Llei 18/2020, del 17 de desembre, del pressupost per a l’exercici del 2021 (Text refós per LesLleis.com)

Llei 18/2020, del 17 de desembre, del pressupost per a l’exercici del 2021

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 17 de desembre del 2020 ha aprovat la següent:

Llei 18/2020, del 17 de desembre, del pressupost per a l’exercici del 2021

Exposició de motius

El marc normatiu del pressupost general de l’Estat per a l’exercici 2021 es fonamenta en la Constitució del Principat d’Andorra, del 28 d’abril del 1993; la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors, respectivament.

La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici 2021 l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d’acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d’acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s’emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.

En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d’ingressos per a l’exercici 2021 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici 2021 l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I també, les regles o els criteris d’execució del pressupost general per a l’exercici 2021, per mitjà de l’articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.

Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals i derogatòries, modificacions i derogacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l’equilibri en l’execució del marc pressupostari i per vetllar per la utilització dels recursos disponibles d’acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia) a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors.

El marc pressupostari del Govern, actualitzat per al període que va de l’exercici 2020 a l’exercici 2023, ambdós inclosos, suporta el programa del Govern del mandat legislatiu, que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat. Més concretament, tant la Llei del pressupost com el marc pressupostari donen suport al programa Horitzó 23, que ha reestructurat els eixos estratègics de l’acció política del Govern per a aquesta legislatura a causa de la pandèmia del SARS-CoV-2. Aquest marc pressupostari, que inclou el pressupost de l’exercici 2021, s’ha posat al dia d’acord amb el Pla d’equilibri financer, que s’annexa a aquesta Llei i que correspon, alhora, al Pla d’equilibri actualitzat del pressupost extraordinari, destinat a finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària provocada per la pandèmia del SARS-CoV-2 –aprovat mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 5/2020.

Cal fer avinent que les mesures econòmiques per fer front a la crisi pel nou coronavirus SARS-CoV-2 provoquen un risc d’incompliment de les obligacions que estableix la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions posteriors. El pla d’equilibri financer preveu tornar a la situació d’equilibri pressupostari abans no s’acabi l’exercici pressupostari del 2025, arran de la desviació pressupostària i la superació d’alguns paràmetres del marc pressupostari de l’Administració general de l’Estat per al temps corresponent al mandat 2020-2023 provocades per l’aprovació del pressupost extraordinari per la crisi del coronavirus.

La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, “Els crèdits i les seves modificacions”, atès que s’hi defineix l’àmbit del pressupost de l’Estat, i s’aprova la totalitat dels estats d’ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula la Llei general de les finances públiques en aquest sentit.

El capítol segon de la Llei del pressupost, “Gestió pressupostària i despesa pública”, regula els aspectes en matèria de contractació pública, d’ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables. En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l’Administració general, de l’Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

En relació amb les retribucions del personal, la Llei estableix que no s’actualitzaran durant l’exercici 2021 en funció de l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC). Aquesta mesura va adreçada a contenir la despesa en matèria de retribucions públiques en el context del dèficit ocasionat per la crisi sanitària i el seu impacte en el creixement econòmic del país.

Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s’han produït en l’aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei del contracte de relacions laborals –aplicable a les entitats dependents o vinculades a l’Administració general– i que s’han generat arran de les restriccions legals del període que va de l’any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal eventual. En aquest sentit, igual que els anys 2016, 2017, 2018, 2019 i 2020, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal interí es poden cobrir amb personal fix, d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o de l’òrgan competent, i amb els informes previs preceptius. La Llei també preveu la possibilitat de cobertura de les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades.

Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable dels recursos humans de les administracions o entitats que integren el pressupost de l’Estat, respectivament. Per a la provisió d’aquestes places, es requereix l’informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.

El capítol tercer de la Llei del pressupost general, “Operacions financeres”, regula en un primer article la fixació de l’interès legal i, des de l’exercici 2015, de l’interès moratori. I, en un segon article, el règim de l’endeutament i la fixació, per a l’exercici 2021, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari.

Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. El primer article determina l’actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d’acord amb l’índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’import de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, siguin inferior a dues vegades el salari mínim establert per a l’any 2021 i no siguin objecte d’increment en aplicació de l’article 7 de la Llei 23/2019, es revaloren durant l’any 2021 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). La resta de prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es revaloren.

El darrer article d’aquest capítol tercer és el referent a la determinació com a valor de referència del 0% quan l’índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l’any 2020.

La Llei del pressupost general per a l’exercici 2021 conté una disposició addicional, una disposició transitòria i nou disposicions finals.

La disposició addicional primera aprova l’actualització del pla d’equilibri financer del pressupost extraordinari destinat a finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 aprovat mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, que s’annexa a aquesta Llei.

La Llei es tanca amb un conjunt de disposicions finals que recullen les modificacions amb caràcter permanent realitzades de diverses normes legals; una disposició final, la vuitena, que encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, presenti el projecte de consolidació de les lleis que es modifiquen mitjançant disposicions finals amb caràcter permanent per la Llei de pressupost de l’exercici 2021; i la disposició final novena sobre l’entrada en vigor de la norma.

La disposició transitòria primera equipara el tractament per les persones amb dret a una pensió de viduïtat temporal, en cas de compliment del nou requisit. La disposició transitòria primera de la Llei 9/2019, del 7 de febrer, de modificació de la Llei 17/2008 permetia únicament a les persones amb dret a una pensió de viduïtat vitalícia a poder sol·licitar, en el termini d’un any, l’aplicació de les disposicions de l’esmentada Llei si els hi són més favorables, i aquesta disposició no era aplicable a les persones amb dret a una pensió de viduïtat temporal.

La disposició final primera reprèn la modificació en relació amb les lleis dels pressupostos dels exercicis 2017, 2018, 2019 i 2020: de l’article 7 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, quant a la suspensió de l’aplicació del sistema de gestió i avaluació de l’acompliment en l’etapa de gestió corresponent, matisant que aquesta suspensió és fins a l’aprovació del reglament sobre els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment que determina l’article 63.7 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública.

La disposició final segona modifica l’article 50 (“Definició i modalitats”) del capítol sisè (“Endeutament”) de la Llei general de les finances públiques (LGFP), del 19-12-1996, i fa encabir dins l’endeutament públic les operacions financeres amb institucions financeres internacionals, a banda de les previstes amb bancs i caixes d’estalvi, amb radicació tant a Andorra com a l’estranger. Aquesta modificació respon a la política d’endeutament del Govern de diversificar les línies de finançament de l’Estat orientades a: tenir diferents vies de finançament alternatives i així guanyar resiliència davant escenaris econòmics puntuals, buscar línies de finançament internacional que evitin concentrar el risc de finançament només en les vies de finançament internes a Andorra (emissió de bons o formalització de línies de finançament amb entitats de crèdit andorranes) i participar d’organismes i línies de finançament multilaterals que permetin també ampliar la xarxa d’elements d’homologació i millora reputacional d’Andorra.

La disposició final tercera modifica l’article 12.3 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i estableix que, a efectes del càlcul del deute públic del Principat d’Andorra, no es tenen en compte –a banda dels fons de reserves de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i del deute públic subscrit per un tercer no vinculat– les operacions financeres corresponents a la participació d’Andorra en el Departament de Drets Especials de Gir del Fons Monetari Internacional relatives a la subscripció de la quota al fons en concepte de reserves d’Andorra a l’exterior.

La disposició final quarta modifica l’article 35, “Selecció d’entitats dipositàries”, de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, afegint un nou apartat 6 que estableix que els criteris de repartiment entre les entitats dipositàries del patrimoni del Fons de reserva els determina la Comissió Gestora segons criteris estrictament tècnics que permetin objectivar en mètriques concretes els principis de solvència, experiència, especialització i capacitat. Aquesta modificació permet clarificar com s’ha d’actuar en cas que, un cop seleccionades les entitats dipositàries, calgui efectuar traspassos entre aquestes entitats. El mecanisme proposat és el mateix que preveu l’apartat 6 de l’article 33, “Selecció d’entitats gestores i criteris de repartiment”, de la mateixa Llei per a les entitats gestores.

La disposició final cinquena modifica apartats d’articles de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors per atorgar una prestació de maternitat o paternitat en cas de mort del fetus amb 180 dies o més de gestació i establir un dret de prestació de paternitat en cas de mort del nadó. També estableix que la prestació de paternitat s’ha de realitzar en dies consecutius. Permet facilitar el dret a generar una pensió d’orfenesa en els casos en què la persona difunta no hagués cotitzat en els darrers divuit mesos abans de la defunció, si la persona assegurada difunta havia cotitzat un mínim de quinze anys que s’assimilaria als requisits vigents per generar dret a pensió de viduïtat. Finalment, simplifica els procediments de resolució de recursos administratius que tinguin per objecte la valoració de l’estat de salut de la persona assegurada.

La disposició final sisena modifica l’article 19 de la Llei 32/0214, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors per incrementar el volum d’aportacions i augmenta el topall garantit del compte per permetre una incidència major en cas d’una futura crisi.

Per acabar la disposició final setena té com a objectiu matisar, complementar o addicionar el que s’estableix en el règim general. En concret, aquesta disposició addicional adequa els coeficients d’actualització utilitzats en el càlcul de la base de tributació establerts en la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, d’acord amb la disposició addicional segona de la mateixa Llei.

Capítol primer. Els crèdits i les seves modificacions

Article 1. Àmbit del pressupost de l’Estat i rang de la Llei

1. En el pressupost de l’Estat per a l’exercici 2021 s’hi integren:

Article 2. Estat d’ingressos i despeses

1. En l’estat de despeses de l’Administració general s’atorguen crèdits per afrontar les despeses ordinàries per un import total de 463.305.393,34 euros i crèdits per fer front a l’exigibilitat dels actius i passius financers per un import de 244.315.967,86 euros.

El pressupost de despeses de l’Administració general es finança:



2. Els pressupostos de les entitats parapúbliques i de dret públic a les quals es refereix l’apartat b de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:



3. Els pressupostos de les societats públiques participades per l’Administració general a les quals es refereix l’apartat c de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:

Article 3. Transferències de crèdit

1. D’acord amb l’article 26 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors:



2. Els apartats del punt 1 d’aquest article són aplicables també a les entitats parapúbliques o de dret públic. En aquest cas, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les entitats parapúbliques o de dret públic.

3. El Govern ha de comunicar al Consell General les modificacions de crèdit efectuades sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats anteriorment, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen la modificació esmentada.