Carregant...
 

Sentència 2/2020 del TSJA. Impost sobre la Renda de les Activitats Econòmiques. Adquisició béns immobles mortis causa. Competències de la Comissió Tècnica Tributària. Disposició Transitòria Segona de la Llei 95/2010.


Extracte facilitat per Strategos

Resum: La resolució del procediment de revocació que regula l’article 146 de la Llei de bases de l’ordenament tributari corresponia a la Comissió Tècnica Tributària. Aquest acte de revocació no es pot separar del d’aprovació d’una nova liquidació i per tant la Comissió Tècnica Tributària era competent per a dictar la nova liquidació.

La resolució de la Comissió Tècnica Tributària no és nul·la de ple dret i es fa necessari resoldre la qüestió de fons, sense retornar prèviament les actuacions a la Batllia.

La qüestió de fons consisteix en determinar la forma en què s’han de valorar els béns immobles adquirits mortis causa per la part agent abans de l’aplicació efectiva de la Llei de l’impost sobre societats, i a la que es remet la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques.

El Tribunal aplica la disposició transitòria segona de la Llei de l’impost sobre societats, quina ja va ser examinada per la mateixa Sala a la sentència 98-2019, i de la que en reitera el criteri: l’amortització no podia iniciar-se quan es va fer l’aportació -en aquest cas l’adquisició mortis causa-, sinó que calia deduir l’amortització lineal corresponent als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l’element i la data de producció d’efectes de la Llei.

Resolució: Revoca sentència recorreguda (Tribunal de Batlles 11 de juny de 2019) i estima el recurs d’apel·lació presentat per Govern.


Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.


Logostrategos

C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
 +376 805 705 
strategos@strategos.ad

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000052/2018
Núm. de Rotlle: TSJA-0000060/2019

SENTÈNCIA 2-2020

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA
Representant: Sra. IOM
Advocada: Sra. MBV

Apel·lat: Sr. AMP
Representant: Sr. JFC
Advocat: Sr. XJR

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President:
Magistrats:
M. I. Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA
M. I. Sr. Bernard PLAGNET
M. I. Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Andorra la Vella, vint-i-ú de febrer de dos mil vint.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000052/2018.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. AMP va interposar demanda contra el GOVERN, en què impugnava la resolució de 27 d’abril de 2018 de la Comissió Tècnica Tributària, mitjançant la qual es va revocar una anterior resolució de 16 de gener de 2018 i, en el seu lloc, es va formular una nova liquidació per l’impost sobre la renda de les d’activitats econòmiques, corresponent als exercicis 2012, 2013 i 2014. Aquesta nova liquidació comportava l’estimació parcial del recurs interposat per l’agent davant de la Comissió Tècnica Tributària el 13 d’octubre de 2017.

La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat la demanda i ha declarat la nul·litat de ple dret de la resolució impugnada, en considerar que havia estat dictada per un òrgan manifestament incompetent.

2.- La representació del GOVERN ha interposat recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència del Tribunal de Batlles, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

a) La Comissió Tècnica Tributària és la competent per adoptar la resolució recorreguda, ja que es tractava de revocar un acte de la mateixa Comissió, i, en aquest sentit, la sentència no ha tingut en compte el contingut de l’article 23 del Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs.

b) Sobre el fons, no era aplicable en aquest cas l’article 15 de la Llei de l’impost sobre societats, ja que aquesta disposició només regeix per als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2012 i els béns van ser adquirits mortis causa pel Sr. AMP amb anterioritat a aquesta data. En conseqüència, no corresponia valorar els béns segons el valor normal de mercat, sinó que calia aplicar les disposicions del Pla general de comptabilitat, segons el qual s’havia d’atendre al preu d’adquisició menys l’amortització acumulada.

c) Atès que l’interessat no va acreditar el preu d’adquisició, era necessari recórrer al sistema d’estimació indirecta, com a mètode de substitució.

3.- La representació del Sr. AMP s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència impugnada. Com al·lega ens el seu escrit de contestació:

a) La Comissió Tècnica Tributària no s’ha limitat a revocar la seva pròpia resolució anterior, sinó que ha formulat una nova liquidació, el que corresponia al director general del Departament de Tributs i Fronteres, de manera que l’acte impugnat l’ha dictat un òrgan efectivament incompetent.

b) Resulta aplicable la Llei de l’impost sobre societats, per la remissió que en fa la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, i, en concret, la seva disposició transitòria 2ª, que regula el valor dels béns immobles en funcionament a la data d’aplicació de l’impost i remet al valor d’adquisició dels immobles.

c) En el cas de recórrer a la norma comptable, el primer apartat de la Secció 3ª del Capítol primer del Pla general de comptabilitat estableix que les subvencions, donacions i llegats es registraran pel seu valor raonable, que la pròpia normativa refereix a un valor de mercat fiable.

d) No és necessari recórrer subsidiàriament al sistema d’estimació indirecta per quantificar la base de tributació.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s’ha exposat en els antecedents, s’examina en aquest procés la legalitat de la resolució adoptada el 27 d’abril de 2018 per la Comissió Tècnica Tributària, que va revocar la decisió del propi òrgan del 16 de gener anterior, i va estimar parcialment el recurs que havia interposat amb anterioritat l’agent, aprovant una nova liquidació corresponent a l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i als exercicis 2012, 2013 i 2014.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.