Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme (Text refós per LesLleis.com)
Índex
[Mostra/Amaga]Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de juny del 2017 ha aprovat la següent:
llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme
Exposició de motius
La implementació dels estàndards internacionals de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme ha esdevingut una prioritat nacional que ha comportat l’adopció d’iniciatives legislatives en els darrers anys i la revisió del sistema de prevenció i repressió amb la finalitat d’assolir el marc més efectiu per a la lluita contra aquestes conductes delictives.En aquest context, el Principat d’Andorra es sotmet de manera periòdica a les avaluacions del Consell d’Europa, realitzades pel Comitè d’experts per a l’avaluació de les mesures contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme (Moneyval), avaluacions per a les quals resulta fonamental una adequada i efectiva implementació dels estàndards internacionals en la matèria, materialitzats en les noves recomanacions del Grup d’Acció Financera (GAFI).
Addicionalment, en virtut de l’Acord monetari signat entre el Principat i la Unió Europea, Andorra s’ha compromès a implementar, entre altres, en el seu ordenament jurídic la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament i del Consell, de 20 de maig de 2015, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, així com el Reglament (UE) 2015/847 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig del 2015, relatiu a la informació que acompanya les transferències de fons.
Tant les disposicions comunitàries com les recomanacions del GAFI estableixen com eix vertebrador del sistema de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme una adequada gestió dels riscos, lo qual implica que aquests hagin d’estar adequadament detectats, avaluats i compresos, amb la finalitat d’aplicar les mesures de mitigació oportunes i proporcionades als riscos.
Aquesta Llei està estructurada en 12 capítols que regulen de manera sistemàtica les mesures de prevenció i lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.
El capítol primer conté una sèrie de disposicions generals, recollint l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la Llei, així com n’estableix les definicions. Igualment, aquest capítol primer regula totes les mesures orientades a una adequada detecció, avaluació, comprensió i mitigació del risc, tant per l’Estat com pels diferents operadors econòmics del país.
El capítol segon regula les mesures de diligència deguda, tant les ordinàries com les simplificades i les reforçades. En aquest sentit, s’ha de destacar que els comptes o llibretes d’estalvi anònims continuen estant prohibits. També aquest capítol fa referència a les mesures aplicables en relació amb les persones políticament exposades (PEPs), amb la novetat que, amb aquesta Llei, també s’han d’aplicar mesures reforçades en relació amb els PEPs de caràcter nacional.
El capítol tercer regula la informació sobre els beneficiaris efectius d’entitats jurídiques andorranes, que és una qüestió fonamental de la nova regulació i que obliga les societats i altres persones jurídiques constituïdes al Principat d’Andorra a obtenir i conservar informació adequada, precisa i actual sobre els seus beneficiaris efectius.
El capítol quart regula les obligacions de declaració i la prohibició de revelació. En aquest sentit, s’estableix que els subjectes obligats estan obligats a declarar davant la UIFAND, per iniciativa pròpia, qualsevol operació o projecte d’operació relatiu a fons respecte dels quals hi hagi sospites o motius raonables per sospitar que són producte d’una activitat delictiva o que estan relacionades amb el finançament del terrorisme. Addicionalment, s’afegeix que s’han de declarar totes les operacions sospitoses, incloses les que hagin quedat en fase de temptativa, qüestió que ja s’entenia contemplada en la legislació anterior (que requeria declarar “projectes d’operacions”) i que s’ha volgut reflectir de manera expressa en aquesta normativa per a major claredat, en especial a la vista de les avaluacions de la legislació andorrana.
El capítol cinquè regula la informació que ha d’acompanyar les transferències de fons, implementant de manera fidel el Reglament (UE) 2015/847. Entre les novetats més destacades en relació amb la normativa anterior cal ressenyar que també s’ha d’identificar el beneficiari de la transferència de fons.
El capítol sisè regula la conservació de documents i la protecció de dades. En aquest sentit, s’ha de destacar que s’amplia el període de conservació de documents per part dels subjectes obligats a 10 anys ja que, en primer lloc, és una pràctica habitual el Principat d’Andorra conservar, incús per més de 10 anys, tota la documentació dels clients, i, en segon lloc, la nova legislació ha volgut ser coherent amb el període de prescripció dels delictes majors (v.g. delicte de blanqueig), de 10 anys. Únicament d’aquesta manera es pot garantir l’efectivitat d’un sistema penal contra el blanqueig, ja que sense la documentació que aquesta Llei obliga a conservar seria impossible garantir l’eficàcia i la traçabilitat del tipus de blanqueig.
El capítol setè regula els procediments interns i la formació dels subjectes obligats que, amb diferent grau d’intensitat en funció de si es tracta de subjectes obligats financers o no, imposa una sèrie d’obligacions amb la finalitat de garantir que els procediments anti-blanqueig i anti-finançament del terrorisme són robustos i poden ser aplicats efectivament pels subjectes obligats i els seus empleats, que han de conèixer el sistema de prevenció de blanqueig i de finançament del terrorisme sobre la base d’una formació continuada.
El capítol vuitè regula la declaració de transport transfronterer de diners en efectiu. Aquest capítol manté en la seva pràctica totalitat el redactat anterior amb dues novetats: primer, s’estableix que la quantitat intervinguda de diners en efectiu ha de ser la totalitat dels diners en efectiu transportats i/o trobats, a excepció de 1.000 euros en concepte de mínim de supervivència, i, segon, s’augmenten les sancions aplicables en cas d’incompliment de l’obligació de declarar, que s’han demostrat no suficientment proporcionades, efectives i dissuasives.
