Carregant...
 


Llei


Llei 4/2019, del 31 de gener, d’ocupació

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de gener del 2019 ha aprovat la següent:

llei 4/2019, del 31 de gener, d’ocupació

Exposició de motius

El 31 de juliol del 2002 es va crear, mitjançant un decret del Govern, el Servei d’Ocupació del Principat d’Andorra. La creació d’aquest servei responia a la necessitat d’interrelacionar per primera vegada l’oferta i la demanda en l’àmbit laboral al nostre país, i de coordinar les institucions concernides en l’àmbit de la formació professional i l’orientació laboral. Posteriorment, el 31 de desembre del 2008, el 23 de juny del 2010 i el 7 de desembre del 2016 es van aprovar diversos decrets que han modificat puntualment, cada vegada, el Decret de creació del Servei d’Ocupació, amb l’objectiu de millorar-ne l’eficàcia, adequar-ne el contingut a la creació de la prestació per desocupació involuntària, o adaptar-ne la regulació al projecte recent de millora de l’eficàcia del servei. En efecte, en els darrers dos anys s’han simplificat els tràmits administratius existents i s’ha millorat la tasca d’intermediació que té encomanada el Servei d’Ocupació, mitjançant una atenció més individualitzada i personalitzada.

D’altra banda, d’ençà de l’inici de la darrera crisi econòmica, el Govern, a través del ministeri competent en matèria d’ocupació, ha anat impulsant una sèrie d’instruments normatius per promoure la millora de l’ocupabilitat de la població activa, especialment en el cas de les persones nacionals o residents en situació de desocupació. Així, durant l’any 2009, es van executar les mesures previstes en el Reglament de creació i funcionament del Programa d’orientació i adequació ocupacional, aprovat el 24 de desembre del 2008, que pretenia proporcionar una formació de caràcter elemental per recercar qualsevol feina, i fomentar la contractació i la tutoria formativa a l’empresa. El mateix any, en l’àmbit parroquial, també es van executar les mesures per a l’ocupació temporal de persones en situació de desocupació aprovades pels comuns d’Escaldes-Engordany, en virtut del Reglament d’exempcions fiscals i altres mesures de caràcter social, aprovat el 23 de desembre del 2008; d’Andorra la Vella, mitjançant el Reglament d’ajuts per a les persones sense ocupació, aprovat el 25 de juny del 2009, i de la Massana, a través del Reglament de prestació social d’ocupació temporal, aprovat el 30 de juny del 2009. Aquests programes preveien la contractació temporal de persones en situació de desocupació per portar a terme treballs en benefici de la col·lectivitat, amb la finalitat de garantir els recursos econòmics necessaris per cobrir les seves necessitats més bàsiques mentre cercaven una altra feina.

Posteriorment, l’1 de juliol del 2010, el Govern va aprovar el Reglament per al foment de les polítiques actives d’ocupació, que estableix les condicions generals per implantar i desenvolupar aquestes polítiques, i que inclouen el foment de la contractació de persones assalariades i la formació de persones en situació de desocupació. I, mitjançant dos decrets del 10 de novembre del 2010, el Govern també va promoure el Reglament regulador del programa per al foment de la contractació de treballadors provinents del sector de la construcció i dels seus annexos, i el Reglament regulador del programa per al foment de l’ocupabilitat i la formació pràctica i teòrica en el si de l’empresa.

El 22 de febrer del 2012 es va aprovar el Reglament regulador del Programa de treball temporal que contribueixi a donar un servei en benefici de la col·lectivitat dels treballadors desocupats inscrits al Servei d’Ocupació. Un programa destinat a l’Administració general i l’Administració de justícia, al qual es va afegir un segon programa destinat als comuns, les entitats parapúbliques i les societats públiques, el qual es va promoure el 13 de juny següent. Ambdós programes han permès donar una feina temporal en el sector públic a un nombre molt important de persones, amb la finalitat de pal·liar les dificultats evidents de la manca de feina i, a l’ensems, aconseguir que la prestació del treball de les persones beneficiàries dels programes aporti un benefici a la col·lectivitat.

A més, a partir de l’any 2013, també any rere any, s’han impulsat diversos programes que pretenen fomentar la contractació indefinida de persones en situació de desocupació en el sector privat. En concret, el 23 de gener del 2013 es van aprovar el Reglament regulador del Programa per al foment de l’ocupació i la formació en el si de l’empresa, i el Reglament regulador del Programa de foment de la contractació indefinida de treballadors desocupats. Ambdós iniciatives tenen com a finalitat millorar l’ocupabilitat de les persones en situació de desocupació mitjançant un procés formatiu pràctic en l’àmbit empresarial i, si escau, també teòric de caràcter bàsic, o, en cas que ja disposin d’experiència i formació, fent possible que segueixin actius en el mercat de treball sense que calgui formar-los.

A partir de mitjans de l’any 2014 també s’han anat aprovant anyalment els programes successius de foment de l’ocupació en zones geogràfiques allunyades dels principals nuclis de formació, articulats inicialment al tomb de l’atorgament d’una subvenció econòmica a les empreses que els ha permès oferir un salari competitiu, i d’un ajut econòmic a les persones assalariades per rescabalar les despeses de desplaçament des del domicili fins al lloc de treball. I des del 2015 endavant s’hi ha afegit un sisè programa, denominat “Programa per al foment de la contractació i la formació pràctica en el si de l’empresa dels joves actius de 16 a 20 anys”, destinat als joves que han acabat l’etapa d’escolaritat obligatòria i no han obtingut una certificació, o bé que han abandonat els estudis prematurament i no han tingut una experiència laboral rellevant; a aquests joves s’ofereix en primera instància una formació professionalitzadora mitjançant el desenvolupament de competències específiques, transversals i laborals durant l’itinerari formatiu previ a l’accés al món laboral, i, posteriorment, se’n fomenta la inserció en l’àmbit laboral mitjançant subvencions a les entitats públiques o les empreses que els contracten.

El contingut d’aquests programes ocupacionals s’ha anat revisant d’acord amb la millora de la situació laboral experimentada en els darrers anys, que s’ha traduït en un decrement de la desocupació registrada al Servei d’Ocupació, i, alhora, un increment del nombre de llocs de treball oferts en el sector privat. En aquest sentit, s’han orientat cada cop més al foment de l’ocupabilitat de les persones amb més dificultats d’inclusió en el mercat laboral, i en concret a les que formen part de col·lectius en situació de vulnerabilitat o de risc d’exclusió social.

No obstant totes les iniciatives esmentades anteriorment, en el moment actual i en un context on cal adoptar un posicionament proactiu en matèria d’ocupació i treball, inspirat per l’Estratègia Europea 2020, esdevé palesa la necessitat de seguir avançant en la modernització del sistema públic d’ocupació i les seves estructures administratives. La conveniència de seguir impulsant programes específics per a col·lectius determinats i que responguin a necessitats ben concretes, d’adaptar-los a la realitat dels perfils professionals i del mercat de treball andorrà, o de posar en marxa sistemes de gestió transparents orientats a resultats, requereix el desenvolupament d’un nou marc normatiu susceptible de donar empara legal a aquestes iniciatives i de seguir construint un Servei d’Ocupació capdavanter en matèria de polítiques actives d’ocupació. Des d’aquesta perspectiva, és cabdal regular legalment quines són les facultats del Govern en la definició de l’estructura del sistema de polítiques actives d’ocupació en el seu conjunt, tant pel que fa a l’eix material i substantiu, com pel que fa a l’eix dels agents del sistema i a l’eix relatiu a la dimensió territorial.

La situació actual de la desocupació al nostre país, amb unes xifres absolutes de persones en situació d’atur bàsicament estructural, no és incompatible amb la necessitat de seguir atorgant prioritat a les polítiques d’ocupació, i de legislar sobre la seva naturalesa i el seu funcionament, amb la finalitat d’aconseguir una eficiència, una eficàcia i una cobertura territorial més grans. D’altra banda, unes polítiques d’ocupació efectives han de preveure la variable territorial i de la temporalitat de determinats sectors productius del Principat d’Andorra, atès que el perfil del teixit productiu i de la mateixa població activa presenta diferències importants. Així, una estructuració i una ordenació adequades dels agents del sistema i del model de participació de les polítiques actives d’ocupació necessiten un marc legal sòlid.

Aquesta Llei fixa en primer lloc els principis d’actuació que guien el disseny i l’execució de les polítiques d’ocupació; el catàleg de serveis o la cartera comuna de serveis de les polítiques esmentades; el compromís del Govern en relació amb les persones en situació de desocupació que garanteix la cobertura d’accions que promoguin l’accés i el manteniment en el treball; la definició de les polítiques d’ocupació que configuren l’Estratègia andorrana per a l’ocupació; la definició dels col·lectius prioritaris, i l’establiment dels instruments de seguiment i avaluació en relació amb les polítiques d’ocupació.

En segon lloc, es regula l’estructura, la definició i les funcions dels agents públics i privats que actuen en el sistema; l’establiment de sistemes o institucions que garanteixin la coordinació; la definició dels elements de col·laboració i cooperació de les polítiques actives d’ocupació amb els agents principals del sistema, i l’estructuració i l’adaptació del Servei d’Ocupació al model de polítiques actives dissenyat per aquesta Llei.

Finalment, es defineix i s’estructura el procés i el model de cooperació, tant pel que fa al disseny com pel que fa a l’execució de les polítiques actives, a tots els perfils territorials de la població activa. I també són objecte de regulació les diferències territorials que el Sistema d’ocupació ha de preveure en relació amb les condicions laborals específiques de les parròquies.

A més, cal posar en relleu que per afavorir un model participatiu i compartit, aquesta norma ha estat sotmesa a la consideració de la Taula Permanent per a la Formació en el Treball.

Aquesta Llei s’estructura en sis capítols, dividits en 53 articles, una Disposició derogatòria i tres disposicions finals. El capítol primer, relatiu a les disposicions generals, defineix i estableix la finalitat de la política d’ocupació, i regula com s’ha de desenvolupar. També conté les definicions dels conceptes més rellevants a què fa referència la norma. I incideix en l’objecte de la Llei, en relació amb el qual cal destacar el fet que la norma inclou les mesures necessàries per garantir el dret al treball previst a l’article 29 de la Constitució, garantir el dret subjectiu a l’ocupabilitat de les persones, i instaurar un sistema eficaç, preventiu i proactiu de protecció davant les situacions de desocupació. A més, es relacionen els principis rectors de totes les entitats que integren el Sistema d’ocupació del Principat d’Andorra, com ara la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació, la cohesió social, la gratuïtat i la universalitat, l’activació, l’adaptació i la personalització, la participació i la traçabilitat. Pel que fa a la planificació, la coordinació i l’execució de les polítiques d’ocupació, s’estableix que corresponen al Govern a través del ministeri competent en matèria d’ocupació, el qual ha de comptar amb la col·laboració dels agents socials. Finalment, es fa referència als instruments estratègics que defineixen el marc d’actuació i la concreció de les polítiques ocupacionals, i que són l’Estratègia andorrana per a l’ocupació i el Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació.

El capítol segon regula la Cartera de serveis, i en concret el seu objecte i el seu contingut. Aquesta Cartera de serveis recull el conjunt dels serveis previstos i regula els requisits de les persones beneficiàries, així com les condicions d’accés al Servei d’Ocupació. I aquest conjunt d’elements s’articula en l’Itinerari personal d’ocupació, que es configura com un dret del qual disposen les persones beneficiàries i com una obligació per al Servei d’Ocupació. Des d’aquesta perspectiva, s’incideix en els criteris bàsics que inspiren la Cartera de serveis; les entitats prestadores de serveis d’ocupació, i les modalitats de prestació, i el contingut concret de la cartera esmentada.

El capítol tercer fa referència als usuaris i les entitats del Sistema d’ocupació i, d’una forma més concreta, regula els drets i les obligacions dels usuaris del Servei d’Ocupació i de les entitats prestadores de servei al Servei d’Ocupació. Pel que fa als usuaris del Servei d’Ocupació, tant si són demandants com oferents d’ocupació, convé destacar el dret que es reconeix en aquesta Llei i que consisteix a accedir a tots els serveis i programes del Servei d’Ocupació que els corresponguin segons el seu perfil i a participar-hi gratuïtament, com també el dret subjectiu a l’ocupabilitat.

El capítol quart regula les polítiques actives d’ocupació. En primer lloc, la secció primera, relativa a les disposicions generals, en defineix el concepte i els àmbits que abasten. Així, s’entén per polítiques actives d’ocupació el conjunt de serveis i programes d’orientació, ocupació i qualificació adreçats a millorar les possibilitats d’accés al treball de les persones en situació de desocupació; mantenir l’ocupació i el suport a la promoció i la formació ocupacional de les persones ja ocupades, i fomentar l’ocupació estable i de qualitat mitjançant la creació de llocs de treball per part del teixit empresarial andorrà. I, pel que fa als àmbits que abasten, s’han reprès en part de les normes reglamentàries vigents que regulaven el Servei d’Ocupació i les polítiques actives d’ocupació, i s’han actualitzat. Així, la secció segona està dedicada de forma més detallada a un d’aquests àmbits, que és la intermediació laboral: en defineix el concepte, es refereix als agents de la intermediació esmentada i regula els drets i les obligacions dels usuaris del Servei d’Ocupació en aquest àmbit. La secció tercera incideix en les altres polítiques actives d’ocupació: orientació professional, capacitació laboral, suport a la igualtat d’oportunitats en l’ocupació, foment de l’ocupació amb les modalitats d’intervenció que en dimanen, i promoció i suport a l’activitat empresarial i l’autoocupació, i promoció del desenvolupament parroquial i de les zones allunyades.

El capítol cinquè està dedicat al Servei d’Ocupació, que es defineix com l’organisme de l’Administració responsable de l’ordenació, el desenvolupament i el seguiment dels programes i mesures de la política d’ocupació, amb caràcter d’estructura administrativa i adscrit al ministeri competent en matèria d’ocupació. Es regulen la naturalesa i la missió del servei esmentat, que consisteix a planificar, organitzar, gestionar i integrar el conjunt d’actuacions, serveis i programes ocupacionals per mantenir i fomentar l’ocupació estable i de qualitat, i l’autoocupació; prevenir i reduir la desocupació, i oferir protecció a les persones en situació de desocupació, i fomentar i garantir l’orientació professional i la readaptació professional permanent, la formació ocupacional i contínua, i la intermediació. També se’n relacionen les funcions, entre les quals destaquen elaborar el projecte de l’Estratègia andorrana per a l’ocupació. D’altra banda, es fa referència a com s’organitza el Servei d’Ocupació, i a les competències que corresponen al ministre i al director competents, i se’n defineix l’estructura operativa, que comprèn les unitats d’informació i registre, d’orientació i qualificació professional i d’intermediació i assessorament a les empreses, endemés de la secció sobre ocupació de l’Observatori de les polítiques socials. Finalment, es regulen els mecanismes d’avaluació, seguiment i control del Servei d’Ocupació, per rendibilitzar i racionalitzar al màxim els seus recursos, i fer possible de mesurar la qualitat, l’impacte, l’eficàcia i l’eficiència dels serveis i programes implementats.

El capítol sisè està dedicat al règim sancionador en matèria d’ocupació. Així, es defineix el concepte d’infracció; es fa referència al procediment i als òrgans competents en matèria sancionadora; es relacionen els subjectes responsables; es regula la concurrència d’actuacions amb la jurisdicció penal, i s’incideix en les matèries relatives a la prescripció de les infraccions i les sancions, i a l’extinció de la responsabilitat. Posteriorment es tipifiquen les infraccions que es poden cometre, tant per part de les persones assalariades o desocupades en matèria d’intermediació laboral, de les persones assalariades o desocupades en matèria de formació ocupacional, com per part de les empreses en matèria d’intermediació laboral, les entitats col·laboradores en matèria d’intermediació laboral, o de les empreses, els treballadors autònoms i les entitats col·laboradores en matèria de les altres polítiques d’ocupació. I s’estableixen les sancions no pecuniàries o pecuniàries, segons els casos, que corresponen a cadascuna de les infraccions esmentades, els criteris de graduació d’aquestes sancions, i les obligacions addicionals que es poden imposar a banda de les sancions. En definitiva, l’aparell sancionador pretén reforçar de manera equilibrada el compliment de la normativa d’ocupació mitjançant una selecció de conductes sancionables que inclouen tots els actors que hi intervenen.

La Llei es clou amb una Disposició derogatòria i tres disposicions finals que encomanen el desplegament reglamentari corresponent, qualifiquen determinades disposicions de la Llei i determinen la data de l’entrada en vigor.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Política d’ocupació

1. La política d’ocupació del Principat d’Andorra comprèn el conjunt d’instruments, programes i organismes destinats a millorar l’ocupabilitat de la seva població i a afavorir la consecució de la plena ocupació, mitjançant la cobertura de les necessitats de contractació de les empreses.
LesLleis.com

2. La política d’ocupació té com a finalitat promoure el desenvolupament del dret a l’ocupació digna, estable i de qualitat, i afavorir la configuració d’un mercat de treball que contribueixi de manera eficient a garantir l’ocupabilitat de les persones, cobrir les necessitats de les persones assalariades que s’adaptin als requeriments de les empreses, i afavorir la cohesió social i territorial.

3. La política d’ocupació s’ha de desenvolupar en el marc de les orientacions de la política econòmica i social previstes en la planificació estratègica del Govern.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.