Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública (Text refós per LesLleis.com)
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de maig del 2022 ha aprovat la següent:
Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública
S’omet la transcripció de l’índex publicat en el text original, ateses les posteriors modificacions que ha sofert aquest text.
Exposició de motius
El Principat es va dotar d’una primera Llei de contractació pública l’any 1985, que fou substituïda el 9 de novembre de l’any 2000. En l’exposició de motius d’aquesta darrera, es feia èmfasi en la necessitat d’adaptar la norma de contractació pública als canvis importants ocorreguts en l’ordenament jurídic andorrà entre 1985 i 2000, entre els quals es destacava la Constitució, el Codi de l’Administració i la Llei general de les finances públiques.La Llei del 9 de novembre del 2000 ha estat un instrument útil i adaptat al funcionament del mercat andorrà en els vint anys que s’ha aplicat, ha millorat l’eficàcia de la regulació jurídica de la contractació pública, ha abastat la quasi totalitat dels contractes públics i ha estès els seus efectes a totes les administracions del Principat.
La Llei de contractació pública és important pel volum de transaccions que reglamenta, ja que gairebé totes les despeses de les administracions en regulen l’execució per llei. Aquestes transaccions impliquen dos parts: l’Administració i l’operador econòmic que contracta amb l’Administració; en aquest sentit, és una llei amb una gran incidència en la vida econòmica del país que, a més, ha de tenir en compte l’evolució internacional d’Andorra i els compromisos del Principat amb els Objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (ODS).
L’Administració és plenament conscient que el compliment dels compromisos del Principat amb els ODS depèn en primera instància de les seves polítiques, i que els contractes públics són un instrument molt útil per assegurar aquest compliment, i no un simple instrument per a la despesa de fons públics per a la realització d’obres, provisió de béns i serveis. En aquest sentit, la Llei incorpora una nova visió estratègica i responsable de la contractació que, a més de la realització de la prestació principal, està adreçada a dur a terme finalitats de caràcter social i ambiental, relacionades amb l’objecte del contracte. Aquesta nova visió s’incorpora en les diverses fases contractuals ja sigui en la preparació i adjudicació com en la formalització i execució.
L’obertura internacional del Principat en aquests darrers anys, i de manera particular l’aproximació cap a la Unió Europea, malgrat el caràcter estatal de la normativa sobre contractació pública, aconsella tenir en compte l’activitat normativa europea en aquesta matèria, activitat orientada a assegurar el bon funcionament del mercat interior respectant paràmetres com la sostenibilitat i la inclusió social.
La Llei recull, d’una banda, els principis generals aplicables a la contractació pública a la Unió Europea vinculats al mercat interior, relatius a la lliure circulació de mercaderies, el dret d’establiment i la lliure prestació de serveis, com també la no-discriminació i la igualtat de tracte, la transparència, la proporcionalitat i el reconeixement mutu. D’altra banda, s’inspira en les principals disposicions de la Unió Europea sobre contractació pública i les pren en consideració, en particular les directives 2014/24/UE, sobre contractació pública, i 2014/23/UE, sobre l’adjudicació dels contractes de concessió, però no les transposa.
La Llei busca l’establiment d’un sistema de contractació pública efectiu, transparent, digital i sostenible, que garanteixi la prestació de serveis públics de qualitat i millori la gestió dels contractes públics, fomentant, entre altres aspectes, l’agilitat d’accés a unes regles conegudes de contractació pública per part dels operadors econòmics.
En consonància amb aquests objectius, introdueix com a sistema general la contractació electrònica, que modernitza la contractació pública al Principat i ha de permetre millorar l’eficàcia i la rapidesa del procediment i alhora és una aposta per la sostenibilitat. Ho fa de manera ràpida i alhora progressiva, per permetre tant als poders adjudicadors com als contractistes adaptar-se a aquest nou sistema i garantir-ne plenament la seguretat.
D’altra banda, actualitza la regulació andorrana incorporant-hi consideracions de creixement sostenible com a elements que cal tenir en compte a l’hora de preparar i adjudicar contractes d’obres, serveis i subministraments. El fet d’establir com a criteri d’adjudicació la relació qualitat-preu permet reforçar un model de contractació pública sostenible i incloure els operadors econòmics en la consecució d’aquest objectiu.