En capítol novè regula les mesures per a la prevenció, la lluita i la supressió del terrorisme i el seu finançament i per a la prevenció i la desorganització de la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament.
El capítol desè, referit a l’organització institucional, estableix les competències i les funcions de la UIFAND com a òrgan competent per impulsar i coordinar les mesures de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme. En quant a l’organització institucional, i per raons d’eficiència, mitjançant aquesta Llei es fusionen les dues actuals Comissions Permanents (una per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme i el seu finançament i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament i l’altra de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme) en una única Comissió.
En aquest sentit, i pel que fa a la tramesa de dossiers per part de la UIFAND a l’Administració de Justícia, s’estableix que els dossiers s’hagin d’enviar al Ministeri Fiscal. En aquest sentit, i en coherència amb l’establiment d’un sistema lògic pel que respecta a les investigacions i a la utilització de la informació d’intel·ligència financera analitzada per la UIFAND, els informes d’aquest organisme s’haurien de trametre, per a una efectiva lluita contra el blanqueig (que és el que valoren els organismes avaluadors internacionals, com ara Moneyval), al Ministeri Fiscal.
El capítol onzè regula, específicament, la cooperació, tant interna, amb les autoritats judicials com amb l’Institut Nacional Andorrà de Finances, com internacional, entre unitats d’intel·ligència financera.
El capítol dotzè regula el règim sancionador, amb una novetat important, que és la incorporació d’un procediment sancionador abreujat per a aquells casos en que el subjecte obligat reconeix íntegrament els fets imputats i declara la seva conformitat amb les infraccions imputades i la sanció o sancions imposades, renunciant a qualsevol tipus de recurs contra aquestes. D’aquesta manera s’aconsegueixen dos objectius importants: guanyar eficiència i eficàcia en la tramitació dels procediments administratius i en el funcionament de l’Administració i obtenir un grau de consciència major per part dels subjectes obligats, que poden reconèixer la infracció demostrant així un compromís per modificar les seves conductes infractores prèvies.
La disposició addicional primera manté allò ja establert per l’antiga normativa en relació amb les associacions i altres entitats sense ànim de lucre.
La disposició addicional segona obliga els professionals que participin, actuant en nom i per compte del seu client, o assisteixin en la planificació o realització de determinades operacions, i que no estan donats d’alta en un col·legi professional oficialment reconegut per exercir la seva activitat, a comunicar al Ministeri competent en matèria d’Economia, amb caràcter previ a l’exercici de la seva activitat, les que pretenen exercir de les enumerades en la disposició. Aquesta mesura, que no representa cap càrrega de caràcter econòmic per als operadors i una càrrega mínima des del punt de vista administratiu, permetrà a les autoritats andorranes controlar l’activitat, sobre la base d’un enfocament basat en el risc d’aquests operadors.
Igualment, la Llei conta quatre disposicions transitòries, dos disposicions derogatòries i set disposicions finals relatives, entre altres, a la informació sobre els beneficiaris efectius, les mesures de diligència deguda simplificada i l’adequada identificació del beneficiari efectiu en relació amb societats, associacions i fundacions.
Amb aquesta reforma legislativa, el Principat Andorra reforça encara més el seu compromís en la prevenció i repressió del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, mitjançant un procés d’adaptació constant de la legislació a l’evolució dels estàndards internacionals, d’acord amb els principis fonamentals que informen la política criminal del Principat d’Andorra.
Capítol primer. Disposicions generals
Secció primera. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions
Article 1. Objecte
1. Aquesta Llei té per objecte la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Article 2. Subjectes obligats
Aquesta Llei s’aplica als subjectes obligats següents:
1. Subjectes obligats financers, que són les persones físiques o jurídiques que pertanyen a les categories següents:
a) entitats operatives del sistema financer;
b) companyies d’assegurances i reassegurances autoritzades a operar en el ram de vida;
c) corredors d’assegurances, persones físiques o jurídiques que, a canvi d’una remuneració, realitzin una activitat de mediació d’assegurances en el ram vida;
d) institucions de gir postal;
e) els proveïdors de serveis de pagaments autoritzats en virtut de les lletres f) i h) de l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, amb les excepcions que es prevegin reglamentàriament;
f) els proveïdors de serveis d’actius virtuals.
b) companyies d’assegurances i reassegurances autoritzades a operar en el ram de vida;
c) corredors d’assegurances, persones físiques o jurídiques que, a canvi d’una remuneració, realitzin una activitat de mediació d’assegurances en el ram vida;
d) institucions de gir postal;
e) els proveïdors de serveis de pagaments autoritzats en virtut de les lletres f) i h) de l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, amb les excepcions que es prevegin reglamentàriament;
f) els proveïdors de serveis d’actius virtuals.
2. Les persones físiques o jurídiques següents, en l’exercici de la seva activitat professional:
a) els auditors, comptables externs i assessors fiscals i qualsevol altra persona que es comprometi a prestar, directament o a través de tercers amb els quals aquesta altra persona estigui relacionada, ajuda material, assistència o assessorament en qüestions fiscals com a activitat empresarial o professional principal;
b) notaris, advocats i membres d’altres professions jurídiques independents, quan participin, actuant en nom i per compte del seu client, en qualsevol operació financera o immobiliària, o assistint en la planificació o realització d’operacions per compte del seu client relatives a:
c) economistes, gestors i altres proveïdors de serveis a societats, altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries;
d) els agents immobiliaris que duguin a terme activitats relacionades amb la compravenda d’immobles, i també els agents immobiliaris quan actuïn com a intermediaris en l’arrendament de béns immobles, però només en relació amb transaccions per a les quals el lloguer mensual sigui igual o superior a 10.000 euros;
e) persones que comerciïn amb béns únicament en la mesura en què els pagaments s’efectuïn o es rebin en efectiu i per import igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera, ja es realitzin en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació;
f) casinos i altres proveïdors de serveis de jocs d’atzar, presencials o en línia. Reglamentàriament, se’n poden excloure totalment o parcialment, i sobre la base d’una anàlisi de risc utilitzant totes les fonts d’informació que siguin rellevants, els jocs d’atzar, exceptuant els casinos, que presentin un risc baix de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme;
g) les organitzacions sense ànim de lucre en els termes que estableix la disposició addicional primera d’aquesta Llei. Reglamentàriament es pot determinar, sobre la base d’una anàlisi de risc utilitzant totes les fonts d’informació que siguin rellevants, el grup d’organitzacions que seran subjectes obligats, identificant les característiques i el tipus d’organitzacions que, en virtut de les seves activitats i particularitats, són susceptibles d’estar exposades al risc de ser utilitzades per a finalitats de finançament del terrorisme;
h) fideïcomissaris o persones que exerceixin un càrrec equivalent en estructures jurídiques similars als fideïcomisos de manera no professional, en els termes que estableix la disposició addicional tercera d’aquesta Llei;
i) les persones que comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art, també quan aquesta activitat es dugui a terme en galeries d’art i cases de subhastes, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions relacionades sigui igual o superior a 10.000 euros;
j) les persones que emmagatzemin obres d’art, comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art quan aquesta activitat es dugui a terme en zones franques, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions sigui igual o superior a 10.000 euros;
k) els gestors de les zones franques, i els operadors que hi estiguin establerts.
b) notaris, advocats i membres d’altres professions jurídiques independents, quan participin, actuant en nom i per compte del seu client, en qualsevol operació financera o immobiliària, o assistint en la planificació o realització d’operacions per compte del seu client relatives a:
- la compravenda o altres actes de disposició de béns immobles o entitats;
- la gestió de fons, valors o altres actius del client;
- l’obertura o gestió de comptes bancaris, comptes d’estalvi o comptes de valors;
- l’organització de les aportacions necessàries per a la creació, el funcionament o la gestió de societats;
- la creació, funcionament o gestió de fideïcomisos, societats, associacions, fundacions o estructures anàlogues;
- la gestió de fons, valors o altres actius del client;
- l’obertura o gestió de comptes bancaris, comptes d’estalvi o comptes de valors;
- l’organització de les aportacions necessàries per a la creació, el funcionament o la gestió de societats;
- la creació, funcionament o gestió de fideïcomisos, societats, associacions, fundacions o estructures anàlogues;
c) economistes, gestors i altres proveïdors de serveis a societats, altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries;
d) els agents immobiliaris que duguin a terme activitats relacionades amb la compravenda d’immobles, i també els agents immobiliaris quan actuïn com a intermediaris en l’arrendament de béns immobles, però només en relació amb transaccions per a les quals el lloguer mensual sigui igual o superior a 10.000 euros;
e) persones que comerciïn amb béns únicament en la mesura en què els pagaments s’efectuïn o es rebin en efectiu i per import igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera, ja es realitzin en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació;
f) casinos i altres proveïdors de serveis de jocs d’atzar, presencials o en línia. Reglamentàriament, se’n poden excloure totalment o parcialment, i sobre la base d’una anàlisi de risc utilitzant totes les fonts d’informació que siguin rellevants, els jocs d’atzar, exceptuant els casinos, que presentin un risc baix de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme;
g) les organitzacions sense ànim de lucre en els termes que estableix la disposició addicional primera d’aquesta Llei. Reglamentàriament es pot determinar, sobre la base d’una anàlisi de risc utilitzant totes les fonts d’informació que siguin rellevants, el grup d’organitzacions que seran subjectes obligats, identificant les característiques i el tipus d’organitzacions que, en virtut de les seves activitats i particularitats, són susceptibles d’estar exposades al risc de ser utilitzades per a finalitats de finançament del terrorisme;
h) fideïcomissaris o persones que exerceixin un càrrec equivalent en estructures jurídiques similars als fideïcomisos de manera no professional, en els termes que estableix la disposició addicional tercera d’aquesta Llei;
i) les persones que comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art, també quan aquesta activitat es dugui a terme en galeries d’art i cases de subhastes, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions relacionades sigui igual o superior a 10.000 euros;
j) les persones que emmagatzemin obres d’art, comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art quan aquesta activitat es dugui a terme en zones franques, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions sigui igual o superior a 10.000 euros;
k) els gestors de les zones franques, i els operadors que hi estiguin establerts.
3. Estan subjectes a aquesta Llei les persones físiques o jurídiques no residents que realitzin al Principat d’Andorra activitats d’igual naturalesa a les esmentades en aquest article. La seva consideració de subjecte obligat financer o no financer es determina en funció de la naturalesa de l’activitat que desenvolupi.
Article 3. Definicions
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
1. Fons: els que són definits com a tals segons l’article 366 bis del Codi penal.
2. Organisme autoregulador: un organisme representatiu dels membres d’una professió i amb competència per a regular-los, per a exercir certes funcions de supervisió o seguiment i garantir el compliment de les normes pròpies de l’exercici de la professió.
3. Beneficiari efectiu: persona o persones físiques que controlin en últim terme el client i/o la persona o persones físiques per compte de les quals es realitza l’operació o l’activitat. El beneficiari efectiu inclou, com a mínim:
a) En el cas de les persones jurídiques:
b) En el cas dels fideïcomisos, totes les persones següents:
c) Si es tracta d’entitats jurídiques com les fundacions, i d’estructures jurídiques similars als fideïcomisos, estan incloses en aquesta categoria la persona o persones físiques que exerceixin un càrrec equivalent o similar als contemplats en la lletra b);
i) La persona o persones físiques que en últim terme tinguin la propietat o el control d’una persona jurídica a través de la propietat directa o indirecta d’un percentatge suficient d’accions o drets de vot o drets de propietat en aquesta entitat, incloses les carteres d’accions al portador, o mitjançant el control per altres mitjans, exceptuant les societats que cotitzin en un mercat regulat i que estiguin subjectes a requisits d’informació d’acord amb normes internacionals que garanteixin l’adequada transparència de la informació sobre la propietat.
El fet que una persona física tingui una participació al capital social del 25% més una acció o un dret de propietat superior al 25% sobre la persona jurídica serà un indici de propietat directa. El fet que una societat, que estigui sota el control d’una o diverses persones físiques, o que múltiples societats, que estiguin al seu torn sota el control de la mateixa persona o persones físiques, tingui una participació al capital social del 25% més una acció o un dret de propietat superior al 25% en el client serà un indici de propietat indirecta.
L’existència de «control per altres mitjans» podrà determinar-se, entre altres maneres, de conformitat amb els criteris que estableix la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.
ii) En cas que, una vegada esgotats tots els mitjans possibles i sempre que no hi hagi motius de sospita, no s’identifiqui a cap persona conforme a l’incís i), o en cas que hi hagi dubtes que la persona o persones identificades siguin els beneficiaris efectius, la persona o persones físiques que exerceixin la direcció efectiva mitjançant altres mitjans.
iii) En cas que no s’hagi identificat a cap persona física conforme a l’incís i) i l’incís ii), la persona física que actuï com a conseller delegat o amb poders executius equivalents.
Els subjectes obligats han de conservar registres de les mesures preses per identificar el beneficiari efectiu conforme als incisos i), ii) i iii) anteriors i han d’estar en disposició d’acreditar que han esgotat tots els mitjans possibles a que es refereix l’incís ii).
El fet que una persona física tingui una participació al capital social del 25% més una acció o un dret de propietat superior al 25% sobre la persona jurídica serà un indici de propietat directa. El fet que una societat, que estigui sota el control d’una o diverses persones físiques, o que múltiples societats, que estiguin al seu torn sota el control de la mateixa persona o persones físiques, tingui una participació al capital social del 25% més una acció o un dret de propietat superior al 25% en el client serà un indici de propietat indirecta.
L’existència de «control per altres mitjans» podrà determinar-se, entre altres maneres, de conformitat amb els criteris que estableix la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.
ii) En cas que, una vegada esgotats tots els mitjans possibles i sempre que no hi hagi motius de sospita, no s’identifiqui a cap persona conforme a l’incís i), o en cas que hi hagi dubtes que la persona o persones identificades siguin els beneficiaris efectius, la persona o persones físiques que exerceixin la direcció efectiva mitjançant altres mitjans.
iii) En cas que no s’hagi identificat a cap persona física conforme a l’incís i) i l’incís ii), la persona física que actuï com a conseller delegat o amb poders executius equivalents.
Els subjectes obligats han de conservar registres de les mesures preses per identificar el beneficiari efectiu conforme als incisos i), ii) i iii) anteriors i han d’estar en disposició d’acreditar que han esgotat tots els mitjans possibles a que es refereix l’incís ii).
b) En el cas dels fideïcomisos, totes les persones següents:
i) el fideïcomitent o fideïcomitents;
ii) el fideïcomissari o fideïcomissaris;
iii) el protector o protectors, si n’hi ha;
iv) els beneficiaris; o quan els beneficiaris del fideïcomís o l’instrument jurídic anàleg encara estiguin per designar, la categoria de persones en benefici de la qual s’ha creat o actua principalment el fideïcomís o instrument jurídic anàleg;
v) qualsevol altra persona física que exerceixi en últim terme el control del fideïcomís a través de la propietat directa o indirecta o a través d’altres mitjans.
ii) el fideïcomissari o fideïcomissaris;
iii) el protector o protectors, si n’hi ha;
iv) els beneficiaris; o quan els beneficiaris del fideïcomís o l’instrument jurídic anàleg encara estiguin per designar, la categoria de persones en benefici de la qual s’ha creat o actua principalment el fideïcomís o instrument jurídic anàleg;
v) qualsevol altra persona física que exerceixi en últim terme el control del fideïcomís a través de la propietat directa o indirecta o a través d’altres mitjans.
c) Si es tracta d’entitats jurídiques com les fundacions, i d’estructures jurídiques similars als fideïcomisos, estan incloses en aquesta categoria la persona o persones físiques que exerceixin un càrrec equivalent o similar als contemplats en la lletra b);
4. Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos: persona física o jurídica que presti els serveis següents a tercers:
a) Constituir societats o altres persones jurídiques.
b) Exercir com a director o apoderat/secretari/administrador d’una societat, soci d’una associació empresarial, o una posició equivalent en relació amb altres persones jurídiques, o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
c) Facilitar una seu social, adreça comercial o domicili social, adreça de correspondència o administrativa o altres serveis afins a una societat, una associació empresarial o qualsevol altra persona o estructura jurídica.
d) Exercir com a fideïcomissari en un fideïcomís o una posició equivalent en una altra estructura jurídica anàloga o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
e) Exercir com a accionista nominatiu per compte d’una altra persona o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
b) Exercir com a director o apoderat/secretari/administrador d’una societat, soci d’una associació empresarial, o una posició equivalent en relació amb altres persones jurídiques, o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
c) Facilitar una seu social, adreça comercial o domicili social, adreça de correspondència o administrativa o altres serveis afins a una societat, una associació empresarial o qualsevol altra persona o estructura jurídica.
d) Exercir com a fideïcomissari en un fideïcomís o una posició equivalent en una altra estructura jurídica anàloga o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
e) Exercir com a accionista nominatiu per compte d’una altra persona o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
5. Relació de corresponsalia:
a) la prestació de serveis bancaris d’una entitat bancària en qualitat de corresponsal a un altra entitat bancària com a client, incloses, entre d’altres, la prestació de serveis de compte corrent o altres comptes de passiu i serveis connexos, com a gestió d’efectiu, transferències internacionals de fons, compensació de xecs, comptes de transferències de pagaments en altres places (payable-through accounts) i serveis de canvi de divises;
b) la relació entre entitats bancàries, entre entitats financeres i entre entitats bancàries i entitats financeres que prestin serveis similars als d’un corresponsal a un client, incloses, entre d’altres, les relacions establertes per a operacions amb valors o transferències de fons.
b) la relació entre entitats bancàries, entre entitats financeres i entre entitats bancàries i entitats financeres que prestin serveis similars als d’un corresponsal a un client, incloses, entre d’altres, les relacions establertes per a operacions amb valors o transferències de fons.
6. Persones políticament exposades: persones físiques que exerceixen o han exercit funcions públiques importants, amb inclusió de les següents:
a) caps d’Estat, caps de Govern, ministres, sotssecretaris o secretaris d’Estat;
b) consellers generals o membres d’altres assemblees Parlamentaries nacionals estrangeres, internacionals o supranacionals o de qualsevol assemblea pública que exerceixi poders legislatius;
c) cònsols majors i menors, consellers de finances i urbanisme i càrrecs equivalents en altres estats;
d) membres d’òrgans directius de partits polítics;
e) magistrats del Tribunal Superior de Justícia, de tribunals suprems, de tribunals constitucionals o altres altes instàncies judicials les decisions de les quals no admetin normalment recurs, excepte en circumstàncies excepcionals;
f) membres del Tribunals de Comptes, tribunals de comptes estrangers, membres dels consells de bancs centrals o similars;
g) ambaixadors, encarregats de negocis i personal militar d’alt rang;
h) membres dels òrgans administratius, de gestió o de supervisió d’entitats parapúbliques, organismes autònoms i d’empreses de propietat estatal;
i) directors, directors adjunts i membres del consell d’administració, o funció equivalent, d’organitzacions internacionals.
Les organitzacions internacionals acreditades a Andorra han d’elaborar i mantenir actualitzada una llista d’aquestes funcions públiques importants i mantenir-la a disposició de la UIFAND.
b) consellers generals o membres d’altres assemblees Parlamentaries nacionals estrangeres, internacionals o supranacionals o de qualsevol assemblea pública que exerceixi poders legislatius;
c) cònsols majors i menors, consellers de finances i urbanisme i càrrecs equivalents en altres estats;
d) membres d’òrgans directius de partits polítics;
e) magistrats del Tribunal Superior de Justícia, de tribunals suprems, de tribunals constitucionals o altres altes instàncies judicials les decisions de les quals no admetin normalment recurs, excepte en circumstàncies excepcionals;
f) membres del Tribunals de Comptes, tribunals de comptes estrangers, membres dels consells de bancs centrals o similars;
g) ambaixadors, encarregats de negocis i personal militar d’alt rang;
h) membres dels òrgans administratius, de gestió o de supervisió d’entitats parapúbliques, organismes autònoms i d’empreses de propietat estatal;
i) directors, directors adjunts i membres del consell d’administració, o funció equivalent, d’organitzacions internacionals.
Les organitzacions internacionals acreditades a Andorra han d’elaborar i mantenir actualitzada una llista d’aquestes funcions públiques importants i mantenir-la a disposició de la UIFAND.
Cap de les funcions públiques contemplades en les lletres a) a i) comprendrà funcionaris de nivells intermedis o inferiors;
7. Familiars:
a) el cònjuge, o persona assimilable al cònjuge, de persones políticament exposades;
b) els fills i els seus cònjuges o persones assimilables als cònjuges, de persones políticament exposades;
c) els pares de persones políticament exposades;
b) els fills i els seus cònjuges o persones assimilables als cònjuges, de persones políticament exposades;
c) els pares de persones políticament exposades;
8. Persones reconegudes com a afins:
a) persones físiques de les qui sigui notori que són beneficiaris efectius d’una entitat jurídica o una altra estructura jurídica juntament amb alguna persona políticament exposada, o que mantenen amb elles qualsevol altre tipus de relació empresarial estreta;
b) persones físiques que siguin beneficiaris efectius únics d’una entitat jurídica o una altra estructura jurídica que notòriament s’hagi constituït de facto en benefici d’una persona políticament exposada;
b) persones físiques que siguin beneficiaris efectius únics d’una entitat jurídica o una altra estructura jurídica que notòriament s’hagi constituït de facto en benefici d’una persona políticament exposada;
9. Assessor fiscal: persones físiques o jurídiques que, de manera exclusiva o no, assessoren en matèria fiscal.
10. Direcció: els càrrecs o empleats que tinguin un coneixement suficient de l’exposició de l’entitat al risc de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme, així com facultats suficients per prendre decisions que afectin l’exposició al risc, sense que sigui necessari, en tots els casos, formar part del consell d’administració.
11. Alta direcció: membres de l’alta direcció en els termes establerts per l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera.
12. Relació de negocis: relació empresarial, professional o comercial vinculada a l’activitat professional dels subjectes obligats i que, en el moment en el qual s’estableix el contacte, pretengui tenir una certa durada.
13. Entitats o subjectes obligats d’un mateix grup: entitats o subjectes obligats que pertanyen a un grup d’acord amb la definició que estableix l’article 34.2 del text refós de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.
14. Diner electrònic: segons es defineix a l’apartat 16 de l’article 3 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic. Aquesta definició no inclou:
i) el valor monetari emmagatzemat als instruments de pagament a què es refereix la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 8/2018;
ii) el valor monetari emmagatzemat utilitzat per executar les operacions a què es refereix la lletra l) de l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 8/2018.
ii) el valor monetari emmagatzemat utilitzat per executar les operacions a què es refereix la lletra l) de l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 8/2018.
15. Banc pantalla: una entitat bancària, una entitat financera o una entitat que exerceix activitats similars a les d’aquestes, constituïda en un país en el qual no tingui una presència física que permeti exercir una veritable gestió i direcció, i que no estigui associada a un grup financer regulat subjecte a una efectiva supervisió en base consolidada.
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per presència física una gestió i direcció efectiva situada en un país. La simple existència d’un agent local o un nombre baix d’empleats en relació a l’activitat o naturalesa del negoci no constitueix presència física.
16. Diners en efectiu:
a) els efectes negociables al portador, inclosos els instruments monetaris com els xecs de viatge, instruments negociables (inclosos xecs, pagarés i ordres de pagament), ja siguin estesos al portador, endossats sense restricció, estesos a l’ordre d’un beneficiari fictici o en una altra forma en virtut de la qual la seva titularitat es transmeti al lliurament i els instruments incomplets (inclosos xecs, pagarés i ordres de pagament) firmats però amb omissió del nom del beneficiari;
b) els diners en metàl·lic (bitllets de banc i monedes que estiguin en circulació com a instrument de canvi).
c) No es consideren diners en efectiu els xecs nominatius.
b) els diners en metàl·lic (bitllets de banc i monedes que estiguin en circulació com a instrument de canvi).
c) No es consideren diners en efectiu els xecs nominatius.
17. UIFAND: Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, òrgan configurat com a autoritat administrativa amb autonomia funcional que actua de manera independent respecte de la resta de l’Administració general de l’Estat, amb ple sotmetiment a aquesta Llei i a l’ordenament jurídic.
18. Serveis de jocs d’atzar: tot servei que impliqui apostes de valor monetari en jocs d’atzar, inclosos aquells amb un component d’habilitat com les loteries, els jocs de casino, el pòquer i les apostes, i que es presti en una ubicació física, o per qualsevol mitjà a distància, per mitjans electrònics o mitjançant qualsevol altra tecnologia que faciliti la comunicació, i a petició individual del destinatari del servei.
19. Organitzacions sense ànim de lucre (OSAL): persona o estructura jurídica o organització, incloent-hi associacions i fundacions, que principalment es dedica a la recaptació o el desemborsament de fons per a fins com ara propòsits caritatius, religiosos, culturals, educatius, socials o fraternals, o per a la realització d’altres tipus de bones obres.
20. Actius virtuals: qualsevol representació digital de valor que es pot intercanviar o transferir digitalment i que pot ser utilitzada per efectuar pagaments o com a inversió.
21. Proveïdors de serveis d’actius virtuals: qualsevol persona física o jurídica que desenvolupa una o més de les activitats o operacions següents per a o per compte d’una altra persona física o jurídica:
i) intercanvi entre actius virtuals i monedes fiduciàries;
ii) intercanvi entre una o més formes d’actius virtuals;
iii) transferència d’actius virtuals;
iv) custòdia o administració d’actius virtuals o instruments que permeten el control d’actius virtuals;
v) participació en serveis financers relacionats amb una emissió o venda inicial d’un actiu virtual per part d’un emissor i prestació d’aquests serveis.
ii) intercanvi entre una o més formes d’actius virtuals;
iii) transferència d’actius virtuals;
iv) custòdia o administració d’actius virtuals o instruments que permeten el control d’actius virtuals;
v) participació en serveis financers relacionats amb una emissió o venda inicial d’un actiu virtual per part d’un emissor i prestació d’aquests serveis.
Secció segona. Valoració del risc
Article 4. Valoració del risc per part de les autoritats
1. La UIFAND coordina l’adopció de les mesures nacionals adequades per detectar, avaluar, comprendre i mitigar els riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme. Aquesta avaluació es revisa periòdicament i, en particular, quan es produeixin esdeveniments o novetats importants.
2. A partir de l’avaluació de riscos a què fa referència l’apartat 1, les autoritats competents corresponents prenen les mesures oportunes per:
a) prevenir o mitigar el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme sobre la base d’un enfocament basat en el risc;
b) millorar el sistema nacional de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, en particular determinant tots els àmbits en els quals els subjectes obligats han d’aplicar mesures reforçades i, si escau, especificant les mesures que hagin d’adoptar-se;
c) identificar, si escau, els sectors o àmbits que presentin un risc menor o major de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme;
d) determinar l’assignació i la prioritat que hagi de donar-se als recursos per combatre el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme;
e) impulsar l’elaboració de normes adequades per a cada sector o àmbit, en funció del risc de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme;
f) proporcionar als subjectes obligats la informació no confidencial que sigui adequada per facilitar les seves pròpies avaluacions del risc de blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme;
g) informar, si escau, els organismes i les institucions nacionals i internacionals que corresponguin sobre l’estructura institucional i els procediments generals del seu sistema de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, incloent-hi la UIFAND, les autoritats tributàries i el Ministeri Fiscal, així com els recursos humans i financers assignats, en la mesura que aquesta informació estigui disponible;
h) informar, si escau, els organismes i les institucions nacionals i internacionals que corresponguin sobre els esforços i recursos nacionals (capital humà i pressupost) utilitzats en la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
b) millorar el sistema nacional de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, en particular determinant tots els àmbits en els quals els subjectes obligats han d’aplicar mesures reforçades i, si escau, especificant les mesures que hagin d’adoptar-se;
c) identificar, si escau, els sectors o àmbits que presentin un risc menor o major de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme;
d) determinar l’assignació i la prioritat que hagi de donar-se als recursos per combatre el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme;
e) impulsar l’elaboració de normes adequades per a cada sector o àmbit, en funció del risc de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme;
f) proporcionar als subjectes obligats la informació no confidencial que sigui adequada per facilitar les seves pròpies avaluacions del risc de blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme;
g) informar, si escau, els organismes i les institucions nacionals i internacionals que corresponguin sobre l’estructura institucional i els procediments generals del seu sistema de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, incloent-hi la UIFAND, les autoritats tributàries i el Ministeri Fiscal, així com els recursos humans i financers assignats, en la mesura que aquesta informació estigui disponible;
h) informar, si escau, els organismes i les institucions nacionals i internacionals que corresponguin sobre els esforços i recursos nacionals (capital humà i pressupost) utilitzats en la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
3. Als efectes de contribuir a l’avaluació de riscos, la UIFAND pot requerir la informació que estimi oportuna per disposar d’estadístiques exhaustives per identificar i avaluar els riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme i l’eficàcia del sistema.
Aquestes estadístiques inclouen, entre altres:
a) dades relatives a la grandària i la importància dels diferents sectors inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, en particular el número d’entitats i persones i la importància econòmica de cadascun dels sectors;
b) dades relatives a les fases d’informació, d’investigació i judicial del sistema nacional de lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme i, en particular, el número de declaracions d’operacions sospitoses trameses a la UIFAND, el seguiment donat a aquestes declaracions i el número anual d’assumptes investigats, així com el número de persones processades, el número de persones condemnades per delictes relacionats amb el blanqueig de diners o valors o amb el finançament del terrorisme, els tipus de delictes previs, quan aquesta informació estigui disponible, i el valor en euros dels fons bloquejats, embargats o comissats;
c) si es disposa d’elles, dades relatives al número i el percentatge de declaracions que condueixin a una nova investigació, juntament amb l’informe anual dirigit als subjectes obligats en el qual es detallin la utilitat i el seguiment de les declaracions formulades;
d) dades relatives al nombre de sol·licituds d’informació transfrontereres que la UIFAND i altres autoritats competents hagin efectuat, rebut, denegat i contestat, totalment o parcialment, desglossades per país;
e) recursos humans assignats a la UIFAND i a l’Autoritat Financera Andorrana per exercir les seves competències;
f) nombre d’actuacions de supervisió in situ i altres actuacions de supervisió no presencials, nombre d’infraccions identificades mitjançant actuacions de supervisió i sancions i mesures administratives aplicades per la UIFAND o altres autoritats competents.
b) dades relatives a les fases d’informació, d’investigació i judicial del sistema nacional de lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme i, en particular, el número de declaracions d’operacions sospitoses trameses a la UIFAND, el seguiment donat a aquestes declaracions i el número anual d’assumptes investigats, així com el número de persones processades, el número de persones condemnades per delictes relacionats amb el blanqueig de diners o valors o amb el finançament del terrorisme, els tipus de delictes previs, quan aquesta informació estigui disponible, i el valor en euros dels fons bloquejats, embargats o comissats;
c) si es disposa d’elles, dades relatives al número i el percentatge de declaracions que condueixin a una nova investigació, juntament amb l’informe anual dirigit als subjectes obligats en el qual es detallin la utilitat i el seguiment de les declaracions formulades;
d) dades relatives al nombre de sol·licituds d’informació transfrontereres que la UIFAND i altres autoritats competents hagin efectuat, rebut, denegat i contestat, totalment o parcialment, desglossades per país;
e) recursos humans assignats a la UIFAND i a l’Autoritat Financera Andorrana per exercir les seves competències;
f) nombre d’actuacions de supervisió in situ i altres actuacions de supervisió no presencials, nombre d’infraccions identificades mitjançant actuacions de supervisió i sancions i mesures administratives aplicades per la UIFAND o altres autoritats competents.
4. La UIFAND informa del resultat de l’avaluació de riscos els organismes internacionals pertinents. La UIFAND divulga a la seva pàgina web un resum de les avaluacions que no inclou informació confidencial.
Article 5. Valoració del risc per part dels subjectes obligats
1. Els subjectes obligats han d’adoptar mesures adequades per identificar, avaluar i comprendre els seus riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme. Aquest estudi de risc individual (ERI) ha de:
a) estar adequadament documentat i reflectit en un informe escrit;
b) considerar tots els factors de risc rellevants abans de determinar el nivell global de risc i les mesures de mitigació apropiades. Aquests factors de risc han d’incloure els relatius a clients, països o zones geogràfiques, productes, serveis, operacions o canals de distribució;
c) estar periòdicament actualitzat i, en tot cas quan es produeixin esdeveniments o novetats importants en la gestió i l’activitat del subjecte obligat.
b) considerar tots els factors de risc rellevants abans de determinar el nivell global de risc i les mesures de mitigació apropiades. Aquests factors de risc han d’incloure els relatius a clients, països o zones geogràfiques, productes, serveis, operacions o canals de distribució;
c) estar periòdicament actualitzat i, en tot cas quan es produeixin esdeveniments o novetats importants en la gestió i l’activitat del subjecte obligat.
La UIFAND pot emetre directrius sobre què es consideren mesures adequades considerant les particularitats i la grandària dels subjectes obligats.
2. L’ERI ha de posar-se a disposició de la UIFAND immediatament quan aquesta ho requereixi.
3. La UIFAND pot decidir que no es requereixi l’ERI per determinats sectors amb risc limitat si els riscos específics inherents al sector estan clarament identificats, s’han comprès i els subjectes obligats individualment considerats entenen els seus riscos. La UIFAND comunica als subjectes obligats aquesta circumstància.
Secció tercera. Països d’alt risc
Article 6. Països d’alt risc
1. Es consideren països d’alt risc de blanqueig de diners o valors i de finançament de terrorisme aquells determinats mitjançant comunicat tècnic per la UIFAND, qui ha de prendre en consideració els països i les jurisdiccions designades com a no cooperatius o amb deficiències estratègiques pel Grup d’Acció Financera (GAFI) i aquells en relació amb els quals la Comissió Europea determini que pateixen deficiències estratègiques en els seus sistemes nacionals de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
2. Els subjectes obligats han d’aplicar mesures de diligència deguda reforçades en les relacions de negocis i en les operacions relacionades amb persones físiques o jurídiques de països d’alt risc.
3. La UIFAND pot acordar l’aplicació de contramesures en relació amb països d’alt risc o que tinguin un risc elevat de blanqueig de diners o valors o de finançament de terrorisme. Aquestes contramesures poden adoptar-se de forma autònoma o en aplicació de decisions o recomanacions d’organitzacions, institucions o grups internacionals.
Entre altres, constitueixen contramesures adequades:
a) Obligar els subjectes obligats a aplicar mesures de diligència deguda reforçada.
b) Implementar els mecanismes de declaració reforçats oportuns o la declaració sistemàtica de determinades operacions.
c) Prohibir l’establiment o el manteniment de filials, sucursals o oficines de representació d’institucions financeres del país corresponent o, de qualsevol altra manera, tenir en compte el fet que la institució financera corresponent és d’un país que no disposa d’un sistema adequat de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
d) Prohibir als subjectes obligats establir o mantenir filials, sucursals o oficines de representació al país corresponent o, de qualsevol altra manera, tenir en compte el fet que aquestes estan a un país que no disposa d’un sistema adequat de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
e) Limitar, inclús prohibint, les relacions de negocis o les operacions financeres amb el país corresponent i amb les persones físiques o jurídiques d’aquell país.
f) Prohibir als subjectes obligats l’acceptació de les mesures de diligència deguda practicades per entitats del país corresponent.
g) Requerir als subjectes obligats financers la revisió, modificació o, si fos necessari, la terminació de les relacions de corresponsalia amb institucions financeres del país corresponent.
h) Sotmetre les sucursals i filials de les institucions financeres dels països corresponents a supervisió reforçada o a examen o auditoria externs.
i) Imposar als grups financers obligacions reforçades d’auditoria externa en relació amb qualsevol sucursal o filial situada o que operi en el país corresponent.
b) Implementar els mecanismes de declaració reforçats oportuns o la declaració sistemàtica de determinades operacions.
c) Prohibir l’establiment o el manteniment de filials, sucursals o oficines de representació d’institucions financeres del país corresponent o, de qualsevol altra manera, tenir en compte el fet que la institució financera corresponent és d’un país que no disposa d’un sistema adequat de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
d) Prohibir als subjectes obligats establir o mantenir filials, sucursals o oficines de representació al país corresponent o, de qualsevol altra manera, tenir en compte el fet que aquestes estan a un país que no disposa d’un sistema adequat de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
e) Limitar, inclús prohibint, les relacions de negocis o les operacions financeres amb el país corresponent i amb les persones físiques o jurídiques d’aquell país.
f) Prohibir als subjectes obligats l’acceptació de les mesures de diligència deguda practicades per entitats del país corresponent.
g) Requerir als subjectes obligats financers la revisió, modificació o, si fos necessari, la terminació de les relacions de corresponsalia amb institucions financeres del país corresponent.
h) Sotmetre les sucursals i filials de les institucions financeres dels països corresponents a supervisió reforçada o a examen o auditoria externs.
i) Imposar als grups financers obligacions reforçades d’auditoria externa en relació amb qualsevol sucursal o filial situada o que operi en el país corresponent.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.