Representant: Sra. CFL
Advocada: Sra. CVA

Representant: Sra. VAX
Advocada: Sra. MBV

- Manca d’imparcialitat de la CTT, compte tingut que l’òrgan que va dictar l’acte objecte del recurs administratiu -el Director adjunt d’inspecció tributària-, formava part de l’esmentada CTT.
- El recurs s’ha de resoldre per un òrgan diferent que el que va dictar l’acte administratiu recorregut.
- La participació en la CTT del Director adjunt d’inspecció tributària no és preceptiva.
- El Director adjunt d’inspecció tributària s’hauria d’haver abstingut, en aplicació de l’art. 50 c) del Codi de l’Administració, sense que el Reglament de la CTT pugui ser interpretat en contra del referit precepte.
- Manca de motivació de la resolució de la CTT sobre la causa d’abstenció invocada.
- Interpretació incorrecta de la Llei 6/2018. L’exposició de motius no té força vinculant.
- Existeix una llacuna legal en la Llei 6/2018 de modificació de la LIS en no preveure què passava amb les autoritzacions concedides a partir del dia 1 de juliol de 2017 i fins a l’entrada en vigor de la reforma fiscal, i aquella data era la “línia divisòria”, compte tingut que, en cas contrari, la llei tindria efectes retroactius.
- No resulta d’aplicació la sentència d’aquesta Sala Administrativa núm. 73-2023, compte tingut que el supòsit que analitza no és el mateix que el plantejat en aquest recurs.
- La sentència apel·lada no dona cap resposta a la qüestió relativa a la manca d’imparcialitat de la CTT.
- El dret administratiu sancionador participa dels principis de la Jurisdicció penal, que es caracteritza per la separació entre l’òrgan instructor i l’òrgan jutjador.
- El procediment sancionador vulnera els articles 118 i 135.2 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari (en endavant LBOT), ja que la proposta de resolució era confusa, i no deixava clar quins eren els fets susceptibles de sanció (si aplicar-se el règim de la DT 1ª o aplicar-se l’article 23 de la LIS).
- S’ha infringit l’article 120 de la LBT i la jurisprudència sobre el principi de responsabilitat.
- En el moment en que es van presentar les autoliquidacions no s’havia dictat encara cap sentencia per aquesta Sala que interpretés els requisits establerts a la reforma fiscal de l’IS. A més, cap de les sentències dictades per la Sala Administrativa fan referència a un supòsit relatiu a una autorització concedida a partir de l’1 de juliol de 2017 i fins al 17 de maig de 2018.
- Si s’han dictat vàries sentències sobre la modificació de la LIS no ha estat per voluntat de defraudació ni per ignorància de la norma, sinó perquè hi ha dos criteris interpretatius diferents: el de les empreses, i el de l’Administració, i si la modificació hagués estat clara, aquest tema no hauria arribat a la justícia ni tampoc al Tribunal Constitucional.
- No es va fer cap difusió institucional al canvi legislatiu de la LIS, incomplint el deure de difusió que proclama la LBOT.
- Si va aplicar les reduccions de la base de tributació en els exercicis 2018, 2019 i 2020 va ser perquè complia exactament amb els requisits establerts a l’article 23 de la LIS, tant amb la redacció antiga com a la redacció nova.
- La sentència no respecta el principi de presumpció d’innocència.
- Manca de proporcionalitat de les sancions.
- De forma subsidiària considera que la infracció comesa estaria tipificada a l’article 127.2.a) de la LBOT.
- Vulneració del principi d’igualtat ja que no consta que a les empreses que van interposar els recursos que van finalitzar amb les sentències d’aquesta Sala números 47-2023; 22-2024; 31-2024; 34-2024 i 48-2024 se’ls hi hagi obert un procediment sancionador.

- El nou Codi d’Administració només parla de “recurs administratiu”, i no com abans, de recurs de reposició i de recurs d’alçada, sense que actualment hi hagi cap previsió que obligui que hagi de ser el superior jeràrquic l’òrgan de resolució dels recursos.
- L’art. 2 del Reglament de funcionament de la CTT d’11 de febrer de 2015, no recull entre les causes d’abstenció dels seus membres la d’haver dictat la resolució objecte de recurs.
- La societat agent va ser autoritzada per aplicar el règim especial de societats que realitzen explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional per Resolució de data 4 de desembre de 2017, és a dir, amb posterioritat a l’1 de juliol de 2017, per la qual cosa en cap cas es podia beneficiar del règim transitori de la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la LIS.
- La interpretació sobre el nou règim de la LIS ha estat fixat per aquesta Sala Administrativa a la sentència núm. 47-2023, de data 23 de setembre, i aquesta doctrina ha estat reiterada a les sentències 31-2024, 34-2024 i 48-2024.
- La sanció s’ha de confirmar, compte tingut que la part agent va aplicar a les autoliquidacions presentades una reducció del 80% de la base de tributació quan no estava autoritzada a fer-ho, i, en l’hipotètic cas que s’hagués pogut aplicar el règim transitori, tampoc podia haver-se aplicat aquest percentatge sinó, en tot cas, del 60%, 40% i 20% en els tres exercicis afectats.
- La norma és clara i no dona lloc a interpretacions diverses, ço que comporta que l’actuació de la part agent no pugui ser considerada com a diligent o mancada de culpa.
- La sentència 68-2024 de la Sala Administrativa va confirmar una sanció imposada també per l’aplicació incorrecta de la reducció del 80% de la base de tributació de l’IS.
- No hi ha coincidència entre l’instructor del procediment sancionador i qui finalment imposà la sanció (el Director del Departament de Tributs i Fronteres).