Llei 16/2024, del 7 de novembre, del Raonador del Ciutadà.
Índex
[Mostra/Amaga]Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 7 de novembre del 2024 ha aprovat la següent:
LesLleis.com
Llei del Raonador del Ciutadà
Exposició de motius
Des del 1998, la Llei de creació i funcionament del Raonador del Ciutadà, ha estat modificada en diverses ocasions. El primer cop, a l’any 2010, el Consell General va voler reforçar l’àmbit d’actuació del Raonador del Ciutadà seguint una recomanació de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa que ja recomanava als Estats membres de considerar el nomenament d’un mediador especial pels menors, als efectes de poder informar-los i assessorar-los en l’exercici dels seus drets. A l’any 2017 però, la reforma de la llei va tenir en compte múltiples fonts: 1) el Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides, que recomanava la designació d’un mecanisme independent per promoure, protegir i supervisar l’aplicació del Conveni, tasca que finalment se li va encomanar al Raonador del Ciutadà i; 2) i les recomanacions del 2012 de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) del Consell d’Europa que van estendre en un primer moment les seves funcions en l’àmbit de la lluita contra el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia, l’antisemitisme i la intolerància a escala nacional, i en un segon moment, va fer efectiva la seva competència no només al sector públic, sinó també al sector privat.Més recentment, la Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret (Comissió de Venècia) va emetre l’opinió nº 1094/2022, de 24/10/2022, en la que proposava diversos canvis a l’actual Llei del Raonador del Ciutadà per tal d’adequar la institució als anomenats “Principis de Venècia”, adoptats el 15-16/03/2019 durant la 118ª sessió plenària de la Comissió, dotant així a la institució dels més alts estàndards de garanties que estableix el Consell d’Europa en relació a aquest tipus d’institucions.
Així, i en primer lloc, es recull l’estatus d’autoritat pública del Raonador del Ciutadà i es reafirma la seva independència.
També s’amplien, per reforçar l’interès general i la protecció dels drets humans en sentit ampli, els supòsits que habiliten competencialment al Raonador del Ciutadà per a intervenir prop de les entitats privades i se li encomana específicament promoure les relacions amb la societat civil en general i, en particular, amb totes aquelles organitzacions no governamentals vinculades en la promoció dels drets humans.
S’inclouen, dins els requisits per al nomenament, els criteris essencials per a la selecció del Raonador del Ciutadà i es reforça el concurs en funció de criteris de selecció objectius i basats en el mèrit.
D’altra banda, en relació al règim retributiu del Raonador del Ciutadà, es precisa que la remuneració que la Sindicatura, escoltada la Junta de Presidents, aprova ha de ser adequada i suficient per a l’exercici de les seves funcions i se li ofereix la possibilitat de presentar a l’aprovació del Consell General un projecte de pressupost adequat a la necessitat d’assegurar l’execució plena, independent i eficaç de les seves funcions.
També s’introdueix en el text la competència del Tribunal de Comptes en relació amb la fiscalització externa de la gestió econòmica, financera i comptable així com en el fet que la Intervenció del Consell General fiscalitza tots els actes, documents i expedients amb incidència sobre les finances de la institució del Raonador del Ciutadà qui ha d’ajustar la seva comptabilitat al règim de comptabilitat pública.
Paral·lelament, queda establert que la institució del Raonador del Ciutadà queda subjecte a la Llei de contractació pública i té l’obligació de respectar els principis d’objectivitat, concurrència, transparència i publicitat, en tot procediment de contractació de personal.
S’han introduït totes aquelles esmenes menors que recomanava l’opinió de la Comissió de Venècia i que venien a reforçar la institució.
Es fa necessari un criteri harmonitzador que unifiqui formalment tots els texts legislatius. En aquest sentit, pel que fa a l’àmbit formal, es reestructura la llei de manera que es suprimeixen els anteriors tres títols i nou capítols en dos únics títols. Per consegüent, s’organitza l’articulat atenent a la nova distribució per àmbits materials, de forma que es passa dels anteriors 22 articles als 20 actuals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals. A més es titulen tots els articles i disposicions.
Finalment, la multiplicitat de lleis relatives a la institució del Raonador del Ciutadà aconsella refondre-les totes en un sol text, que alhora incorpori també els canvis que aporta el present projecte de llei. Per tant, aquest nou text legislatiu deroga la Llei de creació i funcionament del Raonador del Ciutadà de 4 de juny de 1998, la Llei 79/2010, del 25 d’octubre, de modificació de la Llei de creació i funcionament del Raonador del Ciutadà i la Llei 26/2017, del 23 de novembre, de modificació de la Llei de creació i funcionament del Raonador del Ciutadà, del 4 de juny de 1998, és a dir, les tres lleis actualment vigents relatives a la institució del Raonador.
Títol I. De la institució del Raonador del Ciutadà
Article 1. Missió
El Raonador del Ciutadà, que actua com a comissionat del Consell General, és una institució que té com a missions la defensa i la protecció dels drets i les llibertats fonamentals reconeguts a la Constitució, la supervisió del compliment i la defensa dels drets reconeguts en els convenis internacionals signats i ratificats pel Principat d´Andorra en els termes que estableix aquesta llei, en particular sobre els drets dels infants, de les persones amb discapacitat, i també la lluita contra la discriminació de tot tipus i contra les actituds racistes, xenòfobes, antisemites, sexistes i intolerants.
Article 2. Independència i immunitat
1. El Raonador del Ciutadà és una institució independent i compleix les seves funcions amb objectivitat i total independència, sense rebre o seguir cap instrucció de qualsevol altre autoritat.
2. En l’exercici de les funcions pròpies del seu càrrec, el Raonador no pot ser perseguit -gaudeix per tant d’immunitat- per les opinions que manifesti ni pels actes que realitzi. La immunitat funcional del Raonador del Ciutadà també es manté després d’abandonar la institució per a qualsevol acte comès en la seva funció oficial durant el seu mandat i es pot estendre, si escau, al personal de la institució que prenen decisions. La immunitat només pot ser revocada pel Consell General amb el vot favorable de dues terceres parts dels membres del Consell.
3. El Raonador del Ciutadà gaudeix d’estatut d’autoritat pública per tal de garantir la independència, imparcialitat i legitimitat de la institució.
Article 3. Funcions
1. El Raonador del Ciutadà té les funcions següents:
a) Informar els ciutadans dels drets i les llibertats que la Constitució els reconeix, i vetllar pel seu compliment.
b) Vetllar perquè les actuacions i els incompliments per omissió de les administracions públiques, s’adeqüin als principis fonamentals de defensa i protecció dels drets i les llibertats establerts a la Constitució.
c) Vetllar perquè les actuacions i els incompliments per omissió de les administracions públiques, serveixin amb objectivitat l’interès general i se subjectin als principis de jerarquia, eficàcia, transparència i plena submissió a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic andorrà. En aquest sentit, el Raonador del Ciutadà exposa en el seu informe anual tota sospita fonamentada en una investigació, que una llei o un reglament pot incórrer en vici d’inconstitucionalitat.
Als efectes d’aquesta llei, s’entén per administració pública tots els nivells d’administració pública i aquells serveis públics proporcionats als ciutadans amb independència del proveïdor.
d) Assistir i ajudar, en la mesura del possible, l’administració de justícia en aquells procediments on es tractin temes de drets humans, proporcionant els seus coneixements i la seva expertesa en aquesta matèria, podent fins i tot actuar com “amicus curiae” quan ho cregui oportú.
e) Emetre recomanacions tècniques sobre diverses qüestions d’actualitat quan ho consideri adient, així com proposar als diferents organismes estatals competents, com el Govern o el Consell General, la signatura, la ratificació o l’adhesió als convenis més importants en matèria de drets humans.
f) Informar i aconsellar els menors d’edat sobre els drets i les llibertats que la Convenció sobre els drets de l’infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, i els protocols opcionals o addicionals d’aquesta convenció que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, els reconeix, i vetllar pel seu compliment. En aquest àmbit el Raonador del Ciutadà proporciona informació, ajuda i assistència als menors d’edat, i intervé quan ho considera necessari. En concret, si arran de les investigacions que porta a terme conclou que hi pot haver indicis de la comissió d’infraccions penals, ho fa saber al Ministeri Fiscal.
g) Vetllar perquè l’actuació de les persones o les entitats públiques o privades, inclosos els mitjans de comunicació, respectin la igualtat de totes les persones, i perquè s’adoptin les mesures necessàries per evitar qualsevol tipus de discriminació, directa o indirecta, per raó de naixement, raça, nacionalitat, origen nacional o ètnic, color, sexe, religió, opinió filosòfica, política o sindical, discapacitat física o mental, mode de vida, costums, llengua, edat, gènere, identitat o orientació sexual, o qualsevol altra condició personal o social. També té per funció lluitar contra les actituds racistes, discriminatòries, xenòfobes, antisemites, sexistes i intolerants.
S’entén per discriminació directa qualsevol diferència de tracte basada en una de les condicions esmentades al paràgraf anterior i que manca de justificació objectiva i raonable, és a dir, que no persegueix una finalitat legítima o que no hi ha proporcionalitat entre els mitjans emprats i la finalitat perseguida.
S’entén per discriminació indirecta el fet que un factor aparentment neutre, com ara una norma, un criteri o una pràctica, no pugui ser respectat amb la mateixa facilitat per persones que pertanyen a un grup determinat per qualsevol de les condicions esmentades al primer paràgraf d’aquesta lletra g), llevat que aquest factor tingui una justificació objectiva i raonable, tal com es defineix al paràgraf anterior.
En aquest àmbit, correspon al Raonador del Ciutadà:
h) Desenvolupar relacions i fomentar la cooperació amb la societat civil en general i, en particular, amb aquelles organitzacions no governamentals que es dediquen a la promoció i a la protecció dels drets humans, al desenvolupament econòmic i social, a la lluita contra el racisme, a la protecció de col·lectius particularment vulnerables (especialment nens, treballadors migrants, refugiats o persones amb discapacitat ) o a àrees especialitzades.
i) Informar, ajudar i aconsellar les persones amb discapacitat dels drets que el Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 13 de desembre del 2006, i els protocols opcionals o addicionals d’aquest Conveni que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, els reconeixen, i vetllar pel seu compliment.
En aquest àmbit, el Raonador del Ciutadà ha de:
b) Vetllar perquè les actuacions i els incompliments per omissió de les administracions públiques, s’adeqüin als principis fonamentals de defensa i protecció dels drets i les llibertats establerts a la Constitució.
c) Vetllar perquè les actuacions i els incompliments per omissió de les administracions públiques, serveixin amb objectivitat l’interès general i se subjectin als principis de jerarquia, eficàcia, transparència i plena submissió a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic andorrà. En aquest sentit, el Raonador del Ciutadà exposa en el seu informe anual tota sospita fonamentada en una investigació, que una llei o un reglament pot incórrer en vici d’inconstitucionalitat.
Als efectes d’aquesta llei, s’entén per administració pública tots els nivells d’administració pública i aquells serveis públics proporcionats als ciutadans amb independència del proveïdor.
d) Assistir i ajudar, en la mesura del possible, l’administració de justícia en aquells procediments on es tractin temes de drets humans, proporcionant els seus coneixements i la seva expertesa en aquesta matèria, podent fins i tot actuar com “amicus curiae” quan ho cregui oportú.
e) Emetre recomanacions tècniques sobre diverses qüestions d’actualitat quan ho consideri adient, així com proposar als diferents organismes estatals competents, com el Govern o el Consell General, la signatura, la ratificació o l’adhesió als convenis més importants en matèria de drets humans.
f) Informar i aconsellar els menors d’edat sobre els drets i les llibertats que la Convenció sobre els drets de l’infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, i els protocols opcionals o addicionals d’aquesta convenció que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, els reconeix, i vetllar pel seu compliment. En aquest àmbit el Raonador del Ciutadà proporciona informació, ajuda i assistència als menors d’edat, i intervé quan ho considera necessari. En concret, si arran de les investigacions que porta a terme conclou que hi pot haver indicis de la comissió d’infraccions penals, ho fa saber al Ministeri Fiscal.
g) Vetllar perquè l’actuació de les persones o les entitats públiques o privades, inclosos els mitjans de comunicació, respectin la igualtat de totes les persones, i perquè s’adoptin les mesures necessàries per evitar qualsevol tipus de discriminació, directa o indirecta, per raó de naixement, raça, nacionalitat, origen nacional o ètnic, color, sexe, religió, opinió filosòfica, política o sindical, discapacitat física o mental, mode de vida, costums, llengua, edat, gènere, identitat o orientació sexual, o qualsevol altra condició personal o social. També té per funció lluitar contra les actituds racistes, discriminatòries, xenòfobes, antisemites, sexistes i intolerants.
S’entén per discriminació directa qualsevol diferència de tracte basada en una de les condicions esmentades al paràgraf anterior i que manca de justificació objectiva i raonable, és a dir, que no persegueix una finalitat legítima o que no hi ha proporcionalitat entre els mitjans emprats i la finalitat perseguida.
S’entén per discriminació indirecta el fet que un factor aparentment neutre, com ara una norma, un criteri o una pràctica, no pugui ser respectat amb la mateixa facilitat per persones que pertanyen a un grup determinat per qualsevol de les condicions esmentades al primer paràgraf d’aquesta lletra g), llevat que aquest factor tingui una justificació objectiva i raonable, tal com es defineix al paràgraf anterior.
En aquest àmbit, correspon al Raonador del Ciutadà:
i) Proporcionar informació, ajuda i assistència a les víctimes de qualsevol discriminació o d’actituds racistes, xenòfobes, antisemites, sexistes i intolerants perquè puguin fer ús dels mitjans o recursos escaients per a la defensa dels seus drets i interessos, i intervenir quan ho considera necessari. En concret, si arran de les investigacions que porta a terme conclou que hi pot haver indicis de la comissió d’infraccions administratives o penals, ho fa saber a l’autoritat administrativa competent o al Ministeri Fiscal, respectivament.
ii) Fer el seguiment del contingut i els efectes de la normativa que incideix en la lluita contra la discriminació i contra les actituds racistes, discriminatòries, xenòfobes, antisemites, sexistes i intolerants; fer propostes de millora en relació amb aquesta normativa, i informar amb caràcter previ, preceptiu i no vinculant, sobre els projectes de llei i de reglament, i les proposicions de llei vinculats a la no-discriminació, el racisme, la xenofòbia, l’antisemitisme, el sexisme i la intolerància. Els informes també poden versar sobre documents estratègics, plans d’acció i polítiques governamentals vinculades a les matèries esmentades anteriorment.
iii) Promoure la sensibilització dels ciutadans en tot el que estigui relacionat amb la discriminació, el racisme, la xenofòbia, l’antisemitisme, el sexisme i la intolerància a través de la publicació dels documents i la informació oportuns, participar si escau en els programes de formació que es portin a terme en aquestes matèries, i donar suport a les activitats de les entitats i organismes que lluiten contra la discriminació, el racisme, la xenofòbia, l’antisemitisme, el sexisme i la intolerància, mitjançant la recepció i la presa en consideració eventual de les seves preocupacions i la constància en els informes corresponents.
Aquesta funció s’ha de desenvolupar amb esperit de diàleg i en col·laboració amb les entitats i els organismes concernits per la lluita contra la discriminació i les actituds racistes, discriminatòries, xenòfobes, antisemites, sexistes i intolerants.
ii) Fer el seguiment del contingut i els efectes de la normativa que incideix en la lluita contra la discriminació i contra les actituds racistes, discriminatòries, xenòfobes, antisemites, sexistes i intolerants; fer propostes de millora en relació amb aquesta normativa, i informar amb caràcter previ, preceptiu i no vinculant, sobre els projectes de llei i de reglament, i les proposicions de llei vinculats a la no-discriminació, el racisme, la xenofòbia, l’antisemitisme, el sexisme i la intolerància. Els informes també poden versar sobre documents estratègics, plans d’acció i polítiques governamentals vinculades a les matèries esmentades anteriorment.
iii) Promoure la sensibilització dels ciutadans en tot el que estigui relacionat amb la discriminació, el racisme, la xenofòbia, l’antisemitisme, el sexisme i la intolerància a través de la publicació dels documents i la informació oportuns, participar si escau en els programes de formació que es portin a terme en aquestes matèries, i donar suport a les activitats de les entitats i organismes que lluiten contra la discriminació, el racisme, la xenofòbia, l’antisemitisme, el sexisme i la intolerància, mitjançant la recepció i la presa en consideració eventual de les seves preocupacions i la constància en els informes corresponents.
Aquesta funció s’ha de desenvolupar amb esperit de diàleg i en col·laboració amb les entitats i els organismes concernits per la lluita contra la discriminació i les actituds racistes, discriminatòries, xenòfobes, antisemites, sexistes i intolerants.
h) Desenvolupar relacions i fomentar la cooperació amb la societat civil en general i, en particular, amb aquelles organitzacions no governamentals que es dediquen a la promoció i a la protecció dels drets humans, al desenvolupament econòmic i social, a la lluita contra el racisme, a la protecció de col·lectius particularment vulnerables (especialment nens, treballadors migrants, refugiats o persones amb discapacitat ) o a àrees especialitzades.
i) Informar, ajudar i aconsellar les persones amb discapacitat dels drets que el Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 13 de desembre del 2006, i els protocols opcionals o addicionals d’aquest Conveni que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, els reconeixen, i vetllar pel seu compliment.
En aquest àmbit, el Raonador del Ciutadà ha de:
i) Fomentar, fer el seguiment i supervisar l’aplicació del conveni esmentat exercint la funció estatal de control independent que s’hi estableix a l’article 33, apartat 2.
ii) Promoure la participació de la societat civil i, en particular, de les persones amb discapacitat i de les entitats i els organismes que les representen en l’acompliment de les funcions esmentades a la lletra i anterior.
ii) Promoure la participació de la societat civil i, en particular, de les persones amb discapacitat i de les entitats i els organismes que les representen en l’acompliment de les funcions esmentades a la lletra i anterior.
2. Les funcions assenyalades a les lletres g) i h) de l’apartat anterior d’aquest article s’exerceixen sense perjudici que en el futur també es puguin encomanar de forma concorrent a altres entitats o organismes independents que tinguin atribuïda la missió de promoure i defensar els drets humans.
3. Per acomplir les funcions relacionades a l’apartat 1 d’aquest article, el Raonador del Ciutadà recull i tramita les queixes i les reclamacions que concerneixen les relacions dels ciutadans amb les administracions públiques i les altres entitats i organismes públics del Principat d’Andorra.
No obstant això, quan es tracti de la defensa de l’interès general o dels drets humans -més concretament i amb caràcter enunciatiu-, de la protecció dels drets dels menors d’edat i de les persones amb discapacitat, de la lluita contra el racisme, la intolerància i la discriminació també rep i tramita les queixes i les reclamacions que concerneixen les relacions dels ciutadans amb les altres persones o entitats privades i fins i tot les continua, malgrat la manca d’interès del reclamant, si així ho considera adient per a l’interès general.
Article 4.Requisits i incompatibilitats
1. Qualsevol ciutadà de nacionalitat andorrana, major d’edat, que no tingui antecedents penals d’infraccions doloses i que es trobi en ple ús dels seus drets civils i polítics, pot ser Raonador del Ciutadà.
2. Els criteris essencials als que ha de respondre la selecció del Raonador del Ciutadà són la integritat, la formació acadèmica superior, els coneixements professionals i l’experiència apropiats, incloent l’àmbit dels drets humans i les llibertats fonamentals.
3. L’exercici del càrrec de Raonador del Ciutadà és incompatible amb l’exercici de qualsevol càrrec directiu o executiu en partits polítics, sindicats, associacions, patronals i col·legis professionals, siguin nacionals o estrangers, amb l’exercici de les carreres judicial o fiscal i amb qualsevol forma d’assessorament jurídic diferent del que comporten les seves funcions; amb l’exercici de qualsevol professió titulada o per compte propi, mercantil o laboral.
4. El Raonador del Ciutadà s’ha d’abstenir d’intervenir en aquells casos en què concorri qualsevol de les causes d’abstenció o recusació previstes en el Codi de l’Administració i en la Llei qualificada de la justícia. Per aquest sol supòsit serà substituït per la persona que designi la Junta de Presidents dels Grups Parlamentaris del Consell General.
5. Durant l’exercici de les seves funcions, el Raonador del Ciutadà no pot concórrer com a candidat ni efectuar actes de propaganda política a cap elecció, ni general ni comunal.
6. Si s’incorre en causa d’incompatibilitat i no presenta renúncia, la vacant és declarada en la forma prevista en l’apartat 4 de l’article 6.
7. Quan existeix una causa d’incompatibilitat en la persona que hagi estat elegida Raonador del Ciutadà, abans de prestar jurament o promesa d’acatament davant el Síndic General, ha de cessar en el càrrec o l’activitat objecte d’aquella incompatibilitat o bé haver obtingut l’excedència corresponent.
Si transcorreguts quinze dies d’ençà de l’elecció no ha donat compliment a l’establert en l’apartat anterior, s’entén que no accepta el nomenament.
Article 5. Nomenament
1. La selecció del Raonador del Ciutadà respon a una convocatòria pública i s’efectua en funció de criteris de selecció objectius i basats en el mèrit.
Tres mesos abans de produir-se l’expiració del mandat, o un cop aquest hagi expirat si s’ha produït el cessament o el desistiment, el Consell General ordena la publicació al Butlletí del Consell General així com al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, d’un avís de convocatòria pública de candidats.
La Comissió legislativa competent en la matèria, constituïda en comitè de validació, avalua les capacitats, competències, idoneïtat i mèrits de les persones candidates, amb audiència d’aquelles que compleixin els criteris essencials. Fins a quatre dies abans del Ple en què s’hagi de procedir a la votació, els grups parlamentaris proposen una llista de persones candidates al càrrec.
2. La persona que exerceix el càrrec de Raonador del Ciutadà és nomenada pel Consell General amb el vot favorable de dues terceres parts dels seus membres, en primera votació. Si en una primera votació no s’assoleix aquesta majoria, queda elegit el candidat que, en una segona votació, obtingui el vot favorable de tres cinquenes parts.
3. El nomenament del Raonador del Ciutadà es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
4. Un cop nomenat el Raonador del Ciutadà, ha de prestar jurament o promesa d’acatament davant del síndic general, en la forma prevista pel Reglament del Consell General.
5. Un cop elegit, el Raonador del Ciutadà ha d’actuar conforme al codi de conducta de la institució.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.