A més, facilita l’accés als contractes públics a les microempreses i a les petites i mitjanes empreses tenint en compte les característiques del teixit empresarial andorrà. Ho fa afavorint la divisió en lots dels contractes i les unions temporals d’empreses (UTE), incloses les transfrontereres, per fomentar la col·laboració entre les empreses andorranes i entre aquestes darreres i les dels territoris veïns.
En tercer lloc, amplia l’abast i l’àmbit de la Llei del 2000 incorporant en una única llei els contractes de concessió d’obres, fins avui regulats per la Llei 5/2008, del 15 de maig, d’acompanyament del Projecte de llei del pressupost 2008 sobre les noves formes de contractació i finançament d’obres públiques, i actualitzant i posant al dia la concessió de serveis. La Llei respon en aquest punt a la voluntat del sector públic andorrà d’impulsar de manera efectiva fórmules de col·laboració publicoprivada, que troben en la concessió un instrument adequat. Alhora, la concessió, en les diverses modalitats, permet afrontar nous reptes per a les infraestructures i els serveis del Principat, amb un paper actiu de les empreses. La concessió es configura, doncs, com un mecanisme de col·laboració publicoprivada en què el concessionari assumeix el risc i ventura, però queda protegit davant de les circumstàncies excepcionals i imprevistes i se li garanteix l’equilibri econòmic i la rendibilitat i el retorn de les inversions, les inicials i les dutes a terme durant la durada de la concessió.
Queda subjecte a la Llei tot el sector públic, incloses les empreses i fundacions del sector públic, amb les excepcions que preveu expressament. La subjecció dels comuns s’ha fet des del respecte escrupolós de les competències que tenen constitucionalment atribuïdes, i s’estableix entre les corporacions locals i l’Administració general mecanismes de col·laboració que permeten treballar conjuntament per garantir l’eficàcia i la transparència més elevades de la contractació.
En quart lloc, millora i actualitza els procediments d’adjudicació i n’incorpora de nous que fan possible que hi hagi més col·laboració entre els poders adjudicadors i els operadors econòmics. També regula els diferents aspectes del procediment de contractació per oferir les màximes garanties de transparència i igualtat de tracte entre els operadors econòmics. A més, introdueix la racionalització tècnica de la contractació regulant els acords marc, els sistemes dinàmics o la centralització de la contractació, des del respecte als principis i les garanties que han d’informar la contractació pública.
També regula els contractes d’entitats que no són administracions públiques però formen part del sector públic, que queden parcialment sotmesos a la Llei. Finalment, la Llei reforça i actualitza les disposicions organitzatives.
La Llei preveu un règim especial per a la contractació pública en els anomenats sectors especials, és a dir, l’aigua, l’energia, els transports, les telecomunicacions i els serveis postals. La dimensió reduïda i l’estructura específica del mercat andorrà –en el cas dels serveis postals el fet que siguin prestats pels serveis francès i espanyol d’acord amb sengles convenis internacionals–, i la necessitat de garantir un servei públic en tot el territori aconsellen no aplicar la Llei en aquests àmbits. No obstant això, aquests sectors queden sotmesos als principis generals i al compliment dels objectius de sostenibilitat.
Cinc són els objectius de caràcter general de la Llei. En primer lloc, millorar l’eficàcia i la seguretat jurídica reforçant la transparència, l’agilitat i la racionalitat en la tramitació per optimitzar la relació qualitat-preu, en benefici del conjunt del país. En segon lloc, perseguir la integritat, la necessitat de simplificar els tràmits administratius i la defensa de la competència. En tercer lloc, impulsar un creixement de l’economia andorrana intel·ligent, sostenible, integrador i socialment compromès, associant la contractació pública al compliment dels ODS, i també reforçant la participació de les microempreses i les petites i mitjanes empreses en les compres públiques. En quart lloc, adequar la normativa als compromisos europeus del Principat. I finalment, ampliar l’àmbit d’aplicació de la Llei a la quasi totalitat dels contractes de les administracions, incloent-hi les concessions, abastant tot el sector públic i regulant de manera clara les excepcions.
L’articulat de la Llei s’ha estructurat en quatre títols. El títol I (Disposicions generals) està dedicat a recollir les disposicions generals en aquesta matèria, el títol II (Normes aplicables als contractes públics) estableix el procediment, el títol III (Tipus de contractes) regula els diversos contractes del sector públic i el títol IV (Disposicions organitzatives) conté les disposicions organitzatives. Aquesta distribució modifica sensiblement la de la Llei del 2000 i garanteix el més ampli abast de la norma.
El títol I s’estructura en dos capítols. El primer, sobre l’objecte i l’àmbit d’aplicació, tracta, a més de la racionalitat i la consistència, de les classes de contractes, del règim normatiu i dels contractes exclosos. El segon, sobre les parts en el contracte, regula tant l’òrgan de contractació, assegurant que el sector públic andorrà hi queda subjecte en el seu conjunt, com el contractista, i específicament els sistemes de classificació.
El títol II distingeix i fixa les diverses fases del procediment: la preparació de l’expedient i l’aprovació del projecte, la licitació, l’adjudicació, la formalització, el replantejament en els contractes d’obres, l’execució i la modificació, i l’extinció. També estableix els requisits de publicitat, les garanties per a tots els licitadors i, en sengles capítols, la contractació electrònica i la racionalització tècnica de la contractació. Constitueix un nucli central de tota la regulació andorrana sobre la contractació i permet el compliment dels objectius bàsics de la Llei.
En el títol III es classifiquen i regulen els tipus de contractes, utilitzant la nomenclatura internacional i europea. Els contractes d’obres, de serveis i de subministraments i les concessions són objecte dels diversos capítols en què s’estructura el títol. A més, s’hi inclou una regulació sobre els règims de contractació dels organismes que formen part del sector públic però que no són administracions públiques.
Finalment, el títol IV conté disposicions organitzatives que determinen, d’una banda, els òrgans competents i, de l’altra, els registres oficials i la Plataforma de contractació del sector públic. Clouen el text les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals.
Amb aquesta Llei es vol respondre adequadament a les necessitats que la situació de la contractació pública exigeix, oferint un marc homogeni i caracteritzat per la transparència i l’eficàcia que garanteixi la seguretat jurídica i la resta de principis bàsics, i que actuï com un incentiu per a la col·laboració publicoprivada i per al sector productiu, repartint equitativament els beneficis i donant compliment als compromisos d’Andorra amb els ODS i els principis europeus.
Títol I. Disposicions generals
Capítol primer. Objecte i àmbit d’aplicació de la Llei
Article 1. Objecte de la Llei
1. Aquesta Llei té per objecte regular la contractació del sector públic, a fi de garantir que s’ajusti als principis de publicitat i transparència, de lliure competència, de lliure accés a les licitacions i de no-discriminació i igualtat de tracte entre els licitadors; i d’assegurar, en connexió amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i control de la despesa, i el principi d’integritat, una utilització eficient dels fons destinats a la realització d’obres, l’adquisició de béns i la contractació de serveis mitjançant l’exigència de la definició prèvia de les necessitats que s’han de satisfer, la salvaguarda de la lliure competència i la selecció de l’oferta econòmicament més avantatjosa.
2. Els contractes que atorguen les administracions públiques i la resta d’entitats que integren el sector públic s’han d’ajustar a les normes de la Llei i a les disposicions que la despleguin o complementin, llevat dels supòsits d’exclusió que aquesta Llei o altres lleis estableixin.
3. A efectes de la Llei, s’entén per contractació pública l’adquisició a títol onerós, i mitjançant un contracte públic, d’obres, subministraments i serveis, com també la concessió d’obres i de serveis públics, per part d’un o diversos poders adjudicadors, als operadors econòmics elegits per aquests poders adjudicadors, amb independència que les obres, els subministraments o els serveis estiguin o no destinats a un fi públic. El caràcter onerós ve determinat pel fet que el contractista obté algun tipus de benefici econòmic.
4. En tota contractació pública s’han d’incorporar transversalment i preceptivament criteris socials i mediambientals sempre que tinguin relació amb l’objecte del contracte, amb la certesa que la seva inclusió proporciona una millor relació qualitat-preu en la prestació contractual, així com una major i millor eficiència en la utilització dels fons públics. També s’ha de facilitar l’accés a la contractació pública de les microempreses, les petites i mitjanes empreses, així com de les empreses d’economia social.
5. Els contractes públics es regeixen pels principis de necessitat i d’idoneïtat i pel d’eficiència de la contractació.
Article 2. Àmbit d’aplicació de la Llei
1. A efectes de la Llei, es considera que formen part del sector públic i són poders adjudicadors les entitats i institucions següents:
a) L’Administració general i els òrgans que estan sota la seva direcció.
b) Els comuns i els quarts i els òrgans que en depenen.
c) Els organismes autònoms i les entitats parapúbliques o de dret públic.
d) Les societats amb una participació pública en el capital social superior al 50% o quan el sector públic en tingui el control, sempre que no operin en condicions normals de mercat i en règim de lliure competència amb altres empreses.
e) Les fundacions del sector públic regulades per la normativa en la matèria vigent en cada moment.
b) Els comuns i els quarts i els òrgans que en depenen.
c) Els organismes autònoms i les entitats parapúbliques o de dret públic.
d) Les societats amb una participació pública en el capital social superior al 50% o quan el sector públic en tingui el control, sempre que no operin en condicions normals de mercat i en règim de lliure competència amb altres empreses.
e) Les fundacions del sector públic regulades per la normativa en la matèria vigent en cada moment.
2. A efectes de la Llei, es consideren administració pública les entitats i institucions enumerades en les lletres a), b) i c) de l’apartat 1.
3. A efectes de la Llei, formen part del sector públic però no es consideren administració pública les entitats enumerades en les lletres d) i e) de l’apartat 1. A aquestes entitats se’ls aplica la Llei en els termes previstos en el capítol sisè del títol III.
Article 3. Contractes exclosos
1. Queden fora de l’àmbit d’aplicació de la Llei els contractes següents:
a) Els acords, convenis o tractats que el Principat d’Andorra estableixi amb altres estats o entitats de dret públic internacional.
b) Els contractes subscrits conforme al procediment específic d’una organització internacional que siguin finançats per aquesta organització.
c) Els contractes en l’àmbit de la defensa i la seguretat que el Govern declari que afecten els interessos essencials per a Andorra.
d) Els contractes per a l’adquisició, el desenvolupament, la producció o la coproducció de programes destinats a serveis de comunicació audiovisual o serveis de comunicació radiofònica que siguin adjudicats pels poders adjudicadors que presten el servei de comunicació audiovisual o radiofònica, i els contractes relatius al temps de radiodifusió o al subministrament de programes que siguin adjudicats a proveïdors del servei de comunicació audiovisual o radiofònica.
e) Els contractes que permeten als poders adjudicadors posar a disposició o explotar xarxes públiques de comunicacions o la prestació al públic d’un o diversos serveis de comunicacions electròniques.
f) Els contractes de recerca, desenvolupament i innovació, excepte si els seus resultats pertanyen exclusivament al poder adjudicador que els utilitza en l’exercici de la seva activitat i són pagats íntegrament per aquest poder adjudicador.
g) La relació de servei dels funcionaris i dels treballadors públics de caràcter indefinit o interins, els contractes de personal de relació especial amb les administracions públiques i els contractes regulats en la legislació laboral.
h) Les relacions jurídiques derivades de la prestació de serveis públics o de la provisió de béns i serveis, que els ciutadans poden utilitzar mitjançant el pagament d’una tarifa o un preu públic.
i) Els contractes de serveis relatius a procediments d’arbitratge, mediació o conciliació.
j) Els contractes de representació i defensa jurídica en procediments judicials, d’arbitratge, de mediació o de conciliació i els d’assessorament previs a aquesta representació i defensa. S’hi inclouen també els contractes d’assessorament i defensa jurídics del personal al servei de les administracions públiques, en assumptes derivats de l’exercici de les seves tasques.
k) Els convenis de col·laboració entre entitats del sector públic, sempre que les entitats participants no tinguin vocació de mercat i, per tant, no duguin a terme en el mercat obert activitats com les que són objecte de la col·laboració en un percentatge igual o superior al 20% de l’import de les activitats objecte de la col·laboració.
l) Els convenis de col·laboració amb entitats amb personalitat jurídica privada i sense ànim de lucre, com associacions, fundacions o col·legis professionals, que tenen un objecte que se situa dins les finalitats estatutàries d’aquestes entitats i no suposa obtenir beneficis econòmics per als seus membres.
m) L’emissió de deute públic i la concertació d’operacions de crèdit, com préstecs, línies de crèdit i operacions financeres; els serveis financers relacionats amb l’emissió, la compra, la venda o la transferència de valors o d’altres instruments financers; i les operacions i els serveis financers de l’Autoritat Financera Andorrana.
n) Les operacions i els serveis financers en el marc dels contractes d’entitats gestores i dipositàries del Fons de reserva de jubilació, i les actuacions que, en l’àmbit de la gestió d’aquests fons, efectuen directament la Comissió Gestora i la Comissió de Seguiment del pla de pensions de la funció pública. Tot això sense perjudici de la Llei especial que regula el Fons de reserva de jubilació.
o) Les operacions i els serveis financers en el marc dels contractes d’entitats gestores i dipositàries del Fons andorrà de garantia de dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, i les actuacions que, en l’àmbit de la gestió d’aquests fons, porten a terme directament les respectives comissions gestores.
p) Els contractes concernents a béns o drets del patrimoni nacional o comunal.
q) Els contractes de subministrament relatius a activitats directes de les entitats parapúbliques o de dret públic si els béns que afecten s’adquireixen amb el propòsit de retornar-los al tràfic jurídic patrimonial.
r) Els serveis de defensa civil, protecció civil i prevenció de riscos laborals prestats per organitzacions o associacions sense ànim de lucre, excepte el transport amb ambulàncies.
s) El finançament dels serveis socials i sociosanitaris prestats per entitats privades, sempre que es garanteixin els principis de transparència i no-discriminació.
t) L’adquisició o l’arrendament, independentment del sistema de finançament, de terrenys, edificis ja existents o altres béns immobles, o serveis relatius a drets sobre aquests béns.
u) Els contractes exceptuats expressament per una llei, sempre que l’excepció respecti els principis generals en matèria de contractació pública establerts en aquesta Llei.
b) Els contractes subscrits conforme al procediment específic d’una organització internacional que siguin finançats per aquesta organització.
c) Els contractes en l’àmbit de la defensa i la seguretat que el Govern declari que afecten els interessos essencials per a Andorra.
d) Els contractes per a l’adquisició, el desenvolupament, la producció o la coproducció de programes destinats a serveis de comunicació audiovisual o serveis de comunicació radiofònica que siguin adjudicats pels poders adjudicadors que presten el servei de comunicació audiovisual o radiofònica, i els contractes relatius al temps de radiodifusió o al subministrament de programes que siguin adjudicats a proveïdors del servei de comunicació audiovisual o radiofònica.
e) Els contractes que permeten als poders adjudicadors posar a disposició o explotar xarxes públiques de comunicacions o la prestació al públic d’un o diversos serveis de comunicacions electròniques.
f) Els contractes de recerca, desenvolupament i innovació, excepte si els seus resultats pertanyen exclusivament al poder adjudicador que els utilitza en l’exercici de la seva activitat i són pagats íntegrament per aquest poder adjudicador.
g) La relació de servei dels funcionaris i dels treballadors públics de caràcter indefinit o interins, els contractes de personal de relació especial amb les administracions públiques i els contractes regulats en la legislació laboral.
h) Les relacions jurídiques derivades de la prestació de serveis públics o de la provisió de béns i serveis, que els ciutadans poden utilitzar mitjançant el pagament d’una tarifa o un preu públic.
i) Els contractes de serveis relatius a procediments d’arbitratge, mediació o conciliació.
j) Els contractes de representació i defensa jurídica en procediments judicials, d’arbitratge, de mediació o de conciliació i els d’assessorament previs a aquesta representació i defensa. S’hi inclouen també els contractes d’assessorament i defensa jurídics del personal al servei de les administracions públiques, en assumptes derivats de l’exercici de les seves tasques.
k) Els convenis de col·laboració entre entitats del sector públic, sempre que les entitats participants no tinguin vocació de mercat i, per tant, no duguin a terme en el mercat obert activitats com les que són objecte de la col·laboració en un percentatge igual o superior al 20% de l’import de les activitats objecte de la col·laboració.
l) Els convenis de col·laboració amb entitats amb personalitat jurídica privada i sense ànim de lucre, com associacions, fundacions o col·legis professionals, que tenen un objecte que se situa dins les finalitats estatutàries d’aquestes entitats i no suposa obtenir beneficis econòmics per als seus membres.
m) L’emissió de deute públic i la concertació d’operacions de crèdit, com préstecs, línies de crèdit i operacions financeres; els serveis financers relacionats amb l’emissió, la compra, la venda o la transferència de valors o d’altres instruments financers; i les operacions i els serveis financers de l’Autoritat Financera Andorrana.
n) Les operacions i els serveis financers en el marc dels contractes d’entitats gestores i dipositàries del Fons de reserva de jubilació, i les actuacions que, en l’àmbit de la gestió d’aquests fons, efectuen directament la Comissió Gestora i la Comissió de Seguiment del pla de pensions de la funció pública. Tot això sense perjudici de la Llei especial que regula el Fons de reserva de jubilació.
o) Les operacions i els serveis financers en el marc dels contractes d’entitats gestores i dipositàries del Fons andorrà de garantia de dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, i les actuacions que, en l’àmbit de la gestió d’aquests fons, porten a terme directament les respectives comissions gestores.
p) Els contractes concernents a béns o drets del patrimoni nacional o comunal.
q) Els contractes de subministrament relatius a activitats directes de les entitats parapúbliques o de dret públic si els béns que afecten s’adquireixen amb el propòsit de retornar-los al tràfic jurídic patrimonial.
r) Els serveis de defensa civil, protecció civil i prevenció de riscos laborals prestats per organitzacions o associacions sense ànim de lucre, excepte el transport amb ambulàncies.
s) El finançament dels serveis socials i sociosanitaris prestats per entitats privades, sempre que es garanteixin els principis de transparència i no-discriminació.
t) L’adquisició o l’arrendament, independentment del sistema de finançament, de terrenys, edificis ja existents o altres béns immobles, o serveis relatius a drets sobre aquests béns.
u) Els contractes exceptuats expressament per una llei, sempre que l’excepció respecti els principis generals en matèria de contractació pública establerts en aquesta Llei.
2. En els supòsits de l’apartat anterior la Llei s’aplica amb caràcter supletori.
Article 4. Contractes en els sectors de l’aigua, l’energia, les telecomunicacions, els transports i els serveis postals
1. Queden fora de l’àmbit d’aplicació de la Llei els contractes atorgats pels poders adjudicadors que operen en els sectors de l’aigua, l’energia, les telecomunicacions, els transports i els serveis postals, enumerats en l’article 2.1, lletres c), d) i e), així com els atorgats per entitats diferents que tinguin drets exclusius o especials sobre l’objecte del contracte.
2. No obstant aquesta exclusió:
a) Aquests contractes s’han d’ajustar als principis de no-discriminació, de proporcionalitat, d’igualtat de tracte, de transparència, de publicitat i de lliure competència.
b) En tots els contractes s’hi han d’incorporar de manera transversal i preceptiva criteris socials i mediambientals que tinguin relació amb l’objecte del contracte, amb especial atenció a la contribució al compliment dels Objectius de desenvolupament sostenible. Les entitats contractants han de vetllar perquè aquests criteris es compleixin en l’execució dels contractes.
c) Igualment, es facilita l’accés de les microempreses i les petites i mitjanes empreses, així com de les empreses d’economia social. Es poden reservar determinats contractes a entitats que tinguin com a objecte principal la integració social i professional de les persones més vulnerables o que pateixen discapacitats.
b) En tots els contractes s’hi han d’incorporar de manera transversal i preceptiva criteris socials i mediambientals que tinguin relació amb l’objecte del contracte, amb especial atenció a la contribució al compliment dels Objectius de desenvolupament sostenible. Les entitats contractants han de vetllar perquè aquests criteris es compleixin en l’execució dels contractes.
c) Igualment, es facilita l’accés de les microempreses i les petites i mitjanes empreses, així com de les empreses d’economia social. Es poden reservar determinats contractes a entitats que tinguin com a objecte principal la integració social i professional de les persones més vulnerables o que pateixen discapacitats.
3. Els poders adjudicadors aproven i fan públic un manual de contractació, que compleix els principis, els compromisos i les obligacions enumerats en l’apartat 2, i que defineix els aspectes del procediment i la utilització dels mecanismes de la Llei relatius a la contractació electrònica i la racionalització tècnica. Si l’objecte del contracte ho permet, han d’optar per utilitzar els procediments previstos en la Llei.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.