Correcció d’errata

Correcció d’errata del 22-2-2023 per la qual s’ha detectat un error d’omissió al Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Mònaco per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals, de data 31 de gener del 2023.

Havent-se detectat una omissió, a partir de l’article 29, en la transcripció del text del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Mònaco per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals, publicat en el BOPA Núm. 26 any 2023 (16 de febrer de 2023), es procedeix a una nova publicació, a tots els efectes, del text íntegre del referit conveni, aprovat en la sessió del Consell General del dia 31 de gener del 2023.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 22 de febrer del 2023

Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Mònaco per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de gener del 2023 ha aprovat la ratificació al següent:

Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Mònaco per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals

El Principat d’Andorra ha dut a terme la reforma del model econòmic i fiscal andorrà per permetre al país afrontar els reptes del futur i posar-se en una situació de competència. Al maig del 2011, Andorra es va centrar en la construcció d’un marc fiscal complet i homologable internacionalment, i va aprovar les lleis de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals i l’impost sobre societats per permetre que aquestes normes entressin en vigor en l’exercici fiscal corresponent al 2012.

Aquestes tres lleis constitueixen la base del nou marc fiscal directe andorrà. A més, durant el 2012 es va elaborar la Llei de l’impost general indirecte, que fusiona tots els impostos indirectes existents en un únic impost de tipus IVA, i que va entrar en vigor l’1 de gener del 2013. Aquest marc fiscal es va completar amb l’impost sobre la renda de les persones físiques, que va entrar en vigor el 22 de maig del 2014, i que s’aplica efectivament des de l’1 de gener del 2015.

Pel que fa a l’intercanvi automàtic d’informació en el marc de l’OCDE, el 5 de novembre del 2013 el Principat d’Andorra va signar el Conveni de l’OCDE i del Consell d’Europa relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal, adoptat a Estrasburg el 25 de gener de 1998, modificat pel Protocol d’esmena adoptat a París el 27 de maig del 2010, que va entrar en vigor l’1 de desembre del 2016.

Cal destacar també que, al juny del 2014, el Principat d’Andorra va esdevenir el 48è estat a adherir-se a la Declaració sobre l’intercanvi automàtic d’informació de l’OCDE.

Igualment, el 3 de desembre del 2015, Andorra va signar l’Acord multilateral d’intercanvi automàtic d’informació en matèria tributària entre autoritats competents, conegut com el Multilateral Competent Autorithy Agreement (MCAA), que instaura el principi de norma comuna de la Declaració de l’OCDE.

Pel que fa a l’intercanvi automàtic d’informació amb la Unió Europea, el 12 de febrer del 2016 es va signar a Brussel·les el Protocol d’esmena de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos, que va entrar en vigor l’1 de gener del 2017.

El 25 de novembre del 2016 es va adoptar a París el Conveni multilateral per a l’aplicació de les mesures relatives als convenis fiscals per prevenir l’erosió de la base imposable i el trasllat dels beneficis (en endavant, “MLI”). Aquest Conveni multilateral respon a la necessitat de crear un mecanisme eficaç que permeti als països signataris adoptar les mesures plantejades pel Projecte BEPS que afecten els convenis fiscals en el conjunt de la xarxa de convenis fiscals, sense haver de tornar a negociar-los de manera bilateral. Així, el Conveni multilateral modifica de forma automàtica i simultània els convenis fiscals que es designin com a coberts pel Conveni multilateral per als estats. El 7 de juny del 2017, Andorra va signar l’MLI; el 8 de juliol del 2021, el Consell General d’Andorra el va ratificar, i el 29 de setembre del 2021, Andorra va dipositar el seu instrument de ratificació prop de l’OCDE, amb la qual cosa l’instrument va entrar en vigor per a Andorra l’1 de gener del 2022.

Aquest nou marc legal facilitar la negociació d’acords bilaterals per evitar la doble imposició (en endavant, “CDI”), essencials per garantir un marc de seguretat jurídica per al conjunt dels sectors econòmics, per facilitar el desenvolupament del sector dels serveis i per refermar el procés d’obertura econòmica del país.

En aquest sentit, el Govern ha conclòs la tramitació de deu CDI amb la República Francesa, en vigor des de l’1 de juliol del 2015; amb el Regne d’Espanya, en vigor des del 26 de febrer del 2016; amb el Gran Ducat de Luxemburg, en vigor des del 7 de març del 2016; amb el Principat de Liechtenstein, vigent des del 21 de novembre del 2016; amb la República Portuguesa, vigent des del 23 d’abril del 2017; amb els Emirats Àrabs Units, vigent des de l’1 d’agost del 2017; amb la República de Malta, en vigor des del 27 de setembre del 2017, amb la República de Xipre, vigent des de l’11 de gener del 2019, amb la República de San Marino, vigent des de l’1 de gener del 2022 i amb Hongria, que entra en vigor el 8 de desembre del 2022.

La conclusió d’aquests acords és un element clau en l’estratègia de posar Andorra en situació de competir, atès que permetrà a les empreses andorranes prestar serveis a l’estranger sense ser sotmeses a la retenció en origen sobre les rendes obtingudes en aquests països, i dona seguretat jurídica a les inversions estrangeres a Andorra perquè puguin obtenir una garantia conforme a la qual no rebran imposició per les mateixes rendes al seu lloc de residència fiscal.

En la negociació dels CDI, Andorra utilitza el model de Conveni fiscal de l’OCDE, que distribueix les competències fiscals entre el país de residència i el país d’origen de les rendes, i estableix que el país de residència elimini la doble imposició, si escau.

El Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Mònaco es va negociar de manera telemàtica en una única ronda de negociacions que va tenir lloc els dies 27 i 28 de setembre del 2022. El mateix 28 de setembre del 2022, les delegacions d’Andorra i Mònaco van concloure les negociacions amb la rúbrica del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Mònaco per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals.

L’1 de desembre del 2022, la ministra d’Afers Exteriors, Sra. Maria Ubach, aprofitant el seu desplaçament a Łódź (Polònia), en el marc del Consell ministerial de l’OSCE, va signar el Conveni amb la seva homòloga monegasca, Sra. Isabelle Berro-Amadeï.

Ateses les consideracions exposades, s’aprova:

La ratificació del Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Mònaco per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals.

El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data d’entrada en vigor per a Andorra del Conveni.


Casa de la Vall, 31 de gener del 2023


Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui lliurar l’instrument de ratificació corresponent.

Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Mònaco per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals

El Principat d’Andorra i el Principat de Mònaco,

Desitjant promoure les seves relacions econòmiques mútues i millorar la cooperació en matèria fiscal;

Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni pels beneficis indirectes de residents d’estats tercers);

Han convingut el següent:

Article 1. Persones concernides

1. Aquest Conveni s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.

2. A l’efecte d’aquest Conveni, la renda percebuda per o mitjançant una entitat o un instrument, o pel seu intermediari, que siguin considerats totalment o parcialment transparents a efectes fiscals, d’acord amb la normativa tributària de qualsevol dels estats contractants, es considerarà una renda percebuda per un resident d’un estat contractant, però únicament en la mesura que la renda esmentada es tracti, a l’efecte de la imposició d’aquest estat, com una renda d’un resident d’aquest estat contractant.

3. Aquest Conveni no afecta les potestats tributàries dels estats contractants respecte dels seus residents excepte pel que fa als beneficis atorgats en virtut de l’apartat 3 de l’article 7, l’apartat 2 de l’article 9 i els articles 18, 19, 22, 23, 24 i 26.

Article 2. Impostos coberts

1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per cadascun dels estats contractants o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren impostos sobre la renda i sobre el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o la totalitat del patrimoni, o qualsevol part de la renda o el patrimoni, inclosos els impostos sobre guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global de sous o salaris pagats per empreses i els impostos sobre plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular:



4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es notifiquen les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals.

Article 3. Definicions generals

1. En el marc d’aquest Conveni, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent:



2. Per a l’aplicació del Conveni en tot moment per part d’un Estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context se n’infereixi una interpretació diferent o que les autoritats competents acordin un significat diferent d’acord amb les disposicions de l’article 24, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest Estat pel que fa als impostos que són objecte del Conveni, de manera que prevaldrà el significat donat per la legislació fiscal d’aquest Estat per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest Estat.

Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió resident d’un Estat contractant significa:



2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:



3. Quan una persona diferent d’una persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident dels dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord l’Estat contractant del qual la persona esmentada serà considerada resident a efectes del Conveni, atesa la seva seu de direcció efectiva, el lloc on està establerta o constituïda i qualsevol altre factor rellevant. A manca de tal acord, aquesta persona no tindrà dret a cap benefici o exempció previstos pel Conveni, excepte en la mesura i en les condicions acordades per les autoritats competents dels estats contractants.