Llei 2/2020, del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020 (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27 de febrer del 2020 ha aprovat la següent:

Llei 2/2020, del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020

Exposició de motius

El marc normatiu del pressupost general de l’Estat per a l’exercici 2020 es fonamenta en la Constitució del Principat d’Andorra, del 28 d’abril del 1993; la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors, respectivament.

La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici 2020 l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d’acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d’acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s’emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.

En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d’ingressos per a l’exercici 2020 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici 2020 l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I també, les regles o els criteris d’execució del pressupost general per a l’exercici 2020, per mitjà de l’articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.

Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals i derogatòries, modificacions i derogacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l’equilibri en l’execució del marc pressupostari i per vetllar per la utilització dels recursos disponibles d’acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia) a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors.

El marc pressupostari del Govern per al període que va de l’exercici 2020 a l’exercici 2023, ambdós inclosos, suporta el programa de govern del mandat legislatiu que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat. Aquest marc pressupostari respecta i compleix el límit d’endeutament, de despesa màxima permesa, de variació de despesa corrent o de funcionament, així com de limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general establerts en la Llei 32/2014.

El pressupost general per a l’exercici 2020 i el marc pressupostari en què s’encabeix persegueixen el mateix objectiu dels pressupostos del mandat anterior de garantir la sostenibilitat financera de l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades i enfortir la confiança en l’estabilitat de l’economia andorrana. L’assoliment d’aquests objectius permet consolidar el marc d’una política orientada al desenvolupament econòmic i a l’aposta per un model d’estat sostenible en tots els àmbits, econòmic, social i ambiental. En aquesta línia, el pressupost de l’Estat per a l’exercici 2020 i el marc pressupostari corresponent tenen com a objectiu prioritari de sostenibilitat financera mantenir el percentatge d’endeutament respecte al producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals, per sota del 34%, en un context de consolidació fiscal i d’optimització i bona gestió de la despesa pública.

La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, “Els crèdits i les seves modificacions”, atès que s’hi defineix l’àmbit del pressupost de l’Estat, i s’aprova la totalitat dels estats d’ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula la Llei general de les finances públiques en aquest sentit.

El capítol segon de la Llei del pressupost, “Gestió pressupostària i despesa pública”, regula els aspectes en matèria de contractació pública, d’ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables. En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l’Administració general, de l’Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

En relació amb les retribucions del personal i igual que en els exercicis 2016, 2017, 2018 i 2019, es preveu l’augment de tots els conceptes retributius inclosos en l’estructura salarial només amb l’índex de preus de consum (IPC).

Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s’han produït en l’aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei del contracte de relacions laborals –aplicable a les entitats dependents o vinculades a l’Administració general– i que s’han generat arran de les restriccions legals del període que va de l’any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal eventual. En aquest sentit, igual que els anys 2016, 2017, 2018 i 2019, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal interí es poden cobrir amb personal fix, d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o de l’òrgan competent, i amb els informes previs preceptius. La Llei també preveu la possibilitat de cobertura de les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades.

Els salaris del personal de l’Administració General i de l’Administració de Justícia contractat durant l’exercici 2019 i que abans de l’entrada en vigor de la llei del pressupost per a l’exercici 2019 percebien els conceptes d’IPC 2011-2012 en mèrits d’una vinculació anterior amb l’Administració i a l’hora afectats per la mesura establerta a l’article 20.5 de la Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019, es veuran incrementats amb l’IPC corresponents als períodes 2011 i 2012.

Aquest increment que es consolida en l’estructura retributiva s’ha d’aplicar sobre els conceptes de sou base, o base retributiva i compliment de lloc en el cas de l’Administració de Justícia i en els cossos especials, de complement específic.

Aquest import s’ha d’abonar amb caràcter retroactiu des del moment de la contractació.

Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable dels recursos humans de les administracions o entitats que integren el pressupost de l’Estat, respectivament. Per a la provisió d’aquestes places, es requereix l’informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.

El capítol tercer de la Llei del pressupost general, “Operacions financeres”, regula en un primer article la fixació de l’interès legal i, des de l’exercici 2015, de l’interès moratori. I, en un segon article, el règim de l’endeutament i la fixació, per a l’exercici 2020, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval –dins de l’objectiu del 34% del producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals–, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari.

Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. El primer article determina l’actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d’acord amb l’índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’import de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, siguin inferior a dues vegades el salari mínim establert per a l’any 2020 i no siguin objecte d’increment en aplicació de l’article 7 de la Llei 23/2019, es revaloren durant l’any 2020 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). La resta de prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es revaloren.

El darrer article d’aquest capítol tercer és el referent a la determinació com a valor de referència del 0% quan l’índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l’any 2019.

La Llei del pressupost general per a l’exercici 2020 conté dos disposicions addicionals i dotze disposicions finals.

Pel que fa a les disposicions addicionals, la primera té com a objectiu matisar, complementar o addicionar el que s’estableix en el règim general. En concret, aquesta disposició addicional adequa els coeficients d’actualització utilitzats en el càlcul de la base de tributació establerts en la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, d’acord amb la disposició addicional segona de la mateixa Llei. Pel que respecta a la disposició addicional segona, el que es pretén és donar-li l’abast legal i de coherència amb l’article 24 d’aquesta Llei, amb la modificació de l’apartat 3 de l’article 86 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors.

La Llei es tanca amb un conjunt de disposicions finals que recullen les modificacions amb caràcter permanent realitzades de diverses normes legals; una disposició final, l’onzena, que encomana al Govern publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de les lleis que es modifiquen mitjançant disposicions derogatòries o finals amb caràcter permanent per la Llei de pressupost de l’exercici 2020; i la disposició dotzena vuitena sobre l’entrada en vigor de la norma.

La disposició final primera reprèn la modificació en relació amb les lleis dels pressupostos dels exercicis 2017, 2018 i 2019: de l’article 7 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, quant a la suspensió de l’aplicació del sistema de gestió i avaluació de l’acompliment en l’etapa de gestió corresponent, matisant que aquesta suspensió és fins a l’aprovació del reglament sobre els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment que determina l’article 63.7 de la Llei 1/219, del 17 de gener, de la funció pública.

La disposició final segona modifica els articles següents de la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996 (LGFP).

En primer lloc, modifica l’article 22, “Pròrroga pressupostària”, de l’LGFP amb una finalitat merament operativa i de millora de control intern. D’una banda, considera els crèdits en concepte de subvencions a les entitats cíviques d’Andorra i els altres actors sense ànim de lucre legalment establerts al país i que presentin projectes i programes de cooperació internacional al desenvolupament, i els crèdits de despeses d’actius i passius financers, dins dels crèdits que la Llei preveu que es poden prorrogar en una sola vegada i a la bestreta en situació de pròrroga pressupostària. I de l’altra, preveu un apartat sobre les decisions que el Govern pugui adoptar en situació de pròrroga pressupostària i que correspon a l’article anomenat “Pròrroga pressupostària”, que s’incloïa en l’articulat de la llei anual del pressupost general, fet que denota el seu caràcter permanent.

En segon lloc, modifica l’article 26, “Modificació quantitativa: (III) Transferències de crèdit”, de l’LGFP per encabir-hi, principalment, els supòsits de caràcter permanent –pel fet que s’han previst de manera reiterada en l’articulat de les lleis del pressupost dels exercicis anteriors– en què l’òrgan competent pot autoritzar transferències de crèdit.

I, finalment, modifica l’apartat 3 de l’article 29, “Extensió temporal dels crèdits: despeses pluriennals” de l’LGFP, pel que fa a la denominació de les despeses corrents pluriennals, amb coherència amb les que figuren a l’article anomenat “Compromisos de despesa amb càrrec a futurs pressupostos” que preveu l’articulat de la llei anual del pressupost general.

