Carregant...
 

Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 24 d’abril del 2014 ha aprovat la següent:

llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris

Exposició de motius

La solidaritat del poble andorrà amb les persones i les famílies en situació de necessitat ha estat una de les senyes d’identitat nacional i ho ha fet prioritzant la prevenció i sustentant-se en la dignitat, l’autonomia, la responsabilitat dels ciutadans i la solidaritat social.

La Constitució del Principat d’Andorra, recollint aquest esperit, estableix a l’article primer que és un Estat social i proclama “com a principis inspiradors de l’acció de l’Estat andorrà el respecte i la promoció de la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona” i, per això, a l’article 6.2 preceptua que “Els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives”. En altres disposicions el text constitucional es refereix a la protecció de diversos col·lectius, com la família i els fills (art. 13); a àmbits del benestar, com la salut (30), l’educació (20), el treball (29) i l’habitatge (33), i amb caràcter general propugna el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general (art. 32).

A més d’aquests preceptes constitucionals, que fonamenten i delimiten el marc legislatiu del model de serveis socials i sociosanitaris, el Consell General ha aprovat lleis sectorials relacionades amb els serveis socials, com la Llei d’accessibilitat (1995); la Llei de guarderies infantils (1995); la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat (1996); la Llei qualificada de jurisdicció dels menors; la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat (2002); la Llei de mesures de reactivació econòmica (2008), que crea a l’article 29 la pensió de solidaritat per a gent gran, o la Llei del voluntariat d’Andorra (2010). D’altra banda, ha aprovat la Llei de la seguretat social (2008), que introdueix en el sistema de protecció social algunes prestacions de modalitat no contributiva.

A escala internacional, l’Estat andorrà ha pres els acords següents, relacionats amb els serveis socials, que actualment estan en vigor: Convenció sobre els drets de l’infant (1995); Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a la participació d’infants en els conflictes armats (2000); Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia (2000); Conveni relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopcions internacionals (1996); Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors (1980); Conveni sobre el reconeixement i l’execució de les decisions relatives a les pensions compensatòries (1973); Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors (1980); Conveni per a l’eliminació de qualsevol tipus de discriminació envers la dona (1997); Protocol opcional al Conveni sobre l’eliminació de tots els tipus de discriminació envers la dona (1999), i Carta social europea revisada (2004). Així mateix, ha ratificat la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat (2013); el Protocol opcional del Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades (2013); el Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i l’abús sexuals (2012); i la Convenció per a la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica (2013). I, finalment, ha signat el Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a un procediment de comunicacions (2012). Totes aquestes normes internacionals s’han tingut en compte per a l’elaboració d’aquesta Llei.

El Govern ha aprovat el Pla nacional de serveis socials (1995) i el Pla nacional d’atenció social (2008-2011), així com diversos reglaments de desplegament de les lleis esmentades i altres disposicions referents a les ajudes econòmiques. És important destacar que, paral·lelament, els comuns han anat creant i desenvolupant, en els darrers anys, serveis i equipaments de proximitat per donar resposta a les necessitats socials de cada parròquia; entre d’altres, esplais, guarderies i serveis d’atenció domiciliària, així com exoneracions i ajudes per a les persones i les famílies sense recursos.

Tot aquest conjunt de normes, plans i actuacions han incidit en la matèria dels serveis socials i l’han configurat, sense que es disposi, però, d’una llei que conformi un model organitzat; que determini els drets i els deures en aquest sector, i que articuli els elements necessaris per gestionar-los i alhora en concreti el sistema de finançament. D’altra banda, tampoc no es disposa d’una norma que reguli de forma transversal l’espai sociosanitari, que està esdevenint clau per a l’atenció integral de les persones i les famílies que tenen simultàniament problemes socials i de salut, i per tant es fa necessari crear i regular de manera conjunta el sector dels serveis socials i sociosanitaris, per possibilitar la creació de sinergies, l’optimització de recursos i la prestació d’una atenció més eficient als ciutadans.

Per tot el que s’ha exposat, és necessària l’aprovació d’una llei de serveis socials i sociosanitaris que concreti el model; racionalitzi i ordeni el sector, i permeti eliminar les disfuncions, les duplicitats i les diferències territorials existents amb la finalitat prioritària de millorar la qualitat de vida de les persones i les famílies mitjançant un sistema sòlid i ben articulat.

A més, amb l’aprovació d’aquesta Llei es completa l’ordenació de la protecció social andorrana, constituïda bàsicament per la seguretat social, el sistema de salut i el sistema de serveis socials i sociosanitaris.

II

Aquesta Llei preveu que els serveis socials i sociosanitaris s’adrecin a tota la població i d’una manera especial a les persones que es troben en situació de necessitat social, de dependència, d’exclusió social o risc, i no disposen dels mitjans ni dels recursos personals ni familiars per fer front a la situació. En aquest sentit, es regulen els titulars dels drets i dels deures, d’acord amb la normativa d’immigració i els tractats i els acords internacionals.

La Llei estableix un model de serveis socials i sociosanitaris que es fonamenta en un conjunt de drets i deures dels ciutadans basats en la coresponsabilitat dels poders públics, -segons les seves competències-, i els beneficiaris i les famílies, que hi hauran de col·laborar en funció de les seves possibilitats. D’altra banda, es basa en una societat activa que fa prevaldre les accions envers l’autonomia de les persones i les famílies i la seva participació en la resolució dels problemes. Així mateix, prioritza les accions preventives i les actuacions centrades en la persona i en la seva dignitat, tot potenciant la solidaritat i la implicació cívica, l’acció voluntària i l’ajuda mútua.

Des del punt de vista organitzatiu, el model es basa en l’articulació d’un sistema coordinat que actua d’acord amb el principi de subsidiarietat per tal que la provisió de serveis es faci tan propera com sigui possible i que l’acció pública no substitueixi sinó que potenciï i coordini l’acció sobre el beneficiari, la seva família i les entitats privades que treballen per satisfer les necessitats socials.

Aquesta organització exigeix una delimitació clara de competències públiques entre el Govern i els comuns que eviti duplicitats i disfuncions i creï un marc de coordinació per proporcionar una atenció millor a la persona i una gestió dels recursos eficaç i eficient.

En aquest context cal destacar el paper fonamental que la Llei atorga a les entitats col·laboradores en la creació i la gestió de centres i serveis, així com altres accions de suport, per tal d’optimitzar els recursos públics i privats.

Des del punt de vista tècnic aquesta Llei estimula la formació inicial i continuada del personal, preveu la regulació de l’establiment de les condicions mínimes dels equipaments i la fixació dels estàndards de qualitat dels serveis. També potencia i impulsa la innovació de mètodes i instruments, que ha de tenir l’efecte positiu d’incrementar la productivitat dels recursos i la reducció de despeses d’administració i funcionament en benefici de l’atenció.

Per contribuir a l’estabilitat i sostenibilitat és necessari dissenyar una estructura eficaç i eficient i, a partir del principi de coresponsabilitat i d’equitat, regular un sistema de cofinançament, amb la participació de les entitats públiques, parapúbliques o privades competents i el copagament de determinats serveis per part dels beneficiaris o, si no disposen dels mitjans, pels familiars o les persones obligades per la Llei. Així mateix, aquesta coresponsabilitat s’amplia cap a l’Estat quan l’usuari no disposa de recursos suficients.

Per aconseguir els objectius esmentats, la Llei estableix una Cartera de serveis socials i sociosanitaris que estructura un conjunt de prestacions tècniques, econòmiques i tecnològiques, i en concreta el dret d’accés en funció de si són garantides o de concurrència. En el primer cas, són un dret subjectiu per a les persones que reuneixen els requisits per accedir-hi; en el segon, les administracions públiques competents han de promoure la màxima accessibilitat a les dites prestacions, tot i el fet d’atorgar-les resta sotmès a les disponibilitats pressupostàries, a la concurrència pública i a la priorització de les situacions de més necessitat.

Així mateix, la Cartera esmentada indica si les prestacions tècniques i tecnològiques són gratuïtes o de copagament per part de l’usuari o, si és el cas, pels familiars o les persones obligades, i en les prestacions econòmiques s’assenyalen els requisits personals i econòmics per accedir-hi.

Pel que fa a les prestacions econòmiques, la Llei estableix, dins la Cartera esmentada, dos pensions de solidaritat que garanteixen uns ingressos mínims, una a les persones amb una discapacitat greu que els impedeix o dificulta seriosament l’accés al treball, i una altra a les persones grans sense recursos ni familiars o persones obligades a ajudar-los, d’acord amb la Llei. Aquestes pensions són compatibles amb les que puguin rebre d’altres entitats fins la quantia màxima fixada.

D’altra banda, aquesta Llei crea una prestació familiar per fill a càrrec que s’atorga a partir del primer fill per a totes les famílies amb uns ingressos inferiors al llindar econòmic de cohesió social. Aquesta prestació engloba diverses ajudes que fins ara s’atorgaven per a la criança dels fills; simplifica així els procediments a les famílies i a l’Administració, i esdevé una eina per a la prevenció de la precarietat i l’exclusió social.

Completen les prestacions econòmiques les de caràcter ocasional adreçades a l’atenció d’altres necessitats temporals o urgents, i així es cobreixen altres situacions de desprotecció que s’ocasionin en el nostre país.

En definitiva, la Llei preveu l’orientació cap a un model eficaç i eficient en benefici de la qualitat dels serveis prestats als ciutadans. Per una banda, cal conèixer si les polítiques endegades per l’Administració aconsegueixen la finalitat que perseguien en ser dissenyades i, si escau, cal buscar alternatives amb una eficàcia millor. Per l’altra, l’avaluació de l’eficiència a través d’unes bones polítiques d’anàlisi i comparació continuades ha d’assegurar una bona gestió del sistema, del temps i dels recursos públics. En aquest sentit, la Llei impulsa el disseny de polítiques correctores i de prevenció alhora que vincula l’anhel de l’excel·lència i la recerca de la millora continuada a la transparència de l’Administració com a sinònim d’avenç i pont de diàleg amb la ciutadania. Per aquest motiu, s’ha encomanat al Consell General que sigui el garant del ple accés dels ciutadans als informes de les auditories abans esmentades.

III

La Llei s’estructura en set capítols, setanta-dos articles, set disposicions addicionals, sis disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tres disposicions finals.
LesLleis.com

El capítol primer tracta de les disposicions generals, referents als aspectes conceptuals i als principis i als titulars dels drets i deures. En el segon capítol es regula l’estructura i els components del sistema de serveis socials i sociosanitaris, que es concreten en la corresponent Cartera de serveis, un instrument innovador que determina i detalla les prestacions en el capítol tercer. El capítol quart, que la secció primera de la llei li atorga el rang de qualificada, estableix la distribució competencial entre el Govern i els comuns, d’acord amb la Constitució i la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, del 4 de novembre de 1993, i regula el paper de la iniciativa privada. El capítol cinquè tracta de la planificació, les autoritzacions per poder desenvolupar les activitats de serveis socials i sociosanitaris al Principat, i dels controls i inspeccions, i en el capítol següent s’aborda el finançament com a element cabdal per garantir els drets i la sostenibilitat del sistema. El setè i darrer capítol es refereix al règim d’infraccions i sancions.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.