Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain (Text refós per LesLleis.com)
Índex
[Mostra/Amaga]Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de juny del 2022 ha aprovat la següent:
Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain
Exposició de motius
L’11 de febrer de 1419, Francesc de Tovià, bisbe d’Urgell, a petició dels prohoms de les Valls d’Andorra, legitima l’òrgan politicoadministratiu del poble andorrà, el Consell de la Terra, més endavant anomenat “el Consell General de les Valls d’Andorra”, que farà possible l’elecció anual de certes persones perquè es facin càrrec dels assumptes de les Valls del Principat d’Andorra.Al 1580 el Principat d’Andorra adquireix l’Armari de les Sis Claus, a fi de contenir i custodiar un fons documental manuscrit de sentències dels veguers, llibres d’actes, llibres de comptes, llibres de privilegis, llibres d’arrestos, conductes de metges i apotecaris, escriptures, ordinacions i resolucions. Llibres tan importants per a Andorra com el Còdex Miscel·lani (s. XII-XV), el Manual Digest (1748), el Politar andorrà (1763) i el de la Lleuda de la Cerdanya (1493-1529) foren custodiats, per consens, dins de l’Armari de les Sis Claus, que en la seva concepció fou el precursor físic del que avui coneixem com a tecnologia blockchain i del llibre registre distribuït, així com de l’essència dels seus atributs: l’encriptació, la distribució de registres, les claus de pany, els contractes intel·ligents, la immutabilitat, la descentralització, el consens i la funció hash per encadenar blocs. Tots ells han fet possible la nova tecnologia, basada en els llavors atributs físics, però desenvolupats i agrupats en tot un compacte format digital. L’Armari de les Sis Claus va néixer a fi de garantir que l’accés als documents importants de cada una de les sis parròquies originàries, així com l’addició de nous documents a l’arxiu, només fos possible si hi havia un consens unànime previ entre tots els cònsols principals de les parròquies (avui anomenats “consellers majors”) per obrir-lo, validar, afegir i modificar el seu contingut.
La cadena de blocs o blockchain es basa en la criptografia asimètrica o criptografia de dues claus o de clau i pany per enviar missatges. La clau pública representa cadascun dels panys de la porta de l’Armari, i és accessible a tothom. La clau privada és cadascuna de les úniques i diferents claus de què disposen els cònsols, i que les han de guardar de tal manera que ningú més no hi tingui accés. Si els cònsols rebien un missatge per obrir l’Armari, només les claus de pany privades podien obrir-lo simultàniament, mantenint així la confidencialitat dels documents arxivats. El càrrec de cònsol determina el dret de disposar-ne i fer-ne ús a fi de validar el moment de l’obertura de la porta, així com d’alterar-ne el seu contingut, com si es tractés d’un node de blockchain. L’encriptació està representada per cadascuna de les diferents formes i configuracions de les dents que té cada clau. La distribució es fa palesa en el fet que tots els cònsols tenien alhora la mateixa informació i la potestat d’afegir o treure contingut documental de l’Armari, fent-lo immutable en tornar-lo a tancar i segellar, com si es tractés d’un bloc.
L’Armari estava integrat dins d’un moble més gran, que representaria la configuració del bloc com a compendi de transaccions. La setena clau fou introduïda amb posterioritat, concretament al 1978, en agregar una nova parròquia al sistema politicoadministratiu andorrà, la d’Escaldes-Engordany, i així esdevingué el nou Armari de les Set Claus, fet que vindria a representar la versió 2.0 de l’Armari, com una mostra més del valor que representa per a blockchain el concepte de distribució de la informació. En tant que els set cònsols, alhora i simultàniament (marca de temps o time stamp) per consens unànime (Proof-of-stake, 51% attack), han d’introduir les set claus a cadascun dels panys de l’Armari per obrir-lo i poder-hi accedir, la integritat del seu contingut es manté preservada i immutable. Es pot dir, per tant, que les set claus obren i tanquen el bloc, i cada modificació del contingut esdevé així un bloc nou.
Un altre precursor conceptual de blockchain palès al Principat d’Andorra té relació amb la descentralització i els mecanismes de consens i els sistemes de governança. Així, al 1882 un consorci de 102 pagesos del Comú de Canillo creà un sistema cooperatiu d’assegurança contra incendis, conegut amb el nom de “la Crema”, mitjançant el qual, un cop l’any, el segon diumenge abans de Carnaval, tots els membres del consorci feien una assemblea general, anomenada “el Consell de la Crema”, que era d’assistència obligatòria. En aquesta assemblea cada propietari feia públic verbalment el valor de cadascuna de les propietats que integrarien el consorci assegurador, la qual cosa suposava que cada propietari deia, a priori, la veritat envers el valor de l’actiu, ja que, en cas contrari, podria veure’s exclòs de l’assegurança pel fet de ser superior a la mitjana dels valors integrats en el consorci. Tot un símbol de transparència i informació descentralitzada. En cas d’incendi, uns comissionats feien una taxació dels danys i el propietari que havia sofert el dany rebia una compensació, a repartir a prorrata de cadascun dels mutualistes integrants del consorci, de fins al valor de la propietat igual a l’anotat al seu nom, pel corrent any, en el llibre registre o llibre major. Dos secretaris vitalicis prenien nota dels valors anunciats verbalment de cadascuna de les propietats i en distribuïen tres llibres registre idèntics, dos que els custodiarien els secretaris i un tercer que es mantindria en custòdia en els arxius parroquials, a fi d’evitar que, en cas que un dels tres llibres es malmetés o desaparegués, la informació es perdés. Aquest mecanisme encarna la teoria dels jocs, l’equilibri de Cournot i Nash o equilibri de la por i el dilema dels presoners, així com el de l’eficiència de Pareto, i recull el dilema dels miners en blockchain de dir o no la veritat en incloure transaccions invàlides, agregar blocs aleatòriament sense fer la Prova de treball (Proof of work - PoW) o minar blocs no vàlids per obtenir més compensacions. Totes les regles del joc estaven prèviament definides, hi havia un sistema de càstig recursiu i si el risc d’incendi es materialitzava, com si es tractés d’un contracte intel·ligent, es rebia la indemnització corresponent. Tot un sistema descentralitzat i distribuït basat en la moral i la integritat d’una persona, pioner i inspirador de la tecnologia blockchain en el món de les assegurances i del llibre registre distribuït, amb aplicació concreta de la teoria de jocs (equilibri de Cournot i Nash i de Pareto), de la paradoxa de declarar o no el valor real de mercat del risc assegurat i els incentius per actuar honestament, i de l’aplicació manual de les condicions i les seves conseqüències del que avui coneixem com a contractes intel·ligents digitals.
Aquests ginys conceptuals de l’edat mitjana i els seus atributs de funcionament en la vida quotidiana són les nostres arrels com a país creatiu i innovador, ja que constitueixen, sense cap mena de dubte, tot un compendi de la base conceptual i són el precedent físic i organitzacional del que avui coneixem com a tecnologia blockchain i de llibre registre distribuït.
El consens ha estat i és una de les virtuts que han definit al llarg del temps el Principat d’Andorra com a país, i una de les seves proclames, que des de 1580 l’abandera, és Virtus Unita Fortior, un altre dels pilars que han definit la nova tecnologia de llibre registre distribuït: la col·laboració entre competidors ens fa més forts. Avui més que mai, aquest consens ha de fer del Principat d’Andorra un país més fort i més competitiu per encarar el nou repte tecnològic que suposa la incorporació de la nova tecnologia blockchain a les nostres vides, així com les noves eines per intercanviar valor en els propers anys.
La tecnologia de llibre registre distribuït (LRD) o distributed ledger technology (DLT) i la tecnologia blockchain són de les més remarcables i amb més potencial en el desenvolupament i en la interacció entre partícips de la digitalització, amb un potencial d’innovació exponencial i d’eficiència en tots els sectors públics i privats de l’economia, que permeten un innovador mètode de dipòsit compartit i d’actualitzacions de dades, entre diferents organitzacions i dins de la mateixa organització, amb interessos contraposats entre elles, i que ens facilitaran l’evolució com a societat avançada cap a un capitalisme més conscient i responsable.
La tecnologia DLT/blockchain ens ofereix unes dades immutables en un registre que, a priori, és segur i es preserva íntegre durant la seva vida, la qual cosa representa l’assoliment d’un acord del seu contingut entre els participants, i els nodes o interlocutors són capaços d’interactuar directament sense la necessitat d’un tercer intermediari de confiança i sense el control central d’un sol participant.
El Principat d’Andorra ha estat capdavanter en la gestió de la pandèmia de la COVID-19, entre d’altres, presentant-se al món com una jurisdicció àgil, segura, transparent i amb voluntat d’estar al capdavant de les noves tecnologies i de les seves aplicacions, i ho ha fet en un temps relativament curt i de forma eficaç.
En la mateixa línia d’actuació i amb aquest propòsit d’avantguarda, el Principat d’Andorra vol crear les millors condicions per establir i evolucionar com a emplaçament especialment idoni per a les empreses d’innovació exponencial conscient, en especial per a aquelles vinculades estretament amb la tecnologia blockchain i LRD/DLT. Aquesta Llei té la vocació de facilitar les condicions de seguretat jurídica que serveixin de garant del seu desenvolupament tecnològic.
La Llei neix amb l’objectiu de facilitar un òptim entorn d’equilibri entre la innovació, el mercat, les preferències de la societat, el desenvolupament tecnològic i el marc legal, i sota la màxima de ser tecnològicament neutra en termes normatius i de competència, alhora que permetre-hi la participació amb certesa i seguretat jurídica, i així garantir l’estricte compliment dels pilars bàsics de les normes de funcionament de mercat de capitals, quant a protecció de les dades de caràcter personal, contractació electrònica, protecció de l’inversor, abús de mercat, normativa de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, entre d’altres.
Aquesta innovadora tecnologia ha de permetre millorar significativament les pràctiques empresarials i reduir-ne els costos operacionals, en un nou entorn de més resiliència en els sistemes transaccionals i en els d’aplicacions, com la identitat digital, els contractes intel·ligents i altres tecnologies que utilitzaran els registres distribuïts (intel·ligència artificial, robòtica, realitat virtual, realitat augmentada, quàntica, biomedicina, investigació farmacèutica, data mining, etc.), a fi de permetre nous sistemes d’intercanvi de valor i noves formes de finançament empresarial més àgils i adaptades als nous desenvolupaments tecnològics.
La Llei ha identificat uns estàndards que poden superar els reptes amb què ens enfrontem com a societat avançada i que donen suport a la innovació, el creixement i la competitivitat dins l’ecosistema de DLT i blockchain mitjançant la seva interoperabilitat i la integritat de dades entre múltiples implementacions de DLT/blockchain, reduint la fragmentació i la incertesa jurídica de l’ecosistema.
La Llei ofereix una taxonomia i una nomenclatura precisa que permeten millorar la comprensió de la tecnologia i facilitar-ne l’acceptació, implementació i participació en el mercat digital andorrà. També estableix estàndards que atorguen seguretat jurídica i resiliència als participants en un marc de confiança en la nova tecnologia, on el paper de la identitat digital, els contractes intel·ligents, les noves formes de finançament empresarial, la traçabilitat i la provinença de la integritat de les dades és molt rellevant, amb l’objectiu final de permetre intercanviar valors d’una forma nova, molt més segura, molt més eficient, amb menys costos i amb avantatges clars per als participants en l’ecosistema tecnològic andorrà dins del nou entorn de DLT/blockchain.
La implementació d’aquesta tecnologia per part de les empreses del Principat ens proporcionarà, sens dubte, un avantatge competitiu significatiu envers altres països dins el nou entorn digital en què interactuarem com a societat, alhora que permetrà atreure inversions privades estrangeres importants, talent qualificat, nous models de negoci i finançament del nou mercat, a fi de liderar el nou canvi de paradigma amb totes les garanties de validesa i reconeixement legal del seu desplegament pràctic.
En la seva conceptualització s’han tingut en compte aspectes estratègics (transparència, evitar el frau i la manipulació, reduir la corrupció), organitzacionals (increment de la confiança, transparència i auditabilitat, increment de controls, traçabilitat), econòmics (claredat de propietat, reducció de costos), informacionals (resiliència a spams o atac DDOSs, integritat de dades i més qualitat, reducció d’errors humans, accés a la informació, preservació i protecció de la privacitat) i tecnològics (resiliència, seguretat, persistència, irreversibilitat i reducció del consum d’energia). Aquesta reflexió prèvia ens ha de dur a crear unes condicions de mercat que atorguin un valor afegit reputacional al Principat d’Andorra, que ens situïn a la primera línia d’interacció en un mercat digital global amb la seguretat jurídica necessària per constituir un entorn de referència que permeti desenvolupar les activitats que aquesta Llei regula.
La Llei s’estructura en tretze capítols i té trenta-quatre articles, tres disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries i sis disposicions finals.
El capítol primer fa referència a les disposicions generals, estableix l’àmbit d’aplicació de la Llei, defineix els conceptes bàsics i la taxonomia d’aplicació a la Llei, i finalment en regula l’àmbit subjectiu.
El capítol segon fa referència als actius digitals, regula les emissions públiques i privades d’actius digitals, la representació digital d’actius, els tokens o avatars digitals, les diferents categories d’actius digitals i el règim de la seva disposició.
El capítol tercer fa referència a les entitats regulades dels participants en l’ecosistema blockchain, a la seva autorització, supervisió i control en la representació digital d’actius, al capital apropiat que han de tenir desemborsat en efectiu per exercir l’activitat, i a les assegurances de responsabilitat civil professional i d’administradors i directius necessaris per exercir l’activitat, i finalment determina els mecanismes de control intern per als diferents tipus d’activitat.
El capítol quart regula la llicència d’activitat, el procediment per al registre previ de l’activitat, el procediment de resolució de l’expedient de registre, l’obligatorietat de començar l’activitat, la revocació de la llicència d’activitat i l’exercici en si de l’activitat.
El capítol cinquè configura el règim jurídic de l’emissió de representacions digitals d’actius, la informació bàsica i addicional per a l’emissió, el prospecte o fulletó harmonitzat i el fulletó reduït, el règim del tancament oficial de l’emissió, les modificacions i vigència del fulletó, la publicitat i comunicacions del fulletó, la responsabilitat de l’emissió i el règim transitori dels fons obtinguts mitjançant l’oferta pública de tokenització digital d’actius.
El capítol sisè regula el règim jurídic dels partícips en la representació digital d’actius, concretament el de les plataformes de compravenda d’actius representats digitalment, el de les empreses de custòdia de representació digital d’actius i el règim jurídic d’altres activitats, amb especial menció als organismes d’inversió col·lectiva (OIC).
El capítol setè fa referència a la configuració i emissió del diner digital sobirà programable.
El capítol vuitè regula la descentralització d’ecosistemes i les noves formes de finançament descentralitzades o DeFi, i configura un règim particular de les activitats considerades com a especials.
El capítol novè regula els contractes legals intel·ligents o smart legal contracts, així com els smart contracts amb implicacions legals, i fa referència als sistemes de governança que hauran de tenir els participants en la representació digital d’actius.
El capítol desè regula l’AndorraDex o Andorra Digital Exchange com a plataforma de negociació d’actius digitals basats en la tecnologia blockchain i DLT i el seu organisme rector.
El capítol onzè regula la supervisió de les activitats per part de l’AFA, per part del Departament de Policia i pel ministeri encarregat d’Interior.
El capítol dotzè regula les infraccions i la seva classificació.
El capítol tretzè regula les sancions i la valoració de circumstàncies rellevants per a la seva ponderació.
La disposició addicional primera considera subjectes obligats quant a deures i obligacions les persones físiques i jurídiques que realitzen activitats financeres que operin amb actius digitals en els termes que ho són les entitats operatives del sistema financer, així com el veedor digital registrat en els termes que ho són els comptables externs, els assessors fiscals i els auditors.
La disposició addicional segona regula el règim tributari dels actius digitals.
La disposició addicional tercera té per objectiu protegir el sistema elèctric nacional, sense perjudicar la integració dels criptoactius dins dels seus usos i activitats particulars, és a dir, atendre al control específic de l’activitat de mineria sense perjudicar la integració general dels criptoactius dins dels diversos sectors (financer, industrial, de consum i altres).
La disposició transitòria primera regula les activitats iniciades amb anterioritat a la Llei i al seu termini de regularització corresponent.
La disposició transitòria segona estableix el termini transitori per facilitar l’estudi i anàlisi de les sol·licituds d’entitats noves i d’entitats que s’han de regularitzar, així per l’adaptació dels procediments de l’AFA i per la complexitat de la matèria.
La disposició transitòria tercera estableix el termini per a la creació d’un Registre de Veedors.
La disposició transitòria quarta insta al Govern a elaborar un Projecte de llei de les emissions i la prestació de serveis vinculats als actius digitals que puguin considerar-se instruments financers.
La disposició final primera regula el termini per al desenvolupament reglamentari de la Llei.
La disposició final segona fa referència al desenvolupament reglamentari dels requisits i obligacions dels veedors digitals.
La disposició final tercera introdueix un nou capítol sisè a la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
La disposició final quarta preveu un règim supletori d’acord amb el Codi de l’Administració.
La disposició final cinquena estableix la necessitat de presentar el projecte de consolidació sobre les matèries regulades en la present Llei.
La disposició final sisena fa referència a l’entrada en vigor de la Llei.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Àmbit d’aplicació objectiu
És objecte de regulació de la Llei:
a) La configuració taxonòmica dels actius digitals;
b) la categorització dels actius digitals;
c) el règim de les disposicions dels actius digitals, del poder de disposició i del dret de disposar-ne;
d) els drets i les obligacions derivats de la configuració, estructuració, emissió, custòdia, intercanvi, transmissió i amortització dels actius digitals;
e) el règim jurídic de les representacions digitals d’actius o tokenització d’actius dins el marc legal andorrà, les que s’emetin per part d’empreses registrades a Andorra, les que representin intercanvi de valor per la seva emissió, custòdia, negociació o comercialització d’aquests actius des de la jurisdicció del Principat d’Andorra, així com aquelles que es comercialitzin al Principat d’Andorra;
f) els requisits i procediments aplicables a les activitats i transaccions que comportin, mitjançant la utilització de la tecnologia DLT i blockchain o similar, qualsevol tipus de representació digital d’actius, ja siguin tangibles o intangibles, de forma directa o indirectament, com també amb altres funcionalitats accessòries que puguin incorporar;
g) els participants en la representació digital d’actius;
h) els mecanismes de control intern dels participants en la representació digital d’actius;
i) els esdeveniments de generació de tokens (EGT) i el seu règim jurídic;
j) els fons obtinguts mitjançant l’oferta pública de tokenització digital d’actius;
k) les plataformes de compravenda d’actius representats digitalment;
l) les empreses de custòdia de representacions digitals d’actius;
m) les altres activitats afins: l’assessorament en actius digitals, la gestió de carteres, altres serveis relacionats amb actius digitals, els serveis tangencials als emissors i els organismes d’inversió col·lectiva (OIC) en actius digitals;
n) la potestat d’emetre diner digital sobirà programable (DDSP) o Central Banc Digital Currencies (CBDC);
o) les finances descentralitzades o DeFi;
p) les activitats tecnològiques d’estructuració i de planificació estratègica, jurídica i econòmica d’emissió, transferència, custodi o col·locació de representacions digitals d’actius que tractin d’eludir les normes d’obligat compliment dels mercats financers en la mesura que descentralitzin el control i la seva governança del supervisor o no s’ajustin als requisits per poder operar en el mercat sota autorització prèvia;
q) les activitats considerades com a especials;
r) els sistemes i mecanismes que permetin descentralitzar la gestió, administració i control mitjançant normes de consens i governança entre diversos participants, i que possibilitin pseudonimitzar el seu sistema de governança de les activitats i llurs responsabilitats;
s) els stablecoins com a unitat digital de valor que difereix de les formes de diner existents (dipòsits, diner electrònic, etc.) i que es basa en mecanismes d’estabilització per minimitzar la fluctuació del seu preu enfront del preu de la divisa amb què es referencia;
t) els contractes legals intel·ligents o smart legal contracts i els contractes intel·ligents amb efectes legals;
u) el sistema de governança dels participants;
v) la creació de l’AndorraDex o Andorra Digital Exchange;
w) el sistema de supervisió, seguiment i control per part dels participants en la representació d’actius digitals, regulant un procediment administratiu específic per a l’autorització de les activitats i empreses de serveis que desenvolupin la seva activitat relacionada amb la DLT/blockchain dins del Principat d’Andorra, i
x) les infraccions susceptibles de sanció i les sancions corresponents.
