Sentència 45-2020 del TSJA. Impost sobre la Renda de les Activitats Econòmiques. Adquisició béns immobles mortis causa. Competències de la Comissió Tècnica Tributària. Disposició Transitòria Segona de la Llei 95/2010.
Extracte facilitat per Strategos
Resum: Reprodueix els fonaments de la sentència 2-2020, de 21 de febrer, atès que es tracta d’un supòsit de fet de naturalesa similar:La resolució del procediment de revocació que regula l’article 146 de la Llei de bases de l’ordenament tributari corresponia a la Comissió Tècnica Tributària. Aquest acte de revocació no es pot separar del d’aprovació d’una nova liquidació i per tant la Comissió Tècnica Tributària era competent per a dictar la nova liquidació.
La resolució de la Comissió Tècnica Tributària no és nul·la de ple dret i es fa necessari resoldre la qüestió de fons, sense retornar prèviament les actuacions a la Batllia.
La qüestió de fons consisteix en determinar la forma en què s’han de valorar els béns immobles adquirits mortis causa per la part agent abans de l’aplicació efectiva de la Llei de l’impost sobre societats, i a la que es remet la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques.
El Tribunal aplica la disposició transitòria segona de la Llei de l’impost sobre societats i estableix que el valor dels béns immobles s’obté deduint del valor d’adquisició, l’amortització lineal corresponent als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l’element i la data de producció d’efectes de la Llei.
Resolució: Revoca sentència recorreguda (Tribunal de Batlles 20 de maig de 2020) i estima el recurs d’apel·lació presentat per Govern.
Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.
C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
+376 805 705
strategos@strategos.ad
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000018/2018
Núm. Rotlle: TSJA-0000056/2020
SENTÈNCIA 45-2020
PARTS:
Apel·lant: GOVERN D’ANDORRARepresentant: Sra. IOM
Advocada: Sra. EVC
Advocada: Sra. EVC
Apel·lat: Sr. LCR
Representant: Sr. ACR
Advocada: Sra. CBB
Advocada: Sra. CBB
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL
President: | Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA |
Magistrats: | Sr. Bernard PLAGNET Sra. Elsa PUIG MUÑOZ |
Andorra la Vella, el divuit de desembre de dos mil vint.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000018/2018.
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard PLAGNET el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. LCR va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de data 27 d’abril de 2018 que revoca la Resolució del 16 de gener de 2018 dictada pel mateix òrgan en relació a la liquidació emesa el 5 de setembre de 2017 pel Director adjunt d’inspecció tributària i formular una nova liquidació estimant així parcialment el recurs.2.- En la sentència del 20 de maig de 2020 el Tribunal des Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. LCR.
3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 11 de setembre de 2020, el Govern estima en substància:
- La Comissió Tècnica Tributària essent l’òrgan que va dictar l’acte susceptible de revocació havia d’acordar o no la revocació de la resolució del recurs administratiu.
- Sobre el fons, tenint en compte que l’any 2011, quan té lloc l’adquisició dels béns, l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques no és d’aplicació, cal determinar quina és la normativa aplicable.
- En el moment de l’adquisició dels béns i en defecte d’una norma tributària, corresponia fer remissió a la norma comptable i valorar aquests béns d’acord amb les disposicions del Pla general de comptabilitat, aprovat pel Decret del 23 de juliol de 2008.
El Govern ha confirmat els seus arguments mitjançant l’escrit de conclusions de data 3 de novembre de 2020.
4.- En la seva contesta de data 5 d’octubre de 2020, el Sr. LCR estima en substància:
- Revocar una resolució i formular una liquidació són dos actes completament diferents i separables. A criteri d’aquesta part, si bé la Comissió Tècnica és competent per al primer, no ho és per al segon.
- Si s’examina el fons: vulneració de la doble instància.
- Subsidiàriament, sobre el fons: l’argument utilitzat per la Comissió Técnica Tributària consistent en negar l’aplicació de l’article 15 de la Llei 95/2010 de 25 de desembre, de l’impost sobre societats, no és ajustat a dret.
La resolució de la Comissió Tècnica Tributària de data d’abril de 2018, no és ajustada a dret ja que inclou una valoració que hauria de ser reconsiderada per als edificis més antics.
La disposició segona de la Llei de l’impost de societats preveu com cal valorar des d’un punt de vista tributari els béns immobles en funcionament, en la data d’aplicació efectiva d’aquesta Llei; així doncs no és necessari recórrer a la normativa comptable per tal de poder determinar el valor fiscal dels béns immobles adquirits pel Sr. LCR.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.