Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública (Text refós per LesLleis.com)

Atès que dins del termini d’un mes des de la seva publicació en el Butlletí del Consell General, establert per l’article 116.6 del Reglament del Consell General, no han estat formulades objeccions per part dels consellers generals o dels grups parlamentaris, en data 22 de novembre del 2021, ha quedat aprovat el projecte de consolidació següent:

Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública

Exposició de motius

La seguretat pública i ciutadana ha estat sempre un dels pilars del Principat d’Andorra. El país s’ha caracteritzat pels principis del respecte, el civisme i la responsabilitat dels ciutadans i dels poders públics.

El Consell General, en la sessió del dia 6 de desembre del 2018, va aprovar la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública, la qual es va publicar al BOPA del 10 de gener del 2019. Aquesta Llei tenia per objectiu regular d’una forma compilada i actualitzada les matèries que incideixen en la seguretat pública i, en concret, les accions que han de portar a terme els poders públics del país per garantir l’ordre públic i evitar la comissió d’infraccions penals contra les persones i els béns, tot plegat sempre des de la premissa del respecte escrupolós dels drets fonamentals i les llibertats públiques que recull la norma suprema de l’ordenament jurídic.

Posteriorment, i després de gairebé un any d’ençà de la publicació i entrada en vigor de la Llei esmentada, en data 29 d’octubre del 2020 el Consell General va aprovar la Llei 13/2020, del 29 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública, atès que, malgrat l’important avenç que havia representat en la regulació de les matèries que incideixen en la seguretat pública, a la pràctica hi havia fenòmens que encara mereixien una intervenció més gran, malgrat que havien estat presos en consideració i regulats per la dita Llei. En aquest sentit l’increment del consum abusiu d’alcohol entre els joves, i en especial entre els menors d’edat, en la pràctica creixent de l’anomenada botellada, i també de drogues, va evidenciar la necessitat de fer una modificació i actualització de la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública, així com de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

Així mateix, la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2 que ha viscut el Principat d’Andorra ha fet necessari reforçar la base jurídica de què es disposava per poder adoptar les mesures escaients per protegir la salut pública davant de les situacions de risc o de perill que es poguessin produir. Quan aquestes mesures impliquen certes restriccions de la mobilitat o, en general, de la llibertat general d’actuació de la ciutadania, sobre la qual es fonamenta la convivència en la societat democràtica, és imprescindible també que comptin amb una previsió legal clara i concreta que estableixi amb precisió i seguretat el marc dins del qual pot actuar l’autoritat sanitària, amb una ponderació adequada entre els drets dels ciutadans i les obligacions que, per responsabilitat social, s’han d’imposar, i que ofereixi una seguretat jurídica plena, de manera que les persones siguin clarament coneixedores de les conseqüències jurídiques de la seva conducta. Així, el 23 de desembre del 2020 el Consell General va aprovar la Llei 19/2020, del 23 de desembre, de modificació de la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública i de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, per preveure mesures obligatòries per protegir la salut pública.

Donat l’abast de les modificacions esmentades anteriorment i per facilitar la consulta de la norma d’ara endavant, és aconsellable aprovar el text consolidat de la Llei qualificada de seguretat pública.

Aquesta Llei es divideix en vuit títols, en què s’encabeixen 65 articles. El títol I conté les disposicions generals i, en concret, els articles 1 i 2 estableixen, respectivament, la finalitat i l’objecte de la Llei, i el seu àmbit d’aplicació territorial i competencial. Pel que fa a l’article 3, regula el deure de col·laboració de totes les autoritats i els funcionaris públics i dels particulars en l’àmbit que ens ocupa.

El títol II incideix, en virtut de dos capítols diferents, en la regulació relativa als drets de reunió i de manifestació.

El capítol primer i l’article 4, que en forma part, fan referència a l’exercici del dret de reunió i el defineixen, dret que no està subjecte a cap autorització o comunicació prèvies, sempre que s’exerceixi d’acord amb les premisses que estableix l’article 16 de la Constitució. Així mateix, preveuen la possibilitat que el Govern, com a autoritat sanitària, pugui restringir el nombre de persones que es poden reunir físicament en espais i locals, públics i privats, sempre que sigui necessari per protegir la salut pública i de manera estrictament proporcionada. El capítol segon, per la seva banda, desenvolupa el dret de manifestació. En concret, s’estableix un procediment de comunicació prèvia àgil i flexible que, en virtut del principi de proporcionalitat, permet preservar l’equilibri entre l’exercici del dret fonamental de manifestació i l’obligació de les autoritats públiques d’adoptar les mesures apropiades per assegurar que, en l’exercici d’aquest dret, no es generin desordres públics, de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Així, els articles 5 a 12 defineixen i regulen l’exercici del dret esmentat, la comunicació prèvia i el seu contingut, els informes i les modificacions que se’n poden seguir, el recurs jurisdiccional que es pot interposar, el règim de responsabilitat i els motius taxats que emparen una possible suspensió o dissolució de la manifestació.

El títol III fa referència a la documentació i la identificació personals. En concret, els articles 13 a 15 estableixen les normes oportunes pel que fa a la documentació i la identificació dels ciutadans andorrans d’una banda, la identificació dels ciutadans no andorrans d’altra banda, i el control de la identitat de les persones encara d’altra banda.

El títol IV i els articles 16, 17 i 18, que en formen part, incideixen en les actuacions de manteniment de la seguretat ciutadana, és a dir l’entrada i l’escorcoll en domicilis i altres béns immobles, i les restriccions de circulació i controls a les vies públiques, i estableix uns límits i unes garanties molt clares i precises, així com el decomís d’objectes.

El títol V regula la videovigilància mitjançant quatre capítols. El capítol primer, que es desglossa en els articles 19 i 20, estableix l’objecte, la definició i les finalitats de la videovigilància. El capítol segon, que consta de quatre articles, preveu els règims d’autorització i de comunicació prèvia, sotmesos al compliment de les finalitats esmentades i al principi de proporcionalitat, les condicions d’instal·lació i utilització dels sistemes de videovigilància, amb una regulació específica de les instal·lacions temporals, i les vicissituds relatives a la destrucció, l’accés i les còpies de les gravacions. El capítol tercer, a través de l’article 25, crea la Comissió Nacional de Videovigilància, d’acord amb les recomanacions de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa, i en detalla els membres i les funcions. I el capítol quart i l’article 26, que en forma part, estableixen el règim de responsabilitat que se’n deriva.

El títol VI, que es divideix en sis articles, està dedicat als establiments o les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana i reprèn, tot i que de forma actualitzada i millorada, les normes vigents i emanades dels veguers al respecte. Així, en primer lloc, s’obliga els establiments i les instal·lacions vulnerables, i, per exemple, les armeries, les joieries, les entitats bancàries i les empreses de seguretat o de venda de material de seguretat, a disposar de les mesures de protecció que s’estableixin per la via reglamentària. Així mateix, les persones que portin a terme activitats rellevants per a la seguretat ciutadana poden estar subjectes a obligacions de registre documental. Pel que fa a les armeries, els tallers de reparació d’armes i els camps i les galeries de tir, es determina que l’obertura i l’explotació d’aquests establiments o instal·lacions requereix una autorització prèvia. Alhora, es faculta per determinar reglamentàriament les condicions per portar a terme qualsevol actuació relacionada amb les armes, les municions, i les parts i els components de les armes.

A més, reprenent una vegada més una norma existent, s’incorpora la prohibició legal de la prostitució. I, finalment, es regulen per primera vegada els esdeveniments esportius, culturals, de lleure, festius o de qualsevol altra índole que requereixen ser comunicats prèviament, i es detallen els motius que en permeten la finalització anticipada.

El títol VII inclou les disposicions relatives a la protecció de l’ordre públic i la convivència ciutadana, amb la finalitat, tal com estableix l’article 33, de preservar els espais públics com a lloc de convivència i civisme en el qual tots els ciutadans puguin desenvolupar en llibertat els seus drets, amb dignitat i amb respecte dels drets de la resta dels ciutadans. El capítol primer del títol que ens ocupa, que es desglossa en un únic article, regula la matèria relativa als objectes perduts i què cal fer en aquests casos. El capítol segon, que també consta de tan sols un article, incideix en el consum de begudes alcohòliques i drogues tòxiques als espais públics. El capítol tercer, mitjançant els articles 36 a 39, fa referència als establiments de restauració i oci nocturn, i en concret els defineix, remet a la via reglamentària els horaris d’obertura i tancament i n’indica les obligacions, especialment en matèria de sorolls o de consum de begudes alcohòliques per persones menors d’edat o fora dels establiments. A més, s’estableixen obligacions específiques per a les discoteques, els pubs i les sales de festa, en concret pel que fa a l’entrada de persones menors de setze anys. El capítol quart i els tres articles que el formen regulen les alarmes sonores, els dispositius de les quals han de ser autoritzats prèviament, motiu pel qual es regula el procediment d’autorització i, també, com es poden utilitzar. D’altra banda, es regula el règim d’autorització d’altres sistemes d’avís anàlegs. Finalment, el capítol cinquè, relatiu a la convivència ciutadana, mitjançant els articles 43 i 43 bis, regula la tranquil·litat pública i el dret al descans des de la perspectiva dels sorolls que poden provocar els particulars o els vehicles, i prohibeix escopir, orinar o defecar a les vies i els espais públics, i als espais privats que hi confronten. En definitiva, calia donar una resposta normativa al nombre creixent de determinades conductes que posen en dubte l’equilibri necessari entre el dret al lleure, d’una banda, i l’ordre públic i el dret a la tranquil·litat i al descans dels ciutadans, d’altra banda, amb l’objectiu de preservar aquest equilibri. A més, en la matèria que ens ocupa calia disposar d’un procediment sancionador unificat i més àgil, però que garantís al mateix temps els drets de les persones expedientades, la qual cosa és objecte del capítol tercer del títol següent.

En efecte, el títol VIII regula el règim d’infraccions i sancions. En primer lloc, el capítol primer, del qual formen part els articles 44 a 49, determina les disposicions comunes en relació amb aquest règim, especialment pel que fa a la responsabilitat, als drets de les persones contra les quals se segueix un procediment sancionador, als òrgans competents en matèria sancionadora, a la qüestió relativa a la tramitació del procediment en cas de procés penal, i a la prescripció de les infraccions i les sancions. El capítol segon, que es desglossa en els articles 50 a 57, incideix en el règim d’infraccions i sancions pel que fa als títols II a VI de la Llei i, en concret, indica les infraccions molt greus, greus i lleus que en dimanen; les sancions corresponents, que també poden incloure multes coercitives; els criteris de graduació de les sancions, i el procediment sancionador i els recursos, per bé que en aquests dos casos es fa remissió a les disposicions del Codi de l’Administració.

El capítol tercer estableix el règim d’infraccions i sancions en relació amb el títol VII, tal com s’ha avançat abans: l’article 58 indica les infraccions relacionades amb l’ordre públic i la convivència ciutadana; l’article 59 estableix les sancions que hi estan aparellades; l’article 60 fa referència al comís de les begudes alcohòliques; l’article 61 preveu normes específiques en el cas d’infraccions comeses per persones estrangeres no residents i, finalment, els articles 62 i 63 regulen un procediment sancionador més expeditiu i flexible que permet reduir l’import de la sanció imposada en cas de conformitat, la qual cosa ha de fomentar l’efectivitat del règim sancionador i l’efecte dissuasiu de les obligacions de les quals porta causa, i que també ha de permetre facilitar la tasca dels membres del Cos de Policia en matèria de preservació de l’ordre públic i de convivència ciutadana. El capítol quart, del qual formen part els articles 64 i 65, crea el Registre d’infraccions de seguretat pública per poder tenir en compte la reincidència en la comissió de les infraccions tipificades en aquesta Llei, i també regula l’anotació i la cancel·lació de les sancions.

En darrer terme, la Llei es clou amb quatre disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, dos disposicions derogatòries i cinc disposicions finals.

Donant compliment a la disposició final tercera de la Llei 19/2020, del 23 de desembre, de modificació de la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública i de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, per preveure mesures obligatòries per protegir la salut pública, i d’acord amb l’article 116 del Reglament del Consell General, s’ha elaborat un text consolidat que integra la legislació vigent en matèria de seguretat pública.

Com s’ha exposat, la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública ha estat modificada recentment per la Llei 13/2020, del 29 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública i per la Llei 19/2020, del 23 de desembre, de modificació de la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública i de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, per preveure mesures obligatòries per protegir la salut pública.

Aquest text consolidat incorpora totes les modificacions esmentades, amb la finalitat de simplificar l’ordenament jurídic, millorar-ne la qualitat i contribuir a garantir la seguretat jurídica amb un millor coneixement del dret vigent. Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Finalitat i objecte de la Llei

1. Aquesta Llei té com a finalitat preservar l’ordre públic i la seguretat ciutadana a l’efecte que tots els ciutadans puguin exercir plenament els drets fonamentals i les llibertats públiques reconeguts a la Constitució i a les altres normes de l’ordenament jurídic.

2. Aquesta Llei desenvolupa els drets de reunió i de manifestació que reconeix la Constitució, i també regula determinades actuacions i activitats que són susceptibles de comprometre la protecció de les persones i els béns, o de pertorbar la tranquil·litat pública, i estableix el règim d’infraccions i de sancions per prevenir-ho o evitar-ho.

Article 2. Àmbit territorial i competencial

1. Les disposicions contingudes en aquesta Llei són aplicables a tot el territori del Principat d’Andorra.

2. Sense perjudici de les competències atribuïdes als comuns d’acord amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, correspon al Govern garantir l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans, i mantenir l’ordre públic i la seguretat ciutadana.

3. Les competències del Govern esmentades a l’apartat anterior s’exerceixen a través del ministeri competent en matèria d’interior i del Cos de Policia, que hi és adscrit, i comprenen l’exercici de les potestats administratives previstes en aquesta Llei i a la Llei qualificada del Cos de Policia, amb la finalitat de garantir la convivència ciutadana i la tranquil·litat pública, lluitar contra la violència, vetllar per la utilització pacífica dels espais públics i prevenir els actes delictius.

Article 3. Deure de col·laboració

1. Totes les autoritats i els funcionaris públics, en l’àmbit de les seves competències, tenen el deure de col·laborar i donar l’auxili necessari per obtenir la finalitat establerta a l’apartat 3 de l’article anterior.

2. Amb la mateixa finalitat, les autoritats i els funcionaris competents poden requerir l’ajuda i la col·laboració dels particulars, sempre que això no impliqui un risc personal per a ells o per a terceres persones.

3. De la mateixa manera, amb la mateixa finalitat, les autoritats i els funcionaris competents poden requerir l’ajuda i la col·laboració de l’Agència de Nacional de Ciberseguretat del Principat d’Andorra, així com la d’altres agències o organismes de control nacionals o d’altres estats amb potestats similars sobre àmbits i sectors concrets.

Títol II. Drets de reunió i de manifestació

Capítol primer. Dret de reunió

Article 4. Definició i exercici

1. Es considera reunió la que celebren les persones físiques als seus domicilis o en locals públics o privats per raons familiars o d’amistat; les que celebrin les entitats públiques o privades legalment constituïdes en llocs tancats, per a les seves finalitats pròpies i mitjançant una convocatòria als seus membres o a altres persones convidades, o les que celebrin professionals amb els seus clients en llocs tancats per a les finalitats pròpies de la seva professió.

2. El dret de reunió pacífica amb finalitats lícites que reconeix l’article 16 de la Constitució no està subjecte a cap autorització o comunicació prèvies, i el seu exercici ha de ser protegit pel Cos de Policia davant de qualsevol pertorbació.

3. Per motius de protecció de la salut pública, el Govern pot restringir el nombre de persones que es poden reunir físicament en espais i locals, públics i privats, sempre que sigui necessari per a aquesta finalitat, de manera proporcionada, i per un període de temps no superior a un mes, sense perjudici que es pugui prorrogar la restricció si la situació ho justifica, fins a un període màxim de dos mesos més, amb les mateixes condicions. Abans de la finalització d’aquest període de dos mesos més, en cas que persisteixi la situació que la justifica, s’ha de sol·licitar al Consell General la pròrroga de la restricció, d’acord el que disposa el Capítol VI del Títol IV del Reglament del Consell General per un nou període de dos mesos, i així successivament en cas que escaigui.

Capítol segon. Dret de manifestació

Article 5. Definició i exercici

1. Es considera manifestació la concurrència concertada de diverses persones en una via o espai públic, amb la finalitat d’expressar consignes, eslògans o opinions, verbalment o per escrit, mitjançant cartells, pancartes o qualsevol altre suport, o àdhuc en silenci i sense suports escrits, quan es faci per adhesió a un lema o en resposta a una crida que tingui la finalitat esmentada.

2. El dret de manifestació pacífica amb finalitats lícites que reconeix l’article 16 de la Constitució s’exerceix de conformitat amb el que estableix aquest capítol, i el seu exercici ha de ser protegit pel Cos de Policia davant de qualsevol pertorbació.