Llei transitòria de procediments judicials

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de desembre de 1993 ha aprovat la següent:

Llei transitòria de procediments judicials

Exposició de motius

I. La disposició transitòria segona de la Constitució preveia que el Consell General havia d’adoptar la Llei Qualificada de la Justícia desenvolupant els principis continguts en el text constitucional.

Aplicant el mandat constitucional, el text de la llei qualificada modifica profundament l’estructura i organització actuals de l’Administració de Justícia i a partir del primer de l’any vinent començarà a regir la nova organització.

Els procediments penals en vigor fins ara es contenen en uns textos relativament moderns, però anteriors a la Constitució i aplicats a l’actual sistema. Els procediments administratius de recentíssima creació s’hauran també de modificar per adaptarlos a la nova configuració de la jurisdicció administrativa unificada amb la general. Els procediments civils es contenen en textos dispars i dispersos, fragmentaris, que contenen llacunes i tècnicament desfasats pel que fa a molts d’ells.

Si els textos dels tres procediments presenten les característiques mencionades i si, d’altra part, la nova organització postula una nova redacció de tots ells, és obvi que s’haurà de procedir a l’elaboració d’una Llei general de Procediments que contempli de manera total coherent i harmònica la totalitat dels mateixos, essent pensats amb unitat de criteri científic, tècnic i polític.

Tal tasca —per la seva magnitud tècnicojurídica i complexitat— és preferible deixarla a la nova legislatura. D’aquí a llavors, no obstant, és necessari que l’organització judicial disposi de normes clares de procediment puix l’Administració de Justícia no pot esperar la nova legislació complerta.

II. Encara que els procediments actuals sofreixin d’imperfeccions i d’absència d’harmonia degut als diversos orígens de cada un d’ells i malgrat que certes institucions processals poden considerarse obsoletes, s’ha cregut assenyat no modificar res de l’actual normativa puix no seria bo introduir elements correctius i noves tècniques en uns textos que han de deixar pas a la nova llei.

III. Aquesta llei té les característiques següents:

1) Respecta tots els procediments actuals.

2) Suprimeix totes les institucions i normes dels procediments actuals que han quedat obsoletes en virtut de la Constitució i de la Llei Qualificada de la Justícia.

3) Adapta els textos que romanen en vigor a la nova situació.

4) Afegeix als textos antics les normes necessàries per respectar el que disposa la Constitució i la Llei Qualificada de la Justícia.

5) Desenvolupa els principis enunciats en la Llei Qualificada de la Justícia, crea els procediments, o part dels procediments necessaris per donar contingut a les noves figures jurisdiccionals, i per posar en pràctica els òrgans nous i les institucions noves.

IV. S’ha procedit amb la finalitat de facilitar l’aplicació pràctica dels textos, si bé cap forma tècnica de presentació val el que haurà de valer la nova llei a què es feia referència, la qual regularà tots els procediments. D’una banda, s’han recollit tots els textos en vigor avui de tots els òrgans, siguin quines siguin les autoritats que en el curs del temps els van dictar i en cada un d’ells s’han fet les supressions, modificacions i adjuncions necessàries. D’altra banda, s’han desenvolupat procedimentalment totes les normes contingudes en la Constitució i en la Llei Qualificada de la Justícia que, per la seva novetat o per la seva especificitat, no tenen procediment o no poden ésser tractats amb els procediments actuals.

V. Encara que s’ha procurat arribar al detall perquè els procediments preveiessin tot el màxim que es pogués, per complir amb el postulat de la seguretat jurídica, les eventuals llacunes que ara no quedin omplertes i que la pràctica posi de manifest podrien ésser completades per lleis complementàries a l’espera de la general, sense descartar que algunes d’elles podran també ésser cobertes per via jurisprudencial.

Capítol primer. Desenvolupament de l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia

Qüestió prèvia d’inconstitucionalitat

Article 1

L’expressió “tribunal” que figura en l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia s’aplica als tribunals col.legiats i als tribunals unipersonals. La decisió revestirà la forma d’aute i serà adoptada pel batlle en el tribunal unipersonal, i pels tribunals col.legiats per decisió dels mateixos a proposta de qualsevol dels seus membres.

Article 2

Quan el tribunal es proposi de fer ús del previst en l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia, i abans d’interposar la qüestió, haurà de dictar una providència que inclogui les bases en què es fonamenta amb expressió del text de la qüestió que es notificarà a les parts i al Ministeri Fiscal, concedint un termini conjunt de 13 dies per informar.

Transcorregut l’esmentat termini, hagin o no fet ús de la facultat d’informar les parts i, eventualment el Ministeri Fiscal, el tribunal dictarà aute motivat decidint sobre la interposició de l’acció.

Si a la vista de les al.legacions de les parts i del Ministeri Fiscal, el tribunal decideix no donar curs a la qüestió, l’aute deixarà sense efectes la providència. En cas contrari, l’aute decidirà sobre el text de la qüestió a sotmetre al Tribunal Constitucional que podrà ésser d’igual tenor que la providència sotmesa a l’informe de les parts o modificat a la vista del resultat dels informes.

Contra aquest aute, tant si decideix sotmetre al Tribunal Constitucional la qüestió d’inconstitucionalitat com si no, no hi cabrà recurs.

Article 3

La suspensió de la tramitació dels procediments abans d’ésser dictada sentència o resolució a que fa referència l’article 55.2 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional, afecta els autes la resolució dels quals depengui directament de la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada. No obstant, els autes principals, incidentals o cautelars que, malgrat radicar en el mateix procediment tinguin substantivitat pròpia, no afectada per la qüestió d’inconstitucionalitat, seguiran el seu curs processal.

Article 4

Les mesures cautelars, provisionals i d’assegurament de responsabilitats i de trava, no quedaran suspeses i continuaran desplegant tota la seva eficàcia malgrat el plantejament d’una qüestió prèvia d’inconstitucionalitat en el procediment principal, fins que recaigui la resolució del Tribunal Constitucional.

Capítol segon. Desenvolupament de l’article 6 de la Llei Qualificada de la Justícia

Procediments per a la tutela dels drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució

Secció primera. Procediment previst en l’article 9.3 de la Constitució

Article 5

El procediment previst en l’article 9.3 de la Constitució té per objecte facilitar que tot detingut il.legalment pugui acudir a un òrgan judicial a fi que aquest es pronunciï sobre la legalitat de la seva detenció.

Article 6

Es considera detingut il.legalment:

a) Qui ho sigui per una autoritat, agent, funcionari o particular, sense que concorrin els supòsits legals i, fins i tot quan concorren aquests supòsits, la detenció s’hagi produït sense respectar les formalitats i requisits legals.

b) Qui sigui il.lícitament internat en qualsevol establiment o lloc d’Andorra.

c) Qui estigui detingut per més temps del previst per la llei.

d) Qui, havent estat legalment privat de llibertat, no li siguin respectats els drets que la Constitució i les lleis garanteixin a tota persona detinguda.

Article 7

Poden instar el procediment:

a) La persona privada de llibertat personalment o per mitjà de mandatari, fins i tot verbal, els seus parents sense límit de grau, consorts i assimilació, i els representants legals de la persona privada de llibertat.

b) El Ministeri Fiscal.

c) Qualsevol tribunal, batlle, magistrat, funcionari de Justícia o del Centre Penitenciari.

Article 8

És competent per conèixer la demanda el president del Tribunal dels Batlles o el batlle per ell designat a defecte d’ells, sense que regeixin per a aquest procediment els torns i sense tenir en compte l’afectació del batlle a una o altra sala o a la secció d’instrucció i, quan estigui en actuació, el batlle de guàrdia.

Article 9

El procediment s’iniciarà, llevat quan s’incoï d’ofici, per mitjà d’escrit o compareixença, sense ésser preceptiva la intervenció d’un advocat.

En l’escrit o en la compareixença es farà constar:

a) El nom i circumstàncies personals del demandant i de la persona per a la qual es demana la protecció judicial.

b) El lloc on es trobi privat de llibertat, la persona o autoritat sota la custodia de la qual es trobi, així com tota altra circumstància rellevant.

Article 10

L’autoritat o persona sota la custòdia de la qual es trobi la persona privada de llibertat està obligada a posar, immediatament, en coneixement del batlle la petició escrita o verbal que se li formuli. Igualment obligats estan totes les demés autoritats, agents i funcionaris a qui el detingut els faci la petició.

Article 11

Rebuda la petició el batlle en donarà immediatament trasllat al Ministeri Fiscal i, sense esperar l’informe d’aquest, dictarà aute acordant l’incoació de la causa o denegant la petició i arxivant les actuacions. Si l’aute és denegatori haurà d’ésser motivat. Contra l’aute hi cabrà recurs en un termini de dos dies davant el president del Tribunal de Corts o el seu delegat qui haurà de resoldre en el termini de cinc dies prèvia audiència de les parts.

Article 12

L’aute d’incoació serà notificat immediatament a l’autoritat o persona a disposició o en poder de la qual es trobi la persona privada de llibertat, amb el manament de que sigui posada a disposició del batlle sense pretext ni demora. Alternativament, el batlle podrà al seu criteri constituirse ell mateix en el lloc on es trobi la persona detinguda i l’autoritat o persona que la tingui detinguda.

Article 13

En presència física del detingut o del seu mandatari, el batlle escoltarà les al.legacions verbals i recollirà les manifestacions o els escrits que pugui fer o presentar el detingut, el Ministeri Fiscal, l’autoritat, agent o funcionari que hagués ordenat o practicat la detenció o, en tot cas, la persona baix la custòdia de la qual es trobi el detingut.

El batlle admetrà, si les estima pertinents, les proves que aportin les persones referides en l’apartat anterior i les que proposin que puguin practicarse en l’acte.

En el termini de 24 hores, comptades des que sigui dictat l’aute d’incoació, el batlle practicarà totes les actuacions a què es refereix aquest article i dictarà l’aute que procedeixi. L’aute podrà ésser objecte de recurs en les condicions de l’article precedent, a un sol efecte.

Article 14

La resolució haurà de contenir els pronunciaments permetent d’assegurar la protecció del dret fonamental vulnerat. Si la detenció apareix ésser il.legal ordenarà la immediata posta en llibertat del detingut sense perjudici de que es procedeixi per la via penal.

Secció segona. Procediment previst en l’article 41.1 de la Constitució

Article 15

En cas de lesió als drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV de la Constitució, es podrà presentar demanda inclús verbal al batlle de guàrdia per garantir el respecte dels drets fonamentals o fer cessar la situació il.lícita. Aquest convocarà les parts implicades i després d’escoltarles i practicar les proves proposades i les decidides d’ofici resoldrà en el termini de cinc dies. El procediment total davant el batlle de guàrdia no haurà de superar els trenta dies.

Article 16

L’aute serà apel.lable davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. El president del tribunal designarà la sala competent en funció dels drets fonamentals invocats i, oïdes les parts, i en el seu cas practicades les proves, aquesta resoldrà en un termini d’un mes.

Article 17

Les decisions en aquesta matèria no podran tenir en cap cas l’autoritat de la cosa jutjada, no tenint tampoc aquest procediment cap efecte suspensiu quant als procediments ordinaris.

Article 18

No serà necessari haver intentat la prèvia conciliació en el cas de delictes que la prevegin com a requisit de procedibilitat de l’acció prevista en la present secció. Per a la interposició dels recursos previstos en aquesta secció no serà necessari haver formulat recurs administratiu previ ni d’alçada, ni de reposició.

Capítol tercer. Desenvolupament de l’article 8 de la Llei Qualificada de la Justícia

Article 19

El moment processal a partir del qual una qüestió penal pot suspendre la substantació dels procediments civils i administratius és l’admissió a tràmit d’una querella i denúncia, o el moment en què un òrgan judicial incoï sumari de conformitat amb l’article 8 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Article 20

Resolta o finalitzada la causa penal, el procediment suspès reprendrà a petició de qualsevol de les parts intervinents en el mateix. Seran aportats als autes a petició de qualsevol de les parts, testimoni de totes les actuacions penals.

Capítol quart. Desenvolupament de l’article 9 de la Llei Qualificada de la Justícia

Article 21

Qualsevol refús que els tribunals puguin fer de peticions, incidents o excepcions serà sempre objecte de la resolució que correspongui després d’haver seguit el procediment establert legalment, si n’hi ha, en tots els seus estadis i terminis, per a cada mena de procediment principal, incidental o cautelar, en què tinguin lloc les esmentades peticions, incidents o excepcions. En el cas en què segons els procediments vigents les resolucions siguin recurribles, els recursos seran tramitats per les vies processals ordinàries.

Capítol cinquè. Desenvolupament de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia

Article 22

L’acció per al reconeixement de l’error judicial o de l’anormal funcionament de l’Administració de Justícia i per a l’eventual avaluació del dany prevista en l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia pot ésser exercitada per la persona o grup de persones a què es refereix l’apartat 2 del mateix article. Quan es tracti de persones físiques la mateixa acció correspondrà també a llurs hereus i drethavents. En el supòsit que es tracti de persones morals, l’acció haurà d’ésser exercitada pels seus òrgans de representació legals. Seran admeses les accions obliqües.

Article 23

Quan, una vegada formulada l’acció esmentada en el precedent article o conjuntament o de forma concomitant amb l’exercici d’aquesta, per part del mateix actor o de qualsevol altra persona legitimada s’exerciti una acció penal o civil de les previstes en els articles 76 a 78 de la Llei Qualificada de la Justícia en relació als mateixos fets, la tramitació de la primera quedarà immediatament suspesa fins que, per resolució ferma i definitiva, no hagi conclòs la tramitació de l’esmentada acció penal o civil.

Article 24

La mateixa suspensió prevista en l’article anterior podrà operar quan s’hagin exercit les accions previstes en els articles 79 a 87 de la Llei Qualificada de la Justícia i fins a resolució, definitiva i ferma, de les mateixes.

Article 25

L’acció serà tramitada davant el ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seguint el procediment d’apel.lació comú previst en l’article 68.b), essentne part el demandant i el Ministeri Fiscal. Serà també emplaçat com a part el Govern així com les persones que aquest, d’acord amb el previst a l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, demani que s’emplacin també com a part.

Article 26

L’emplaçament a que fa referència el darrer paràgraf de l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia és el de l’autoritat, funcionari o agent que el Govern consideri que ha d’ésser emplaçat.

Article 27

La demanda d’execució de pagament de la indemnització fixada pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra prevista en l’apartat 6 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia no serà sotmesa per part del Govern a cap procediment de verificació o control administratiu i tindrà la consideració d’execució de sentència.

Capítol sisè. Desenvolupament article 13 de la Llei Qualificada de la Justícia

La publicitat de les sentències penals i resolucions i sentències civils i administratives

Article 28

Les resolucions a què fa referència l’article 18 de la Llei Qualificada de la Justícia seran dictades sempre en audiència pública, per lectura íntegra en el cas en què així ho demani qualsevol de les parts en el procediment.

Per assegurar l’efectiva publicitat, l’accés a les sales de justícia on es dictin les resolucions serà obert a tothom, sense perjudici que el tribunal pugui demanar l’adopció de les mesures que consideri necessàries per garantir la seguretat dels assistents, i el bon ordre de la sessió.

Article 29

Els llibres de resolucions i sentències que preveu l’article 13 de la Llei Qualificada de la Justícia es compon de la simple juxtaposició en ordre cronològic, de les resolucions i sentències dictades, completat d’un índex cronològic, un índex pel número seqüencial de causes i un índex per ordre alfabètic del primer cognom o raó social de la persona que demana en els actes de jurisdicció voluntària, del demandant en els contenciosos civil i administratiu, i de l’encausat en les causes penals. Hi haurà un llibre per a cada una de les seccions de la Batllia, un llibre per al Tribunal de Corts i un llibre per al ple i per cada una de les sales del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cada un d’ells, amb els volums que siguin necessaris.

A cada sentència o resolució se li atribuirà un número d’ordre i es farà constar la data de la mateixa, l’òrgan jurisdiccional que l’ha dictat amb menció de la secció o sala, i ponent, i les demés dades necessàries per confeccionar els índexs esmentats en el precedent paràgraf.

Article 30

El lliure accés comporta per a les parts el dret de ferse lliurar còpies sense més despeses que els pagaments de les taxes que es fixin legalment segons el previst en la disposició transitòria primera de la Llei Qualificada de la Justícia. Igualment els tercers, especialment per raons tècniques, podran ferse lliurar còpies en les mateixes condicions si bé el tribunal podrà refusar motivadament les còpies, tenint en compte el dret fonamental reconegut en l’article 14 de la Constitució, tot i salvaguardant el principi contingut en l’article 13 de la Llei Qualificada de la Justícia.

La resolució denegatòria serà recurrible davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

Capítol setè. Desenvolupament dels articles 14 i 50 de la Llei Qualificada de la Justícia

Secció primera. Torns

Subsecció primera. Torns del Tribunal de Batlles

Article 31

A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Batlles, després de donar compliment al requisit previst per l’article 50.2 de la Llei Qualificada de Justícia, i d’acord amb el que preveu el mateix article, establirà l’adscripció dels batlles a cadascuna de les seccions.

Immediatament després, el President del Tribunal de Batlles establirà els següents torns:

1. Torns rotatoris de ponències dins de cada una de les seccions civil, penal i administrativa.

2. Torn rotatori per atribuir la instrucció de les causes penals entre els batlles que composin aquesta secció especial.

3. Torn rotatori per actuar com a tribunal unipersonal en matèria de contravencions penals, procediments civils de quantia mínima o abreujat, afers relatius al contenciós de Seguretat Social i els demés que la legislació vigent atribueixi la competència al dit tribunal unipersonal. Aquest torn inclourà tots els batlles que siguin adscrits a cada secció de la Batllia.

4. Torns rotatoris per assegurar les suplències en cada una de les seccions del Tribunal de Batlles com a òrgan col.legiat. En cada un d’aquests torns hi participaran tots els batlles de la Batllia d’Andorra, excepte els adscrits a la secció de què es tracti.

5. I torn rotatori per assegurar les funcions de batlle de guàrdia en què participaran tots els batlles de la Batllia d’Andorra.

Article 32

En el cas que, d’acord amb el torn rotatori establert, la ponència d’una causa correspongui a un batlle que, per qualsevol motiu o impossibilitat apreciada pel president del tribunal hagi d’ésser suplert, la ponència l’haurà d’assegurar el batlle següent en el torn.

Article 33

Les causes que siguin competència del Tribunal de Batlles com a òrgan unipersonal seran repartides segons l’ordre d’arribada constatat per la presidència del Tribunal de Batlles, seguint l’ordre estricte entre tots els batlles de la llista del torn corresponent. Quan un batlle a qui correspongui atribuir una d’aquestes causes es trobi absent o impossibilitat transitòriament, la causa li quedarà igualment assignada si bé, mentre duri l’absència o impossibilitat, assegurarà el tractament de la mateixa el batlle següent en la llista.

Article 34

L’atribució de causes, de secció i de ponències que, d’acord amb els corresponents torns correspongui, llevat de les causes d’incompatibilitat o excuses previstes legalment i del cas de recusació, són invariables.

No hi haurà altra modificació de les llistes de torn i alteració de l’ordre a seguir en aplicació de les mateixes, que no sigui la que resulti de manera general.

La modificació de les llistes de torns i de composició de les seccions no afectarà mai el repartiment de les causes ja repartides, les quals continuaran essent assegurades pels mateixos batlles als qui foren atribuïdes, malgrat la seva posterior situació en altres torns i altres seccions.

Les llistes de torns, de composició de seccions i de suplències, així com els documents que serveixin per adscriure les causes als batlles, a la formació de les seccions i a la designació de ponents, són públiques.

Article 35

Tots els escrits en primera instància seran adreçats a la Batllia, sense necessitat d’especificar ni el càrrec, ni la persona del batlle però sí la jurisdicció, el procediment i la secció del Tribunal de Batlles al qual l’actor demana que sigui atribuït el coneixement de la causa.

Article 36

Tots els escrits seran presentats a màquina, amb les còpies que fixen els textos avui en vigor i, subsidiàriament, el costum, encapçalantlo, al marge dret, amb el número de causa, el nom de la part demandant i el nom de la part demandada. Seran signats per la part o el procurador i per l’advocat en exercici inscrit en el Col.legi d’Advocats d’Andorra.

Subsecció segona. Torns dels magistrats del Tribunal de Corts

Article 37

A l’inici de cada any judicial el president del Tribunal de Corts establirà un torn rotatori de magistrats ponents entre els quals quedaran repartides les causes portades al coneixement d’aquest tribunal així com el torn per assegurar les funcions que els articles 55 i 78.2 de la Llei Qualificada de la Justícia confien als magistrats del Tribunal de Corts.

Regiran per al règim de torns de ponència les mateixes normes referents al Tribunal de Batlles, en tot allò que siguin aplicables.

Els magistrats del Tribunal de Corts que hagin conegut com a president, com a ponent o en virtut d’altra competència, en grau d’apel.lació d’un aute, providència o altra mesura d’instrucció, no podran formar sala per jutjar la causa al fons.

Pel que fa a la substitució de magistrats s’estarà al que disposa la Llei Qualificada de la Justícia, especialment els articles 51, 53 i 54.4.

Subsecció tercera. Torns dels magistrats del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra

Article 38

A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra establirà el torn de ponència del ple, el torn de ponències de cada una de les tres sales. El President del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra nomenarà, així mateix i d’acord amb el previst en l’article 58.2 de la Llei Qualificada de la Justícia, els presidents de les sales.

També regiran, pel que fa referència al règim de torns de ponències, les mateixes normes referents al Tribunal de Batlles en tot allò que siguin aplicables.

Regiran pel règim de torns de ponències les previsions contingudes en la subsecció primera “mutatis mutandis”.

Secció segona. Citacions a judici en primera instància civil

Article 39

En els procediments civils de mínima quantia i laborals, el demandant adreçarà a la Batllia la demanda amb expressió de la identitat i el domicili de la part demandada. Dintre dels cinc dies del dipòsit, el president de la Batllia dictarà providència designant el batlle que correspongui al qual trametrà la demanda. El batlle citarà a la part demandada amb trasllat de la demanda, emplaçantlo per contestar per la cúria més propera, respectant el que preveu l’article 3 del decret de data 16 de febrer de 1.918.

En els demés procediments contenciosos el demandant s’adreçarà a la Batllia per fer citar a judici a la part demandada amb expressió de la identitat i el domicili d’aquesta i les demés especificacions previstes en l’article 35 de la present llei. Dintre dels cinc dies el president dels batlles dictarà providència designant el ponent de la secció civil que correspongui al qual trametrà la petició de citació. El ponent emplaçarà a la part demandant i citarà a la part demandada perquè compareguin a presentar i escoltar demanda, respectivament, per la cúria més propera, respectant el que preveu l’article 3 del decret de data 16 de desembre de 1918, sempre que no s’hagi de fer les citacions per edictes o per comissió rogatòria.

Article 40

El dret de recusació regulat en l’article 73 Llei Qualificada de la Justícia naixerà a partir del moment en què la Batllia dicti la providència prevista en l’article 39. Les recusacions seran tramitades conforme al que preveu el capítol quart del títol V de la Llei Qualificada de la Justícia.

L’obligació d’abstenció començarà a partir del moment en què l’escrit introductori d’instància sigui dipositat a la Batllia i hagi estat conegut pel batlle eventualment obligat a l’abstenció.

Article 41

Queden derogades les previsions contingudes en l’article 16 del decret de Nova Reforma de data 22 d’abril de 1866 i altres textos connexos en relació a les llicències prèvies per citar a judici corporacions i persones públiques, en relació a les quals es procedirà conformement al previst en aquesta llei.

Article 42

El procediment de l’ordre judicial regulat pel costum queda derogat.

Capítol vuitè. Desenvolupament de l’article 16 de la Llei Qualificada de la Justícia

Facultat dels jutges “a quo” en els recursos

Article 43

Cap batlle, secció, magistrat, o sala no pot adreçar peticions, opinions o demandes, referides a resolucions dictades pel mateix òrgan que siguin objecte de recurs davant un tribunal de grau superior. La informació a què es refereix l’article 16 apartat 4 de la Llei Qualificada de la Justícia consisteix i s’esgota en la tramesa de la causa ella mateixa, per tal que pugui ésser examinada pel tribunal que hagi de resoldre el recurs.

Capítol novè. Desenvolupament de l’article 18 de la Llei Qualificada de la Justícia

Sentències dictades de viva veu

Article 44

D’acord amb el previst en l’article 18.2 de la Llei Qualificada de la Justícia, es podrà dictar sentència de viva veu en els procediments de mínima quantia així com en les contravencions penals. En cas que es faci ús d’aquesta possibilitat, el secretari aixecarà acta del dispositiu de la sentència dictada. En aquell moment se’n lliurarà còpia a les parts en unitat d’acte.

Article 45

La fonamentació fàctica i jurídica en què procedeix recolzar la sentència dictada de viva veu s’haurà de realitzar per escrit i notificarla a les parts en el termini màxim de 30 dies.

Article 46

En cas de sentència dictada de viva veu els terminis fixats per als recursos que corresponguin no començaran a córrer fins que s’hagi notificat, posteriorment i per escrit, la fonamentació. En absència de recurs no podrà guanyar fermesa ni executorietat fins després de l’exhauriment d’aquests terminis.

Capítol desè. Desenvolupament de l’article 19 de la Llei Qualificada de la Justícia

Execució de sentències estrangeres

Article 47

En absència de tractat internacional les sentències estrangeres dictades per tribunals penals, administratius, fiscals, militars, de guerra, de seguretat i d’excepció no seran en cap cas executòries a Andorra i no serà admesa la petició d’execució a Andorra.

Només les sentències civils, inclosos els efectes civils d’una sentència penal, podran ésser objecte de prèvia aprovació del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra quan la demani una de les parts en la sentència de referència.

Article 48

Rebuda la demanda d’exequàtur el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra la trametrà al ponent de la sala civil que correspongui i aquest en donarà trasllat a la part contra qui es pretén executar la sentència i al Ministeri Fiscal, donantloshi un termini de tretze dies per contestar. Es donarà successivament tràmit de rèplica i dúplica, amb els terminis de tretze dies, i s’obrirà a proves practicantse aquelles que proposin les parts i el Ministeri Fiscal, que siguin declarades pertinents, i les decidides d’ofici pel ponent.

Tancat el judici a proves i a la vista de les mateixes de les quals les parts en tindran trasllat, aquestes podran adreçar un escrit de conclusions dintre dels tretze dies del trasllat del judici de proves, o en substitució de les conclusions escrites se celebrarà vista oral si una de les parts ho sol.licita.

La resolució per la qual es doni l’exequàtur serà una sentència. Una vegada l’exequàtur concedit la part que l’hagi demanat podrà fer executar la sentència per les vies ordinàries d’execució.

Article 49

El procediment tindrà per objecte la verificació i el control que la sentència a executar compleixi cumulativament amb els requisits següents:

. la competència de la jurisdicció que l’ha dictat.

. la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció.

. l’aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte.

. la conformitat a l’ordre públic nacional i internacional.

. l’absència de tot frau a la llei nacional.

Article 50

Les resolucions que ordenen una mesura cautelar o trava que afecti a persones, béns i drets situats a Andorra podran ésser ateses si es compleixen els requisits previstos en l’apartat 2 de l’article 19 de la Llei Qualificada de la Justícia i si aquell en benefici de qui han estat dictades presta caució suficient en la quantia fixada pel costum per reparar els danys i perjudicis que eventualment es puguin derivar de la mesura cautelar o de la trava.

La mesura cautelar o la trava queda sense efecte si en el termini d’un mes, dia per dia, a comptar del dia en què sigui atesa a Andorra, la part en benefici de qui s’hagi dictat no compareix davant la jurisdicció civil andorrana als efectes d’iniciar el judici al fons, o provi que aquest ha estat iniciat en el país d’on prové la resolució de mesures cautelars a exercitar a Andorra.

Article 51

Quan les resolucions estrangeres que ordenin una mesura cautelar o trava afectin a béns i drets de persones no andorranes o que no tinguin residència ni domicili a Andorra, aquestes seran adoptades en les condicions de l’apartat 2 de l’article 19 de la Llei Qualificada de la Justícia per una durada d’un any renovable per un altre període d’un any, sempre que la jurisdicció estrangera que l’ha pronunciat interessi abans del finiment de l’any que la mesura sigui mantinguda i provi que s’està seguint un procediment al fons que sustenti la mesura acordada.

Article 52

Els exhorts, comissions rogatòries i altres peticions que els òrgans de justícia estrangers facin als òrgans de justícia andorrans interessant la pràctica de diligències judicials en els cassos que no sigui d’aplicació una convenció internacional, es regiran pel que segueix:

1) Les peticions hauran d’ésser rebudes i una vegada complimentades hauran d’ésser trameses a través del Ministeri de Relacions Exteriors d’Andorra.

2) El Ministeri de Relacions Exteriors les cursarà al president del Tribunal de Batlles el qual les distribuirà per a la seva execució, si escau, als batlles. Si l’afer té vinculació amb una causa de la que entengui un batlle en tribunal unipersonal o una secció, serà tramés, respectivament, al dit batlle o al president de la secció o a un batlle d’instrucció per torn.

En els demés cassos al batlle de guàrdia.

3) Els requisits d’admissibilitat són els mateixos que regeixen per a les demandes d’exequàtur conforme als articles precedents.

4) Les diligències que es practiquin en complement dels exhorts, comissions rogatòries i altres peticions hauran d’ésser-ho seguint les lleis processals andorranes.

Capítol onzè. Desenvolupament de l’article 42 de la Llei Qualificada de la Justícia

Habilitació de dies i hores inhàbils

Article 53

Només podran ésser habilitats dies i hores inhàbils per a la pràctica de mesures urgents de trava, de caràcter cautelar o executori.

En aplicació del segon apartat del paràgraf 6 de l’article 42 de la Llei Qualificada de la Justícia, els terminis en matèria penal es computaran per dies naturals.

Totes les demés actuacions en matèria civil, administrativa i de jurisdicció voluntària hauran d’ésser realitzades en dies i hores hàbils d’acord amb el previst als apartats 1, 2 i 3 de l’article 42 de la Llei Qualificada de la Justícia, salvades les competències del batlle de guàrdia.

El decret de data 15 de gener de 1972 sobre dies i hores hàbils queda derogat.

Capítol dotzè. Desenvolupament de l’article 45 de la Llei Qualificada de la Justícia

Article 54

La menció que l’article 45 de la Llei Qualificada de la Justícia a la contravenció penal és sense perjudici de la comissió del delicte menor previst en l’article 284 del Codi Penal i demés infraccions en què s’hagi pogut incórrer.

Capítol tretzè. Desenvolupament de l’article 48 de la Llei Qualificada de la Justícia

Batlle de guàrdia

Article 55

El batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies inhàbils fixats en l’article 42.2 de la Llei Qualificada de la Justícia, durant les hores no hàbils segons l’article 42.3 de la mateixa llei i durant les hores no ordinàries de despatx i durant les hores i dies hàbils per a les matèries la competència de les quals sigui atribuïda al batlle de guàrdia.

Article 56

La competència del batlle de guàrdia s’estableix com segueix:

a) El batlle de guàrdia, mentre sigui efectiva la guàrdia, serà competent per a tots els assumptes que siguin portats al coneixement de la Batllia.

b) Continuarà coneixent després de la guàrdia dels afers que conegui durant la mateixa quan, per atribució posterior per torn, li siguin assignats, així com les causes previstes en el capítol segon de la present llei.

Article 57

Si, durant la guàrdia, el batlle a qui prèviament havia estat assignada la causa es persona a la Batllia i es fa càrrec de l’afer en què estigui coneixent el batlle de guàrdia, cessarà la competència prorrogada d’aquest i quedarà restablerta la del batlle a qui havia estat prèviament assignada la causa.

Article 58

En finalitzar la guàrdia, el batlle de guàrdia trametrà les actuacions al batlle o a la secció competent si es troben designats, o al president del Tribunal de Batlles en cas contrari. Les causes començades davant el batlle de guàrdia seran atribuïdes al batlle o secció competents segons el torn.

Article 59

El batlle que, en ocasió d’una guàrdia, hagi portat a cap actes d’instrucció penal no podrà posteriorment formar part de la secció penal del Tribunal de Batlles en la mateixa causa per ell coneguda malgrat hagi cessat en la instrucció de la causa en cessar la guàrdia.

Capítol catorzè. Desenvolupament dels articles 53 i 54 de la Llei Qualificada de la Justícia

Magistrats del Tribunal de Corts

Article 60

El president del tribunal fixa les dates de les sessions i distribueix els assumptes pendents intentant equilibrar les vistes.

Segons les necessitats del servei, les ponències distribuïdes, la disponibilitat dels magistrats, les incompatibilitats, recusacions i excuses legals el president del tribunal composarà cada tres mesos les diferents formacions de sala amb magistrats titulars i, si és el cas, amb magistrats adjunts, si n’hi ha i, per torn, amb batlles habilitats, que intervindran en el curs de cada sessió mensual sense perjudici que, atenent les dificultats més amunt esmentades, es puguin fixar un més gran nombre de vistes.

Article 61

Si el magistrat president és substituït i el magistrat vice-president és present, aquest assegurarà la presidència del Tribunal de Corts. Si ambdós són substituïts presidirà la sala l’altre magistrat titular. Aquesta regla és d’aplicació en relació a la ponència.

Article 62

Una vegada iniciada la fase processal de la vista oral no hi cabrà substitució fins a la resolució de la causa en curs, havent-se de reproduir íntegrament l’acta de judici en cas d’indisponibilitat del magistrat a substituir sorgida en el curs de la vista.

Article 63

Cas que procedeixi nomenar magistrats adjunts, la durada de llur mandat serà fixada abans del començament de les operacions de reclutament o promoció, no podent abastar una sola causa.

Capítol quinzè. Desenvolupament dels articles 56 a 58 de la Llei Qualificada de la Justícia

El Tribunal Superior de Justícia d’Andorra

Secció primera. Adscripció

Article 64

El President del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, oits tots els magistrats del tribunal, adscriu a cada un d’ells a una de les tres sales, civil, penal i administrativa. Les ponències seran repartides per torn. L’adscripció dels magistrats a cada sala es farà segons preveu l’article 50 de la Llei Qualificada de la Justícia per a l’adscripció dels batlles a les seccions “mutatis mutandis”.

Secció segona. El ple

Article 65

El ple del tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin tres dels seus membres per deliberar sobre l’organització, el funcionament intern del tribunal i els aspectes administratius del mateix. En aquestes deliberacions els acords seran adoptats per majoria dels assistents i el president aixecarà acta, signada per tots els magistrats. Aquests acords no seran vinculants per al president.

Article 66

Són competència del ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra resoldre les causes previstes en l’article 10, en el títol IV, en el capítol quart del títol V i en l’article 78.4 de la Llei Qualificada de la Justícia així com tots els recursos previstos per la llei, ordinaris o extraordinaris, que puguin ésser deduïts contra les resolucions de les sales del propi Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

Secció tercera. Les sales

Article 67

Les sales tenen competència directa sobre les matèries civils, administratives i penal, respectivament. Els recursos al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seran adreçats a la sala competent.

Secció quarta. El procediment

Article 68

Una vegada rebut el recurs pel ple o per una sala, el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra o el de la sala corresponent designarà el ponent que correspongui segons el torn de ponències, el qual instruirà la causa.

a) Els recursos en matèria penal seran substanciats d’acord amb el que preveu el procediment del fins ara Tribunal Superior de Corts, amb les modificacions que figuren en el capítol divuitè d’aquesta llei.

b) Els recursos en matèria administrativa seran substanciats d’acord amb el que preveu la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal amb les modificacions que figuren en el capítol dinovè d’aquesta llei.

c) Els recursos en matèria civil seran substanciats d’acord amb el que preveuen els articles següents.

Article 69

En les vistes orals davant del ple i de les sales del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra així com davant el Tribunal de Corts i la secció penal de la Batllia, els magistrats, els batlles, els representants del Ministeri Fiscal i els advocats hauran de vestir toga. Mentre no es fixi cap altre model, la toga serà per a tots la que avui és en ús pels advocats del Col.legi d’Andorra.

Secció cinquena. Procediments davant la sala civil

Article 70

Una vegada assignat el recurs a la sala civil i nomenat el ponent, el president de la sala verificarà les condicions d’admissibilitat formal del recurs a la vista de la proposta del ponent. Si el recurs no és admissible ho declararà. Si ho és, es pronunciarà sobre l’admissió a ambdós efectes o a un sol efecte, condicionant en aquest darrer cas l’execució provisional a la prestació de caució suficient per part d’aquell en profit de qui s’executi la resolució, i emplaçarà la part recurrent perquè, en el termini de tretze dies hàbils, adreci les seves conclusions al tribunal en tants exemplars com parts hi hagi en el procediment, més tres.

Dintre dels tretze dies següents a la notificació del pronunciament sobre l’admissió del recurs a un efecte, la part contra qui s’hagi d’executar la resolució podràn fer recurs de reposició davant la sala civil. Es donarà trasllat del recurs a l’altra part que podrà contestar dintre el termini de tretze dies, i la sala, a la vista de la proposta del ponent, dictarà aute definitiu.

Si dintre del termini acordat la part recurrent no formula conclusions, s’entendrà que ha desistit del seu recurs i es declararà el recurs desert. Si hi ha pluralitat de recurrents, el desistiment d’un d’ells per manca de presentació de conclusions dins del termini no perjudicarà els demés recursos.

Article 71

Els recursos interposats condicionalment, pel cas que les altres parts facin a llur torn recurs, es consideraran desistits si, en el termini hàbil de recórrer, cap altra part no n’ha formulat o no n’ha formulat la part al recurs de la qual el recurrent ha condicionat el seu.

Article 72

El ponent comunicarà les conclusions del recurrent a les altres parts en el termini de cinc dies d’acabat el termini per formular conclusions, les quals disposaran d’altre termini de tretze dies hàbils per contestar les conclusions.

Article 73

No s’admetrà la pràctica de proves noves. No obstant això, el ponent podrà ordenar la pràctica de les proves que hagin estat denegades en la instància “a quo” en cas que la considerés pertinent, que s’hagués fet, oportunament, la protesta, i que s’hagués interessat la seva pràctica davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. També podrà ordenar proves per a millor proveir i aquelles a instància de parts que hagués estat impossible practicar en instàncies anteriors. En aquests cassos, dintre dels cinc dies següents a la pràctica d’aquestes proves, es donarà trasllat del resultat de les mateixes a totes les parts.

Article 74

Formulades les respectives conclusions i les contestes o, eventualment, practicades o denegades les proves interessades per les parts d’acord amb el previst als precedents articles, el magistrat ponent emplaçarà les parts per a la vista oral.

Article 75

A la vista oral, els advocats de cada part informaran oralment al tribunal. La part no recurrent o que hagi desistit en el seu recurs només podrà informar en contestació als informes orals dels recurrents. La no presència en la vista oral d’una de les parts recurrents o recorregudes no serà obstacle perquè la causa sigui conclosa i el tribunal passi a deliberar.

Article 76

Les deliberacions es faran sobre la proposta de sentència del ponent. La decisió es prendrà per majoria de vots, dintre els trenta dies següents a la vista oral, i serà redactada pel ponent i signada per tots els magistrats de la sala.

La sentència haurà d’ésser notificada a les parts dintre els tretze dies següents del seu pronunciament. Còpia autèntica, juntament amb els autes serà remesa al tribunal “a quo”, dintre de cinc dies.

Secció sisena. Procediments davant de la sala penal

Article 77

Seran tramitats d’acord amb el que es preveu en el capítol divuitè de la present llei.

Secció setena. Procediments davant de la sala administrativa

Article 78

Seran tramitats d’acord amb el que es preveu en el capítol dinovè de la present llei.

Capítol setzè. Procediments civils

Secció primera. Procediment ordinari

Article 79

Els articles que s’esmenten a continuació del decret de data 1 de maig de 1922 sobre el procediment ordinari civil es modifiquen com segueix.

Article 80

L’expressió el batlle que es conté en els articles 1, 2, 3, 4 i 5 s’entendrà feta al ponent de la secció civil del Tribunal de Batlles, si bé la sentència mencionada en l’article 5 “in fine” serà dictada per la secció civil.

Article 81

Els articles 6, 7 i 8 queden derogats i substituïts pel següent:

“Les sentències són apel.lables a dos efectes. Presentada l’apel.lació el ponent emplaçarà a les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra per formalitzar el recurs en el termini de quinze dies i remetrà els autes originals al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”

Article 82

El procediment fixat en els articles 9 i 10 queda substituït pel procediment comú davant la sala civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, fixat en els articles 70 a 76 de la present llei.

Secció segona. Procediment de mínima quantia

Article 83

Les reclamacions de caràcter civil de quantitats no superiors a 200.000 mil pessetes, o el seu contravalor en altra moneda, es substanciaran d’acord amb les normes fixades en l’annex I del decret de 4 de febrer de 1986, el qual es modifica d’acord amb el que preveuen els següents articles d’aquesta secció.

Article 84

L’article 2 queda redactat com segueix:

“El demandat compareixerà davant la Batllia formulant per escrit la seva demanda. Una vegada designat el batlle a qui correspon el coneixement de la causa, segons el que preveu l’article 39 de la present llei, prosseguirà la tramitació de la causa segons el que disposen els articles 3 a 7 del decret de 4 de febrer de 1986.”

Article 85

L’article 8 queda redactat com segueix:

“El batlle dictarà sentència en el termini de trenta dies. La sentència només serà apel.lable davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra quan la quantia del litigi sigui superior a 100.000 pessetes.”

Secció tercera. Procediment abreujat

Article 86

Tots els procediments civils de quantia superior a 200.000 pessetes i que no excedeixi de 2.000.000 de pessetes, o els seus respectius contravalors en altra moneda, així com els procediments interdictals, de terceries i tota mena d’incidents en els procediments civils, se substanciaran amb subjecció a les normes contingudes en els articles 5 a 21, ambdós inclosos, de l’annex II del decret del 4 de febrer de 1986, els quals queden modificats d’acord amb el que preveuen els següents articles d’aquesta secció.

Article 87

Els dos darrers apartats de l’article 8 queden redactats com segueix:

“Contra l’aute en què es declari que correspon el judici ordinari no s’hi donarà recurs de cap mena. El batlle trametrà immediatament la causa a la secció civil del Tribunal de Batlles davant del qual emplaçarà les parts perquè es personin a efectes de seguir el judici segons les normes del procediment ordinari.

Contra l’aute en què es declari que correspon el procediment abreujat hi cap solament la manifestació de protesta perquè sigui decidida, en el seu cas, al resoldre l’assumpte principal en tràmit de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

Article 88

En l’article 10 la menció “jutge corresponent” s’entendrà feta a “tribunal corresponent”.

Article 89

En l’article 15, les mencions al “Jutge d’Apel.lacions” s’entendran referides a “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 90

L’article 16 queda redactat com segueix:

“El procediment davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra es substanciarà segons el previst en els articles 70 a 76 de la present llei.”

Article 91

Els articles 18, 19 i 20 queden sense contingut.

Secció quarta. Execució de resolucions judicials en matèria civil

Article 92

L’execució de resolucions judicials en matèria civil es substanciarà d’acord amb el previst a l’annex III del decret de 4 de febrer de 1986 amb les modificacions previstes en els articles següents d’aquesta secció.

Article 93

La menció que l’article 1 fa al “batlle que hagi conegut de l’assumpte en primera instància” s’haurà d’entendre feta al “ponent de la secció civil del Tribunal de Batlles o al batlle que hagin conegut de l’assumpte en primera instància”.

Article 94

La menció que els articles 2, 3, 4, 5 i 6 fan del “batlle” s’entendrà feta al “ponent del Tribunal de Batlles o al batlle”.

Article 95

Resta suprimida la referència que l’article 3 fa a un “executor judicial”.

Article 96

L’article 4 queda redactat com segueix:

“Si no hi ha conformitat, el ponent del Tribunal de Batlles o el batlle, segons correspongui, citarà a ambdues parts perquè compareguin amb els mitjans de prova pertinents. Practicades les proves, el Tribunal de Batlles o, en el seu cas, el batlle resoldrà fixant la liquidació o indemnització”.

Capítol dissetè. Desenvolupament dels articles 97 i 101 de la Llei Qualificada de la Justícia

Advocats

Article 97

La intervenció d’advocats en els procediment judicials se subjectarà a allò previst en els articles 97 a 101 de la Llei Qualificada de la Justícia i a les disposicions a què es refereixen els següents articles amb les modificacions que s’hi introdueixen.

Article 98

L’article 1 de l’annex IV del decret de 4 de febrer de 1986 resta redactat com segueix:

“En tots els escrits adreçats als batlles o tribunals hi haurà de figurar, al peu, el nom i la signatura de l’advocat autor, juntament amb la de la part interessada o la del seu procurador”.

Article 99

Els articles 2, 3 i 4 de l’annex IV del decret de data 4 de febrer de 1986 queden sense contingut.

Article 100

L’acreditació de pobresa o insolvència serà declarada per resolució dictada pel batlle o el ponent de la secció de Tribunal de Batlles que conegui l’afer, el qual podrà ordenar la pràctica de proves d’ofici destinades a aclarir la situació econòmica del sol.licitant.

Article 101

La referència que l’article 6 de l’annex IV del decret del 4 de febrer de 1986 fa al “Jutge d’Apel.lacions” s’entendrà feta a la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

Article 102

Els articles 9 i 10 del Codi de Procediment Penal queden sense contingut.

Article 103

En l’article 11 del Codi de Procediment Penal la menció “Tribunal de Corts” s’entendrà feta al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”, el darrer paràgraf del qual queda substituït pel següent:

“A cada incorporació d’un advocat al Col.legi d’Advocats d’Andorra aquest trametrà al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra la documentació acreditativa d’haver obtingut les autoritzacions administratives necessàries i la inscripció prèvia al Col.legi. El president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en donarà trasllat al Ministeri Fiscal per informe dintre dels tretze dies, i si dintre d’altres tretze dies no es dicta resolució fonamentada en els apartats 1 a 4 del present article, s’entendrà admès a actuar davant els tribunals andorrans i el Col.legi d’Advocats d’Andorra procedirà a donarloshi l’alta definitiva.”

Article 104

El segon apartat de l’article 12 i l’article 13 del Codi de Procediment Penal queden sense contingut.

Article 105

L’article 14 sense contingut.

Capítol divuitè. Procediment penal

Secció primera. Codi Penal

Article 106

Totes les mencions que el Codi Penal fa al “Tribunal de Menors” i al “Tribunal de Delictes Menors” s’entendran fetes, respectivament, al “Tribunal de Corts” i al “Tribunal de Batlles”.

Secció segona. Codi de Procediment Penal

Article 107

Es modifica el Codi de Procediment Penal d’acord amb el que estableixen els següents articles d’aquesta secció.

Article 108

L’article 1 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix:

“La facultat d’administrar justícia en matèria criminal correspondrà exclusivament al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, al Tribunal de Corts, al Tribunal de Batlles i als batlles, als quals s’atribueix la potestat d’aplicar les lleis, jutjant i fent executar allò que hagi estat jutjat.”

Article 109

El darrer punt de l’article 2 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix:

“Coneixerà, així mateix, dels recursos d’apel.lació que s’interposin contra les sentències i altres resolucions dictades pel Tribunal de Batlles en causes seguides per delictes menors, i pels batlles en causes seguides per contravencions penals”.

Article 110

La referència que l’article 3 del Codi de Procediment Penal fa al “Jutge d’Apel.lacions constituït en tribunal unipersonal” s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 111

L’article 4 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix:

“Els batlles, com a tribunal unipersonal, coneixeran dels judicis de contravencions penals. La instrucció de les causes, per a tota classe de delictes i contravencions, serà portada a terme per un batlle, sense perjudici del que disposa l’article 192 del Codi de Procediment Penal.”

Article 112

Els articles 7 i 8 del Codi de Procediment Penal queden derogats i substituïts pel que preveuen els articles 69 al 75 i 90 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Article 113

L’article 44 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix:

“Serà batlle competent durant la instrucció de les causes aquell a qui correspongui per torn. A aquests efectes, les querelles i denúncies seran repartides pel president del Tribunal de Batlles. Quan un batlle o un tribunal que estiguin instruint o jutjant tinguin coneixement, per mitjans diferents de la querella i de la denúncia, de que s’ha comés un fet delictuós, només serà competent en la mesura en què el fet delictuós estigui en connexió i, en el cas que procedeixi, es designarà el batlle instructor que correspongui per torn per instruir la causa. Els demés tribunals només hauran de posar els fets en coneixement del president del Tribunal de Batlles si consideren que no tenen connexió amb els que estan jutjant, i a l’efecte que es designi el corresponent batlle instructor.

Article 114

Els articles 130, 131, 133, 134 i 135 del Codi de Procediment Penal, queden sense contingut i substituïts pel que disposa el capítol tercer, articles 52 a 55 de la Llei Qualificada de la Justícia i els articles 60 a 63 de la present llei.

Article 115

La referència que l’article 132 deL Codi de Procediment Penal fa a “un dels membres del tribunal indistintament” s’entendrà feta al “magistrat que presideixi el Tribunal de Corts”.

Article 116

L’article 173 del Codi de Procediment Penal queda sense contingut.

Article 117

Les referències que els articles 172 a 186 del Codi de Procediment Penal fan al “Jutge de Delictes Menors” s’entendran fetes al “Tribunal de Batlles”.

Article 118

El primer apartat de l’article 182 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix:

“Declararse incompetent per raó que la competència correspon al Tribunal de Corts o al tribunal unipersonal d’un batlle”.

Article 119

L’article 190 del Codi de Procediment Penal resta redactat com segueix:

“Si es formula oposició, l’ordenança queda sense efecte i la causa serà jutjada per un altre batlle com a tribunal unipersonal que correspongui per torn”.

Article 120

Les normes contingudes en els articles 191 a 197 del Codi de Procediment Penal que versen sobre el Tribunal de Batlles, s’entendran referides al tribunal unipersonal del batlle.

Article 121

L’article 197 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix:

“Dins del termini de quinze dies, el batlle dictarà sentència”.

Article 122

Se suprimeix la menció “i del Jutge d’Apel.lacions” continguda en l’article 203 del Codi de Procediment Penal.

Article 123

El previst en l’article 208 del Codi de Procediment Penal queda completat pel que disposen els articles 28 a 30 de la present llei.

Article 124

L’article 213 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix:

“Les sentències seran notificades pel president o per un membre del tribunal que les ha dictat, o pel batlle, com a tribunal unipersonal, respectivament. Per mandat de cada un d’ells la notificació podrà ésser feta per un secretari del tribunal. La notificació serà feta mitjançant lectura i lliurament de còpies en acte públic, tot el que es farà constar per diligència”.

Article 125

Les referències que l’article 218 del Codi de Procediment Penal fa al “batlle” i al “Jutge d’Apel.lacions” s’entendran fetes, respectivament, al “batlle instructor” i al “president del Tribunal de Corts”.

Article 126

Les mencions que els articles 219, 220, 221 i 222 del Codi de Procediment Penal fan del “Tribunal dels Batlles” i del “Jutge de Delictes Menors” es substitueixen, respectivament, per “tribunal unipersonal del batlle” i “Tribunal de Corts”.

Article 127

En el títol VIII, capítol II, les referències que els articles 223 a 227 i 233 del Codi de Procediment Penal fan al “Jutge de Delictes Menors” s’entendran fetes al “Tribunal de Batlles”.

Article 128

L’article 231 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix:

“L’execució de sentències recaigudes en els judicis per contravencions penals correspon al batlle; pels delictes menors, al president del Tribunal de Batlles; i pels delictes majors, al president del Tribunal de Corts. Els incidents en període d’execució seran resolts pels mateixos tribunals, respectivament.”

Article 129

La referència que l’article 237 del Codi de Procediment Penal fa als “batlles conjuntament o separadament” s’entendrà feta al “president del Tribunal de Batlles”.

Article 130

D’acord amb el que preveu l’article 52.2 de la Llei Qualificada de la Justícia, la referència que l’article 245 del Codi de Procediment Penal fa al “tribunal que haurà imposat la pena” s’haurà d’entendre feta al “Tribunal de Corts”.

Article 131

La referència que l’article 284 del Codi de Procediment Penal fa al “Tribunal de Delictes Menors” s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 132

L’article 302 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix:

“La jurisdicció de delinqüents menors correspon al Tribunal de Corts”.

Article 133

En l’article 303 del Codi de Procediment Penal, la referència al Tribunal de Delictes Menors queda derogada i es completa la competència al Tribunal de Batlles amb la possibilitat que les actuacions puguin passar també al batlle com a tribunal unipersonal.

Article 134

En l’article 304 del Codi de Procediment Penal, l’expressió “ni intervenció de fiscal ni d’advocat” queda substituïda per “si bé amb intervenció de fiscal i d’advocat”.

Article 135

L’article 306 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix:

“Els acords dels tribunals sobre les mesures previstes en l’article 304 així com els pronunciaments sobre responsabilitat civil podran ésser recorreguts en apel.lació davant el tribunal penal immediatament superior sense perjudici dels recursos en súplica.”

Secció tercera. Decret de 12 de juliol de 1990 de creació del Tribunal Superior de Corts

Article 136

Es deroga el decret del 12 de juliol de 1990 de creació del Tribunal Superior de Corts.

Secció quarta. Decret de 13 de juliol de 1990 en relació al procediment davant el Tribunal Superior de Corts

Article 137

Les causes penals davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra se substanciaran pel procediment pel qual es regien els recursos de suplicació formulats davant del Tribunal Superior de Corts contra les decisions del Tribunal de Corts en primera instància, segons el previst en el decret del 13 de juliol de 1990. Totes les referències del referit decret al “Tribunal Superior de Corts” s’entendran fetes al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Capítol dinovè. Procediments administratius

Article 138

Es modifica la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal del 15 de novembre de 1.989 en els termes que resulten dels següents articles.

Article 139

Els articles 1 a 7, ambdós inclosos, queden sense contingut i substituïts pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Article 140

Els articles 10 a 20, ambdós inclosos, queden derogats.

Article 141

La referència que l’article 25 fa al “jutge instructor” s’entendrà feta al “batlle ponent de la sala administrativa del Tribunal de Batlles”.

Article 142

La menció que fa l’article 26 al “secretari del Tribunal o del Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “secretari del Tribunal de Batlles o del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 143

La referència que l’article 28 fa al “tribunal, el jutjat o el ponent”, s’entendrà feta al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, el Tribunal de Batlles o el ponent de la secció administrativa”.

Article 144

La menció que l’article 29 fa del “jutjat” s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles”. Se suprimeix en aquest mateix article la frase “per votació de la meitat dels seus membres”.

Article 145

Les referències que l’article 30 fa a “el jutjat o tribunal” s’entendran fetes al “Tribunal de Batlles” i al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

El tercer paràgraf de l’article 30 queda redactat com segueix:

“Es podran acumular en un mateix procés les pretensions que no siguin incompatibles entre elles i es formulin en relació a un mateix acte administratiu”.

Article 146

La referència de l’article 31 al “president o pel jutge degà” s’entendrà feta al “ponent de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra” i al “ponent de la secció administrativa del Tribunal de Batlles”.

Article 147

La referència que l’article 36 fa al “Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 148

L’article 37 queda redactat com segueix:

“La demanda serà presentada al Tribunal de Batlles. El president la traslladarà a la secció administrativa del tribunal. La demanda serà presentada en tantes còpies com parts en el litigi hi hagi més una”.

Article 149

L’article 38 queda derogat.

Article 150

El primer paràgraf de l’article 39 queda redactat com segueix:

“Una vegada tramesa la demanda, el ponent de la secció administrativa, en un termini improrrogable de cinc dies, convocarà la secció per decidir:

a) la competència de la jurisdicció administrativa i fiscal en l’afer.

b) l’acceptació o refús de la demanda després d’examinar la concurrència o no concurrència dels requisits necessaris.

c) la suspensió o manteniment de l’acte impugnat d’acord amb l’article 9.

En cas de decisió d’incompetència o de refús hi cabrà recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. Contra la decisió de suspensió o manteniment de l’acte impugnat no hi haurà lloc a recurs si no és juntament amb l’apel.lació contra la sentència definitiva”.

Article 151

La referència que conté el primer paràgraf de l’article 40 al “jutge instructor” s’entendrà feta al “batlle ponent”. Se suprimeix el segon paràgraf d’aquest article.

Article 152

La referència en l’article 44 al “jutge instructor” s’entendrà feta al “batlle ponent”.

Article 153

L’article 45 queda redactat com segueix:

“Les excepcions formulades en els escrits de contestació a la demanda seran resoltes, a l’arbitri del Tribunal de Batlles, ja sigui per aute incidental, abans de la sentència, o en la sentència definitiva.

Quan les excepcions siguin resoltes per aute incidental, només hi cabrà recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra quan es doni lloc a l’excepció formulada i s’impossibiliti la continuació del procediment, d’acord amb el títol IV secció primera d’aquesta llei. En tots els demés casos només procedirà recurs d’apel.lació contra sentències definitives.

La citació dels testimonis admesos serà feta pel ponent”.

Article 154

Les referències de l’article 46 al “jutge instructor i al secretari del Jutjat”, s’entenen fetes al “ponent i al secretari de la Batllia”.

El ponent podrà decidir que l’audició dels testimonis es faci davant la secció constituïda.

Article 155

Les referències de l’article 47 al “jutge instructor” i al “Jutjat” s’entendran fetes, respectivament, al “batlle ponent” i al “Tribunal de Batlles”.

Article 156

La referència que conté l’article 48 al “jutge instructor” s’entén feta al “batlle ponent”. La referència feta al “Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entén feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 157

L’article 49, resta redactat com segueix:

“El batlle ponent o el Tribunal de Batlles podrà decidir d’ofici la pràctica de qualsevulla prova que estimi pertinent per resoldre justament”.

Article 158

En l’article 50, la referència al “jutge instructor” s’entén feta al “batlle ponent”. La referència al “Jutjat” s’entén feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 159

La menció de l’article 51 al “jutge instructor” s’entén feta al “batlle ponent”. La referència a l’“altre jutge” s’entén feta a la secció administrativa del Tribunal de Batlles.

Article 160

L’article 52, queda redactat com segueix:

“La deliberació serà secreta i hi participaran solament els batlles que composin la secció administrativa, els quals decidiran per majoria, signant la sentència tots els components de la secció.”

Article 161

En l’article 55, la referència a “secretari del Jutjat” s’entendrà feta al “secretari de la Batllia”.

Article 162

En l’article 56, la referència al “Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entén feta a “Tribunal de Batlles”. La referència al “Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entén feta al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 163

En l’article 57, la referència al “Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 164

L’article 58 queda redactat com segueix:

“El recurs d’apel.lació es presentarà davant la sala administrativa del Tribunal de Batlles. El ponent emplaçarà a les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra per formalitzar el recurs en el termini de quinze dies i remetrà els autes al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 165

L’article 59 queda redactat com segueix:

“Formalitzat el recurs per part del recurrent i rebuda la causa, el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra designarà el ponent que correspongui i aquest dintre els cinc dies donarà trasllat de l’escrit d’apel.lació a totes les parts, emplaçantles per al tràmit de contesta en el termini de tretze dies.

El ponent decidirà sobre la substitució de la celebració de la vista oral per a la presentació d’escrits de conclusions si ambdues parts ho haguessin demanat expressament en els escrits d’apel.lació i de contestació de l’apel.lació.”

Article 166

Els articles 60, 61 i 62 queden sense contingut.

Article 167

L’article 63 queda redactat com segueix:

“El ponent convocarà la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, la qual decidirà, en els cinc dies següents, sobre la petició de suspensió o manteniment de l’acte impugnat reproduïda en segona instància o formulada per primera vegada en grau d’apel.lació, d’acord amb l’article 9.

Article 168

En l’article 65, la referència als “jutges del Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “ponent la secció administrativa del Tribunal de Batlles”.

Article 169

En l’article 67 el termini fixat al ponent per trametre a la resta dels membres de la sala el projecte de sentència resta fixat en quinze dies, si bé es comptaran a partir de la data en què s’hagi dipositat els escrits de conclusions o s’hagi celebrat la vista oral.

Article 170

Se suprimeixen els tres darrers apartats de l’article 73, els quals es substitueixen pel següent redactat:

“El projecte de sentència definitiva proposat pel ponent serà votat per la sala, inclòs el ponent, per majoria.”

Article 171

Se suprimeix el darrer punt de l’article 74.

Article 172

L’article 75 queda redactat com segueix:

“La sentència es pronunciarà en nom del poble andorrà, expressarà que és ferma i executiva i serà signada per tots els magistrats de la sala.”

Article 173

L’article 77 queda redactat com segueix:

“Contra la resolució d’incidents que impossibilitin la prossecució del procediment previst per l’article 45, es podrà interposar recurs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”

Article 174

En l’article 79, la referència feta al “secretari del tribunal” s’entendrà feta al “president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”. La referència feta al “jutge degà del Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “president del Tribunal de Batlles”.

Article 175

En l’article 80, s’hi afegeix, al començament de l’article, el següent:

“Es notificarà i se’n donarà trasllat.”

Article 176

En l’article 81, la referència feta al “secretari del tribunal” s’entén feta al “president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”. La referència al “president del Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “president de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 177

L’article 83 queda redactat com segueix:

“La resolució del recurs serà adoptada per majoria dels magistrats de la sala.”

Article 178.

L’article 86 queda redactat com segueix:

“Els litigis en matèria electoral previstos per l’article 39.3.c) de la Llei Qualificada de la Justícia i pels articles 12 i 26 de la Llei Qualificada del Règim Electoral i del Referèndum, seran resolts inapel.lablement pel Tribunal de Batlles.

També se substanciaran per la mateixa via els recursos previstos en l’article 48 de la mateixa Llei Qualificada del Règim Electoral i del Referèndum quan no ho hagin d’ésser pel procediment urgent i preferent a que es refereix la Constitució, però en aquest cas hi cabrà recurs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”

Article 179

L’article 87 queda sense contingut.

Article 180

Els articles 89, 90 i 91 queden sense contingut per ésser substituïts per les previsions contingudes en els articles 32, 42 a 49 i connexes de la Llei d’Expropiació. Contra totes les decisions en aquesta matèria del Tribunal de Batlles, hi cabrà recurs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra que serà substanciat pel procediment ordinari previst en aquesta llei.

Article 181

Les referències que contenen els articles 94 i 95 al “jutjat” o al “tribunal” s’entendran fetes al “Tribunal de Batlles” i al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 182

En l’article 99, la referència feta al “jutge degà” s’entendrà feta al “ponent de la sala administrativa del Tribunal de Batlles”.

Article 183

Les referències dels articles 100, 101 i 102, al “Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendran fetes al “Tribunal de Batlles”.

Article 184

El segon apartat de l’article 107 queda redactat com segueix:

“El Tribunal Superior de Justícia d’Andorra i el Tribunal de Batlles podran decidir posar els fets de manifest al tribunal penal competent.”

Article 185

L’article 109 queda sense contingut.