b) la categorització dels actius digitals;
c) el règim de les disposicions dels actius digitals, del poder de disposició i del dret de disposar-ne;
d) els drets i les obligacions derivats de la configuració, estructuració, emissió, custòdia, intercanvi, transmissió i amortització dels actius digitals;
e) el règim jurídic de les representacions digitals d’actius o tokenització d’actius dins el marc legal andorrà, les que s’emetin per part d’empreses registrades a Andorra, les que representin intercanvi de valor per la seva emissió, custòdia, negociació o comercialització d’aquests actius des de la jurisdicció del Principat d’Andorra, així com aquelles que es comercialitzin al Principat d’Andorra;
f) els requisits i procediments aplicables a les activitats i transaccions que comportin, mitjançant la utilització de la tecnologia DLT i blockchain o similar, qualsevol tipus de representació digital d’actius, ja siguin tangibles o intangibles, de forma directa o indirectament, com també amb altres funcionalitats accessòries que puguin incorporar;
g) els participants en la representació digital d’actius;
h) els mecanismes de control intern dels participants en la representació digital d’actius;
i) els esdeveniments de generació de tokens (EGT) i el seu règim jurídic;
j) els fons obtinguts mitjançant l’oferta pública de tokenització digital d’actius;
k) les plataformes de compravenda d’actius representats digitalment;
l) les empreses de custòdia de representacions digitals d’actius;
m) les altres activitats afins: l’assessorament en actius digitals, la gestió de carteres, altres serveis relacionats amb actius digitals, els serveis tangencials als emissors i els organismes d’inversió col·lectiva (OIC) en actius digitals;
n) la potestat d’emetre diner digital sobirà programable (DDSP) o Central Banc Digital Currencies (CBDC);
o) les finances descentralitzades o DeFi;
p) les activitats tecnològiques d’estructuració i de planificació estratègica, jurídica i econòmica d’emissió, transferència, custodi o col·locació de representacions digitals d’actius que tractin d’eludir les normes d’obligat compliment dels mercats financers en la mesura que descentralitzin el control i la seva governança del supervisor o no s’ajustin als requisits per poder operar en el mercat sota autorització prèvia;
q) les activitats considerades com a especials;
r) els sistemes i mecanismes que permetin descentralitzar la gestió, administració i control mitjançant normes de consens i governança entre diversos participants, i que possibilitin pseudonimitzar el seu sistema de governança de les activitats i llurs responsabilitats;
s) els stablecoins com a unitat digital de valor que difereix de les formes de diner existents (dipòsits, diner electrònic, etc.) i que es basa en mecanismes d’estabilització per minimitzar la fluctuació del seu preu enfront del preu de la divisa amb què es referencia;
t) els contractes legals intel·ligents o smart legal contracts i els contractes intel·ligents amb efectes legals;
u) el sistema de governança dels participants;
v) la creació de l’AndorraDex o Andorra Digital Exchange;
w) el sistema de supervisió, seguiment i control per part dels participants en la representació d’actius digitals, regulant un procediment administratiu específic per a l’autorització de les activitats i empreses de serveis que desenvolupin la seva activitat relacionada amb la DLT/blockchain dins del Principat d’Andorra, i
x) les infraccions susceptibles de sanció i les sancions corresponents.
Article 2. Definicions i taxonomia
1. Són aplicables, als efectes d’aquesta Llei, les definicions 1-38 de l’article 3 de la Llei 35/2014, de 27 de novembre, de certificació i confiança electrònica, així com les següents:
LesLleis.com
39. “Block” o “Bloc”: unitat agregada i immutable de dades mitjançant tecnologia de llibre registre distribuït, que està integrada per una col·lecció de transaccions, realitzades en un període concret de temps, amb una capçalera de bloc, que inclou, entre altres camps, un hash de la capçalera del bloc previ i un arbre de Merkle.
40. “Blockchain” o “Cadena de blocs”: registre distribuït que conté blocs confirmats organitzats en una cadena seqüencial d’annexió emprant enllaços criptogràfics.
41. “Block data” o “Dades de bloc”: dades estructurades que inclouen dades de bloc i una capçalera de bloc.
42. “Block Header” o “Capçalera de bloc”: dades estructurades que inclouen un enllaç criptogràfic amb el bloc anterior, a menys que no existeixi aquest bloc anterior.
43. “Blockchain System” o “Sistema de cadena de blocs”: sistema que implementa una cadena de blocs.
44. “Confirmed” o “Confirmat”: acceptació de la inclusió d’un registre en un registre distribuït d’acord amb el seu protocol propi de consens.
45. “Confirmed block” o “Bloc confirmat”: bloc que ha estat confirmat.
46. “Confirmed transaction” o “Transacció confirmada”: transacció que ha estat confirmada.
47. “Consensus” o “Consens”: acord entre nodes DLT relatiu al fet que 1) una transacció ha estat validada i 2) el registre distribuït conté un conjunt consistent i ordenat de transaccions validades.
48. “Consensus mechanism” o “Mecanisme de consens”: normes i procediments per assolir el consens.
49. “Cryptographic hash function” o “Funció de resum criptogràfic”: funció que assigna una cadena de bits de longitud arbitrària a una cadena de bits de longitud fixa, de tal forma que sigui unidireccional o computacionalment inviable trobar qualsevol entrada que es correspongui amb una sortida preespecificada, i que sigui resilient a la col·lisió o computacionalment inviable trobar dues entrades diferents que es corresponguin amb la mateixa sortida.
50. “Cryptographic link” o “Vincle criptogràfic”: referència creada emprant tècniques de funció de resum criptogràfic que condueix a les dades.
51. “Cryptography” o “Criptografia”: disciplina que conté els principis, mitjans i metodologies per a la transformació de les dades amb l’objectiu d’amagar el seu contingut semàntic, prevenir el seu ús no autoritzat o prevenir la seva modificació no detectada.
52. “Descentralitzed System” o “Sistema descentralitzat”: sistema distribuït en què el control és repartit entre les persones o organitzacions que participen en l’operació del sistema.
53. “Distributed Ledger” o “Llibre registre distribuït”: registre compartit amb un conjunt de nodes DLT i sincronitzat entre nodes DLT emprant un mecanisme de consens.
54. “Distributed Ledger Technology” o “Tecnologia de llibre registre distribuït” o “DLT”: tecnologia que permet l’operació i ús de registres distribuïts.
55. “DLT Address” o “Adreça DLT”: valor que identifica un compte DLT implicat en una transacció.
56. “DLT Network” o “Xarxa DLT”: xarxa de nodes DLT que constitueixen un sistema DLT.
57. “DLT Node” o “Node DLT”: programari, giny o procés que participa en un entorn de llibre registre distribuït per processar o comunicar peces d’informació entre els participants.
58. “DLT Platform” o “Plataforma DLT”: conjunt d’entitats de processament, emmagatzematge i comunicació que proporcionen les capacitats del sistema DLT en cada node DLT.
59. “DLT System” o “Sistema DLT”: sistema que implementa un registre distribuït.
60. “DLT User” o “Usuari DLT”: entitat que empra serveis subministrats per un sistema DLT.
61. “Distributed System” o “Sistema distribuït”: sistema en què els components ubicats en ordinadors connectats en xarxa es comuniquen i coordinen les seves accions a través de la seva interacció.
62. “Genesis block” o “Bloc Gènesi”: primer bloc d’una cadena de blocs.
63. “Hard fork” o “Bifurcació dura”: canvi en una plataforma DLT en què els nous registres distribuïts o blocs creats pels nodes DLT, a partir de la nova versió de la plataforma DLT, no són acceptats com a vàlids pels nodes DLT en emprar versions antigues de la plataforma DLT.
64. “Hash value” o “Valor de resum criptogràfic”: cadena de bits resultant d’una funció de resum criptogràfic.
65. “Immutability” o “Immutabilitat”: propietat segons la qual el registre no pot ser modificat o eliminat un cop inserit en el llibre registre distribuït.
66. “Interoperability” o “Interoperabilitat”: capacitat de dos o més sistemes o aplicacions d’intercanviar informació i d’emprar la informació intercanviada.
67. “Ledger” o “Llibre registre”: magatzem d’informació que guarda registres de transaccions finals, definitives i immutables.
68. “Ledger record” o “Llibre registre distribuït”: llibre registre que conté registres transaccionals, valors de resum criptogràfic dels registres transaccionals o referències a registres transaccionals enregistrats en un registre distribuït.
69. “Merkle tree” o “Arbre de Merkle”: estructura de dades que han estat assignades amb un hash o resum criptogràfic, i combinades fins a una única i singular arrel de hash o resum criptogràfic que representa l’estructura sencera de dades.
70. “Miner”: node DLT dedicat a la mineria.
71. “Mining” o “Mineria”: activitat que, d’acord amb determinats mecanismes de consens, inicia, enregistra, crea o valida blocs o en fa una combinació.
72. “Node”: programari, giny o procés que participa en un entorn de llibre registre distribuït per processar o comunicar peces d’informació entre participants.
73. “Nonce” o “Número únic”: número o cadena de bits que s’utilitza en un conjunt d’operacions criptogràfiques.
74. “On-chain” o “En la cadena”: ubicat, realitzat o executat a l’interior d’un sistema de cadena de blocs.
75. “On-ledger” o “En el llibre registre”: ubicat, realitzat o executat a l’interior d’un sistema DLT.
76. “Off-chain” o “Fora de la cadena”: relacionat amb el sistema de cadena de blocs, però ubicat, realitzat o executat fora d’aquest sistema.
77. “Off-ledger” o “Fora del llibre registre”: relacionat amb un sistema DLT, però ubicat, realitzat o executat fora d’aquest sistema.
78. “Peer-to-peer” o “D’igual a igual”: formar part d’una xarxa de parelles de participants que es consideren entre si com a iguals i que comparteixen informació i recursos directament entre ells, sense que hagin de dependre d’una entitat central.
79. “Permissioned” o “Permissible”: que requereix autorització per realitzar una o diverses activitats concretes.
80. “Permissioned DLT System” o “Sistema DLT permissible”: sistema DLT que necessita permisos.
81. “Permissionless” o “No permissible”: que no requereix autorització per realitzar una activitat concreta.
82. “Permissionless DLT System” o “Sistema DLT no permissionat”: sistema DLT no permissionat o d’accés públic sense requerir permís.
83. “Private DLT System” o “Sistema DLT privat”: sistema DLT accessible únicament a un grup limitat d’usuaris DLT.
84. “Public DLT System” o “Sistema DLT públic”: sistema DLT l’ús del qual és accessible al públic.
85. “Root node” o “Node arrel”: node que no té un node progenitor.
86. “Shared Ledger” o “Llibre registre compartit”: registre distribuït en què el contingut és accessible a diverses entitats.
87. “Sidechain” o “Cadena lateral”: sistema de cadena de blocs que interopera amb un sistema de cadena de blocs independent associat per dur a terme funcions específiques en relació amb el sistema de cadena de blocs associat.
88. “Smart contract” o “Contracte intel·ligent”: programa informàtic emmagatzemat en un sistema DLT en què el resultat de qualsevol execució del programa és desat en el registre distribuït.
89. “Subchain” o “Subcadena”: cadena lògicament separada que pot formar part d’un sistema de cadena de blocs.
90. “Timestamp” o “Segell de temps”: paràmetre temporal variable que denota un moment temporal concret respecte a una referència temporal comuna.
91. “Transaction” o “Transacció”: unitat més petita d’un procés de treball, que constitueix una o més seqüències d’accions necessàries per produir un resultat que satisfaci les normes de governança i que suposa un intercanvi d’informació entre nodes.
92. “Transaction record” o “Registre transaccional”: registre que documenta tot tipus de transacció.
93. “Wallet” o “Moneder”: aplicació emprada per generar, gestionar, emmagatzemar o utilitzar claus privades i públiques, i que permet als usuaris del llibre registre distribuït poder fer transaccions.
40. “Blockchain” o “Cadena de blocs”: registre distribuït que conté blocs confirmats organitzats en una cadena seqüencial d’annexió emprant enllaços criptogràfics.
41. “Block data” o “Dades de bloc”: dades estructurades que inclouen dades de bloc i una capçalera de bloc.
42. “Block Header” o “Capçalera de bloc”: dades estructurades que inclouen un enllaç criptogràfic amb el bloc anterior, a menys que no existeixi aquest bloc anterior.
43. “Blockchain System” o “Sistema de cadena de blocs”: sistema que implementa una cadena de blocs.
44. “Confirmed” o “Confirmat”: acceptació de la inclusió d’un registre en un registre distribuït d’acord amb el seu protocol propi de consens.
45. “Confirmed block” o “Bloc confirmat”: bloc que ha estat confirmat.
46. “Confirmed transaction” o “Transacció confirmada”: transacció que ha estat confirmada.
47. “Consensus” o “Consens”: acord entre nodes DLT relatiu al fet que 1) una transacció ha estat validada i 2) el registre distribuït conté un conjunt consistent i ordenat de transaccions validades.
48. “Consensus mechanism” o “Mecanisme de consens”: normes i procediments per assolir el consens.
49. “Cryptographic hash function” o “Funció de resum criptogràfic”: funció que assigna una cadena de bits de longitud arbitrària a una cadena de bits de longitud fixa, de tal forma que sigui unidireccional o computacionalment inviable trobar qualsevol entrada que es correspongui amb una sortida preespecificada, i que sigui resilient a la col·lisió o computacionalment inviable trobar dues entrades diferents que es corresponguin amb la mateixa sortida.
50. “Cryptographic link” o “Vincle criptogràfic”: referència creada emprant tècniques de funció de resum criptogràfic que condueix a les dades.
51. “Cryptography” o “Criptografia”: disciplina que conté els principis, mitjans i metodologies per a la transformació de les dades amb l’objectiu d’amagar el seu contingut semàntic, prevenir el seu ús no autoritzat o prevenir la seva modificació no detectada.
52. “Descentralitzed System” o “Sistema descentralitzat”: sistema distribuït en què el control és repartit entre les persones o organitzacions que participen en l’operació del sistema.
53. “Distributed Ledger” o “Llibre registre distribuït”: registre compartit amb un conjunt de nodes DLT i sincronitzat entre nodes DLT emprant un mecanisme de consens.
54. “Distributed Ledger Technology” o “Tecnologia de llibre registre distribuït” o “DLT”: tecnologia que permet l’operació i ús de registres distribuïts.
55. “DLT Address” o “Adreça DLT”: valor que identifica un compte DLT implicat en una transacció.
56. “DLT Network” o “Xarxa DLT”: xarxa de nodes DLT que constitueixen un sistema DLT.
57. “DLT Node” o “Node DLT”: programari, giny o procés que participa en un entorn de llibre registre distribuït per processar o comunicar peces d’informació entre els participants.
58. “DLT Platform” o “Plataforma DLT”: conjunt d’entitats de processament, emmagatzematge i comunicació que proporcionen les capacitats del sistema DLT en cada node DLT.
59. “DLT System” o “Sistema DLT”: sistema que implementa un registre distribuït.
60. “DLT User” o “Usuari DLT”: entitat que empra serveis subministrats per un sistema DLT.
61. “Distributed System” o “Sistema distribuït”: sistema en què els components ubicats en ordinadors connectats en xarxa es comuniquen i coordinen les seves accions a través de la seva interacció.
62. “Genesis block” o “Bloc Gènesi”: primer bloc d’una cadena de blocs.
63. “Hard fork” o “Bifurcació dura”: canvi en una plataforma DLT en què els nous registres distribuïts o blocs creats pels nodes DLT, a partir de la nova versió de la plataforma DLT, no són acceptats com a vàlids pels nodes DLT en emprar versions antigues de la plataforma DLT.
64. “Hash value” o “Valor de resum criptogràfic”: cadena de bits resultant d’una funció de resum criptogràfic.
65. “Immutability” o “Immutabilitat”: propietat segons la qual el registre no pot ser modificat o eliminat un cop inserit en el llibre registre distribuït.
66. “Interoperability” o “Interoperabilitat”: capacitat de dos o més sistemes o aplicacions d’intercanviar informació i d’emprar la informació intercanviada.
67. “Ledger” o “Llibre registre”: magatzem d’informació que guarda registres de transaccions finals, definitives i immutables.
68. “Ledger record” o “Llibre registre distribuït”: llibre registre que conté registres transaccionals, valors de resum criptogràfic dels registres transaccionals o referències a registres transaccionals enregistrats en un registre distribuït.
69. “Merkle tree” o “Arbre de Merkle”: estructura de dades que han estat assignades amb un hash o resum criptogràfic, i combinades fins a una única i singular arrel de hash o resum criptogràfic que representa l’estructura sencera de dades.
70. “Miner”: node DLT dedicat a la mineria.
71. “Mining” o “Mineria”: activitat que, d’acord amb determinats mecanismes de consens, inicia, enregistra, crea o valida blocs o en fa una combinació.
72. “Node”: programari, giny o procés que participa en un entorn de llibre registre distribuït per processar o comunicar peces d’informació entre participants.
73. “Nonce” o “Número únic”: número o cadena de bits que s’utilitza en un conjunt d’operacions criptogràfiques.
74. “On-chain” o “En la cadena”: ubicat, realitzat o executat a l’interior d’un sistema de cadena de blocs.
75. “On-ledger” o “En el llibre registre”: ubicat, realitzat o executat a l’interior d’un sistema DLT.
76. “Off-chain” o “Fora de la cadena”: relacionat amb el sistema de cadena de blocs, però ubicat, realitzat o executat fora d’aquest sistema.
77. “Off-ledger” o “Fora del llibre registre”: relacionat amb un sistema DLT, però ubicat, realitzat o executat fora d’aquest sistema.
78. “Peer-to-peer” o “D’igual a igual”: formar part d’una xarxa de parelles de participants que es consideren entre si com a iguals i que comparteixen informació i recursos directament entre ells, sense que hagin de dependre d’una entitat central.
79. “Permissioned” o “Permissible”: que requereix autorització per realitzar una o diverses activitats concretes.
80. “Permissioned DLT System” o “Sistema DLT permissible”: sistema DLT que necessita permisos.
81. “Permissionless” o “No permissible”: que no requereix autorització per realitzar una activitat concreta.
82. “Permissionless DLT System” o “Sistema DLT no permissionat”: sistema DLT no permissionat o d’accés públic sense requerir permís.
83. “Private DLT System” o “Sistema DLT privat”: sistema DLT accessible únicament a un grup limitat d’usuaris DLT.
84. “Public DLT System” o “Sistema DLT públic”: sistema DLT l’ús del qual és accessible al públic.
85. “Root node” o “Node arrel”: node que no té un node progenitor.
86. “Shared Ledger” o “Llibre registre compartit”: registre distribuït en què el contingut és accessible a diverses entitats.
87. “Sidechain” o “Cadena lateral”: sistema de cadena de blocs que interopera amb un sistema de cadena de blocs independent associat per dur a terme funcions específiques en relació amb el sistema de cadena de blocs associat.
88. “Smart contract” o “Contracte intel·ligent”: programa informàtic emmagatzemat en un sistema DLT en què el resultat de qualsevol execució del programa és desat en el registre distribuït.
89. “Subchain” o “Subcadena”: cadena lògicament separada que pot formar part d’un sistema de cadena de blocs.
90. “Timestamp” o “Segell de temps”: paràmetre temporal variable que denota un moment temporal concret respecte a una referència temporal comuna.
91. “Transaction” o “Transacció”: unitat més petita d’un procés de treball, que constitueix una o més seqüències d’accions necessàries per produir un resultat que satisfaci les normes de governança i que suposa un intercanvi d’informació entre nodes.
92. “Transaction record” o “Registre transaccional”: registre que documenta tot tipus de transacció.
93. “Wallet” o “Moneder”: aplicació emprada per generar, gestionar, emmagatzemar o utilitzar claus privades i públiques, i que permet als usuaris del llibre registre distribuït poder fer transaccions.
2. És aplicable també, als efectes d’aquesta Llei, la definició següent, continguda a l’article 2 paràgraf 1 de la Llei 20/2014, del 16 d’octubre, reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital:
j) Un contracte legal intel·ligent és un script o protocol computacional, codi o algorisme, escrit en llenguatge de programació, on els termes del contracte representen un acord de voluntats entre diferents parts amb plena capacitat d’obrar dins d’una mateixa xarxa i en relació amb una causa subjacent que l’empara, i que permet articular, verificar, executar, fer complir o controlar el compliment de les seves instruccions, accions o dades, de forma automatitzada o automatitzable, mitjançant un protocol de llibre registre distribuït descentralitzat o com a part d’una aplicació que s’executa en un llibre registre distribuït.
3. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
1. “Accessibilitat híbrida”: combinació d’accessibilitat amb permís i sense permís a un sistema DLT.
2. “Accessibilitat amb permís”: activitat que requereix, per ser executada, una autorització.
3. “Accessibilitat sense permís”: activitat que no requereix, per ser executada, cap autorització.
4. “Acord Monetari”: acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, signat a Brussel·les el 30 de juny del 2011, publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, núm. 79, de data 22 de desembre del 2011, i que entrà en vigor l’1 d’abril del 2012.
5. “Algoritme” o “algorisme”: sistema per solucionar una classe específica de problemes i que consisteix en un conjunt d’instruccions o passos a seguir per un ordinador a fi d’obtenir un determinat resultat o executar una tasca.
6. “Adreça”: identificador de caràcters alfanumèrics que utilitza una entitat per realitzar les transaccions o altres accions en blockchain o en un entorn de registre distribuït.
7. “Application Program Interface” o “API”: codi de programari que permet comunicacions entre sistemes independents, com ara programes computacionals i aplicacions, en la forma de missatge demanda-contestació.
8. “Aplicació”: conjunt estructurat de capacitats que proporcionen un valor afegit funcional amb el suport d’un o més serveis.
9. “Aplicació descentralitzada”: aplicació que s’executa en un entorn de computació distribuït i descentralitzat.
10. “Arbre de Merkle”: estructura de dades on aquestes han estat assignades amb un hash o resum criptogràfic i combinades fins a una única i singular arrel de hash o resum criptogràfic que representa l’estructura sencera de dades.
11. “Arbitratge”: la negociació d’un actiu amb la finalitat de treure un avantatge en la discrepància del seu preu des d’una persona o lloc a una altra persona o lloc.
12. “Bitcoin”: exemple de la utilització de blockchain seguint la prova de treball com a protocol.
13. “Bifurcació”: creació de dues o més versions diferents d’un registre distribuït mitjançant una bifurcació.
14. “Bifurcació dura”: canvi en el protocol o en les normes resultant d’una bifurcació que el fa no compatible amb el seu antecedent.
15. “Bifurcació suau”: canvi en el protocol o en les normes resultant d’una bifurcació que el fa compatible amb el seu antecedent.
16. “Bit”: subunitat de valor.
17. “Block Height”: en relació amb el bloc d’un llibre registre distribuït, el número de blocs que precedeixen al bloc en qüestió (veg.: el número de blocs entre el bloc i el Bloc Gènesi, que sempre té un bloc Height igual a zero).
18. “Block Reward” o “Bloc recompensa”: criptomoneda que s’atorga per una xarxa blockchain als miners escollits per cada bloc que han minat satisfactòriament.
19. “Blockchain as a Service (BaaS)”: categoria de servei cloud en què les capacitats que s’ofereixen al client del servei cloud estan desplegades i administrades en un entorn blockchain permetent l’habilitat del consens, contractes intel·ligents, transaccions, motors criptogràfics, dipòsit de registres de blocs, connectivitat i administració utilitzant tecnologia blockchain entre iguals o peer-to-peer.
20. “Bounty:” premi o recompensa, normalment una quantitat de criptomonedes, que es dona a una persona per encoratjar certs comportaments o com a recompensa per realitzar determinades tasques.
21. “Burn” o “Crema” o “Amortització” de tokens: destrucció d’un o més tokens. La crema de tokens pot ser utilitzada com a component de proba d’un model de consens, com a mecanisme de pagament de dividends o com a taxes o costos de transaccions.
22. “Byzantine fault tolerance”: propietat que fa que un sistema pugui continuar operant perfectament inclús en circumstàncies en què els seus components han fallat o en casos en què ho han intentat malfactors intencionadament.
23. “Cadena de bloc”: tipus de registre distribuït, compost per dades digitals registrades i ordenades en una successiva i creixent cadena de blocs, cadascun d’ells enllaçat criptogràficament i assegurat contra manipulacions i revisions posteriors.
24. “Compliance” o “acompliment”: submissió a requeriments específics preestablerts.
25. “Confirmació”: verificació i legitimació dels blocs en una cadena de blocs mitjançant els nodes. Quan un bloc ha estat verificat, aquest és acceptat i addicionat a la cadena de blocs, i les transaccions d’aquest bloc es consideren confirmades. El nombre de confirmacions que té una transacció augmenta amb cada subseqüent bloc que s’addiciona a la cadena de blocs.
26. “Contracte executat plenament”: execució d’un programa que succeeix en tots els nodes i que canvia el conjunt de bits que representen la informació amb valor, i que està emmagatzemada i encadenada dins del mateix contracte. Tots els nodes que contenen el contracte han d’executar el programa a fi de canviar el conjunt de bits que representen la informació amb el valor que incorpora.
27. “Contracte no executat plenament”: execució d’un programa que succeeix només en un node determinat (o en un conjunt de nodes) i que canvia el conjunt de bits que representen la informació que està emmagatzemada però que no està encadenada en el mateix contracte, sinó fora del contracte.
28. “Crash fault tolerance”: propietat que permet a un sistema continuar operant correctament inclús si hi ha components que han fallat.
29. “Criptografia de pany i clau” o “criptografia asimètrica”: criptografia on la clau pública —el pany— i la corresponent clau privada —la clau— s’utilitzen per xifrar i desxifrar, i on la clau pública es troba disseminada, i la clau privada és coneguda només pel propietari de la clau. Els usuaris poden accessòriament signar digitalment amb la clau privada, i la signatura pot ésser verificada per qualsevol mitjançant la corresponent clau pública.
30. “Criptogràfic Nonce” o “Nonce”: número arbitrari que s’utilitza només en comunicacions criptogràfiques.
31. “DApps” o “Aplicació descentralitzada”: programa digital que treballa en una xarxa entre iguals o peer-to-peer (P2P) d’ordinadors, i utilitza els contractes intel·ligents per accedir a la xarxa de tecnologia de registre distribuït i fa complir cada termini de l’acord entre ambdues parts.
32. “Delegació de prova de participació”: dins de la prova de participació, se seleccionen uns nodes en concret a fi que quan es produeixi un bloc el validin, en lloc de fer-ho la totalitat de la xarxa d’entorn al que pertanyen.
33. “Diner electrònic” o “e-money”: té el significat descrit a l’article 3.16 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic.
34. “Diner escriptural”: dipòsits bancaris que tenen en compte les institucions de crèdit o el banc central, o les institucions d’e-money.
35. “Diner fiat”: qualsevol diner de curs legal designat com a tal i emès per una autoritat central, que s’empara en la confiança que es diposita en aquesta autoritat.
36. “Diner virtual”: representació digital de valor que ni ha estat emès per un banc central o autoritat pública, ni necessàriament està associat a diner fiduciari, però que pot ésser utilitzat per una persona natural o jurídica com a mitjà d’intercanvi i que pot ésser transferit, emmagatzemat i intercanviat electrònicament.
37. “DLT Oracle”: servei que confereix informació a un registre distribuït utilitzant dades externes al sistema d’aquest registre.
38. “Diner digital sobirà programable”: actiu digital o instrument digitalitzat emès per un banc central o una autoritat governamental amb el propòsit de fer-lo servir com a mitjà de pagament o com a unitat de compte en qualsevol tipus de transacció amb independència individual o global.
39. “Emissor”: entitat que ofereixi al públic o busqui l’admissió a negociació de qualsevol tipus d’actiu digital que sigui objecte d’una sol·licitud d’admissió o negociació subjecta a llicència al Principat d’Andorra. En cap cas no tindran la consideració d’emissors, als efectes d’aquesta Llei, les persones físiques.
40. “Ecosistema blockchain”: sistema digital o espai digital on els participants i els seus usuaris interactuen i es coordinen entre ells utilitzant tokens, tecnologia blockchain o DLT i sistemes de governança i consens.
41. “Estat d’origen”: Estat on l’emissor té el seu domicili social. En les emissions d’actius digitals oferts al públic per primera vegada o en la sol·licitud d’admissió a la negociació en un mercat regulat al Principat d’Andorra per part dels emissors, l’Estat d’origen serà, a elecció de l’emissor, el de l’oferent o el de la persona que en sol·licita l’emissió.
42. “Fons”: té el significat descrit a l’article 3.22 de la Llei 27/2018, de modificació de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, i a més incorpora el de criptomonedes i altres actius digitals transferibles.
43. “Funció hash”: funció que assigna una cadena de bits de longitud arbitrària a una cadena de bits de longitud fixa. Les funcions hash han de complir les propietats següents:
44. “Governança”: sistema de direcció o control d’un ecosistema digital.
45. “Hashing”: mètode de càlcul d’un output relativament únic (anomenat hash digest) per un input de gairebé qualsevol mida (un fitxer, un text, una imatge, etc.). El mínim canvi de l’input, fins i tot un únic bit, suposa un output digest completament diferent.
46. “Interoperabilitat entre registres”: habilitat de dos o més protocols de registres distribuïts d’intercanviar informació i utilitzar-la.
47. “Mecanisme de consens”: normes i procediments pels quals s’aconsegueix el consens.
48. “Mecanisme d’incentius”: mètode que ofereix un premi o compensació per algunes activitats en relació amb l’operativitat del sistema de registre distribuït.
49. “Moneda” i “diner”: instruments que representen la funció d’intercanvi entre persones o organitzacions d’emmagatzematge de valor en el temps (diner) o d’unitat de compte o mesura (moneda).
50. “Moneda Fiat digitalitzada”: representació digital tant d’una moneda emesa per un banc central o una autoritat monetària governamental com de diner electrònic.
