Llei 42/2022, de l’1 de desembre, de l’economia digital, l’emprenedoria i innovació

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 1 de desembre del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 42/2022, de l’1 de desembre, de l’economia digital, l’emprenedoria i innovació

Exposició de motius

Avui dia les activitats econòmiques cada cop tenen més presència a l’espai digital. Inclús moltes activitats succeeixen únicament a l’espai esmentat mitjançant tecnologies que permeten treballar en remot o conduir negocis de forma deslocalitzada. Alhora, aquesta realitat, cada cop més, és portada a terme per emprenedors que volen optimitzar el seu temps i recursos per generar valor per als seus clients, la majoria de vegades aportant solucions innovadores a la concepció, el disseny, la producció i la comercialització d’un bé o servei. És per aquest motiu que, tenint en compte la necessitat de diversificar l’economia andorrana i amb la voluntat d’oferir un marc jurídic segur i previsible en el qual inversors locals i estrangers puguin dipositar la seva confiança, es planteja una regulació que cobreixi un gran espectre de qüestions vinculades al foment de l’economia digital, de suport a l’emprenedoria i d’impuls a la innovació. En aquest sentit, aspectes com ara la possibilitat de crear zones econòmiques especials dins el territori nacional que puguin oferir espais on les empreses implantades tinguin i generin avantatges competitius o la generació d’espais de proves on emprenedors puguin desenvolupar productes i serveis innovadors són algunes de les mesures que regula aquesta Llei. Així mateix, també es pretén generar un ecosistema que retroalimenti la generació i el creixement d’empreses innovadores que situïn Andorra com un país competitiu a l’hora d’emprendre una activitat econòmica dins l’espai digital. En aquest sentit, aquesta Llei es fixa també en els espais físics, com són els espais comuns complementaris i els espais compartits de treball, però també en les incubadores i les acceleradores per tal de crear noves oportunitats on els emprenedors del país i els que puguin escollir Andorra per establir-se puguin desenvolupar els seus projectes empresarials. Així mateix, es fixa en les institucions digitals, com són l’accés obert a dades i les passarel·les d’intercanvi de documents i dades, que han de donar suport a la transformació digital en què estem immersos. Només dotant el país d’una regulació flexible, moderna i àgil que permeti facilitar el desenvolupament d’iniciatives empresarials que aportin valor afegit al conjunt de l’economia andorrana, es podran generar els avantatges competitius necessaris per tal que les empreses andorranes puguin afrontar amb garanties els seus projectes, tant dins com fora de les nostres fronteres.

A partir d’aquestes premisses, la Llei s’estructura en onze títols, alguns dels quals es divideixen alhora en diversos capítols i seccions, que contenen 166 articles.

El títol I “Disposicions generals” recull els diferents objectes d’aquesta Llei i les definicions generals que tenen incidència al llarg de tot el text.

El títol II “Zones econòmiques especials” estableix les disposicions aplicables a la creació, la planificació i el desenvolupament de zones econòmiques especials al Principat d’Andorra, amb la finalitat de generar condicions favorables per a la inversió nacional i estrangera pel que fa a activitats econòmiques específiques. Així, el títol preveu la regulació i l’administració de les activitats econòmiques desenvolupades a les zones econòmiques especials, d’acord amb els principis de competitivitat i transparència.

El títol III “Incubadores, acceleradores i clústers” pretén millorar la creació, el desenvolupament i la rendibilitat d’empreses a través de col·laboracions entre diversos actors, per així contribuir a un creixement sostenible empresarial, fomentant l’acompanyament en la transformació d’empreses i l’alineament dels esforços públics i privats. Amb aquestes finalitats, el títol promou la creació de noves empreses, mitjançant la provisió de serveis específics d’acompanyament en el procés, i el desenvolupament d’empreses existents, facilitant que aquestes puguin cooperar i compartir experiències, coneixements i recursos humans, materials o econòmics, entre d’altres. Així s’aconseguirà l’acceleració d’oportunitats en un entorn constant de transformació, l’increment de la capacitat de generar valor i competitivitat empresarial i la captació de talent.

El títol IV “Règim jurídic dels espais comuns complementaris o coliving i dels espais compartits de treball o coworking ” estableix el règim jurídic aplicable als espais comuns complementaris i als espais compartits de treball, així com a les unitats immobiliàries i instal·lacions utilitzades en el marc d’aquestes modalitats residencials i professionals.

El títol V “Autoritzacions d’immigració per a nòmades digitals, visats emprenedors i altres mesures en matèria d’immigració per afavorir l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació”, mitjançant la modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració s’estableixen noves modalitats de residència al Principat d’Andorra per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra. Concretament, aquestes persones estrangeres són aquelles que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, i aquelles escollides per participar en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa el ministeri encarregat de l’economia. Alhora flexibilitza els criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de treball sense residència per a treballadors que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra, de manera que el treballador estranger de què es tracti, contractat per una empresa legalment constituïda a Andorra, no hagi de tenir necessàriament un salari fix superior a tres vegades el salari mínim vigent en cada moment. Finalment, també promou la flexibilització dels criteris per a la concessió de les autoritzacions de residència i treball per compte propi, de manera que la persona estrangera de què es tracti no hagi de dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana, en el mateix moment en què es presenta la sol·licitud d’autorització d’immigració, l’import de cinquanta mil euros (50.000 €), en cas que la societat andorrana constituïda en virtut de la qual se sol·licita l’autorització d’immigració ho hagi estat amb una finalitat que promogui l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra.

El títol VI “Mesures en matèria laboral per afavorir l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació” clarifica el règim de la modalitat de contracte de treball a distància o teletreball, àmpliament utilitzat en els sectors de l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació, a l’efecte d’atorgar més seguretat jurídica tant als treballadors com a les empreses. Així mateix, s’introdueix el dret a la desconnexió digital a la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals per a totes les persones assalariades fora del seu horari de treball.

El títol VII “Mesures per afavorir el finançament i la inversió en iniciatives empresarials vinculades a l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació” estableix un règim jurídic específic per a les societats mercantils startups, per tal de fomentar-ne la creació, així com la seguretat dels inversors en aquesta tipologia d’empreses. Així mateix, aquest títol regula els serveis de finançament participatiu en empreses per tal de dotar el teixit empresarial andorrà i les iniciatives vinculades a l’economia digital de noves formes de finançament que permetin ampliar les seves possibilitats d’obtenció de capital per als seus projectes.

El títol VIII “Entorn controlat de proves o sandbox” regula un entorn controlat de proves consistent en un espai segur en què es poden provar iniciatives, enteses aquestes com els productes, serveis, models de negoci o projectes relacionats amb l’economia digital o la innovació. En aquest entorn controlat de proves s’analitzen les oportunitats i els riscos que presenten les iniciatives duent a terme una avaluació de la viabilitat de la iniciativa de què es tracti, en particular pel que fa a la seva explotació al mercat i el seu compliment normatiu.

El títol IX “Laboratoris d’innovació oberta o living labs ” promou la creació de laboratoris d’innovació oberta per explorar, experimentar i avaluar idees, conceptes, productes, serveis, projectes o models de negoci innovadors dins un entorn que impulsi el model denominat quàdruple hèlix, consistent en la cooperació entre l’Administració pública, els centres d’investigació, les empreses i els ciutadans per, d’aquesta manera, fomentar l’intercanvi d’experiències i de coneixement. Més concretament, es promou la creació de laboratoris d’innovació oberta basats en l’enfocament de cocreació innovadora sistemàtica, la promoció d’entorns d’innovació en què participen múltiples actors i en què se situen els ciutadans al centre de tot el procés d’innovació per donar resposta a necessitats reals detectades i la promoció de l’ús d’espais físics o digitals perquè es converteixin en entorns reals on es puguin provar els prototips que es desenvolupin als laboratoris d’innovació oberta.

El títol X “Accés obert a documents, informació i dades” estableix el règim jurídic aplicable a l’accés i la reutilització de documents, informació i dades que hagin elaborat o custodiïn les administracions públiques o els organismes del sector públic. Amb aquest títol, a banda de millorar la transparència del sector públic, es pretén facilitar, al públic en general i en especial als empresaris, les empreses i altres entitats que duen a terme recerca i innovació, l’adquisició de nous coneixements a través de fonts de dades combinades i en grans volums, possibilitant així, entre d’altres, el desenvolupament de productes, serveis, projectes i models de negoci innovadors. L’aplicació del que preveu aquest títol és sense perjudici de l’existència d’eventuals règims normatius especials per a l’accés a determinats documents, informació o dades i la seva reutilització. Així mateix, en tot cas es respecta l’establert per la normativa en vigor en cada moment en matèria de protecció de dades personals, la normativa en vigor en cada moment en matèria de drets de propietat intel·lectual i industrial i qualsevol altra normativa en vigor en cada moment eventualment aplicable als documents, la informació o les dades de què es tracti, així com també el previst en eventuals relacions contractuals relatives als documents, la informació o les dades de què es tracti.

El títol XI “Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra” regula l’intercanvi lícit de dades i documents entre els subjectes de naturalesa pública i privada i els ciutadans, amb la voluntat de reducció del cost de les càrregues administratives, i com a eina de dinamització de l’economia i de lluita contra el frau. Amb aquesta finalitat, la norma preveu la creació d’una plataforma d’intercanvi de dades mitjançant l’aplicació del principi “només una vegada”, que ha de permetre que les dades siguin accessibles a qui les requereixi, sempre que concorri una base legitimadora per a aquest intercanvi. Com no pot ser d’altra manera, l’intercanvi de dades ha de complir la normativa aplicable en matèria de protecció de dades personals, incloent-hi els principis de minimització de les dades, exactitud, limitació de l’emmagatzematge, integritat i confidencialitat, necessitat, proporcionalitat i limitació de la finalitat. Així mateix, es preveu el compliment dels principis de seguretat i de protecció de la privacitat des del disseny i el respecte dels drets fonamentals de les persones, inclosos els relacionats amb la transparència. Com a novetat, s’institueix el dret dels interessats a no aportar dades i documents que es puguin obtenir a través d’aquesta plataforma, i la possibilitat que l’interessat pugui accedir-hi per rebre informació sobre els intercanvis d’informació que l’afecten. Així mateix, es faculten els prestadors de serveis de confiança que emeten certificats d’atributs verificats per poder accedir a la plataforma, en els termes que es determinin reglamentàriament.

La Llei consta també d’una disposició addicional, dos disposicions transitòries, dos disposicions derogatòries, i dotze disposicions finals.

Mitjançant la disposició addicional, la disposició transitòria segona i la disposició derogatòria segona s’atribueix a la societat pública Andorra Telecom, SAU diverses funcions en matèria de gestió dels noms de domini “.ad”, es preveu la validesa dels noms de domini “.ad” atorgats amb anterioritat un cop s’aprovi la nova regulació en la matèria, i s’informa de la derogació del Reglament actual de gestió de noms de domini i del Decret d’atribució de competències en aquesta matèria quan s’aprovi la nova regulació.

A través de la disposició transitòria primera, s’estableix que els espais comuns complementaris i els espais compartits de treball han d’adaptar-se a les prescripcions d’aquesta Llei dins el termini d’un any, a comptar de la data d’entrada en vigor dels reglaments que desenvolupin el títol IV.

La disposició derogatòria primera deroga la Llei 16/2018, del 26 de juliol, de suport a l’activitat empresarial i al foment de l’emprenedoria, llevat dels seus articles 11 a 13, les disposicions finals tercera, quarta i cinquena, i la disposició final setena.

Mitjançant la disposició final primera, es modifica la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances per tal de, entre d’altres, incloure aquelles disposicions previstes en aquesta Llei relatives als serveis de finançament participatiu en empreses.

Mitjançant la disposició final segona, es modifica la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, es restringeix a les empreses que ofereixin serveis de finançament participatiu en empreses la possibilitat de prestar activitats reservades a les entitats operatives del sistema financer sense autorització prèvia.

A través de la disposició final tercera de modificació de l’article 98 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social, s’inclouen les bases de cotització de les persones assalariades excloses en virtut d’aquesta Llei.

Mitjançant la disposició final quarta que modifica la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, es preveuen incentius fiscals afectats a les activitats de les zones econòmiques especials.

La disposició final cinquena modifica la Llei 15/2022, de 23 de maig, de text consolidat d’arrendaments de finques urbanes per tal de que aquesta prevegi l’arrendament de residències amb espais comuns compartits

La disposició final sisena informa del caràcter de llei qualificada del títol V de la Llei.

A través de la disposició final setena s’encomana al Govern, d’una banda, que en el termini de dos anys, presenti al Consell General un Projecte de llei de modificació de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball per tal d’adaptar-la a les especificitats de la modalitat de contracte de treball a distància o teletreball. I d’altra banda, que, en el termini d’un any, estudiï l’oportunitat de regular, per la via legislativa, l’aplicació parcial de la normativa andorrana a les condicions laborals dels treballadors d’empreses estrangeres que prestin els seus serveis al Principat d’Andorra.

A través de la disposició final vuitena, s’encomana al Govern que, en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de la Llei, modifiqui el Reglament de construcció vigent perquè s’estableixin les característiques i els requisits dels espais d’ús privatiu i dels espais comuns d’ús compartit dels espais comuns complementaris, així com el règim d’inspecció aplicable per a la comprovació del compliment de la normativa en matèria de construcció.

La disposició final novena encomana al Govern de dictar, en el termini màxim d’un any, les disposicions reglamentàries necessàries per desplegar i aplicar aquesta Llei.

La disposició final desena encomana al Govern, que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, presenti al Consell General en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, els projectes de consolidació dels textos legislatius que es modifiquen en aquesta Llei.

La disposició final onzena encomana al Govern, per fomentar l’emprenedoria, l’economia digital i la innovació al Principat d’Andorra, potenciar la formació acadèmica enfocada en aquests àmbits i flexibilitza i agilitzar els tràmits i els requisits per a les sol·licituds d’obertura de comerç o indústria per a totes aquelles activitats relacionades amb la Llei, i en especial, eximir-les de l’obligació de presentar el butlletí elèctric i la documentació relativa als extintors.

Finalment, la disposició final dotzena estableix l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

1. L’objecte d’aquesta Llei és establir un seguit de mesures per al foment de l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació al Principat d’Andorra.

2. Concretament, les mesures esmentades a l’apartat 1, que s’estableixen en els diferents títols d’aquesta Llei, són les següents:

Article 2. Definicions

A efectes d’aquesta Llei, s’entén per:

Títol II. Zones econòmiques especials

Article 3. Objecte

1. Amb el propòsit d’assolir l’objecte d’aquesta Llei, aquest títol estableix les disposicions aplicables a la creació, la planificació i el desenvolupament de zones econòmiques especials al Principat d’Andorra, amb la finalitat de generar condicions favorables per a la inversió nacional i estrangera pel que fa a activitats econòmiques específiques.

2. Més concretament, la regulació continguda en aquest títol preveu la regulació i l’administració de les activitats econòmiques desenvolupades a les zones econòmiques especials, d’acord amb els principis de competitivitat i transparència.

Article 4. Naturalesa i finalitat de les zones econòmiques especials

1. Les zones econòmiques especials són àrees geogràfiques degudament delimitades en un territori, destinades a promoure el creixement i desenvolupament socioeconòmic sostenible, la competitivitat i la innovació, així com a fomentar l’estabilitat de les inversions i el treball.

2. A les zones econòmiques especials, hi poden participar entitats privades, públiques o mixtes, de diversa naturalesa.

3. Una àrea geogràfica pot ser declarada zona econòmica especial per raó d’un sol sector o de diversos sectors, o en funció de la finalitat perseguida per la zona econòmica especial de què es tracti, entre d’altres.

4. Les zones econòmiques especials poden ser centralitzades, quan la creació d’una zona econòmica especial es du a terme en una única zona delimitada geogràficament, o descentralitzades, quan la creació d’una zona econòmica especial es du a terme en diverses zones delimitades geogràficament.

Article 5. Administració i gestió de les zones econòmiques especials

1. L’administració i la gestió de les zones econòmiques especials recauen en el ministeri encarregat de l’economia, sense perjudici d’eventuals col·laboracions amb altres entitats en matèria de finançament o d’arrendament de terrenys i immobles.

2. D’acord amb l’establert reglamentàriament, el ministeri encarregat de l’economia pot designar un o diversos administradors de les zones econòmiques especials en funció dels sectors als quals aquestes es destinin o en funció de les seves finalitats.

3. La designació dels administradors es fa entre persones de nacionalitat preferentment andorrana amb la titulació acadèmica i l’experiència prèvia que s’estableixi per via reglamentària. En tots els casos, la designació d’un administrador ha de contenir la motivació suficient que avali la idoneïtat de la persona per al càrrec i ha de procurar-se el respecte al principi de presència equilibrada de dones i homes.

4. El mandat s’estableix per a un període de quatre anys, renovable.

5. Els deures, les facultats i les atribucions d’aquests administradors, a títol enunciatiu i no limitatiu, són: