Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada (Text refós per LesLleis.com)
Índex
[Mostra/Amaga]Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 d’octubre del 2007 ha aprovat la següent:
llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada
Exposició de motius
La modernització de la legislació andorrana en matèria de societats, en la mesura que constitueix un factor essencial de competitivitat, és una tasca que el Principat ha d’acomplir sense més demora. Per aquest motiu, resulta imprescindible substituir amb una nova Llei el vigent Reglament de societats mercantils, aprovat pel Consell General en la sessió del 19 de maig de 1983. El context geogràfic i cultural del Principat i la necessitat de considerar la seva realitat econòmica i, d’una manera especial, la tipologia empresarial pròpia, són els pressupòsits sobre els quals s’articula la nova Llei.Aquesta nova Llei planteja una adaptació normativa que, tot i prenent en consideració les línies mestres que provenen de la normativa societària de la Unió Europea, també té present el nostre context i el d’aquells altres països que, tant si són membres de la Unió Europea com si hi mantenen acords específics, tenen unes dimensions i unes característiques més acostades a la situació d’Andorra. L’altre element que completa el significat del contingut de la nova Llei és la consideració de la realitat empresarial andorrana desplegada en forma societària, la qual està formada fonamentalment per societats tancades i amb pocs socis, la qual cosa fa possible i aconsellable construir el seu règim sobre principis contractualistes.
La Llei estableix una disciplina única per a la societat anònima i per a la societat de responsabilitat limitada i s’estructura en vuit capítols, cent dos articles, tres disposicions addicionals, dos disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dos disposicions finals. El capítol I (“Disposicions generals”) conté disposicions generals relatives al concepte, la denominació, la nacionalitat, el domicili i les sucursals, i el règim de fundació de les societats. Alguns dels elements innovadors d’aquest capítol són el concepte de societat que es formula a l’article 1, que engloba tant les societats pluripersonals com les unipersonals, la regulació expressa del protocol familiar com a tipus de pacte parasocial i el règim de la societat irregular, el qual, fidel als principis contractualistes esmentats, únicament preveu la tutela dels tercers.
El capítol III (“Dels òrgans socials”) conté la normativa aplicable a la junta general i als administradors de la societat. En el règim de l’òrgan d’administració, destaca la incorporació d’elements que provenen del moviment del bon govern corporatiu, com ara la tipificació del contingut dels deures generals dels administradors i l’àmbit d’aplicació del règim de responsabilitat, amb una voluntat clara de posar fi a situacions no desitjables i que actualment són presents a la realitat andorrana.
El capítol IV (“De la modificació dels estatuts”), seguint la tradició jurídica en la qual també s’insereix el Principat, estableix els requisits generals i especials i els efectes de les diferents modalitats de modificació dels estatuts, i presta una atenció especial a les modificacions relatives al capital social. Molt més innovador és el capítol V (“De la comptabilitat i l’aplicació del resultat”), ja que introdueix per primer cop a l’ordenament jurídic andorrà els principis rectors de la formulació dels comptes anuals de les societats, l’obligació, en els casos establerts, d’auditar-los i de dipositar-los com a instrument essencial de transparència i informació financera.
El capítol VI (“De les modificacions estructurals”) regula els requisits i els efectes de les modificacions que, per raó de la seva transcendència corporativa, han rebut aquesta denominació en la tradició doctrinal continental, i que són la transformació, la fusió i l’escissió de la societat. El capítol VII (“De la separació i l’exclusió de socis”) fixa el règim d’aquests dos mecanismes de solució dels conflictes intrasocietaris que permeten evitar la dissolució de la societat, el qual es basa en els principis contractualistes, atenent així la realitat societària andorrana, estableix com a causa de separació els motius justos i determina el procediment de valoració de les accions o participacions.
Finalment, el capítol VIII (“De la dissolució, la liquidació i l’extinció”) destaca la regulació de les causes de dissolució. També constitueixen novetats la previsió de la reactivació de la societat, la cessió de l’actiu i el passiu social, i el règim de l’actiu i el passiu sobrevinguts.