La disposició final tercera modifica l’apartat 4 de l’article 19, “Subhasta”, i l’apartat 1 de l’article 29, “Recepció provisional” de la Llei de contractació pública, del 9-11-2000, i les seves modificacions posteriors (LCP). La modificació de l’article 19.4 de l’LCP determina que la presidència de les meses de contractació –que fins ara recau en el ministre corresponent, el cònsol major o menor o el president del Consell d’Administració de l’entitat parapública o de dret públic, segons els casos, o la persona que deleguin respectivament– correspon a la direcció de l’òrgan de contractació corresponent, o el representant de l’Administració contractant.

La modificació de l’article 29.1 de l’LCP determina que l’assistència del representant de la Intervenció General o de l’òrgan interventor del comú a les recepcions provisionals –que fins ara és obligatòria– passa a ser potestativa, a criteri de l’òrgan de control intern. Aquesta modificació comporta que l’assistència a les recepcions definitives també deixi de ser obligatòria per als òrgans de control intern i que sigui a criteri d’aquests últims.

La disposició final quarta modifica l’apartat 2 de l’article 160, “Prestació de paternitat”, i l’apartat 1 de l’article 223 quarter, “Persones assegurades voluntàries a la branca general”, de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors, perquè, respectivament: la prestació de baixa per paternitat per als pares que exerceixen una activitat per compte propi sigui la mateixa que tenen els pares que són assalariats; i per ampliar el col·lectiu de persones assegurades voluntàries en els casos en què un assegurat indirecte es pogués quedar sense cobertura.

La disposició final cinquena modifica diversos articles de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, i les seves modificacions posteriors, per tal d’homogeneïtzar les taxes dels actes administratius i les taxes de supervisió a totes les entitats supervisades.

La disposició final sisena modifica l’article 27, “Auditoria de Comptes”, de la Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions perquè totes les fundacions hagin de sotmetre els comptes anuals a una auditoria externa financera i de gestió –fins ara només han de sotmetre els comptes a una auditoria externa les fundacions que tenen un actiu superior al milió d’euros o les que tenen un volum d’ingressos superior al mig milió d’euros–. Aquesta modificació pretén reforçar el control exercit pel Protectorat de l’Estat per vetllar per la realització de l’interès general propi de les fundacions i pel compliment de les finalitats fundacionals.

La disposició final setena que modifica la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar per tal d’autoritzar el Consell Regulador Andorrà del Joc d’establir convenis amb les entitats públiques i privades La Française des Jeux (FDJ) la Sociedad Estatal de Loterias y Apuestas del Estado (SELAE) i la Organización Nacional de Ciegos Españoles (ONCE) que desenvolupa el procediment a seguir.

La disposició final vuitena modifica l’apartat 4 de l’article 8 de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries per ampliar l’abast de les despeses que es poden tenir en compte a l’hora de determinar la base de tributació de l’impost a totes aquelles despeses destinades a la promoció immobiliària que fins a la data només tenia en compte les inversions i les obres de millora, limitant-ne l’abast a aquelles que estan directament relacionades amb l’obtenció del bé que ens transmet o el dret que es cedeix com poden ser les derivades de la intermediació en la venda. D’altra banda, també s’elimina la limitació existent de que aquestes despeses es realitzin únicament per empresaris o professionals establerts a Andorra.

La disposició final novena modifica el punt a) de l’apartat 4 de l’article 3 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana que elimina de la Llei una franja d’edat concreta per optar a una plaça de funcionari del Cos Especial de Duana que quedarà establert en les bases de la convocatòria, flexibilitzant i fent més eficients les contractacions de personal del Cos.

Per acabar, s’afegeix una disposició final desena que modifica la disposició transitòria de la Llei 13/2018, del 31 de maig, del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra amb la voluntat d’ampliar el termini per l’autorització de la seva creació.

Capítol primer. Els crèdits i les seves modificacions

Article 1. Àmbit del pressupost de l’Estat i rang de la Llei

1. En el pressupost de l’Estat per a l’exercici 2020 s’hi integren: