Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019 (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de febrer del 2019 ha aprovat la següent:

Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019

Exposició de motius

El marc normatiu del pressupost general de l’Estat per a l’exercici 2019 es fonamenta en la Constitució del Principat d’Andorra, del 28 d’abril del 1993; el Decret legislatiu del 20-05-2015 de publicació del text refós de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.

La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici 2019 l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d’acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d’acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s’emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.

En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d’ingressos per a l’exercici 2019 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici 2019 l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I també, les regles o els criteris d’execució del pressupost general per a l’exercici 2019, per mitjà de l’articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.

Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals i derogatòries, modificacions i derogacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l’equilibri en l’execució del marc pressupostari i per vetllar per la utilització dels recursos disponibles d’acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia) a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.

El marc pressupostari del Govern per al període que va de l’exercici 2016 a l’exercici 2019, ambdós inclosos, suporta el programa de govern del mandat legislatiu que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat. Aquest marc pressupostari respecta i compleix el límit d’endeutament, de despesa màxima permesa, de variació de despesa corrent o de funcionament, així com de limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general establerts en la Llei 32/2014, d’acord amb la disposició transitòria tercera de la mateixa Llei.

Es fa palès que el marc pressupostari és un document dinàmic que, en definir-se per un període de quatre anys, és necessari que es vagi actualitzant d’acord i a mesura que es disposa de dades més recents de les bases de càlcul. En aquest sentit, el Govern ha tingut en compte les previsions del producte interior brut expressat en termes nominals per posar al dia el seu marc per al període corresponent al mandat 2016-2019.

El pressupost general per a l’exercici 2019 i el marc pressupostari en què s’encabeix persegueixen el mateix objectiu dels pressupostos del mandat anterior de garantir la sostenibilitat financera de l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades i enfortir la confiança en l’estabilitat de l’economia andorrana. L’assoliment d’aquests objectius permet consolidar el marc d’una política econòmica orientada al creixement econòmic i al manteniment i a la creació de llocs de treball. En aquesta línia, el pressupost de l’Estat per a l’exercici 2019 i el marc pressupostari corresponent tenen com a objectiu prioritari continuar mantenint el percentatge d’endeutament respecte al producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals, per sota del límit del 40%, en un context de consolidació fiscal i d’optimització i bona gestió de la despesa pública. Es fa palès que l’import de la despesa pública no financera s’ajusta i compleix en l’exercici 2019, que correspon al final del mandat, els límits establerts en els termes que determina la disposició transitòria tercera de la Llei 32/2014, de constant referència.

La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, “Els crèdits i les seves modificacions”, atès que s’hi defineix l’àmbit del pressupost de l’Estat, i s’aprova la totalitat dels estats d’ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula la Llei general de les finances públiques en aquest sentit.

En aquest capítol, i igual que en l’exercici anterior, la Llei estableix que el cap de Govern, en el marc de les seves competències, a banda d’autoritzar –a proposta dels ministeris afectats– les transferències de crèdits pressupostaris que resultin necessàries a conseqüència de possibles reorganitzacions administratives que afectin un o més ministeris, també pot autoritzar, a proposta del ministre encarregat de les finances, les transferències de crèdits pressupostaris que també resultin necessàries a conseqüència de possibles reclassificacions comptables pel que fa als comptes de l’Administració general i de les entitats dependents, fruit de l’aplicació de les Normes internacionals de comptabilitat del sector públic (NICSP) que s’apliquen amb el caràcter de Pla marc per al sector públic estatal del Principat d’Andorra.

El capítol segon de la Llei del pressupost, “Gestió pressupostària i despesa pública”, regula els aspectes en matèria de contractació pública, d’ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables. En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l’Administració general, de l’Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

En relació amb les retribucions del personal i igual que en els exercicis 2016, 2017 i 2018, es preveu l’augment de tots els conceptes retributius inclosos en l’estructura salarial només amb l’índex de preus de consum (IPC). Per a l’exercici 2019, però, la Llei fixa aquest percentatge fins a un màxim de l’1,7%, que és l’índex estimat en el moment de l’elaboració de la mateixa Llei.

Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s’han produït en l’aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei del contracte de relacions laborals –aplicable a les entitats dependents o vinculades a l’Administració general– i que s’han generat arran de les restriccions legals del període que va de l’any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal eventual. En aquest sentit, igual que els anys 2016, 2017 i 2018, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal eventual o de durada determinada es poden cobrir amb personal fix, d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o del l’òrgan competent, i amb els informes previs preceptius.

La Llei del pressupost general de l’Estat, en línia amb l’anterior Llei del pressupost, determina també que amb els límits i requisits establerts en el mateix precepte, durant l’exercici 2019 es podrà cobrir amb personal fix o eventual les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades. S’estableix una taxa de reposició del 75% amb caràcter general i que afecta les places vacants no ocupades per personal eventual. Excepcionalment, també en l’exercici 2019 s’augmenta fins al 100% la taxa de reposició permesa a diversos sectors i administracions considerats prioritaris.

Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d’aquestes places l’acorda el Govern amb el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública o dels òrgans competents de les administracions o entitats que integren el pressupost de l’Estat. Per a la provisió d’aquestes places, es requereix l’informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.

El capítol tercer de la Llei del pressupost general, “Operacions financeres”, regula en un article el règim de l’endeutament i la fixació, per a l’exercici 2019, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval –dins del límit màxim del 40% del producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals que és preceptiu en l’exercici 2019, que correspon al final del mandat, en virtut de la disposició transitòria tercera de la Llei 32/2014 ja esmentada–, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari. I en un segon article, la Llei fixa aspectes dels dipòsits de reserves en garantia que concreten i permeten aplicar la norma que regula aquesta qüestió.

Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut del Decret legislatiu del 25-04-2018 de publicació del text consolidat de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social. El primer article determina l’actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d’acord amb l’índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’import de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, sigui inferior a dues vegades el salari mínim establert per a l’any 2019, es revaloren durant l’any 2019 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). I el tercer fixa l’índex d’actualització de les cotitzacions que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació. Cal destacar la incorporació d’un article bis, que impulsa una sèrie de mesures adreçades a millorar el poder adquisitiu de les persones amb menys ingressos.

Els tres darrers articles d’aquest capítol tercer són els referents a la fixació de l’interès legal i, des de l’exercici 2015, de l’interès moratori; a les decisions que el Govern pot adoptar en situació de pròrroga pressupostària; i a la determinació com a valor de referència del 0% quan l’índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l’any 2018.

La Llei del pressupost general per a l’exercici 2019 conté quatre disposicions addicionals i dotze disposicions finals.

Pel que fa a les disposicions addicionals, la primera té com a objectiu matisar, complementar o addicionar el que s’estableix en el règim general. En concret, la disposició addicional adequa els coeficients d’actualització utilitzats en el càlcul de la base de tributació establerts en la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, d’acord amb la disposició addicional segona de la mateixa Llei. Pel que respecta a la disposició addicional segona, modifica l’article 86 de la llei de la seguretat social perdonar cobertura al nou l’article 25 bis de la present Llei. La disposició addicional tercera, introdueix una mesura urgent transitòria per fer front a la problemàtica de l’increment dels preus del lloguer. Finalment, la disposició addicional quarta, impulsa una mesura per millorar el poder adquisitiu de les persones menys afavorides, a través del increment del IPC per als treballadors que percebin un salari global brut que, en còmput anual i per a la jornada legal ordinària de treball, sigui inferior a 24.000 euros.

La Llei es tanca amb un conjunt de disposicions finals que recullen les modificacions amb caràcter permanent realitzades de diverses normes legals; una disposició final, la onzena, que encomana al Govern publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de les lleis que es modifiquen mitjançant disposicions derogatòries o finals amb caràcter permanent per la llei de pressupost de l’exercici 2019; i la disposició final dotzena sobre l’entrada en vigor de la norma.

La disposició final primera reprèn la modificació següent en relació amb les lleis dels pressupostos dels exercicis 2017 i 2018: de l’article 7 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, quant a la suspensió de l’aplicació del sistema de gestió i avaluació de l’acompliment en l’etapa de gestió corresponent, tot matisant que aquesta suspensió és fins a l’aprovació del Projecte de la nova llei de la funció pública.

La disposició final segona modifica el punt 3 de l’article 22, “Pròrroga pressupostària”, amb la finalitat merament operativa i de millora de control intern. En concret, considera els crèdits del subconcepte “Promoció cultural” destinats a l’organització i realització d’activitats culturals, dins dels crèdits que la Llei preveu que es poden prorrogar en una sola vegada i a la bestreta en situació de pròrroga pressupostària.

La disposició final tercera modifica l’article 54 de la Llei de la contractació pública del 9 de novembre del 2000 amb la finalitzat de clarificar l’aplicació de la modificació de la Llei de la contractació pública que fa la disposició addicional cinquena de la Llei 5/2008, tot acotant els supòsits de contractació directa pels contractes de treballs tècnics i de serveis.

La disposició final quarta, modifica l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 33/2014 del 27 de novembre, de creació de la societat pública Andorra Telecom, SA. Pel fet que les oportunitats d’èxit de les iniciatives de diversificació es poden veure condicionades per la limitació en el percentatge de concentració màxim individual del 5%, es modifica el percentatge de concentració del 5 al 10%, sense alterar la exposició màxima d’Inversions prevista per la Llei del 15% del capital social en el moment de la inversió, amb l’objectiu de permetre evitar riscos de dilució del control davant ampliacions de capital necessàries a efectuar per part de les societats participades, i assegurar un major control en les societats participades i maximitzar el revertiment dels fruits del seu creixement cap a Andorra Telecom.

La disposició final cinquena modifica els articles 11 i 15 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. La modificació de l’article 11 pretén evitar que el marc pressupostari debatut i aprovat pel Consell General a l’inici de legislatura, i que cobreix tot el període del mandat, hagi de ser debatut novament cada cop que es debat el Projecte de llei del pressupost d’un dels exercicis compresos en la legislatura. El marc pressupostari és una eina de referència dins dels paràmetres de la qual s’hauran de moure els projectes de pressupost. Per tant, un cop aprovat només cal anar-lo modificant a mesura que el tancament dels exercicis pressupostaris permet passar de dades previsibles a dades certes. La modificació de l’article 15 té la finalitat de simplificar l’elaboració del pressupost, tot respectant la voluntat d’evitar dèficits de caixa anuals elevats i fixant-los en un màxim de l’1% del PIB, i al mateix temps mantenint els límits de l’endeutament que ja preveu la Llei.

La disposició final sisena modifica l’article 2 de la Llei 15/2016, del 20 d’octubre, de modificació de la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric perquè, en coherència amb la Llei de foment del vehicle elèctric, es vol deixar de premiar el vehicle dièsel respecte al vehicle gasolina, en quant al càlcul de la potència fiscal que determina la quota tributària de la taxa, per aquells vehicles en la carta groga dels quals no hi figuri la informació del grau d’emissions de CO2.

La disposició final setena addiciona un article 11 bis a la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, que preveu el rescabalament de costos i despeses en operacions de recerca, salvament, rescat o socors que porti a terme el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, a causa de la imprudència o la pràctica d’una activitat de risc per part de la persona que n’és beneficiària.

La disposició final vuitena preveu tres modificacions puntuals de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques. La primera modifica el règim de les despeses deduïbles de les rendes del treball per tal de permetre la deduïbilitat de les cotitzacions a sistemes públics de seguretat social, en la part que correspon al treballador, i no només les contribucions a la Caixa Andorra de Seguretat Social, tenint en compte que a Andorra hi ha obligats tributaris que tot i desenvolupar la seva activitat remunerada al Principat d’Andorra, cotitzen en altres sistemes públics de seguretat social diferents de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. D’aquesta manera s’equipara la capacitat de deducció de les despeses de les rendes del treball de tots els treballadors que desenvolupen la seva activitat remunerada al Principat d’Andorra. La segona modificació introdueix una nova disposició addicional a la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, per tal de permetre al ministeri encarregat de les finances l’accés a les dades dels fulls de cotització de la Caixa Andorrana de Seguretat Social necessàries per valorar i determinar correctament les rendes del treball de tots els obligats tributaris. Finalment, la tercera modificació respon a la demanda del raonador del ciutadà respecte a la possibilitat de poder aplicar la reducció per càrregues familiars en cas de tutela o acolliment d’una persona que no sigui ascendent o dependent de l’obligat tributari. I d’altra banda, substituir el llindar per poder beneficiar-se de la reducció per càrregues familiar de 12.000 euros de renda anual per el del salari mínim.

La disposició final novena modifica la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, per tal de considerar com a no subjectes a l’impost les transmissions mortis causa de béns immobles afectes a l’activitat d’arrendament o de promoció, urbanització, construcció o rehabilitació d’edificacions, per homogeneïtzar el tractament fiscal que rebrien les mateixes operacions per l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.”

Per acabar, la disposició final desena modifica els apartats 1 i 2 de l’article 15 de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, aquesta modificació ve a col·lació del conjunt de mesures impulsades per millorar el poder adquisitiu de les persones menys afavorides, que en aquest cas es busca introduir una tercera licitació amb el 90% del valor del be.

Capítol primer. Els crèdits i les seves modificacions

Article 1. Àmbit del pressupost de l’Estat i rang de la Llei

1. En el pressupost de l’Estat per a l’exercici 2019 s’hi integren: