Llei 4/2019, del 31 de gener, d’ocupació (Text refós per LesLleis.com)
Índex
[Mostra/Amaga]Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de gener del 2019 ha aprovat la següent:
llei 4/2019, del 31 de gener, d’ocupació
Exposició de motius
El 31 de juliol del 2002 es va crear, mitjançant un decret del Govern, el Servei d’Ocupació del Principat d’Andorra. La creació d’aquest servei responia a la necessitat d’interrelacionar per primera vegada l’oferta i la demanda en l’àmbit laboral al nostre país, i de coordinar les institucions concernides en l’àmbit de la formació professional i l’orientació laboral. Posteriorment, el 31 de desembre del 2008, el 23 de juny del 2010 i el 7 de desembre del 2016 es van aprovar diversos decrets que han modificat puntualment, cada vegada, el Decret de creació del Servei d’Ocupació, amb l’objectiu de millorar-ne l’eficàcia, adequar-ne el contingut a la creació de la prestació per desocupació involuntària, o adaptar-ne la regulació al projecte recent de millora de l’eficàcia del servei. En efecte, en els darrers dos anys s’han simplificat els tràmits administratius existents i s’ha millorat la tasca d’intermediació que té encomanada el Servei d’Ocupació, mitjançant una atenció més individualitzada i personalitzada.D’altra banda, d’ençà de l’inici de la darrera crisi econòmica, el Govern, a través del ministeri competent en matèria d’ocupació, ha anat impulsant una sèrie d’instruments normatius per promoure la millora de l’ocupabilitat de la població activa, especialment en el cas de les persones nacionals o residents en situació de desocupació. Així, durant l’any 2009, es van executar les mesures previstes en el Reglament de creació i funcionament del Programa d’orientació i adequació ocupacional, aprovat el 24 de desembre del 2008, que pretenia proporcionar una formació de caràcter elemental per recercar qualsevol feina, i fomentar la contractació i la tutoria formativa a l’empresa. El mateix any, en l’àmbit parroquial, també es van executar les mesures per a l’ocupació temporal de persones en situació de desocupació aprovades pels comuns d’Escaldes-Engordany, en virtut del Reglament d’exempcions fiscals i altres mesures de caràcter social, aprovat el 23 de desembre del 2008; d’Andorra la Vella, mitjançant el Reglament d’ajuts per a les persones sense ocupació, aprovat el 25 de juny del 2009, i de la Massana, a través del Reglament de prestació social d’ocupació temporal, aprovat el 30 de juny del 2009. Aquests programes preveien la contractació temporal de persones en situació de desocupació per portar a terme treballs en benefici de la col·lectivitat, amb la finalitat de garantir els recursos econòmics necessaris per cobrir les seves necessitats més bàsiques mentre cercaven una altra feina.
Posteriorment, l’1 de juliol del 2010, el Govern va aprovar el Reglament per al foment de les polítiques actives d’ocupació, que estableix les condicions generals per implantar i desenvolupar aquestes polítiques, i que inclouen el foment de la contractació de persones assalariades i la formació de persones en situació de desocupació. I, mitjançant dos decrets del 10 de novembre del 2010, el Govern també va promoure el Reglament regulador del programa per al foment de la contractació de treballadors provinents del sector de la construcció i dels seus annexos, i el Reglament regulador del programa per al foment de l’ocupabilitat i la formació pràctica i teòrica en el si de l’empresa.
El 22 de febrer del 2012 es va aprovar el Reglament regulador del Programa de treball temporal que contribueixi a donar un servei en benefici de la col·lectivitat dels treballadors desocupats inscrits al Servei d’Ocupació. Un programa destinat a l’Administració general i l’Administració de justícia, al qual es va afegir un segon programa destinat als comuns, les entitats parapúbliques i les societats públiques, el qual es va promoure el 13 de juny següent. Ambdós programes han permès donar una feina temporal en el sector públic a un nombre molt important de persones, amb la finalitat de pal·liar les dificultats evidents de la manca de feina i, a l’ensems, aconseguir que la prestació del treball de les persones beneficiàries dels programes aporti un benefici a la col·lectivitat.
A més, a partir de l’any 2013, també any rere any, s’han impulsat diversos programes que pretenen fomentar la contractació indefinida de persones en situació de desocupació en el sector privat. En concret, el 23 de gener del 2013 es van aprovar el Reglament regulador del Programa per al foment de l’ocupació i la formació en el si de l’empresa, i el Reglament regulador del Programa de foment de la contractació indefinida de treballadors desocupats. Ambdós iniciatives tenen com a finalitat millorar l’ocupabilitat de les persones en situació de desocupació mitjançant un procés formatiu pràctic en l’àmbit empresarial i, si escau, també teòric de caràcter bàsic, o, en cas que ja disposin d’experiència i formació, fent possible que segueixin actius en el mercat de treball sense que calgui formar-los.
A partir de mitjans de l’any 2014 també s’han anat aprovant anyalment els programes successius de foment de l’ocupació en zones geogràfiques allunyades dels principals nuclis de formació, articulats inicialment al tomb de l’atorgament d’una subvenció econòmica a les empreses que els ha permès oferir un salari competitiu, i d’un ajut econòmic a les persones assalariades per rescabalar les despeses de desplaçament des del domicili fins al lloc de treball. I des del 2015 endavant s’hi ha afegit un sisè programa, denominat “Programa per al foment de la contractació i la formació pràctica en el si de l’empresa dels joves actius de 16 a 20 anys”, destinat als joves que han acabat l’etapa d’escolaritat obligatòria i no han obtingut una certificació, o bé que han abandonat els estudis prematurament i no han tingut una experiència laboral rellevant; a aquests joves s’ofereix en primera instància una formació professionalitzadora mitjançant el desenvolupament de competències específiques, transversals i laborals durant l’itinerari formatiu previ a l’accés al món laboral, i, posteriorment, se’n fomenta la inserció en l’àmbit laboral mitjançant subvencions a les entitats públiques o les empreses que els contracten.
El contingut d’aquests programes ocupacionals s’ha anat revisant d’acord amb la millora de la situació laboral experimentada en els darrers anys, que s’ha traduït en un decrement de la desocupació registrada al Servei d’Ocupació, i, alhora, un increment del nombre de llocs de treball oferts en el sector privat. En aquest sentit, s’han orientat cada cop més al foment de l’ocupabilitat de les persones amb més dificultats d’inclusió en el mercat laboral, i en concret a les que formen part de col·lectius en situació de vulnerabilitat o de risc d’exclusió social.
No obstant totes les iniciatives esmentades anteriorment, en el moment actual i en un context on cal adoptar un posicionament proactiu en matèria d’ocupació i treball, inspirat per l’Estratègia Europea 2020, esdevé palesa la necessitat de seguir avançant en la modernització del sistema públic d’ocupació i les seves estructures administratives. La conveniència de seguir impulsant programes específics per a col·lectius determinats i que responguin a necessitats ben concretes, d’adaptar-los a la realitat dels perfils professionals i del mercat de treball andorrà, o de posar en marxa sistemes de gestió transparents orientats a resultats, requereix el desenvolupament d’un nou marc normatiu susceptible de donar empara legal a aquestes iniciatives i de seguir construint un Servei d’Ocupació capdavanter en matèria de polítiques actives d’ocupació. Des d’aquesta perspectiva, és cabdal regular legalment quines són les facultats del Govern en la definició de l’estructura del sistema de polítiques actives d’ocupació en el seu conjunt, tant pel que fa a l’eix material i substantiu, com pel que fa a l’eix dels agents del sistema i a l’eix relatiu a la dimensió territorial.
La situació actual de la desocupació al nostre país, amb unes xifres absolutes de persones en situació d’atur bàsicament estructural, no és incompatible amb la necessitat de seguir atorgant prioritat a les polítiques d’ocupació, i de legislar sobre la seva naturalesa i el seu funcionament, amb la finalitat d’aconseguir una eficiència, una eficàcia i una cobertura territorial més grans. D’altra banda, unes polítiques d’ocupació efectives han de preveure la variable territorial i de la temporalitat de determinats sectors productius del Principat d’Andorra, atès que el perfil del teixit productiu i de la mateixa població activa presenta diferències importants. Així, una estructuració i una ordenació adequades dels agents del sistema i del model de participació de les polítiques actives d’ocupació necessiten un marc legal sòlid.
Aquesta Llei fixa en primer lloc els principis d’actuació que guien el disseny i l’execució de les polítiques d’ocupació; el catàleg de serveis o la cartera comuna de serveis de les polítiques esmentades; el compromís del Govern en relació amb les persones en situació de desocupació que garanteix la cobertura d’accions que promoguin l’accés i el manteniment en el treball; la definició de les polítiques d’ocupació que configuren l’Estratègia andorrana per a l’ocupació; la definició dels col·lectius prioritaris, i l’establiment dels instruments de seguiment i avaluació en relació amb les polítiques d’ocupació.
En segon lloc, es regula l’estructura, la definició i les funcions dels agents públics i privats que actuen en el sistema; l’establiment de sistemes o institucions que garanteixin la coordinació; la definició dels elements de col·laboració i cooperació de les polítiques actives d’ocupació amb els agents principals del sistema, i l’estructuració i l’adaptació del Servei d’Ocupació al model de polítiques actives dissenyat per aquesta Llei.
Finalment, es defineix i s’estructura el procés i el model de cooperació, tant pel que fa al disseny com pel que fa a l’execució de les polítiques actives, a tots els perfils territorials de la població activa. I també són objecte de regulació les diferències territorials que el Sistema d’ocupació ha de preveure en relació amb les condicions laborals específiques de les parròquies.
A més, cal posar en relleu que per afavorir un model participatiu i compartit, aquesta norma ha estat sotmesa a la consideració de la Taula Permanent per a la Formació en el Treball.
Aquesta Llei s’estructura en sis capítols, dividits en 53 articles, una Disposició derogatòria i tres disposicions finals. El capítol primer, relatiu a les disposicions generals, defineix i estableix la finalitat de la política d’ocupació, i regula com s’ha de desenvolupar. També conté les definicions dels conceptes més rellevants a què fa referència la norma. I incideix en l’objecte de la Llei, en relació amb el qual cal destacar el fet que la norma inclou les mesures necessàries per garantir el dret al treball previst a l’article 29 de la Constitució, garantir el dret subjectiu a l’ocupabilitat de les persones, i instaurar un sistema eficaç, preventiu i proactiu de protecció davant les situacions de desocupació. A més, es relacionen els principis rectors de totes les entitats que integren el Sistema d’ocupació del Principat d’Andorra, com ara la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació, la cohesió social, la gratuïtat i la universalitat, l’activació, l’adaptació i la personalització, la participació i la traçabilitat. Pel que fa a la planificació, la coordinació i l’execució de les polítiques d’ocupació, s’estableix que corresponen al Govern a través del ministeri competent en matèria d’ocupació, el qual ha de comptar amb la col·laboració dels agents socials. Finalment, es fa referència als instruments estratègics que defineixen el marc d’actuació i la concreció de les polítiques ocupacionals, i que són l’Estratègia andorrana per a l’ocupació i el Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació.
El capítol segon regula la Cartera de serveis, i en concret el seu objecte i el seu contingut. Aquesta Cartera de serveis recull el conjunt dels serveis previstos i regula els requisits de les persones beneficiàries, així com les condicions d’accés al Servei d’Ocupació. I aquest conjunt d’elements s’articula en l’Itinerari personal d’ocupació, que es configura com un dret del qual disposen les persones beneficiàries i com una obligació per al Servei d’Ocupació. Des d’aquesta perspectiva, s’incideix en els criteris bàsics que inspiren la Cartera de serveis; les entitats prestadores de serveis d’ocupació, i les modalitats de prestació, i el contingut concret de la cartera esmentada.
El capítol tercer fa referència als usuaris i les entitats del Sistema d’ocupació i, d’una forma més concreta, regula els drets i les obligacions dels usuaris del Servei d’Ocupació i de les entitats prestadores de servei al Servei d’Ocupació. Pel que fa als usuaris del Servei d’Ocupació, tant si són demandants com oferents d’ocupació, convé destacar el dret que es reconeix en aquesta Llei i que consisteix a accedir a tots els serveis i programes del Servei d’Ocupació que els corresponguin segons el seu perfil i a participar-hi gratuïtament, com també el dret subjectiu a l’ocupabilitat.
El capítol quart regula les polítiques actives d’ocupació. En primer lloc, la secció primera, relativa a les disposicions generals, en defineix el concepte i els àmbits que abasten. Així, s’entén per polítiques actives d’ocupació el conjunt de serveis i programes d’orientació, ocupació i qualificació adreçats a millorar les possibilitats d’accés al treball de les persones en situació de desocupació; mantenir l’ocupació i el suport a la promoció i la formació ocupacional de les persones ja ocupades, i fomentar l’ocupació estable i de qualitat mitjançant la creació de llocs de treball per part del teixit empresarial andorrà. I, pel que fa als àmbits que abasten, s’han reprès en part de les normes reglamentàries vigents que regulaven el Servei d’Ocupació i les polítiques actives d’ocupació, i s’han actualitzat. Així, la secció segona està dedicada de forma més detallada a un d’aquests àmbits, que és la intermediació laboral: en defineix el concepte, es refereix als agents de la intermediació esmentada i regula els drets i les obligacions dels usuaris del Servei d’Ocupació en aquest àmbit. La secció tercera incideix en les altres polítiques actives d’ocupació: orientació professional, capacitació laboral, suport a la igualtat d’oportunitats en l’ocupació, foment de l’ocupació amb les modalitats d’intervenció que en dimanen, i promoció i suport a l’activitat empresarial i l’autoocupació, i promoció del desenvolupament parroquial i de les zones allunyades.
El capítol cinquè està dedicat al Servei d’Ocupació, que es defineix com l’organisme de l’Administració responsable de l’ordenació, el desenvolupament i el seguiment dels programes i mesures de la política d’ocupació, amb caràcter d’estructura administrativa i adscrit al ministeri competent en matèria d’ocupació. Es regulen la naturalesa i la missió del servei esmentat, que consisteix a planificar, organitzar, gestionar i integrar el conjunt d’actuacions, serveis i programes ocupacionals per mantenir i fomentar l’ocupació estable i de qualitat, i l’autoocupació; prevenir i reduir la desocupació, i oferir protecció a les persones en situació de desocupació, i fomentar i garantir l’orientació professional i la readaptació professional permanent, la formació ocupacional i contínua, i la intermediació. També se’n relacionen les funcions, entre les quals destaquen elaborar el projecte de l’Estratègia andorrana per a l’ocupació. D’altra banda, es fa referència a com s’organitza el Servei d’Ocupació, i a les competències que corresponen al ministre i al director competents, i se’n defineix l’estructura operativa, que comprèn les unitats d’informació i registre, d’orientació i qualificació professional i d’intermediació i assessorament a les empreses, endemés de la secció sobre ocupació de l’Observatori de les polítiques socials. Finalment, es regulen els mecanismes d’avaluació, seguiment i control del Servei d’Ocupació, per rendibilitzar i racionalitzar al màxim els seus recursos, i fer possible de mesurar la qualitat, l’impacte, l’eficàcia i l’eficiència dels serveis i programes implementats.
El capítol sisè està dedicat al règim sancionador en matèria d’ocupació. Així, es defineix el concepte d’infracció; es fa referència al procediment i als òrgans competents en matèria sancionadora; es relacionen els subjectes responsables; es regula la concurrència d’actuacions amb la jurisdicció penal, i s’incideix en les matèries relatives a la prescripció de les infraccions i les sancions, i a l’extinció de la responsabilitat. Posteriorment es tipifiquen les infraccions que es poden cometre, tant per part de les persones assalariades o desocupades en matèria d’intermediació laboral, de les persones assalariades o desocupades en matèria de formació ocupacional, com per part de les empreses en matèria d’intermediació laboral, les entitats col·laboradores en matèria d’intermediació laboral, o de les empreses, els treballadors autònoms i les entitats col·laboradores en matèria de les altres polítiques d’ocupació. I s’estableixen les sancions no pecuniàries o pecuniàries, segons els casos, que corresponen a cadascuna de les infraccions esmentades, els criteris de graduació d’aquestes sancions, i les obligacions addicionals que es poden imposar a banda de les sancions. En definitiva, l’aparell sancionador pretén reforçar de manera equilibrada el compliment de la normativa d’ocupació mitjançant una selecció de conductes sancionables que inclouen tots els actors que hi intervenen.
La Llei es clou amb una Disposició derogatòria i tres disposicions finals que encomanen el desplegament reglamentari corresponent, qualifiquen determinades disposicions de la Llei i determinen la data de l’entrada en vigor.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Política d’ocupació
1. La política d’ocupació del Principat d’Andorra comprèn el conjunt d’instruments, programes i organismes destinats a millorar l’ocupabilitat de la seva població i a afavorir la consecució de la plena ocupació, mitjançant la cobertura de les necessitats de contractació de les empreses.
3. La política d’ocupació s’ha de desenvolupar en el marc de les orientacions de la política econòmica i social previstes en la planificació estratègica del Govern.
Article 2. Conceptes
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
a) Acord d’activació: document signat entre una persona desocupada i el Servei d’Ocupació, en què s’estableix l’Itinerari personal d’ocupació.
b) Carta de serveis: document que recull la informació de les prestacions, els drets i els serveis que ofereix el Sistema d’ocupació a la ciutadania, i dels compromisos assumits pel Govern.
c) Cartera de serveis: conjunt de serveis previstos per a les persones beneficiàries del Servei d’Ocupació i condicions d’accés a aquests serveis.
d) Consell Econòmic i Social: òrgan de participació de caràcter consultiu i d’assessorament en matèria socioeconòmica, laboral i ocupacional regulat a la Llei qualificada d’acció sindical i patronal.
e) Demandant d’ocupació en millora: persona que en el moment d’inscriure la seva demanda de treball al Servei d’Ocupació es troba ocupada i formula la demanda amb la finalitat de trobar una oferta més adequada als seus interessos.
f) Demandant d’ocupació en recerca: persona inscrita al Servei d’Ocupació a la recerca de feina i que procedeix d’una situació d’inactivitat o de pèrdua d’un treball anterior.
g) Demandant de serveis en situació d’ocupació: persona ocupada que rep el suport del Servei d’Ocupació durant el període que s’estimi convenient, en funció de les necessitats d’aquesta persona.
h) Demandant de serveis en situació de baixa mèdica prolongada: persona que acredita un període mínim de sis mesos en situació d’incapacitat temporal i un estat de salut compatible amb el seguiment de programes de qualificació professional o similars.
i) Desocupació involuntària: situació de la persona que, tot i voler i poder treballar, perd la feina totalment de forma aliena a la seva voluntat.
j) Dret subjectiu a l’ocupabilitat: dret de les persones demandants d’ocupació a comptar al llarg de tota la vida activa amb una Cartera de serveis que inclogui com a mínim l’orientació, la formació, la intermediació i l’acompanyament adequats a les característiques i les necessitats de cada persona, i que les ajudi a millorar l’ocupabilitat.
k) Entitats prestadores de serveis d’ocupació: entitats d’iniciativa cívica i empreses o entitats de formació i agències de selecció i recol·locació que estan habilitades pel Govern per prestar serveis d’ocupació a les persones usuàries del Servei d’Ocupació.
l) Estratègia andorrana per a l’ocupació: marc normatiu plurianual per coordinar i executar les polítiques d’ocupació.
m) Intermediació laboral: activitat desenvolupada amb la finalitat de posar en contacte ofertes de treball formulades per les empreses amb les demandes presentades per les persones. Inclou també els processos de recol·locació de persones assalariades afectades per reestructuracions.
n) Itinerari personal d’ocupació: element vertebrador de l’acord d’activació, en el marc del qual, a partir d’una entrevista individualitzada amb els tècnics del Servei d’Ocupació, s’estableixen accions de millora de l’ocupabilitat i un calendari d’execució corresponent.
o) Mercat de treball inclusiu: espai d’intercanvi d’ofertes i demandes de treball en què les empreses són accessibles i s’ajusten a les característiques i les necessitats de les persones demandants d’ocupació.
p) Observatori de les polítiques socials: instrument operatiu del Govern que ofereix dades per analitzar, elaborar i facilitar informació relacionada amb el mercat de treball i les polítiques socials. Aquest observatori ha de disposar d’una secció específica amb informació i dades sobre ocupació.
q) Oferent d’ocupació: les empreses, les entitats cíviques, l’Administració general, l’Administració de justícia, els comuns, les entitats parapúbliques o les societats públiques que presenten ofertes de treball al Servei d’Ocupació o que li sol·liciten qualsevol altre servei establert en aquesta Llei o a les normes que la desenvolupen.
r) Orientació professional: conjunt d’accions i mesures d’informació, acompanyament, motivació i assessorament que faciliten a les persones assalariades o desocupades una gestió coherent de la seva trajectòria formativa, de recerca d’ocupació o d’emprenedoria.
s) Persona en situació de vulnerabilitat: persones que per circumstàncies personals, econòmiques i socials troben dificultats especials per accedir al treball o mantenir-lo. La situació de vulnerabilitat s’acredita mitjançant un informe d’un professional competent del ministeri competent en matèria d’afers socials, del Servei d’Ocupació o del Servei de Salut Mental.
t) Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació: instrument de planificació i programació de les accions del Servei d’Ocupació que concreta els objectius, els serveis i els programes destinats a fomentar l’ocupació.
u) Plena ocupació: adequació de les necessitats dels demandants de feina i dels oferents d’ocupació mitjançant polítiques econòmiques, socials i laborals que permeten afavorir l’objectiu de la màxima ocupació possible.
v) Polítiques actives d’ocupació: conjunt de serveis i programes adreçats a millorar les possibilitats d’accés i de manteniment de l’ocupació i a donar suport a la promoció i la formació professional de les persones ja ocupades. Aquestes polítiques fomenten l’ocupació estable i de qualitat i incentiven l’esperit empresarial i d’economia social.
w) Qualificació professional: especificació oficial de competència apropiada per a la producció i l’ocupació que acredita la competència als posseïdors i permet l’accés a l’àmbit professional corresponent.
x) Servei d’Ocupació: conjunt d’estructures, entitats, mesures i accions necessàries per promoure la política d’ocupació.
y) Sistema d’ocupació: conjunt d’instruments, programes i organismes destinats a millorar l’ocupabilitat de la població i a afavorir la consecució de la plena ocupació. El Sistema d’ocupació comprèn el Servei d’Ocupació, el Consell Econòmic i Social, l’Observatori de les polítiques socials i el conjunt restant d’entitats públiques i privades que, amb finançament públic, presten serveis i desenvolupen programes en el marc de l’Estratègia andorrana per a l’ocupació i del Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació.
b) Carta de serveis: document que recull la informació de les prestacions, els drets i els serveis que ofereix el Sistema d’ocupació a la ciutadania, i dels compromisos assumits pel Govern.
c) Cartera de serveis: conjunt de serveis previstos per a les persones beneficiàries del Servei d’Ocupació i condicions d’accés a aquests serveis.
d) Consell Econòmic i Social: òrgan de participació de caràcter consultiu i d’assessorament en matèria socioeconòmica, laboral i ocupacional regulat a la Llei qualificada d’acció sindical i patronal.
e) Demandant d’ocupació en millora: persona que en el moment d’inscriure la seva demanda de treball al Servei d’Ocupació es troba ocupada i formula la demanda amb la finalitat de trobar una oferta més adequada als seus interessos.
f) Demandant d’ocupació en recerca: persona inscrita al Servei d’Ocupació a la recerca de feina i que procedeix d’una situació d’inactivitat o de pèrdua d’un treball anterior.
g) Demandant de serveis en situació d’ocupació: persona ocupada que rep el suport del Servei d’Ocupació durant el període que s’estimi convenient, en funció de les necessitats d’aquesta persona.
h) Demandant de serveis en situació de baixa mèdica prolongada: persona que acredita un període mínim de sis mesos en situació d’incapacitat temporal i un estat de salut compatible amb el seguiment de programes de qualificació professional o similars.
i) Desocupació involuntària: situació de la persona que, tot i voler i poder treballar, perd la feina totalment de forma aliena a la seva voluntat.
j) Dret subjectiu a l’ocupabilitat: dret de les persones demandants d’ocupació a comptar al llarg de tota la vida activa amb una Cartera de serveis que inclogui com a mínim l’orientació, la formació, la intermediació i l’acompanyament adequats a les característiques i les necessitats de cada persona, i que les ajudi a millorar l’ocupabilitat.
k) Entitats prestadores de serveis d’ocupació: entitats d’iniciativa cívica i empreses o entitats de formació i agències de selecció i recol·locació que estan habilitades pel Govern per prestar serveis d’ocupació a les persones usuàries del Servei d’Ocupació.
l) Estratègia andorrana per a l’ocupació: marc normatiu plurianual per coordinar i executar les polítiques d’ocupació.
m) Intermediació laboral: activitat desenvolupada amb la finalitat de posar en contacte ofertes de treball formulades per les empreses amb les demandes presentades per les persones. Inclou també els processos de recol·locació de persones assalariades afectades per reestructuracions.
n) Itinerari personal d’ocupació: element vertebrador de l’acord d’activació, en el marc del qual, a partir d’una entrevista individualitzada amb els tècnics del Servei d’Ocupació, s’estableixen accions de millora de l’ocupabilitat i un calendari d’execució corresponent.
o) Mercat de treball inclusiu: espai d’intercanvi d’ofertes i demandes de treball en què les empreses són accessibles i s’ajusten a les característiques i les necessitats de les persones demandants d’ocupació.
p) Observatori de les polítiques socials: instrument operatiu del Govern que ofereix dades per analitzar, elaborar i facilitar informació relacionada amb el mercat de treball i les polítiques socials. Aquest observatori ha de disposar d’una secció específica amb informació i dades sobre ocupació.
q) Oferent d’ocupació: les empreses, les entitats cíviques, l’Administració general, l’Administració de justícia, els comuns, les entitats parapúbliques o les societats públiques que presenten ofertes de treball al Servei d’Ocupació o que li sol·liciten qualsevol altre servei establert en aquesta Llei o a les normes que la desenvolupen.
r) Orientació professional: conjunt d’accions i mesures d’informació, acompanyament, motivació i assessorament que faciliten a les persones assalariades o desocupades una gestió coherent de la seva trajectòria formativa, de recerca d’ocupació o d’emprenedoria.
s) Persona en situació de vulnerabilitat: persones que per circumstàncies personals, econòmiques i socials troben dificultats especials per accedir al treball o mantenir-lo. La situació de vulnerabilitat s’acredita mitjançant un informe d’un professional competent del ministeri competent en matèria d’afers socials, del Servei d’Ocupació o del Servei de Salut Mental.
t) Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació: instrument de planificació i programació de les accions del Servei d’Ocupació que concreta els objectius, els serveis i els programes destinats a fomentar l’ocupació.
u) Plena ocupació: adequació de les necessitats dels demandants de feina i dels oferents d’ocupació mitjançant polítiques econòmiques, socials i laborals que permeten afavorir l’objectiu de la màxima ocupació possible.
v) Polítiques actives d’ocupació: conjunt de serveis i programes adreçats a millorar les possibilitats d’accés i de manteniment de l’ocupació i a donar suport a la promoció i la formació professional de les persones ja ocupades. Aquestes polítiques fomenten l’ocupació estable i de qualitat i incentiven l’esperit empresarial i d’economia social.
w) Qualificació professional: especificació oficial de competència apropiada per a la producció i l’ocupació que acredita la competència als posseïdors i permet l’accés a l’àmbit professional corresponent.
x) Servei d’Ocupació: conjunt d’estructures, entitats, mesures i accions necessàries per promoure la política d’ocupació.
y) Sistema d’ocupació: conjunt d’instruments, programes i organismes destinats a millorar l’ocupabilitat de la població i a afavorir la consecució de la plena ocupació. El Sistema d’ocupació comprèn el Servei d’Ocupació, el Consell Econòmic i Social, l’Observatori de les polítiques socials i el conjunt restant d’entitats públiques i privades que, amb finançament públic, presten serveis i desenvolupen programes en el marc de l’Estratègia andorrana per a l’ocupació i del Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació.
Article 3. Objecte de la Llei
Aquesta Llei té per objecte:
a) Regular les mesures necessàries per garantir el dret al treball previst en l’article 29 de la Constitució, d’acord amb els principis d’igualtat d’oportunitats i no-discriminació, sense perjudici que es pugui donar prioritat a les persones i els col·lectius amb més dificultats per accedir a l’ocupació en igualtat de condicions amb les altres persones, amb la finalitat d’afavorir la cohesió social.
b) Ordenar el Sistema d’ocupació com a conjunt d’instruments, programes i organismes necessaris per promoure i desenvolupar la política d’ocupació, amb l’objectiu de garantir un servei públic de qualitat que asseguri la coordinació i l’optimització de tots els seus recursos.
c) Garantir el dret subjectiu a l’ocupabilitat de les persones.
d) Facilitar la cooperació i la coordinació entre els organismes competents en matèria d’Ocupació i de formació i qualificació professionals per millorar la formació de les persones en situació de desocupació, afavorir la transició inicial al món del treball de les persones que s’hi formen i promoure l’aprenentatge permanent.
e) Instaurar un sistema eficaç, preventiu i proactiu de protecció enfront de les situacions de desocupació que comprengui les polítiques actives d’ocupació.
f) Regular polítiques d’inclusió laboral específiques per a persones en situació de vulnerabilitat per afavorir la seva incorporació al món del treball.
g) Mantenir polítiques homogènies arreu del Principat d’Andorra en relació amb el mercat de treball, tot tenint en consideració les característiques específiques de cada territori, i promoure la correcció dels desequilibris territorials i socials.
h) Facilitar la mobilitat geogràfica de les persones assalariades per consolidar la seva ocupabilitat.
i) Coordinar la política d’immigració amb la política d’ocupació, amb l’objectiu de garantir l’ocupabilitat dels andorrans i dels estrangers amb autorització de residència i treball, d’acord amb la normativa d’immigració, i afavorir que les empreses puguin contractar persones amb els perfils professionals adequats per satisfer les seves necessitats i els seus objectius empresarials.
j) Proporcionar serveis específics i individualitzats a la població activa adreçats a facilitar la seva incorporació, permanència i promoció en el mercat laboral, i a les empreses per contribuir a la seva competitivitat.
k) Acompanyar les empreses en la recerca dels perfils que millor s’ajustin a les seves necessitats segons la situació del mercat, i formular altres polítiques actives d’ocupació a favor del teixit empresarial, de les entitats públiques i de les entitats d’iniciativa cívica.
l) Establir mesures per impulsar la generalització, dins el teixit empresarial, de pràctiques reconegudes de gestió i organització del treball i els recursos humans.
m) Fomentar la cultura emprenedora i l’esperit empresarial entre les persones desocupades i usuàries del Servei d’Ocupació.
b) Ordenar el Sistema d’ocupació com a conjunt d’instruments, programes i organismes necessaris per promoure i desenvolupar la política d’ocupació, amb l’objectiu de garantir un servei públic de qualitat que asseguri la coordinació i l’optimització de tots els seus recursos.
c) Garantir el dret subjectiu a l’ocupabilitat de les persones.
d) Facilitar la cooperació i la coordinació entre els organismes competents en matèria d’Ocupació i de formació i qualificació professionals per millorar la formació de les persones en situació de desocupació, afavorir la transició inicial al món del treball de les persones que s’hi formen i promoure l’aprenentatge permanent.
e) Instaurar un sistema eficaç, preventiu i proactiu de protecció enfront de les situacions de desocupació que comprengui les polítiques actives d’ocupació.
f) Regular polítiques d’inclusió laboral específiques per a persones en situació de vulnerabilitat per afavorir la seva incorporació al món del treball.
g) Mantenir polítiques homogènies arreu del Principat d’Andorra en relació amb el mercat de treball, tot tenint en consideració les característiques específiques de cada territori, i promoure la correcció dels desequilibris territorials i socials.
h) Facilitar la mobilitat geogràfica de les persones assalariades per consolidar la seva ocupabilitat.
i) Coordinar la política d’immigració amb la política d’ocupació, amb l’objectiu de garantir l’ocupabilitat dels andorrans i dels estrangers amb autorització de residència i treball, d’acord amb la normativa d’immigració, i afavorir que les empreses puguin contractar persones amb els perfils professionals adequats per satisfer les seves necessitats i els seus objectius empresarials.
j) Proporcionar serveis específics i individualitzats a la població activa adreçats a facilitar la seva incorporació, permanència i promoció en el mercat laboral, i a les empreses per contribuir a la seva competitivitat.
k) Acompanyar les empreses en la recerca dels perfils que millor s’ajustin a les seves necessitats segons la situació del mercat, i formular altres polítiques actives d’ocupació a favor del teixit empresarial, de les entitats públiques i de les entitats d’iniciativa cívica.
l) Establir mesures per impulsar la generalització, dins el teixit empresarial, de pràctiques reconegudes de gestió i organització del treball i els recursos humans.
m) Fomentar la cultura emprenedora i l’esperit empresarial entre les persones desocupades i usuàries del Servei d’Ocupació.
Article 4. Principis rectors
Les polítiques d’ocupació i totes les entitats que integren el Sistema d’ocupació i que hi participen s’han d’ajustar als principis rectors següents:
a) Igualtat d’oportunitats, no-discriminació i cohesió social: les persones han de poder accedir a l’ocupació i als serveis que ofereix el Sistema d’ocupació en condicions d’igualtat i no-discriminació. No es consideren discriminatòries, però, les mesures específiques que siguin necessàries per afavorir la igualtat de fet de les persones que presentin més dificultats per accedir o mantenir l’ocupació.
b) Cohesió i reequilibri territorial: el Sistema d’ocupació ha de promoure polítiques d’ocupació adaptades a les característiques i necessitats del mercat de treball de cada territori. Aquestes polítiques han de respondre específicament a les necessitats dels territoris amb necessitats especials vinculades a la seva localització perifèrica, la taxa d’activitat, la taxa de desocupació i el perfil de les persones en situació de desocupació.
c) Gratuïtat i universalitat: els serveis oferts per les entitats del Sistema d’ocupació que siguin de competència pública i finançats amb fons públics s’han de prestar a les persones i a les empreses de manera gratuïta, sense poder-los exigir cap contraprestació.
d) Activació: les polítiques d’ocupació han de promoure l’activació laboral de la població en edat de treballar com un dels factors essencials de socialització, autonomia personal i assoliment de la igualtat d’oportunitats, tenint en compte les necessitats presents i futures del mercat de treball i de la societat.
e) Adaptació i personalització: els objectius dels serveis i els programes impulsats pel Sistema d’ocupació s’han d’adaptar a les característiques i necessitats de les persones usuàries, garantint processos personalitzats i adaptats a les necessitats de les empreses. Les actuacions impulsades pel Sistema d’ocupació s’han de justificar a partir d’una necessitat constatable objectivament i s’han d’adaptar en la mesura que sigui possible a les característiques i les particularitats dels seus destinataris.
f) Coherència i complementarietat: les polítiques d’ocupació han de ser coherents amb les línies estratègiques d’acció del Govern i complementar la planificació estratègica de les empreses, sectors i territoris, i també l’acció del Govern i d’altres entitats públiques per garantir l’ocupabilitat de les persones que poden treballar.
g) Cooperació i coordinació: el Sistema d’ocupació ha de promoure la governança del sistema i garantir la cooperació, la coordinació i la complementarietat d’actors, tant públics com privats, estructures i accions. Cal garantir el diàleg permanent entre tots els agents implicats i articular mecanismes de coordinació i planificació conjunta i estratègica necessaris per optimitzar els recursos.
h) Participació: s’ha de garantir la participació permanent de totes les entitats del Sistema d’ocupació i articular mecanismes de coordinació i planificació conjunta i estratègica per optimitzar els recursos.
i) Corresponsabilitat: totes les estructures, entitats i organitzacions que formen part del Sistema d’ocupació han de desenvolupar mesures, programes o actuacions finançades amb fons públics i, si escau, privats, i els seus beneficiaris han de subscriure el compromís de garantir l’objectiu finalista del sistema i contribuir a la seva eficàcia.
j) Traçabilitat i eficiència: s’ha de garantir el seguiment de les actuacions, els recursos i l’anàlisi dels indicadors sobre l’evolució del mercat laboral com un factor clau del Sistema d’ocupació. Totes les iniciatives que es promoguin en el marc del sistema han de garantir la seva integritat i la traçabilitat de les actuacions, i han d’acompanyar-se de mecanismes d’avaluació sobre la seva qualitat, resultat i impacte.
k) Perspectiva de gènere: tots els programes i les actuacions en l’àmbit de l’ocupació han de tenir en compte i integrar les qüestions de gènere, que inclouen activitats específiques en l’àmbit de la igualtat i l’acció positiva davant de posicions de desavantatge.
b) Cohesió i reequilibri territorial: el Sistema d’ocupació ha de promoure polítiques d’ocupació adaptades a les característiques i necessitats del mercat de treball de cada territori. Aquestes polítiques han de respondre específicament a les necessitats dels territoris amb necessitats especials vinculades a la seva localització perifèrica, la taxa d’activitat, la taxa de desocupació i el perfil de les persones en situació de desocupació.
c) Gratuïtat i universalitat: els serveis oferts per les entitats del Sistema d’ocupació que siguin de competència pública i finançats amb fons públics s’han de prestar a les persones i a les empreses de manera gratuïta, sense poder-los exigir cap contraprestació.
d) Activació: les polítiques d’ocupació han de promoure l’activació laboral de la població en edat de treballar com un dels factors essencials de socialització, autonomia personal i assoliment de la igualtat d’oportunitats, tenint en compte les necessitats presents i futures del mercat de treball i de la societat.
e) Adaptació i personalització: els objectius dels serveis i els programes impulsats pel Sistema d’ocupació s’han d’adaptar a les característiques i necessitats de les persones usuàries, garantint processos personalitzats i adaptats a les necessitats de les empreses. Les actuacions impulsades pel Sistema d’ocupació s’han de justificar a partir d’una necessitat constatable objectivament i s’han d’adaptar en la mesura que sigui possible a les característiques i les particularitats dels seus destinataris.
f) Coherència i complementarietat: les polítiques d’ocupació han de ser coherents amb les línies estratègiques d’acció del Govern i complementar la planificació estratègica de les empreses, sectors i territoris, i també l’acció del Govern i d’altres entitats públiques per garantir l’ocupabilitat de les persones que poden treballar.
g) Cooperació i coordinació: el Sistema d’ocupació ha de promoure la governança del sistema i garantir la cooperació, la coordinació i la complementarietat d’actors, tant públics com privats, estructures i accions. Cal garantir el diàleg permanent entre tots els agents implicats i articular mecanismes de coordinació i planificació conjunta i estratègica necessaris per optimitzar els recursos.
h) Participació: s’ha de garantir la participació permanent de totes les entitats del Sistema d’ocupació i articular mecanismes de coordinació i planificació conjunta i estratègica per optimitzar els recursos.
i) Corresponsabilitat: totes les estructures, entitats i organitzacions que formen part del Sistema d’ocupació han de desenvolupar mesures, programes o actuacions finançades amb fons públics i, si escau, privats, i els seus beneficiaris han de subscriure el compromís de garantir l’objectiu finalista del sistema i contribuir a la seva eficàcia.
j) Traçabilitat i eficiència: s’ha de garantir el seguiment de les actuacions, els recursos i l’anàlisi dels indicadors sobre l’evolució del mercat laboral com un factor clau del Sistema d’ocupació. Totes les iniciatives que es promoguin en el marc del sistema han de garantir la seva integritat i la traçabilitat de les actuacions, i han d’acompanyar-se de mecanismes d’avaluació sobre la seva qualitat, resultat i impacte.
k) Perspectiva de gènere: tots els programes i les actuacions en l’àmbit de l’ocupació han de tenir en compte i integrar les qüestions de gènere, que inclouen activitats específiques en l’àmbit de la igualtat i l’acció positiva davant de posicions de desavantatge.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.