51. “Moneda fiduciària”: monedes o bitllets designats com a mitjà legal i diner electrònic d’un país acceptat com a mitjà de canvi en el país expedidor.
52. “Moneda virtual”: representació digital de valor no emesa ni garantida per un banc central ni per una autoritat pública governamental, no necessàriament associada a una moneda legalment establerta, que no té estatut jurídic de moneda o diner, però que és acceptada per persona física o jurídica com a mitjà de pagament, i que pot transferir-se, emmagatzemar-se i negociar-se per mitjans electrònics. Les monedes virtuals no s’han de confondre amb el diner electrònic, tal com es defineix a l’article 2, punt 2, de la Directiva 2009/110 / CE del Parlament Europeu i del Consell (1), en tant que no implica la generació d’un crèdit pel seu emissor; amb el concepte més ampli de «fons», tal com es defineix en l’article 4, punt 25, de la Directiva (UE) 2015/2366 del Parlament Europeu i del Consell (2), amb el valor monetari emmagatzemat en instruments exempts, tal com s’especifica en l’article 3, lletres k) i l), de la Directiva (UE) 2015/2366, ni amb les monedes de jocs, que només poden utilitzar-se en el context específic d’un joc. Tot i que les monedes virtuals poden utilitzar-se freqüentment com a mitjà de pagament, també podrien utilitzar-se amb altres fins i trobar aplicacions més àmplies, com ara mitjans de canvi, inversió, productes de reserva de valor o d’ús en els casinos en línia. L’objectiu d’aquesta Llei és abastar tots els possibles usos de les monedes virtuals o criptomonedes.
53. “Monedes locals” o “monedes complementàries”: en tant que són utilitzades en entorns molt limitats, com ara una ciutat o una regió, o per un grup reduït d’usuaris, no es consideren monedes virtuals.
54. “Oferent”: el qui ofereix els actius digitals al públic.
55. “Oferta pública”: aquella comunicació a persones, de qualsevol forma i per qualsevol mitjà, que presenti la informació suficient sobre les condicions de l’oferta i dels actius digitals que s’ofereixin, de tal manera que permetin a l’inversor decidir l’adquisició o subscripció d’aquests actius digitals. S’inclou en la definició també la que es faci mitjançant serveis d’inversió.
56. “Organització autònoma descentralitzada” (“DAO” o “Decentralized autonomous organization”): entitat digital que administra actius i opera autònomament en un sistema descentralitzat, però que confia en tasques d’individus a fi de realitzar correctament certes funcions que d’altra manera no podria fer l’autòmat.
57. “Offchain”: relacionat amb un sistema blockchain, però localitzat, desenvolupat o desplegat fora d’aquest sistema.
58. “Participant”: aquell actor que pot accedir al llibre registre, ja sigui llegint registres o afegint registres al llibre.
59. “Permís”: acció permesa i autoritzable que s’atribueix a un usuari (per exemple, participar, llegir, escriure, executar, validar, vetar, delegar, admetre, distribuir, etc.).
60. “Principal beneficiari”: qualsevol persona que tingui un 10% o més d’una entitat o consorci o sigui el beneficiari del mateix percentatge.
61. “Prova de treball”: procés de consens per resoldre una dificultat d’un problema (en termes de cost i de consum de temps) que produeix un resultat que resulti fàcil per altres per verificar-lo correctament. La producció de la prova de treball és un procés aleatori amb baixa probabilitat on es necessiten, de mitjana, moltes funcions de prova i error abans que es generi una validació.
62. “Prova de representació”: procés de consens on, per arribar a un determinat consens, es necessita tenir una part representativa del total del sistema de distribució.
63. “Proveïdor de serveis de custòdia de moneders electrònics”: entitat que presta els serveis de salvaguarda de claus criptogràfiques privades en nom dels seus clients, per a la tinença, el dipòsit i la transferència de moneda virtual.
64. “Registre distribuït”: tipus de registre compartit, replicat i sincronitzat d’una manera distribuïda i descentralitzada.
65. “Sandbox”: entorn de proves controlat amb una duració limitada i un objectiu concret, que permet a les empreses amb idees innovadores testar els seus nous productes i serveis sota la supervisió del regulador.
66. “Sistema descentralitzat”: sistema distribuït en què el control és repartit entre les persones i organitzacions que participen en operar el sistema.
67. “Signatura”: utilització d’un parell de claus asimètriques que contenen dades xifrades per verificar un missatge o una transacció. Les dades es xifren utilitzant una clau privada i poden ésser desxifrades per un tercer utilitzant una clau pública per verificar el missatge enviat pel tenidor de la clau privada.
68. “Sistema de llibre registre distribuït amb permís”: sistema de llibre registre distribuït on els permisos són necessaris per mantenir i operar els nodes.
69. “Sistema de llibre registre distribuït sense permís”: sistema de llibre registre distribuït on els permisos no són necessaris per mantenir i operar els nodes.
70. “Sistema públic de llibre registre de distribució”: sistema de llibre registre distribuït que és accessible al públic per al seu ús.
71. “Sistema privat de llibre registre de distribució”: sistema de llibre registre distribuït que és accessible només a un limitat grup d’usuaris de DLT.
72. “Sotscadena”: cadena lògicament separada que forma part d’un sistema de cadena de blocs.
73. “Token”: representació digital de valor, ja sigui en forma d’interessos o de drets econòmics, de governança, de drets d’utilitat o de drets de consum, en un llibre registre distribuït de propietat que està protegit emprant criptografia a fi d’assegurar la seva autenticitat i a fi d’evitar modificacions o falsificacions sense el consentiment del seu propietari, i que sigui susceptible de ser emès, transferit, emmagatzemat i intercanviat electrònicament.
74. “Tokenomics” o “economia del token”: disciplina que tracta de l’economia en relació amb el llibre de registre distribuït basada en tokens com a unitat de valor.
75. “Tokens no fungibles” (“TNF”): aquella representació digital sencera i única d’actius.
76. “Tumbler”: sistema que barreja fons de criptomonedes amb el propòsit d’amagar l’origen dels fons.
2. “Accessibilitat amb permís”: activitat que requereix, per ser executada, una autorització.
3. “Accessibilitat sense permís”: activitat que no requereix, per ser executada, cap autorització.
4. “Acord Monetari”: acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, signat a Brussel·les el 30 de juny del 2011, publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, núm. 79, de data 22 de desembre del 2011, i que entrà en vigor l’1 d’abril del 2012.
5. “Algoritme” o “algorisme”: sistema per solucionar una classe específica de problemes i que consisteix en un conjunt d’instruccions o passos a seguir per un ordinador a fi d’obtenir un determinat resultat o executar una tasca.
6. “Adreça”: identificador de caràcters alfanumèrics que utilitza una entitat per realitzar les transaccions o altres accions en blockchain o en un entorn de registre distribuït.
7. “Application Program Interface” o “API”: codi de programari que permet comunicacions entre sistemes independents, com ara programes computacionals i aplicacions, en la forma de missatge demanda-contestació.
8. “Aplicació”: conjunt estructurat de capacitats que proporcionen un valor afegit funcional amb el suport d’un o més serveis.
9. “Aplicació descentralitzada”: aplicació que s’executa en un entorn de computació distribuït i descentralitzat.
10. “Arbre de Merkle”: estructura de dades on aquestes han estat assignades amb un hash o resum criptogràfic i combinades fins a una única i singular arrel de hash o resum criptogràfic que representa l’estructura sencera de dades.
11. “Arbitratge”: la negociació d’un actiu amb la finalitat de treure un avantatge en la discrepància del seu preu des d’una persona o lloc a una altra persona o lloc.
12. “Bitcoin”: exemple de la utilització de blockchain seguint la prova de treball com a protocol.
13. “Bifurcació”: creació de dues o més versions diferents d’un registre distribuït mitjançant una bifurcació.
14. “Bifurcació dura”: canvi en el protocol o en les normes resultant d’una bifurcació que el fa no compatible amb el seu antecedent.
15. “Bifurcació suau”: canvi en el protocol o en les normes resultant d’una bifurcació que el fa compatible amb el seu antecedent.
16. “Bit”: subunitat de valor.
17. “Block Height”: en relació amb el bloc d’un llibre registre distribuït, el número de blocs que precedeixen al bloc en qüestió (veg.: el número de blocs entre el bloc i el Bloc Gènesi, que sempre té un bloc Height igual a zero).
18. “Block Reward” o “Bloc recompensa”: criptomoneda que s’atorga per una xarxa blockchain als miners escollits per cada bloc que han minat satisfactòriament.
19. “Blockchain as a Service (BaaS)”: categoria de servei cloud en què les capacitats que s’ofereixen al client del servei cloud estan desplegades i administrades en un entorn blockchain permetent l’habilitat del consens, contractes intel·ligents, transaccions, motors criptogràfics, dipòsit de registres de blocs, connectivitat i administració utilitzant tecnologia blockchain entre iguals o peer-to-peer.
20. “Bounty:” premi o recompensa, normalment una quantitat de criptomonedes, que es dona a una persona per encoratjar certs comportaments o com a recompensa per realitzar determinades tasques.
21. “Burn” o “Crema” o “Amortització” de tokens: destrucció d’un o més tokens. La crema de tokens pot ser utilitzada com a component de proba d’un model de consens, com a mecanisme de pagament de dividends o com a taxes o costos de transaccions.
22. “Byzantine fault tolerance”: propietat que fa que un sistema pugui continuar operant perfectament inclús en circumstàncies en què els seus components han fallat o en casos en què ho han intentat malfactors intencionadament.
23. “Cadena de bloc”: tipus de registre distribuït, compost per dades digitals registrades i ordenades en una successiva i creixent cadena de blocs, cadascun d’ells enllaçat criptogràficament i assegurat contra manipulacions i revisions posteriors.
24. “Compliance” o “acompliment”: submissió a requeriments específics preestablerts.
25. “Confirmació”: verificació i legitimació dels blocs en una cadena de blocs mitjançant els nodes. Quan un bloc ha estat verificat, aquest és acceptat i addicionat a la cadena de blocs, i les transaccions d’aquest bloc es consideren confirmades. El nombre de confirmacions que té una transacció augmenta amb cada subseqüent bloc que s’addiciona a la cadena de blocs.
26. “Contracte executat plenament”: execució d’un programa que succeeix en tots els nodes i que canvia el conjunt de bits que representen la informació amb valor, i que està emmagatzemada i encadenada dins del mateix contracte. Tots els nodes que contenen el contracte han d’executar el programa a fi de canviar el conjunt de bits que representen la informació amb el valor que incorpora.
27. “Contracte no executat plenament”: execució d’un programa que succeeix només en un node determinat (o en un conjunt de nodes) i que canvia el conjunt de bits que representen la informació que està emmagatzemada però que no està encadenada en el mateix contracte, sinó fora del contracte.
28. “Crash fault tolerance”: propietat que permet a un sistema continuar operant correctament inclús si hi ha components que han fallat.
29. “Criptografia de pany i clau” o “criptografia asimètrica”: criptografia on la clau pública —el pany— i la corresponent clau privada —la clau— s’utilitzen per xifrar i desxifrar, i on la clau pública es troba disseminada, i la clau privada és coneguda només pel propietari de la clau. Els usuaris poden accessòriament signar digitalment amb la clau privada, i la signatura pot ésser verificada per qualsevol mitjançant la corresponent clau pública.
30. “Criptogràfic Nonce” o “Nonce”: número arbitrari que s’utilitza només en comunicacions criptogràfiques.
31. “DApps” o “Aplicació descentralitzada”: programa digital que treballa en una xarxa entre iguals o peer-to-peer (P2P) d’ordinadors, i utilitza els contractes intel·ligents per accedir a la xarxa de tecnologia de registre distribuït i fa complir cada termini de l’acord entre ambdues parts.
32. “Delegació de prova de participació”: dins de la prova de participació, se seleccionen uns nodes en concret a fi que quan es produeixi un bloc el validin, en lloc de fer-ho la totalitat de la xarxa d’entorn al que pertanyen.
33. “Diner electrònic” o “e-money”: té el significat descrit a l’article 3.16 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic.
34. “Diner escriptural”: dipòsits bancaris que tenen en compte les institucions de crèdit o el banc central, o les institucions d’e-money.
35. “Diner fiat”: qualsevol diner de curs legal designat com a tal i emès per una autoritat central, que s’empara en la confiança que es diposita en aquesta autoritat.
36. “Diner virtual”: representació digital de valor que ni ha estat emès per un banc central o autoritat pública, ni necessàriament està associat a diner fiduciari, però que pot ésser utilitzat per una persona natural o jurídica com a mitjà d’intercanvi i que pot ésser transferit, emmagatzemat i intercanviat electrònicament.
37. “DLT Oracle”: servei que confereix informació a un registre distribuït utilitzant dades externes al sistema d’aquest registre.
38. “Diner digital sobirà programable”: actiu digital o instrument digitalitzat emès per un banc central o una autoritat governamental amb el propòsit de fer-lo servir com a mitjà de pagament o com a unitat de compte en qualsevol tipus de transacció amb independència individual o global.
39. “Emissor”: entitat que ofereixi al públic o busqui l’admissió a negociació de qualsevol tipus d’actiu digital que sigui objecte d’una sol·licitud d’admissió o negociació subjecta a llicència al Principat d’Andorra. En cap cas no tindran la consideració d’emissors, als efectes d’aquesta Llei, les persones físiques.
40. “Ecosistema blockchain”: sistema digital o espai digital on els participants i els seus usuaris interactuen i es coordinen entre ells utilitzant tokens, tecnologia blockchain o DLT i sistemes de governança i consens.
41. “Estat d’origen”: Estat on l’emissor té el seu domicili social. En les emissions d’actius digitals oferts al públic per primera vegada o en la sol·licitud d’admissió a la negociació en un mercat regulat al Principat d’Andorra per part dels emissors, l’Estat d’origen serà, a elecció de l’emissor, el de l’oferent o el de la persona que en sol·licita l’emissió.
42. “Fons”: té el significat descrit a l’article 3.22 de la Llei 27/2018, de modificació de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, i a més incorpora el de criptomonedes i altres actius digitals transferibles.
43. “Funció hash”: funció que assigna una cadena de bits de longitud arbitrària a una cadena de bits de longitud fixa. Les funcions hash han de complir les propietats següents:
a) unidireccional: és computacionalment inviable trobar qualsevol entrada que es correspongui amb una sortida preespecificada, i
b) resistent a la col·lisió: és computacionalment inviable trobar dues entrades diferents que es corresponguin amb la mateixa sortida.
b) resistent a la col·lisió: és computacionalment inviable trobar dues entrades diferents que es corresponguin amb la mateixa sortida.
44. “Governança”: sistema de direcció o control d’un ecosistema digital.
45. “Hashing”: mètode de càlcul d’un output relativament únic (anomenat hash digest) per un input de gairebé qualsevol mida (un fitxer, un text, una imatge, etc.). El mínim canvi de l’input, fins i tot un únic bit, suposa un output digest completament diferent.
46. “Interoperabilitat entre registres”: habilitat de dos o més protocols de registres distribuïts d’intercanviar informació i utilitzar-la.
47. “Mecanisme de consens”: normes i procediments pels quals s’aconsegueix el consens.
48. “Mecanisme d’incentius”: mètode que ofereix un premi o compensació per algunes activitats en relació amb l’operativitat del sistema de registre distribuït.
49. “Moneda” i “diner”: instruments que representen la funció d’intercanvi entre persones o organitzacions d’emmagatzematge de valor en el temps (diner) o d’unitat de compte o mesura (moneda).
50. “Moneda Fiat digitalitzada”: representació digital tant d’una moneda emesa per un banc central o una autoritat monetària governamental com de diner electrònic.
51. “Moneda fiduciària”: monedes o bitllets designats com a mitjà legal i diner electrònic d’un país acceptat com a mitjà de canvi en el país expedidor.
52. “Moneda virtual”: representació digital de valor no emesa ni garantida per un banc central ni per una autoritat pública governamental, no necessàriament associada a una moneda legalment establerta, que no té estatut jurídic de moneda o diner, però que és acceptada per persona física o jurídica com a mitjà de pagament, i que pot transferir-se, emmagatzemar-se i negociar-se per mitjans electrònics. Les monedes virtuals no s’han de confondre amb el diner electrònic, tal com es defineix a l’article 2, punt 2, de la Directiva 2009/110 / CE del Parlament Europeu i del Consell (1), en tant que no implica la generació d’un crèdit pel seu emissor; amb el concepte més ampli de «fons», tal com es defineix en l’article 4, punt 25, de la Directiva (UE) 2015/2366 del Parlament Europeu i del Consell (2), amb el valor monetari emmagatzemat en instruments exempts, tal com s’especifica en l’article 3, lletres k) i l), de la Directiva (UE) 2015/2366, ni amb les monedes de jocs, que només poden utilitzar-se en el context específic d’un joc. Tot i que les monedes virtuals poden utilitzar-se freqüentment com a mitjà de pagament, també podrien utilitzar-se amb altres fins i trobar aplicacions més àmplies, com ara mitjans de canvi, inversió, productes de reserva de valor o d’ús en els casinos en línia. L’objectiu d’aquesta Llei és abastar tots els possibles usos de les monedes virtuals o criptomonedes.
53. “Monedes locals” o “monedes complementàries”: en tant que són utilitzades en entorns molt limitats, com ara una ciutat o una regió, o per un grup reduït d’usuaris, no es consideren monedes virtuals.
54. “Oferent”: el qui ofereix els actius digitals al públic.
55. “Oferta pública”: aquella comunicació a persones, de qualsevol forma i per qualsevol mitjà, que presenti la informació suficient sobre les condicions de l’oferta i dels actius digitals que s’ofereixin, de tal manera que permetin a l’inversor decidir l’adquisició o subscripció d’aquests actius digitals. S’inclou en la definició també la que es faci mitjançant serveis d’inversió.
56. “Organització autònoma descentralitzada” (“DAO” o “Decentralized autonomous organization”): entitat digital que administra actius i opera autònomament en un sistema descentralitzat, però que confia en tasques d’individus a fi de realitzar correctament certes funcions que d’altra manera no podria fer l’autòmat.
57. “Offchain”: relacionat amb un sistema blockchain, però localitzat, desenvolupat o desplegat fora d’aquest sistema.
58. “Participant”: aquell actor que pot accedir al llibre registre, ja sigui llegint registres o afegint registres al llibre.
59. “Permís”: acció permesa i autoritzable que s’atribueix a un usuari (per exemple, participar, llegir, escriure, executar, validar, vetar, delegar, admetre, distribuir, etc.).
60. “Principal beneficiari”: qualsevol persona que tingui un 10% o més d’una entitat o consorci o sigui el beneficiari del mateix percentatge.
61. “Prova de treball”: procés de consens per resoldre una dificultat d’un problema (en termes de cost i de consum de temps) que produeix un resultat que resulti fàcil per altres per verificar-lo correctament. La producció de la prova de treball és un procés aleatori amb baixa probabilitat on es necessiten, de mitjana, moltes funcions de prova i error abans que es generi una validació.
62. “Prova de representació”: procés de consens on, per arribar a un determinat consens, es necessita tenir una part representativa del total del sistema de distribució.
63. “Proveïdor de serveis de custòdia de moneders electrònics”: entitat que presta els serveis de salvaguarda de claus criptogràfiques privades en nom dels seus clients, per a la tinença, el dipòsit i la transferència de moneda virtual.
64. “Registre distribuït”: tipus de registre compartit, replicat i sincronitzat d’una manera distribuïda i descentralitzada.
65. “Sandbox”: entorn de proves controlat amb una duració limitada i un objectiu concret, que permet a les empreses amb idees innovadores testar els seus nous productes i serveis sota la supervisió del regulador.
66. “Sistema descentralitzat”: sistema distribuït en què el control és repartit entre les persones i organitzacions que participen en operar el sistema.
67. “Signatura”: utilització d’un parell de claus asimètriques que contenen dades xifrades per verificar un missatge o una transacció. Les dades es xifren utilitzant una clau privada i poden ésser desxifrades per un tercer utilitzant una clau pública per verificar el missatge enviat pel tenidor de la clau privada.
68. “Sistema de llibre registre distribuït amb permís”: sistema de llibre registre distribuït on els permisos són necessaris per mantenir i operar els nodes.
69. “Sistema de llibre registre distribuït sense permís”: sistema de llibre registre distribuït on els permisos no són necessaris per mantenir i operar els nodes.
70. “Sistema públic de llibre registre de distribució”: sistema de llibre registre distribuït que és accessible al públic per al seu ús.
71. “Sistema privat de llibre registre de distribució”: sistema de llibre registre distribuït que és accessible només a un limitat grup d’usuaris de DLT.
72. “Sotscadena”: cadena lògicament separada que forma part d’un sistema de cadena de blocs.
73. “Token”: representació digital de valor, ja sigui en forma d’interessos o de drets econòmics, de governança, de drets d’utilitat o de drets de consum, en un llibre registre distribuït de propietat que està protegit emprant criptografia a fi d’assegurar la seva autenticitat i a fi d’evitar modificacions o falsificacions sense el consentiment del seu propietari, i que sigui susceptible de ser emès, transferit, emmagatzemat i intercanviat electrònicament.
74. “Tokenomics” o “economia del token”: disciplina que tracta de l’economia en relació amb el llibre de registre distribuït basada en tokens com a unitat de valor.
75. “Tokens no fungibles” (“TNF”): aquella representació digital sencera i única d’actius.
76. “Tumbler”: sistema que barreja fons de criptomonedes amb el propòsit d’amagar l’origen dels fons.
Article 3. Àmbit d’aplicació subjectiu
1. L’exercici d’activitat econòmica, amb caràcter professional i habitual, és l’única activitat permesa en l’àmbit de la representació digital d’actius, i requereix l’obtenció prèvia de la corresponent llicència d’activitat en la forma determinada en aquesta Llei. Qualsevol exercici de l’activitat al Principat d’Andorra sense obtenir-ne la llicència és constituïu d’infracció i de sanció corresponent per part de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), amb independència d’altres tipus d’infraccions i sancions que corresponguin en funció del tipus objectiu que en constitueixi per raó de la matèria.
2. L’activitat subjecta a la Llei és aquella realitzada per qualsevol empresa registrada al Registre de Societats del Govern d’Andorra, i que serveixi per estructurar, iniciar, emetre, suportar, emmagatzemar, processar, validar, rebre, executar, transaccionar, comercialitzar, distribuir, transferir, dipositar, custodiar, negociar, controlar, administrar, destruir o qualsevol altra forma de participació en la representació digital d’actius des del Principat d’Andorra, així com totes aquelles que participin en desenvolupar, facilitar o mantenir qualsevol dels mecanismes de cooperació, a fi de descentralitzar, total o parcialment, qualsevol part de protocols o sistemes de governança que ho possibilitin.
Les persones físiques només podran realitzar aquelles activitats que s’hagin previst excepcionalment a la Llei.
3. Aquesta Llei és d’aplicació, en especial, a totes aquelles ofertes públiques de representacions digitals d’actius, sigui quina sigui la seva configuració, naturalesa jurídica i funcionalitat, que s’estructurin, iniciïn, emetin, suportin, emmagatzemin, processin, validin, rebin, executin, transaccionin, comercialitzin, distribueixin, transfereixin, dipositin, custodiïn, negociïn, controlin, administrin o destrueixin actius digitals al i des del Principat d’Andorra.
4. Queden excloses de l’aplicació d’aquesta Llei les emissions d’actius digitals que:
a) siguin ofertes gratuïtament; o
b) siguin creades automàticament mitjançat processos de mineria com a contraprestació pel manteniment de la DLT o la validació de les transaccions; o
c) siguin úniques i no fungibles amb altres actius digitals i així hagin estat programades d’origen; o
d) siguin instruments financers, d’acord amb la definició del punt 11 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats; o
e) siguin diner electrònic, d’acord amb la definició del punt 16 de l’article 3 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic.
b) siguin creades automàticament mitjançat processos de mineria com a contraprestació pel manteniment de la DLT o la validació de les transaccions; o
c) siguin úniques i no fungibles amb altres actius digitals i així hagin estat programades d’origen; o
d) siguin instruments financers, d’acord amb la definició del punt 11 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats; o
e) siguin diner electrònic, d’acord amb la definició del punt 16 de l’article 3 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic.
5. Queda també exclosa de l’aplicació d’aquesta Llei la mineria directa i per compte propi, i la negociació directa i per compte propi d’actius digitals amb plataformes de negociació o amb plataformes de compravenda d’actius digitals quan sigui aquesta l’única activitat que es realitzi.
Capítol segon. Els actius digitals
Article 4. Les emissions d’actius digitals
1. Les emissions públiques i privades d’actius digitals
1. Les emissions públiques de representacions d’actius digitals requeriran el registre i l’autorització prèvia a la seva emissió i comercialització d’acord amb el que determina aquesta Llei. L’emissor pot ser individual, múltiple o mitjançant l’ús de contractes intel·ligents, però no en perdrà, en cap cas, la qualitat d’emissor als efectes de la Llei.
2. Una oferta pública d’adquisició de representació digital d’actius comprèn tant l’emissió pública d’actius digitals com la seva comercialització a tercers per compte de l’emissor amb el seu permís explícit.
3. Una emissió es considera pública quan s’adreça de forma oberta i pública; a persones que tinguin una informació bàsica de l’emissió que els permeti fer un judici informat sobre els drets i riscos associats als actius digitals, així com als proveïdors de serveis associats, a fi de preservar els drets dels inversors i les normatives legals d’abús de mercat vigents; i que aquestes persones compleixin amb els requeriments específics, quant a nombre d’inversors i quant als atributs específics del tipus d’inversors d’acord amb l’actiu digital corresponent.
4. Una emissió es considera pública també quan d’acord amb una altra normativa sigui preceptiu de publicar un prospecte o fulletó que reculli la informació qualificada que aquella en determini.
5. Es poden oferir i comercialitzar representacions digitals d’actius, i de forma pública al Principat d’Andorra o des del Principat d’Andorra, sempre que s’adrecin a clients professionals que, per la seva nacionalitat o residència fiscal, hi estiguin autoritzats simultàniament d’acord amb la legislació del Principat d’Andorra, així com amb la del país de residència de l’inversor a qui s’adrecin.
6. Es poden oferir i comercialitzar representacions digitals d’actius de forma pública quan s’adrecin tant a clients professionals com a clients minoristes, aquests últims en un nombre màxim de 150 persones, i amb un màxim d’emissió de 8.000.000 d’euros per emissió, el que es calcularà en un període de dotze mesos.
7. Les emissions d’actius digitals fins a l’import de 2.000.000 d’euros no requereixen autorització per part de l’Autoritat Financera Andorrana, tot i que els emissors hauran de registrar-les i aportar la documentació corresponent com si es tractés d’una oferta pública. En tot cas quedaran sotmeses al control, seguiment i monitorització corresponent de l’AFA en els mateixos termes que els altres tipus d’emissions.
8. Als efectes de la publicitat de les emissions d’actius digitals, es requerirà:
a) l’anunci previ en un o més periòdics distribuïts al Principat d’Andorra, o en format electrònic en la pàgina web de l’emissor o de l’intermediari financer col·locador, o en format electrònic en la pàgina web o en format imprès en les oficines de la plataforma de compravenda en què se sol·liciti l’admissió o negociació;
b) el seu registre i autorització davant de l’Autoritat Financera Andorrana, i
c) la publicació del fulletó harmonitzat o reduït corresponent a l’emissió en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
b) el seu registre i autorització davant de l’Autoritat Financera Andorrana, i
c) la publicació del fulletó harmonitzat o reduït corresponent a l’emissió en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Quan es tracti d’emissions privades, se n’haurà de dipositar un fulletó harmonitzat o reduït a l’Autoritat Financera Andorrana per al seu registre.
9. Es considera privada una emissió d’adquisició de representació digital d’actius quan no es fa pública per cap mitjà ni se’n comercialitza ni negocia cap actiu digital de forma pública per compte de l’emissor.
10. No tenen la consideració d’inversió estrangera l’adquisició de béns mobles ni l’adquisició de drets sobre actius digitals, llevat que aquesta adquisició atorgui el dret a participar en el capital en societats andorranes, així com atorgui drets polítics en les mateixes, ambdues en una quantitat superior al 10% del capital social o dels drets de vot. Les qüestions de declaració posterior al Registre d’Inversions Estrangeres es regulen per les disposicions vigents en matèria d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra, en especial la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra.
11. Les inversions en cartera que es vulguin efectuar mitjançant la subscripció de valors digitals representatius d’emprèstits, excepte els que es considerin inversions directes —emesos per persones jurídiques, privades o públiques— andorranes d’accions o participacions preferents que no incloguin el dret de vot i de participacions o accions en organismes d’inversió col·lectiva regulats en la normativa del sistema financer, són lliures i no estan subjectes ni al deure de sol·licitud d’autorització prèvia ni als deures de formalització i declaració previstos a la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra.
12. Les inversions en immobles que es vulguin efectuar mitjançant l’adquisició de la propietat i altres drets reals sobre immobles, i de les concessions administratives que suposin un ús privatiu de béns immobles, situats al territori del Principat d’Andorra, i que es realitzin mitjançant l’emissió digital d’actius, estaran subjectes a l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera si la participació estrangera en el capital social o en els drets de vot sigui igual o superior al 50 per cent, així com les que vulguin efectuar les persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera, sempre que estiguin vinculades al desplegament de l’activitat de la persona jurídica.
13. Les altres formes d’inversió mitjançant la participació en contractes de comptes en participació, fundacions, cooperatives o comunitats de béns i que es realitzin mitjançant actius digitals necessitaran l’autorització prèvia del ministeri competent en matèria d’inversió estrangera si la participació estrangera en el capital social o en els drets de vot és igual o superior al 50 per cent, així com les que vulguin efectuar les persones jurídiques de nacionalitat estrangera, incloses les entitats públiques de sobirania estrangera, sempre que estiguin vinculades al desplegament de l’activitat de la persona jurídica.
2. Dels clients professionals i dels clients minoristes en actius digitals
1. Són clients professionals en actius digitals els clients professionals en els termes de l’article 31 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
2. Són clients minoristes tots els clients que no es consideren clients professionals.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.