Llei 36/2021, del 16 de desembre, de les finances comunals (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 16 de desembre del 2021 ha aprovat la següent:

Llei 36/2021, del 16 de desembre, de les finances comunals

Exposició de motius

La Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, ha estat objecte de successives modificacions en el decurs dels divuit anys transcorreguts d’ençà el moment de la seva promulgació. Es tracta, entre altres, de la Llei 6/2005, del 21 de febrer, de modificació de l’article 14 de la Llei general de les finances públiques i de l’article 63 de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals; de la Llei 14/2007, del 20 de setembre, de modificació de la Llei 10/2003 de les finances comunals, del 27 de juny; i de la Llei 32/2012, del 22 de novembre, de modificació de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, que introduïen modificacions puntuals imposades per la necessitat d’actualitzar la norma, adaptant-la a les necessitats i exigències dels comuns, constatades en mèrits de l’experiència obtinguda arran de la seva aplicació.

Actualització que la publicació de diverses normes, d’un temps ençà, directament relacionades amb els àmbits de l’administració pública i, especialment, de les finances públiques, obliga a continuar realitzant en major mesura i de forma global.

Es tracta, principalment, del Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal; del Decret legislatiu del 8-5-2019 pel qual es publica el Text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989 i de la Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges, que contenen canvis normatius als que s’ha d’adaptar la legislació existent en matèria de finances comunals, en ares a assegurar una total concordança i homogeneïtat del marc jurídic existent, mantenint les especificitats del marc tributari comunal.

És amb aquesta finalitat que s’introdueixen diferents canvis i modificacions a la normativa fins ara existent amb la finalitat de corregir disfuncions, precisar i aclarir conceptes i supòsits, adaptar l’aplicació dels diferents tributs a la realitat a dia d’avui existent i, en definitiva, millorar tant la seguretat jurídica de l’obligat tributari i dels propis comuns, com l’eficàcia i l’eficiència en la recaptació tributària.

En aquest sentit, amb relació als recursos de naturalesa tributària i als preus públics, de forma general, s’opta per diferenciar les bonificacions obligatòries de les potestatives, donant cobertura a les que recullen les actuals ordinacions, però limitant-les per tal d’evitar noves diferències tributàries; s’introdueix l’exempció de determinades taxes a determinades institucions per donar resposta als acords institucionals; i s’estableix, amb caràcter potestatiu, el prorrateig mensual del període impositiu en cas d’inici o finalització en el període impositiu dels fets imposables.

Pel que fa a les taxes, es procedeix a l’ajustament tècnic dels actuals preus públics d’aprofitament o ocupació de domini públic, tractant-los com a taxes, d’acord amb el Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. Amb caràcter general, els seus imports han d’estar emparats en una memòria econòmica que els acreditin, amb la limitació del seu cost. En determinats casos, poden establir-se com a referència preus de mercat. S’amplien els obligats tributaris incorporant figures com les societats civils, les herències jacents, les comunitats de béns i els patrimonis autònoms, que ja apareixen recollides a les ordinacions comunals.

Quant als impostos, es milloren les definicions per evitar ambigüitats; s’incorporen fets imposables o situacions de frau de llei (contractes de gestió, sotsarrendaments, lloguers d’habitatges d’ús turístic, etc.).

Pel que fa als recursos no tributaris, s’adeqüen les definicions dels preus públics, i s’assimilen, en la mesura del possible, els processos administratius i sancionadors als tributaris.

A l’ensems i amb la mateixa finalitat d’adaptació i actualització, s’introdueixen modificacions a la normativa fins avui existent, que afecten diferents àmbits de les finances comunals.

És el cas de l’endeutament, amb relació al qual es precisa quines operacions han d’entendre’s com a tal; s’estableix el règim d’autorització de les operacions; es vincula la seva quantia màxima als límits establerts per la normativa vigent en matèria de sostenibilitat financera; i s’elimina el sostre del 20% sobre els ingressos de la càrrega financera anual, amb el benentès que, en cas de superar-se la quantia màxima de l’endeutament, esdevé obligatori formular un Pla Econòmic Financer.

També del pressupost, establint-se l’obligatorietat d’elaborar, aprovar i liquidar un pressupost anual consolidat, atenent a les obligacions que prescriu la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal; la necessitat d’ajustar el pressupost anual al marc pressupostari general del període de mandat, de conformitat amb la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, en situació d’equilibri o de superàvit; la substitució de la pròrroga pressupostària automàtica per dotzenes parts dels pressupostos de l’exercici anterior quant a llurs crèdits definitius de despeses corrents; si bé la pròrroga no afecta els crèdits per a despeses corresponents a atencions que han finalitzat durant l’exercici del pressupost prorrogat; la necessària relació de les despeses plurianuals atenent a la seva naturalesa; i l’ampliació del termini per a formalitzar la liquidació del pressupost, que s’amplia del 28 de febrer al 31 de març de l’any següent al de la liquidació.

Pel que respecta al control i fiscalització del pressupost, s’estableix que els plens dels comuns estableixin via ordinació les normes que han de seguir-se en les funcions de control, en la que han de figurar els procediments de control, la metodologia aplicable i els criteris d’actuació, entre d’altres. En aquest sentit, s’incorpora al text la disposició final segona, que estableix el mandat d’aprovar aquesta ordinació en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor de la Llei. En matèria de control de legalitat, s’estableix que en cas d’existir discrepàncies han de formular-se per escrit i posar-se en coneixement de la secretaria comunal, així com que si s’entén que puguin existir fets constituïts de delicte, aquests hagin de ser objecte de denúncia.

Quant a la Intervenció comunal, es precisa la regulació de la seva organització i s’especifica que el nomenament de l’interventor es realitza per la durada del mandat comunal i fins a la realització d’un nou nomenament en el decurs del primer trimestre del mandat següent, en ares a assegurar una deguda transició.

S’introdueix també una disposició addicional tercera la qual preveu, amb l’objectiu d’agilitzar els tràmits administratius i evitar duplicitats, la realització a través d’un sol comú dels tràmits necessaris en les situacions de canvis de parròquia.

Atenent a l’elevat nombre de preceptes de la Llei actual que resulten modificats, els comuns han optat, per motius pràctics i en ares a assolir la màxima claredat possible, per proposar un nou text legislatiu que manté, en part, la normativa a dia d’avui existent i introdueix tots els canvis suara indicats.

La Llei es compon d’un títol I, integrat per dotze articles, on s’estableixen les normes generals; un títol II, compost per trenta-dos articles, on a més de regular l’exercici de les potestats en matèria tributària, es determinen els recursos de dret públic de naturalesa tributària com les taxes, les contribucions especials, els impostos comunals i els impostos d’àmbit estatal compartits, els recàrrecs i interessos de demora i les sancions tributàries; un títol III, amb quinze articles, on es recullen els recursos de dret públic de naturalesa no tributària com ara les transferències, els preus públics, l’endeutament, les infraccions i sancions no tributàries i els rendiments derivats de la cessió obligatòria de terrenys; un títol IV, on s’estableixen els recursos de dret privat, amb dos articles; i un títol V relatiu al règim de les finances comunals, principalment pel que fa als pressupostos, les despeses públiques, la comptabilitat, el control i la fiscalització, compost per cinquanta-quatre articles. També formen part de la Llei tres disposicions addicionals, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

Títol I. Normes generals

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta Llei és determinar les competències financeres i tributàries dels comuns i establir-ne les modalitats d’exercici.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Aquesta Llei és aplicable als comuns, com a òrgans de representació i administració de les parròquies.

Article 3. Recursos econòmics de les finances comunals

Les finances comunals es constitueixen amb els recursos econòmics següents:

A) Recursos de dret públic de naturalesa tributària:



B) Recursos de dret públic de naturalesa no tributària:



C) Recursos de dret privat:

Article 4. Competències

Els comuns exerceixen les competències que els hi són pròpies d’acord amb la Constitució, la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns i amb la resta de l’ordenament jurídic.

Article 5. Potestats

1. Les potestats atribuïdes als comuns en el marc d’aquesta Llei, poden ser exclusives o compartides, i són les següents:

A) Potestats materials:



B) Potestats formals:



2. L’exercici d’aquestes potestats correspon als comuns.