèdic per fer efectives les disposicions de l’article 257, apartats 2 i 3, de la Llei 6/2019, del 31 de gener, de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, els quals establien que en els recursos administratius que tinguessin per objecte la valoració de l’estat de salut de la persona assegurada, el Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), abans de resoldre, podia demanar un informe mèdic elaborat per un facultatiu especialista sense cap vinculació amb les parts. En aquest cas, si l’informe del facultatiu especialista sense cap vinculació amb les parts no era coincident amb l’emès per la Comissió de Valoració Mèdica de la CASS, es podia demanar un tercer informe a un tribunal mèdic compost per un metge de la CASS, el facultatiu especialista sense cap vinculació amb les parts i un metge especialista en valoració del dany corporal, independent i nomenat per l’Àrea de Medicina Legal i Forense, adscrita al Departament de Justícia i Interior, al seu torn adscrit al Ministeri de Justícia i Interior.

Ulteriorment, i arran de la modificació introduïda per la Llei 18/2020, del 17 de desembre, del pressupost per a l’exercici del 2021, es va modificar l’article 257 del text refós de la Llei 17/2008 amb la finalitat de simplificar els procediments de resolució de recursos administratius que tinguin per objecte la valoració de l’estat de salut de la persona assegurada. Aquesta modificació atorga la facultat o bé a la persona assegurada, o bé al Consell d’Administració de la CASS, de demanar el parer d’un tribunal mèdic per valorar l’estat de salut i el grau de menyscabament d’una persona. Aquest tribunal està compost per tres metges especialistes: un metge nomenat per l’Àrea de Medicina Legal i Forense (especialista en valoració del dany corporal), un metge de la CASS i un metge nomenat per la persona assegurada.

A fi d’articular aquest canvi normatiu, en data 2 de febrer del 2022 es va publicar el Decret 38/2022, del 26-1-2022, d’aprovació del Reglament de funcionament del Tribunal Mèdic.

Passats més de dos anys, escau modificar alguns aspectes de les previsions normades per aquest Reglament. Particularment, i atesa l’actualització de les tarifes mèdiques efectuada els anys 2023 i 2024, escau regularitzar les retribucions que ha de percebre el metge especialista en valoració de dany corporal designat per l’Àrea de Medica Legal i Forense, les quals es troben fixades a l’article 9 del Reglament.

Però no tan sols això, sinó que també cal reconfigurar el contingut dels articles 3, 6 i 7 amb motiu d’actualitzar el funcionament d’aquest Tribunal Mèdic a la normativa vigent i per incloure-hi les eines de gestió necessàries per al correcte funcionament d’aquest òrgan.

L’abast de les modificacions i millores esmentades i la facilitat de consultar la norma reglamentària aconsellen de no promoure un reglament que indiqui només les disposicions que es modifiquen, sinó d’aprovar-ne un de nou, encara que una part de les disposicions es mantinguin invariades en relació amb les del Decret 38/2022.

Pels motius exposats, el Govern, en la sessió del 6 de novembre del 2024, a proposta del Ministeri de Justícia i Interior, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic

S’aprova el Reglament de funcionament del Tribunal Mèdic, que entrarà en vigor quinze dies després de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament de funcionament del Tribunal Mèdic

Article 1. Objecte

Aquest Reglament té per objecte regular l’actuació i les normes de funcionament del Tribunal Mèdic previst per l’apartat 2 de l’article 257 de la Llei de la seguretat social, modificat per la Llei 18/2020, del 17 de desembre, del pressupost per a l’exercici del 2021.
Article 2. Funció del Tribunal Mèdic

El Tribunal Mèdic és un òrgan col·legiat que té encomanada la funció de valorar l’estat de salut i el grau de menyscabament d’una persona assegurada, en el marc de la resolució d’un recurs administratiu presentat al Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), amb la petició prèvia de la persona assegurada o bé del mateix Consell d’Administració.
Article 3. Composició del Tribunal Mèdic

1. El Tribunal Mèdic està format pels membres següents:

a) Un metge especialista en valoració de dany corporal nomenat per l’Àrea de Medicina Legal i Forense del Govern.
b) Un metge designat per l’Àrea de Control Sanitari de la CASS.
c) Un metge nomenat per la persona assegurada.

LesLleis.com

2. El metge especialista en valoració de dany corporal nomenat per l’Àrea de Medicina Legal i Forense actua com a president del Tribunal Mèdic, i el metge designat per l’Àrea de Control Sanitari de la CASS, com a secretari.
Article 4. Procediment per al nomenament del metge per part de l’Àrea de Medicina Legal i Forense

1. Els metges especialistes en valoració de dany corporal que vulguin dur a terme les funcions previstes en aquest Reglament com a metge del Tribunal Mèdic nomenat per l’Àrea de Medicina Legal i Forense, ho han de sol·licitar per escrit al Ministeri de Justícia i Interior juntament amb l’acreditació de la seva formació i experiència en valoració de dany corporal.

2. El Ministeri de Justícia i Interior publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el nom dels metges que poden ser nomenats per l’Àrea de Medicina Legal i Forense per formar part del Tribunal Mèdic.

3. L’Àrea de Medicina Legal i Forense pot designar un metge especialista en valoració del dany corporal que no estigui establert al Principat d’Andorra, per formar part del Tribunal Mèdic.
Article 5. Condicions del metge designat per l’Àrea de Medicina Legal i Forense

1. El metge nomenat per l’Àrea de Medicina Legal i Forense ha de gaudir de total independència respecte de la CASS i de la persona assegurada objecte de la valoració, i no pot ser el metge tractant d’aquesta persona.

2. El metge nomenat per l’Àrea de Medicina Legal i Forense està subjecte a les mateixes causes d’abstenció i de recusació previstes pel Codi de l’Administració per als funcionaris que intervenen en la tramitació d’un expedient, i pot ser recusat per qualsevol de les parts que intervenen, en el cas que no s’abstingui. La recusació s’ha de plantejar per escrit davant del cap de l’Àrea de Medicina Legal i Forense, i contra la resolució que adopti no és possible la interposició de recurs, sense perjudici que la causa de recusació es pugui al·legar en el procediment jurisdiccional posterior.

3. En cas que el metge designat s’abstingui o sigui recusat, l’Àrea de Medicina Legal i Forense nomena un altre metge.




Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.