En les disposicions addicionals, es regula per una banda el règim al qual queden sotmeses totes les societats que no hagin adoptat o que no adoptin cap de les formes regulades a la Llei, el qual es concreta en la determinació de la regla de rigor mercantil de la responsabilitat il·limitada i solidària dels socis enfront de tercers pels deutes socials i amb una remissió al Reglament de societats mercantils, aprovat pel Consell General en la sessió del 19 de maig de 1983 que, atès el seu caràcter fonamentalment dispositiu, ha de permetre als socis adoptar el règim més adequat a les seves necessitats. També s’estableix que el Govern ha de reglamentar el funcionament del Registre de societats sense el qual l’aplicació de la present Llei queda limitada; i finalment es preveu la creació d’una secció mercantil al BOPA.
Les disposicions transitòries fixen entre altres, el calendari d’adaptació a la nova Llei i la posposició de l’entrada en vigor de l’obligació d’auditoria dels comptes anuals fins a l’entrada en vigor de la futura Llei d’auditoria.
Capítol I. Disposicions generals
Secció 1a. Disposicions preliminars
Article 1. Concepte
1. La societat constituïda d’acord amb aquesta Llei és un negoci jurídic pel qual una o més persones físiques o jurídiques realitzen aportacions a títol de capital per dur a terme una o diverses activitats econòmiques a fi d’obtenir-ne un guany.
2. La societat constituïda d’acord amb aquesta Llei té personalitat jurídica distinta de la del seu soci o socis i, en conseqüència, els deutes i les obligacions de la societat no són deutes o obligacions del seu soci o socis.
3. La societat constituïda d’acord amb aquesta Llei pot adoptar la forma de societat anònima o la de societat de responsabilitat limitada.
Article 2. Denominació
1. En la denominació de la societat, hi ha de figurar necessàriament la indicació de la forma adoptada, en extens o mitjançant la sigla corresponent, que ha de ser “SA” per a la societat anònima i “SL” per a la societat de responsabilitat limitada.
2. La societat constituïda per un sol soci, mentre conservi aquest caràcter, o la societat constituïda per més d’un soci, des del moment en què un de sol adquireixi totes les accions o participacions representatives del capital, es qualifica com a “societat unipersonal” i ha d’afegir, a la indicació en extens de la forma de societat adoptada de la denominació, l’expressió “unipersonal”, o una “U” al final de la sigla corresponent.
Si l’adquisició de la condició de societat unipersonal és sobrevinguda, el soci únic tindrà un termini d’un mes des de la data d’adquisició d’aquesta condició que comporti l’adquisició d’aquesta condició per a instar la inscripció de la unipersonalitat al Registre de Societats, deixant constància expressa de la identitat del soci únic. Si transcorregut aquest termini encara no s’ha produït aquesta notificació, el soci únic passarà a respondre personalment, il·limitadament i solidàriament amb la societat de tots els deutes socials contrets durant el període d’unipersonalitat. Una vegada inscrita la unipersonalitat, el soci no respondrà personalment dels deutes contrets per la societat amb posterioritat a la inscripció.
3. El Registre de Societats determina els signes susceptibles d’integrar la denominació de la societat i expedeix la reserva de denominació corresponent.
4. No es pot adoptar una denominació idèntica a la d’una altra ja existent.
Article 3. Nacionalitat
1. Té la nacionalitat andorrana tota societat que tingui el domicili social a Andorra i s’hagi constituït d’acord amb aquesta Llei.
2. La societat només pot transferir el seu domicili social a l’estranger en cas que hi hagi un conveni internacional que ho permeti, amb el manteniment de la personalitat jurídica, o en cas de reciprocitat. En tot cas, la transferència del domicili social a l’estranger comporta la pèrdua de la nacionalitat andorrana.
3. Les societats estrangeres poden transferir el seu domicili social a Andorra i adquirir la nacionalitat andorrana, sempre que s’adaptin a les disposicions d’aquesta Llei i que la legislació de l’estat d’origen ho permeti amb els efectes de manteniment de la personalitat jurídica. Aquest procediment d’adaptació requerirà, com a mínim, les mateixes formalitats exigides per a la constitució de les societats regulades per aquesta Llei.
Article 4. Domicili social
La societat ha de tenir el domicili social dins del territori del Principat d’Andorra.
Article 5. Sucursals
1. A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per sucursal un establiment secundari dotat de representació permanent i amb certa autonomia de gestió, mitjançant el qual una societat desenvolupa totalment o parcialment les activitats que integren el seu objecte social.
2. L’establiment i l’obertura de sucursals de societats estrangeres al territori del Principat d’Andorra requereix el previ atorgament d’escriptura pública davant notari andorrà, amb el contingut que estableix l’apartat 4 d’aquest article, i queden subjectes al règim previst a la legislació sobre inversions estrangeres. El notari que autoritza l’escriptura té l’obligació de trametre’n una còpia al Registre de Societats, dins el termini de quinze dies a comptar de la data de l’atorgament, per a la seva inscripció.
3. Sens perjudici del que disposa l’apartat anterior, les societats estrangeres que estableixin una sucursal al territori del Principat d’Andorra han de completar la documentació necessària per la inscripció presentant al Registre de Societats els documents acreditatius de l’existència de la societat, els seus estatuts vigents i els seus administradors. Així mateix hauran d’inscriure totes les modificacions posteriors de qualsevol d’aquestes dades.
La inscripció és denegada pel ministre responsable del Registre de Societats, a proposta motivada del responsable del Registre, si la sucursal incompleix la present Llei. La denegació es notificarà seguint el mateix procediment que per la denegació d’inscripció de la constitució de societats, i donarà lloc a les mateixes vies d’impugnació.
4. En la inscripció de les sucursals de societats estrangeres en el Registre de Societats s’ha de fer constar qualsevol menció que, donat el cas, identifiqui la sucursal, el domicili i les activitats de la sucursal, com també la identitat del representant permanent i les seves facultats. L’actuació del representant permanent de la sucursal, dins de l’àmbit de les facultats inscrites, vincula la societat. Les activitats de la sucursal queden sotmeses en qualsevol cas a l’ordenament jurídic andorrà. Els requeriments, les notificacions i les citacions que hagin de fer-se a la societat que tingui oberta una sucursal al Principat d’Andorra poden fer-se al domicili de la sucursal que figuri inscrit en el Registre de Societats.
5. Les societats estrangeres que hagin obert una sucursal al Principat han de dipositar al Registre de Societats els comptes anuals, formulats d’acord amb la seva legislació.
6. En cas que la legislació estrangera no obligui a formular els comptes anuals o que l’obligació de formular-los no sigui equivalent a la prevista en la legislació andorrana, les societats estrangeres han d’elaborar els comptes anuals en relació amb l’activitat de la sucursal i dipositar-los en el Registre de Societats, d’acord amb la legislació andorrana.
Article 6. Objecte social
1. Els estatuts de la societat han de determinar amb precisió totes les activitats que integren l’objecte de la societat.
2. No es poden constituir, ni elevar a públiques, ni inscriure al Registre de Societats les societats amb objecte il·lícit, contrari a la moral o als interessos públics d’Andorra.
Article 6 bis. Inscripcions en el Registre de Societats
1. La inscripció o la denegació d’inscripció d’actes o negocis jurídics per part del Registre de Societats es produeix i notifica en un termini no superior a quinze dies a comptar de la presentació al Registre del document que formalitza l’acte o el negoci jurídic que es vol inscriure.
2. L’absència d’inscripció o de denegació dins del termini establert a l’apartat anterior s’equipara a una denegació tàcita als efectes d’obrir la via de recurs.
3. La denegació de la inscripció del contingut d’una escriptura pública o de qualsevol altre document, així com la causa de la denegació, són notificades als interessats i, en el seu cas, també al notari autoritzant. Contra la decisió de denegació pot formular-se recurs administratiu i, si escau, impugnació en via jurisdiccional, en els termes previstos en el Codi de l’Administració, en la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal i en la normativa que les complementin o, en el futur, les substitueixin.
4. També tindrà legitimació per a recórrer contra la denegació de la inscripció el notari autoritzant de l’escriptura pública no inscrita.
5. El termini que aquesta Llei concedeix als notaris per a presentar les escriptures públiques que hagin de ser inscrites al Registre de Societats, així com el termini previst en la Llei per a inscriure o denegar la inscripció, es computen en dies naturals.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.