Article 186

L’article 110 queda redactat com segueix:

“Els incidents d’execució seran resolts pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seguint els tràmits dels recursos ordinaris però amb els terminis reduïts a la meitat. Aquests incidents tindran prioritat sobre la tramitació de les causes en curs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”

Article 187

En els articles 111 i 112, la menció feta al “Jutjat Administratiu i Fiscal” i al “Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles” i al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Capítol vintè. Modificacions de diferents textos legals per adequar-los al contingut de la Llei Qualificada de la Justícia

Secció primera. Reglament de societats

Article 188

L’expert al qual es refereix l’article 7.2 serà nomenat pel batlle de torn en tribunal unipersonal.

L’autoritat judicial davant la qual el Registre promourà d’ofici la regularització prevista en l’article 7.2 serà la secció civil del Tribunal de Batlles.

Article 189

La referència que en l’article 7.2. es fa als “batlles” s’entendrà feta al “batlle designat per torn”.

Article 190

Afegir en l’apartat 1 de l’article 11, i després de l’expressió “per decisió judicial” la frase següent:

“de la jurisdicció penal o civil segons correspongui.”

Article 191

La referència feta a “un qualsevol dels batlles” que conté l’article 21.2, s’entendrà feta al “batlle que correspongui per torn”.

Article 192

La referència que fa l’article 26.1.1è al “batlle”, s’entén feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 193

La menció que conté l’article 35.4. a “qualsevol dels batlles” s’entendrà feta al “batlle que correspongui per torn”.

Article 194

En la disposició final quarta les referències a “instàncies administratives” i a “instància judicial ordinària” s’entendran fetes a “jurisdicció administrativa” i “jurisdicció civil”, respectivament.

Secció segona. Decret de data 4 d’octubre de 1969 en relació a la cessació de pagaments i fallides

Article 195

La menció que l’article 4 fa al “batlle” s’entendrà feta al “president del Tribunal de Batlles”.

Article 196

La menció feta en l’article 7 a la “Batllia” s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles”.

El darrer apartat de l’article 7 queda redactat com segueix:

“El Tribunal de Batlles podrà procedir d’ofici o a instància d’un batlle actuant com a tribunal unipersonal.”

Article 197

La menció feta als “batlles” en els articles 8, 9, 10, 27, 29, 38, 49, 59, 67, 71, s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 198

La menció feta al “batlle” en els articles 12, 13, 16, 21, 22, 24, 25, 36, 37, 40, 48, 51, 52, 55, 61, 62, 63, 65, i 66 s’entendrà feta al “ponent de la secció civil del Tribunal de Batlles”.

Article 199

La reclamació prevista en el darrer apartat de l’article 37 i l’oposició prevista en l’article 57 s’hauran de tramitar davant del Tribunal de Batlles.

Article 200

Queda derogat el primer apartat de l’article 73.

Secció tercera. Decret de l’1 de maig de 1992 sobre embargaments preventius

Article 201

Les mencions que aquest decret conté a “algun dels batlles” s’entendran fetes al “batlle del tribunal unipersonal” o “al Tribunal de Batlles”, segons correspongui.

Article 202

L’article 3 queda derogat.

Secció quarta. Drets civils de la dona casada de 15 de novembre de 1975

Article 203

La referència al “batlle” que es fa en els articles 2.2, 2.4 i 7.3 s’entendrà feta al “batlle com a tribunal unipersonal”.

Secció cinquena. Decret sobre procediment laboral del 9 de març de 1974

Article 204

Les causes que sorgeixin de la interpretació o aplicació del Decret regulador del contracte de treball de data 15 de gener de 1974 es jutjaran d’acord amb el procediment establert pel Decret sobre procediment laboral de data 9 de març de 1974.

Article 205

La referència als “batlles” que es fa en l’article 1 s’entendrà feta al “batlle com a tribunal unipersonal”.

Article 206

La referència que es fa a la “Batllia que esculli l’actor” s’entendrà feta al “batlle que correspongui per torn”.

Article 207

La referència feta al “Jutge d’Apel.lacions” s’entendrà feta al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Secció sisena. Llei de drets d’autor

Article 208

L’expressió “el batlle escollit per la part agent” que figura en l’article 43 s’entendrà feta al “batlle en tribunal unipersonal que correspongui per torn”.

Secció setena. Arrendaments urbans i rústics

Article 209

El decret de data 30 de maig de 1968 sobre arrendaments urbans queda derogat i substituït per les disposicions de la Llei d’Arrendaments Urbans del 3 de setembre de 1993.

Article 210

El decret de data 22 de novembre de 1968 sobre arrendaments rústics queda en vigor si bé les referències que en l’article 2 es fan al “jutge” o al “Tribunal Superior corresponent” s’entendran fetes al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Secció vuitena. Contenciós penal del reglament contenciós de la Seguretat Social

Article 211

Els articles 11 i 12 del contenciós penal queden derogats i substituïts per l’article següent:

“La competència per a les infraccions previstes en els articles 3, 4, 5, 7, 8 i 9 i l’aplicació de les multes corresponent s’atribueix d’acord amb el previst en l’apartat primer del paràgraf 2 de l’article 49 de la Llei Qualificada de la Justícia i seran recurribles per les vies ordinàries.”

Capítol vint-i-unè. Desenvolupament de la disposició transitòria setena 2

Article 212

Les causes civils compreses en el primer paràgraf de l’apartat 3 de l’article 49 de la Llei Qualificada de la Justícia en curs davant d’un batlle que hagués estat en funcions abans de l’1 de gener de 1994 i el mandat del qual hagi estat renovat a partir d’aquella data, seguiran essent conegudes per aquest. Les de mateixa natura que ho siguin per un batlle que cessi en les seves funcions abans de l’1 de gener de 1994 seran repartides entre els batlles formant part de la Batllia després del dia 1 de gener de 1994 per torn.

Article 213

El coneixement de les causes civils i penals compreses en el segon paràgraf de l’apartat 3 de l’article 49 de la Llei Qualificada de la Justícia en curs davant un batlle que hagués estat en funcions abans de l’1 de gener de 1994, serà atribuït a la secció civil del Tribunal de Batlles. Serà ponent de la causa el batlle que les hagi conegut abans de l’1 de gener de 1994, si el seu mandat es renovat més enllà de la data expressada i, en cas contrari, la ponència recaurà en el batlle que correspongui.

Article 214

A l’efecte d’afavorir la justa distribució de les tasques previstes en l’apartat 1, “infine”, de l’article 50 de la Llei Qualificada de la Justícia, el repartiment per torn de les causes previst en l’article 212 i de les ponències previstes en l’article 213 serà fet de tal manera que els batlles que hagin estat en funcions abans de l’1 de gener de 1994 i que siguin reconduïts després de tal data, no participin en el torn tantes vegades com tinguin causes o ponències atribuïdes amb anterioritat a l’1 de gener de 1994.

Article 215

La instrucció de les causes penals en curs per part d’un batlle que hagi estat en funcions abans del dia 1 de gener de 1994 seguiran essent atribuïdes al mateix si el seu mandat és renovat més enllà de la data expressada.

Article 216

El resultat de l’atribució de competència de les causes segons els tres articles anteriors serà comunicat a les parts en judici per notificació de la Batllia. Dintre els tretze dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació les parts podran fer les recusacions oportunes sobre el o els batlles al coneixement dels quals hagi quedat confiada la causa, sempre que no siguin les mateixes persones que ja haguessin conegut de la causa. Si dintre l’esmentat termini s’han fet recusacions i no han estat ateses per la Batllia o els batlles han decidit abstenirse, la tramitació de la causa serà suspesa fins que intervingui la resolució prevista en l’article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Article 217

Per als procediments que al 31 de desembre de 1993 es trobin en curs relatius a mesures de caràcter provisional i cautelar, es procedirà com segueix:

1) Mesures adoptades per resolució esdevinguda ferma abans del 31 de desembre de 1993: el coneixement dels incidents que puguin produirse en relació a les mateixes recaurà sobre el batlle o la secció civil del Tribunal de Batlles al coneixement dels quals es doni la causa principal.

2) Mesures adoptades per resolució anterior al 31 de desembre de 1993, susceptibles de recurs de reposició a l’1 de gener de 1993: totes les actuacions seran fetes pel batlle o per la secció civil del Tribunal de Batlles a coneixement dels quals es doni la causa principal, si bé el termini per formular recursos quedarà suspès mentre no es notifiqui a la part interessada l’atribució de la causa, i tornarà a córrer a partir de l’endemà d’aquesta data.

3) Mesures demanades en curs d’instrucció i pendents de decisió, i mesures suplementàries simplement demanades sense haver donat encara lloc a instrucció de la causa: seguiran coneixent de les mateixes el batlle que les hagi rebut abans del 31 de desembre de 1993, si es renovat en el càrrec, fins que la causa provisional o cautelar hagi estat atribuïda a un altre batlle o a la secció civil del Tribunal de Batlles. En cas que el mandat del batlle s’extingeixi el 31 de desembre de 1993, el president del Tribunal de Batlles atribuirà la causa a un batlle perquè tramiti la causa fins a la designació del batlle que correspongui o l’atribució a la secció civil del Tribunal de Batlles si tal atribució no pot ésser immediata a l’1 de gener de 1994.

4) Els expedients de jurisdicció voluntària en curs al 31 de desembre de 1993 seguiran tramitats pel batlle que els hagi conegut fins aleshores i, en el cas que el batlle no sigui renovat en el càrrec, el coneixement serà atribuït a un altre batlle seguint les previsions del torn.

Disposició final

La present Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 21 de desembre de 1993


Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.