Llei transitòria de procediments judicials (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de desembre de 1993 ha aprovat la següent:

Llei transitòria de procediments judicials

Exposició de motius

I. La disposició transitòria segona de la Constitució preveia que el Consell General havia d’adoptar la Llei Qualificada de la Justícia desenvolupant els principis continguts en el text constitucional.

Aplicant el mandat constitucional, el text de la llei qualificada modifica profundament l’estructura i organització actuals de l’Administració de Justícia i a partir del primer de l’any vinent començarà a regir la nova organització.

Els procediments penals en vigor fins ara es contenen en uns textos relativament moderns, però anteriors a la Constitució i aplicats a l’actual sistema. Els procediments administratius de recentíssima creació s’hauran també de modificar per adaptarlos a la nova configuració de la jurisdicció administrativa unificada amb la general. Els procediments civils es contenen en textos dispars i dispersos, fragmentaris, que contenen llacunes i tècnicament desfasats pel que fa a molts d’ells.

Si els textos dels tres procediments presenten les característiques mencionades i si, d’altra part, la nova organització postula una nova redacció de tots ells, és obvi que s’haurà de procedir a l’elaboració d’una Llei general de Procediments que contempli de manera total coherent i harmònica la totalitat dels mateixos, essent pensats amb unitat de criteri científic, tècnic i polític.

Tal tasca —per la seva magnitud tècnicojurídica i complexitat— és preferible deixarla a la nova legislatura. D’aquí a llavors, no obstant, és necessari que l’organització judicial disposi de normes clares de procediment puix l’Administració de Justícia no pot esperar la nova legislació complerta.

II. Encara que els procediments actuals sofreixin d’imperfeccions i d’absència d’harmonia degut als diversos orígens de cada un d’ells i malgrat que certes institucions processals poden considerarse obsoletes, s’ha cregut assenyat no modificar res de l’actual normativa puix no seria bo introduir elements correctius i noves tècniques en uns textos que han de deixar pas a la nova llei.

III. Aquesta llei té les característiques següents:

1) Respecta tots els procediments actuals.

2) Suprimeix totes les institucions i normes dels procediments actuals que han quedat obsoletes en virtut de la Constitució i de la Llei Qualificada de la Justícia.

3) Adapta els textos que romanen en vigor a la nova situació.

4) Afegeix als textos antics les normes necessàries per respectar el que disposa la Constitució i la Llei Qualificada de la Justícia.

5) Desenvolupa els principis enunciats en la Llei Qualificada de la Justícia, crea els procediments, o part dels procediments necessaris per donar contingut a les noves figures jurisdiccionals, i per posar en pràctica els òrgans nous i les institucions noves.

IV. S’ha procedit amb la finalitat de facilitar l’aplicació pràctica dels textos, si bé cap forma tècnica de presentació val el que haurà de valer la nova llei a què es feia referència, la qual regularà tots els procediments. D’una banda, s’han recollit tots els textos en vigor avui de tots els òrgans, siguin quines siguin les autoritats que en el curs del temps els van dictar i en cada un d’ells s’han fet les supressions, modificacions i adjuncions necessàries. D’altra banda, s’han desenvolupat procedimentalment totes les normes contingudes en la Constitució i en la Llei Qualificada de la Justícia que, per la seva novetat o per la seva especificitat, no tenen procediment o no poden ésser tractats amb els procediments actuals.

V. Encara que s’ha procurat arribar al detall perquè els procediments preveiessin tot el màxim que es pogués, per complir amb el postulat de la seguretat jurídica, les eventuals llacunes que ara no quedin omplertes i que la pràctica posi de manifest podrien ésser completades per lleis complementàries a l’espera de la general, sense descartar que algunes d’elles podran també ésser cobertes per via jurisprudencial.

Capítol primer. Desenvolupament de l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia

Article 1

L’expressió “tribunal” que figura en l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia s’aplica als tribunals col·legiats i als tribunals unipersonals. La decisió revestirà la forma d’aute i serà adoptada pel batlle en el tribunal unipersonal, i pels tribunals col·legiats per decisió dels mateixos a proposta de qualsevol dels seus membres.

Article 2

Quan el tribunal es proposi de fer ús del previst en l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia, i abans d’interposar la qüestió, haurà de dictar una providència que inclogui les bases en què es fonamenta amb expressió del text de la qüestió que es notificarà a les parts i al Ministeri Fiscal, concedint un termini conjunt de 13 dies per informar.

Transcorregut l’esmentat termini, hagin o no fet ús de la facultat d’informar les parts i, eventualment el Ministeri Fiscal, el tribunal dictarà aute motivat decidint sobre la interposició de l’acció.

Si a la vista de les al·legacions de les parts i del Ministeri Fiscal, el tribunal decideix no donar curs a la qüestió, l’aute deixarà sense efectes la providència. En cas contrari, l’aute decidirà sobre el text de la qüestió a sotmetre al Tribunal Constitucional que podrà ésser d’igual tenor que la providència sotmesa a l’informe de les parts o modificat a la vista del resultat dels informes.

Contra aquest aute, tant si decideix sotmetre al Tribunal Constitucional la qüestió d’inconstitucionalitat com si no, no hi cabrà recurs.

Article 3

La suspensió de la tramitació dels procediments abans d’ésser dictada sentència o resolució a que fa referència l’article 55.2 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional, afecta els autes la resolució dels quals depengui directament de la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada. No obstant, els autes principals, incidentals o cautelars que, malgrat radicar en el mateix procediment tinguin substantivitat pròpia, no afectada per la qüestió d’inconstitucionalitat, seguiran el seu curs processal.

Article 4

Les mesures cautelars, provisionals i d’assegurament de responsabilitats i de trava, no quedaran suspeses i continuaran desplegant tota la seva eficàcia malgrat el plantejament d’una qüestió prèvia d’inconstitucionalitat en el procediment principal, fins que recaigui la resolució del Tribunal Constitucional.

Capítol segon. Desenvolupament de l’article 6 de la Llei Qualificada de la Justícia

Secció primera. Procediment previst en l’article 9.3 de la Constitució

Article 5

El procediment previst en l’article 9.3 de la Constitució té per objecte facilitar que tot detingut il·legalment pugui acudir a un òrgan judicial a fi que aquest es pronunciï sobre la legalitat de la seva detenció.

Article 6

Es considera detingut il·legalment:

Article 7

Poden instar el procediment:

Article 8

És competent per conèixer la demanda el president del Tribunal de Batlles o el batlle que designi el president, sense que regeixin en aquest procediment els torns i sense tenir en compte l’afectació del batlle a una secció o una altra, i quan estigui en actuació el batlle de guàrdia.

Article 9

El procediment s’iniciarà, llevat quan s’incoï d’ofici, per mitjà d’escrit o compareixença, sense ésser preceptiva la intervenció d’un advocat.

En l’escrit o en la compareixença es farà constar:

Article 10

L’autoritat o persona sota la custòdia de la qual es trobi la persona privada de llibertat està obligada a posar, immediatament, en coneixement del batlle la petició escrita o verbal que se li formuli. Igualment obligats estan totes les demés autoritats, agents i funcionaris a qui el detingut els faci la petició.

Article 11

Rebuda la petició, el batlle en dóna immediatament trasllat al Ministeri Fiscal i, sense esperar l’informe d’aquest, dicta aute ordenant la incoació de la causa o denegant la petició i arxivant les actuacions. Si l’aute és denegatori ha de ser motivat. Contra l’aute es pot interposar recurs en un termini de dos dies davant el Tribunal de Corts. El magistrat designat ha de resoldre en el termini de cinc dies amb l’audiència prèvia de les parts.

Article 12

L’aute d’incoació serà notificat immediatament a l’autoritat o persona a disposició o en poder de la qual es trobi la persona privada de llibertat, amb el manament de que sigui posada a disposició del batlle sense pretext ni demora. Alternativament, el batlle podrà al seu criteri constituirse ell mateix en el lloc on es trobi la persona detinguda i l’autoritat o persona que la tingui detinguda.

Article 13

En presència física del detingut o del seu mandatari, el batlle escolta les al·legacions verbals i recull o incorpora les manifestacions o els escrits que puguin fer o presentar el detingut o el seu mandatari, el Ministeri Fiscal, l’autoritat, l’agent o el funcionari que hagi ordenat o practicat la detenció o, en tot cas, la persona sota la custòdia de la qual es troba el detingut.

El batlle admetrà, si les estima pertinents, les proves que aportin les persones referides en l’apartat anterior i les que proposin que puguin practicarse en l’acte.

En el termini de 24 hores, comptades des que sigui dictat l’aute d’incoació, el batlle practicarà totes les actuacions a què es refereix aquest article i dictarà l’aute que procedeixi. L’aute podrà ésser objecte de recurs en les condicions de l’article precedent, a un sol efecte.

Article 14

La resolució haurà de contenir els pronunciaments permetent d’assegurar la protecció del dret fonamental vulnerat. Si la detenció apareix ésser il·legal ordenarà la immediata posta en llibertat del detingut sense perjudici de que es procedeixi per la via penal.

Secció segona. Procediment previst en l’article 41.1 de la Constitució

Article 15

1. En cas de lesió als drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, llevat dels drets recollits a l’article 10 de la Constitució i dels altres drets la vulneració dels quals s’hagi produït en el marc d’un procés judicial, es pot presentar una demanda davant el president del Tribunal de Batlles, per garantir el respecte dels drets fonamentals o fer cessar la situació il·lícita. El president del Tribunal de Batlles designa mitjançant una providència el batlle al qual correspon per torn i que sigui competent per raó de la matèria.

2. El batlle competent trasllada la demanda a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d’ofici, resol mitjançant una sentència dins els tretze dies hàbils següents.

3. La durada total del procés no pot superar el termini d’un mes, i només es pot prorrogar de forma motivada i excepcional fins a tres mesos com a màxim si la pràctica de les proves proposades o que s’hagin decidit d’ofici ho exigeix, o si concorren altres motius justificats que no siguin imputables a les parts comparegudes en el procés o al batlle competent.

Article 16

1. Contra la sentència que resol la demanda es pot interposar un recurs d’apel·lació a un sol efecte o, excepcionalment i si així ho sol·licita la part apel·lant, amb efectes suspensius, davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, en el termini de tretze dies hàbils.

2. El magistrat designat com a ponent resol, quan escau, en relació amb els efectes suspensius del recurs interposat. També trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre el recurs i les altres proves que decideixi d’ofici, resol dins els tretze dies hàbils següents.

3. Són aplicables en aquesta fase de recurs les normes de l’apartat 3 de l’article anterior.

Article 17

Article 18

No serà necessari haver intentat la prèvia conciliació en el cas de delictes que la prevegin com a requisit de procedibilitat de l’acció prevista en la present secció. Per a la interposició dels recursos previstos en aquesta secció no serà necessari haver formulat recurs administratiu previ ni d’alçada, ni de reposició.

Secció tercera. Nul·litat d’actuacions

Article 18 bis. Nul·litat dels actes processals

1. Els actes processals es fan de conformitat amb el que preveu la llei.

2. Els batlles i els tribunals han de procurar que els defectes en què incorrin els actes processals de les parts es puguin esmenar, sempre que en aquests actes s’hagi manifestat la voluntat de complir els requisits exigits per la llei.

3. Els actes processals de les parts que no compleixin els requisits exigits per la llei es poden esmenar en els casos, les condicions i els terminis que s’hi preveuen. Les actuacions judicials fetes fora del termini establert només es poden anul·lar si ho imposa la naturalesa del termini.
4. Els actes processals són nuls de ple dret en els casos següents:



5. La nul·litat d’un acte no implica:

Article 18 ter. Nul·litat de les resolucions no fermes

1. La nul·litat processal es planteja en el procés de conformitat amb les normes següents:



2. El batlle o el tribunal, un cop rep l’incident de nul·litat, pot no admetre’l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.

3. L’aute que decideix la nul·litat ordena la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior en què es va produir la infracció processal determinant de la nul·litat. Contra l’aute que no admet o que resol l’incident de nul·litat no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que es pugui plantejar la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.

Article 18 quater. Nul·litat de les resolucions fermes

1. Les persones que hagin estat part d’una sentència o una resolució fermes o que s’hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l’anul·li, tot fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment.

2. L’incident de nul·litat es pot formular en el termini de tretze dies hàbils des de la notificació de la sentència o la resolució, o des que s’hagi tingut coneixement de la vulneració del dret. En aquest darrer cas, no poden haver transcorregut més de dos anys des del moment de la notificació de la sentència o la resolució definitiva.

3. El batlle o el tribunal, un cop rep l’incident de nul·litat, pot no admetre’l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d’ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.

4. Contra l’aute que no admet o que resol l’incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d’apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l’incident de nul·litat en primera instància. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d’ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.

5. Contra l’aute que no admet o que resol el recurs en fase d’apel·lació no es pot interposar cap recurs.

6. L’incident de nul·litat no suspèn l’execució de la sentència o la resolució a la qual s’imputi la vulneració de drets fonamentals, llevat que ho decideixi expressament el batlle o el tribunal quan consideri que en cas contrari es pot ocasionar un perjudici greu i de difícil reparació a la part que formula l’incident.

7. La formulació prèvia de l’incident de nul·litat no és un requisit necessari per interposar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d’una resolució judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justícia.

Capítol tercer

Article 19

Article 20

Capítol quart. Desenvolupament de l’article 9 de la Llei Qualificada de la Justícia

Article 21

Qualsevol refús que els tribunals puguin fer de peticions, incidents o excepcions serà sempre objecte de la resolució que correspongui després d’haver seguit el procediment establert legalment, si n’hi ha, en tots els seus estadis i terminis, per a cada mena de procediment principal, incidental o cautelar, en què tinguin lloc les esmentades peticions, incidents o excepcions. En el cas en què segons els procediments vigents les resolucions siguin recurribles, els recursos seran tramitats per les vies processals ordinàries.

Capítol cinquè. Desenvolupament de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia

Article 22

L’acció per al reconeixement de l’error judicial o de l’anormal funcionament de l’Administració de Justícia i per a l’eventual avaluació del dany prevista en l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia pot ésser exercitada per la persona o grup de persones a què es refereix l’apartat 2 del mateix article. Quan es tracti de persones físiques la mateixa acció correspondrà també a llurs hereus i drethavents. En el supòsit que es tracti de persones morals, l’acció haurà d’ésser exercitada pels seus òrgans de representació legals. Seran admeses les accions obliqües.

Article 23

Quan, una vegada formulada l’acció esmentada en el precedent article o conjuntament o de forma concomitant amb l’exercici d’aquesta, per part del mateix actor o de qualsevol altra persona legitimada s’exerciti una acció penal o civil de les previstes en els articles 76 a 78 de la Llei Qualificada de la Justícia en relació als mateixos fets, la tramitació de la primera quedarà immediatament suspesa fins que, per resolució ferma i definitiva, no hagi conclòs la tramitació de l’esmentada acció penal o civil.

Article 24

La mateixa suspensió prevista en l’article anterior podrà operar quan s’hagin exercit les accions previstes en els articles 79 a 87 de la Llei Qualificada de la Justícia i fins a resolució, definitiva i ferma, de les mateixes.

Article 25

L’acció serà tramitada davant el ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seguint el procediment d’apel·lació comú previst en l’article 68.b), essentne part el demandant i el Ministeri Fiscal. Serà també emplaçat com a part el Govern així com les persones que aquest, d’acord amb el previst a l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, demani que s’emplacin també com a part.

Article 26

L’emplaçament a que fa referència el darrer paràgraf de l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia és el de l’autoritat, funcionari o agent que el Govern consideri que ha d’ésser emplaçat.

Article 27

La demanda d’execució de pagament de la indemnització fixada pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra prevista en l’apartat 6 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia no serà sotmesa per part del Govern a cap procediment de verificació o control administratiu i tindrà la consideració d’execució de sentència.

Capítol sisè. Desenvolupament article 13 de la Llei Qualificada de la Justícia

Article 28

Les sentències penals es notifiquen sempre en audiència pública. Per assegurar una publicitat efectiva, l’accés a les sales de justícia on es notifiquen les resolucions és obert a tothom, sense perjudici que el tribunal pugui demanar l’adopció de les mesures que consideri necessàries per garantir la seguretat dels assistents i el bon ordre de la sessió.

Article 29

1. Els llibres de resolucions i sentències a què fa referència l’article 13 de la Llei qualificada de la Justícia es componen de la juxtaposició per ordre cronològic de les resolucions i sentències dictades pels batlles i tribunals, amb un índex cronològic, un índex per al número seqüencial dels processos i un índex per a l’ordre alfabètic del primer cognom o la denominació de la persona física o jurídica sol·licitant, demandant o encausada, segons els casos.

2. Cada secció de la Batllia, el Tribunal de Corts, el Ple del Tribunal Superior de Justícia i cada sala del Tribunal Superior de Justícia disposen d’un llibre de resolucions i sentències, amb els volums que siguin necessaris.

3. A cada sentència o resolució s’hi atribueix un número d’ordre i se’n fa constar la data, el batlle o el tribunal que l’ha dictat amb menció de la secció, la sala o el ple i, si escau, del ponent, i de les altres dades que siguin necessàries als efectes que estableix l’apartat 1 d’aquest article.

Article 30

1. L’accés lliure comporta el dret de les parts de fer-se lliurar còpies sense cap més despesa que el pagament de les taxes que es fixin legalment.

2. Igualment, els tercers, especialment per raons tècniques, es poden fer lliurar còpies en les mateixes condicions, si bé el batlle o el tribunal pot decidir mitjançant un aute de no lliurar les còpies o de prendre les mesures necessàries per no revelar la identitat i la resta de dades de les víctimes o dels tercers, tenint en compte el dret fonamental reconegut a l’article 14 de la Constitució, i tot salvaguardant el principi contingut a l’article 13 de la Llei qualificada de la Justícia.

3. Contra l’aute a què fa referència l’apartat anterior es pot interposar un recurs davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia en el termini de tretze dies hàbils.

Capítol setè. Desenvolupament de l’article 19 bis de la Llei qualificada de la Justícia

Article 30 bis

1. El judici de revisió el pot promoure dins el termini de caducitat de tres mesos, a partir de la notificació de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans, la persona física o jurídica prop de la qual s’ha constatat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà. També el pot promoure el seu representant legal i, en cas de mort, els seus hereus, els seus progenitors, els seus fills, el seu cònjuge o la persona amb qui formava una unió estable de parella. Aquest procediment també el pot promoure el Govern en el mateix termini, per motius d’interès general, en cas que la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans porti causa d’un procés jurisdiccional administratiu en què hagi estat part.

2. La demanda de revisió s’adreça al Tribunal Superior de Justícia i ha de ser motivada; s’hi ha d’adjuntar una còpia de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la sentència o les sentències dictades pels tribunals andorrans, i dels altres documents que siguin necessaris per fonamentar aquesta revisió. El president del Tribunal Superior designa la sala competent en funció del dret vulnerat, de la qual no poden formar part els magistrats que hagin conegut anteriorment del procés.

3. La sala competent del Tribunal Superior de Justícia admet o no admet la demanda de revisió, mitjançant una providència o un aute, respectivament, dins els tretze dies hàbils següents al dia en què s’ha presentat. La demanda de revisió només s’admet si es compleixen els requisits establerts a l’article 19 bis de la Llei qualificada de la Justícia i en aquest article. Contra l’aute en què es decideix no admetre la demanda de revisió es pot interposar un recurs de reposició.

4. En cas que la sala competent del Tribunal Superior de Justícia admeti la demanda de revisió, el president de la sala esmentada designa mitjançant una providència el magistrat ponent del judici de revisió dins els tretze dies hàbils següents. Un cop ha estat designat i dins els tretze dies hàbils següents, el magistrat ponent trasllada la demanda a les altres parts del procés, al Ministeri Fiscal i a les altres persones els drets i interessos de les quals puguin resultar afectats com a conseqüència del judici de revisió, perquè la contestin en el termini de tretze dies hàbils.

5. A instància de part i mitjançant un aute, la sala competent pot suspendre l’execució de la sentència o les sentències que es pretenen revisar i adoptar les mesures cautelars que consideri oportunes, quan apreciï que en cas contrari es poden ocasionar perjudicis impossibles o difícils de reparar.

6. Un cop ha finalitzat el termini per contestar a la demanda, el magistrat ponent pot decidir de celebrar una vista dins els tretze dies hàbils següents. Un cop ha conclòs la vista o, en cas contrari, un cop ha finalitat el termini per contestar a la demanda, el tribunal dicta una sentència dins els tretze dies hàbils següents en què estima o desestima de forma motivada la demanda de revisió.

7. La desestimació de la demanda de revisió comporta l’arxivament de les actuacions i que s’imposin les costes processals al demandant únicament en cas que s’apreciï temeritat en la interposició del judici de revisió. L’estimació de la demanda determina la revocació de la sentència o les sentències que es pretenien revisar i, si escau, la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior en què s’ha produït la vulneració, sense imposar les costes processals a cap de les parts.

8. Contra la sentència que estima o desestima la demanda de revisió no es pot interposar cap recurs, llevat del recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.

9. En cas que la sentència estimi la demanda de revisió, un cop ha guanyat fermesa es comunica al president del tribunal que correspongui a l’efecte que atribueixi de nou i per torn el coneixement del procés a un altre batlle o magistrat, o a un tribunal amb composició diferent, els quals han de dictar novament sentència, després de seguir, si escau, el procés pels tràmits corresponents a partir del moment en què ha tingut lloc la retroacció, sense perjudici de la possibilitat de conservar els actes que no es vegin afectats per la vulneració.

Capítol vuitè. Desenvolupament dels articles 14 i 50 de la Llei Qualificada de la Justícia

Secció primera. Torns

Subsecció primera. Torns del Tribunal de Batlles

Article 31

1. A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Batlles, després d’acomplir el procediment fixat al segon paràgraf de l’apartat 7 de l’article 50 de la Llei qualificada de la Justícia, i d’acord amb el que disposa aquest article, estableix les adscripcions principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions.

2. A continuació, el president del Tribunal de Batlles estableix els torns següents:

Article 32

El coneixement dels processos s’atribueix al batlle a qui correspon per torn, segons l’ordre cronològic del registre d’entrada. No obstant això, els processos coneguts per un batlle actuant en funcions de guàrdia s’atribueixen per torn al mateix batlle si és competent per raó de la matèria d’acord amb la seva adscripció principal.

Article 33

Quan un batlle a qui correspongui per torn el coneixement d’un procés es troba absent o impossibilitat transitòriament, el coneixement del procés li és assignat igualment, si bé mentre dura l’absència o la impossibilitat transitòries, n’assegura la tramitació i la resolució el batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, el batlle següent en el torn.

En cas que aquesta absència o impossibilitat pertorbi greument el repartiment equitatiu dels procediments, el president del Tribunal de Batlles pot atribuir la tramitació i la resolució dels nous processos a partir del moment en què ha tingut lloc l’absència o la impossibilitat als altres batlles adscrits a la mateixa secció del batlle absent o impossibilitat.

Pel que fa als processos ja atribuïts prèviament al batlle absent o impossibilitat, la tramitació i la resolució corresponen al batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, al batlle següent en el torn.

Article 34

L’atribució del coneixement dels processos, d’acord amb els torns que correspongui, és invariable, llevat dels casos que determinen les lleis.

A excepció de les previsions de l’article 32 i dels altres casos que estableixen les lleis, no es poden modificar les llistes de torn i tampoc es pot alterar l’ordre que s’ha de seguir en aplicació d’aquestes llistes.

La modificació de les llistes de torns i de composició de les seccions no pot afectar el repartiment dels processos ja atribuïts, els quals continuen sent coneguts pels mateixos batlles als quals han estat atribuïts, salvat el cas del canvi d’adscripció principal d’un batlle a una altra secció.

Les llistes de torns i de composició de les seccions, així com els documents que serveixen per atribuir el coneixement dels processos als batlles, a la formació de les seccions i a la designació de ponents, són públiques.

Article 35

Article 36

Subsecció segona. Torns dels magistrats del Tribunal de Corts

Article 37

A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Corts estableix sengles torns rotatoris de ponències i per actuar en composició unipersonal entre els magistrats adscrits al Tribunal, i també fixa el torn per assegurar les funcions que els atribueixen els articles 55 i 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia i el torn de ponència del Ple.

En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable.

Els magistrats del Tribunal de Corts que hagin conegut un procés en grau d’apel·lació no poden formar part de la sala per jutjar-lo.

Subsecció tercera. Torns dels magistrats del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra

Article 38

A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal Superior estableix les adscripcions principal i subsidiària dels magistrats a cadascuna de les sales, després d’haver-los escoltat, amb la finalitat d’assegurar una durada suficient a les funcions confiades, i també per afavorir una distribució justa de les tasques.

A continuació, el president del Tribunal Superior estableix el torn de ponències de cadascuna de les sales i el torn de ponència del Ple.

En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable.

Secció segona

Article 39

Article 40

Article 41

Article 42

Capítol novè

Article 43

Capítol desè

Article 44

Article 45

Article 46

Capítol onzè. Desenvolupament de l’article 19 de la Llei qualificada de la Justícia

Article 47

Article 48

Article 49

Article 50

Article 51

Article 52

1. Les comissions rogatòries que els tribunals estrangers trametin als tribunals andorrans sol·licitant la pràctica de diligències judicials en els casos que no sigui aplicable una convenció internacional, i en defecte de llei especial, es regeixen pel que segueix:



2. Les comissions rogatòries que els tribunals andorrans trametin als tribunals estrangers quan no sigui aplicable una convenció internacional, i en defecte de llei especial, són enviades al ministeri encarregat dels afers exteriors a través del president del tribunal que correspongui.

Capítol onzè (suprimit)

Article 53

Capítol dotzè (suprimit)

Article 54

Capítol dotzè. Desenvolupament de l’article 48 de la Llei Qualificada de la Justícia

Article 55

El Batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies inhàbils que fixa l’article 41 bis, apartat 2, de la Llei qualificada de la Justícia, i durant les hores no hàbils, d’acord amb l’article 41 bis, apartat 1, de la Llei esmentada. Durant els dies i les hores hàbils exerceix les funcions que li són atribuïdes per les lleis i les altres que estableixi el president del Tribunal de Batlles a l’inici de cada any judicial.

Article 56

El Batlle de guàrdia coneix de les actuacions i els processos que siguin competència de la Batllia i s’hagin de tramitar i resoldre durant els dies inhàbils i les hores no hàbils, i també de les actuacions i els processos que s’hagin de tramitar i resoldre amb caràcter d’urgència durant els dies i hores hàbils. També exerceix en tots els casos les altres funcions que les lleis li atribueixen.

Article 57

Sense perjudici que, d’acord amb el que disposa l’article 56, el batlle de guàrdia hagi de conèixer d’una actuació o un procés que ha estat atribuït prèviament per torn a un altre batlle, correspon a aquest darrer continuar coneixent d’aquesta actuació o procés en el cas que estigui en disposició de fer-ho.

Article 58

En finalitzar l’actuació de guàrdia, el batlle de guàrdia la tramet al batlle al qual se n’ha atribuït prèviament per torn el coneixement o, en cas contrari, al president del Tribunal de Batlles, per tal que n’atribueixi el coneixement, si escau, al batlle a qui correspon per torn.

El Batlle que ha actuat per torn en funcions de guàrdia continua coneixent amb posterioritat de les actuacions i els processos que li siguin atribuïts per un altre torn; dels processos que regula el capítol segon; en el supòsit que regula l’article 32, i també en els demés casos establerts per les lleis.

Article 59

Capítol tretzè. Desenvolupament dels articles 52 a 55 de la Llei qualificada de la Justícia

Article 60

El president del Tribunal de Corts fixa les dates de les sessions i distribueix els processos pendents intentant equilibrar les vistes.

Segons les necessitats del servei, els processos distribuïts, la disponibilitat dels magistrats, les incompatibilitats, les recusacions i les excuses legals, el president compon cada tres mesos les diverses formacions de sala que intervenen en el curs de cada sessió.

Article 61

Quan el president del Tribunal de Corts no participa en la formació de sala, n’assegura la presidència el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, n’assegura la presidència el magistrat de més edat.

Article 62

Una vegada iniciada la fase processal de la vista oral no hi cabrà substitució fins a la resolució de la causa en curs, havent-se de reproduir íntegrament l’acta de judici en cas d’indisponibilitat del magistrat a substituir sorgida en el curs de la vista.

Article 63

El Ple del Tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin dos dels membres per deliberar sobre l’organització, el funcionament intern i els aspectes administratius del Tribunal. En aquestes deliberacions els acords són adoptats per majoria dels assistents i el president n’estén acta, que és signada per tots els magistrats. Aquests acords no són vinculants per al president.

Article 64

És competència del Ple del Tribunal de Corts acordar la detenció i el processament de les persones esmentades als articles 55 i 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia, en els casos que s’hi determinen.

Capítol catorzè. Desenvolupament dels articles 56 a 58 de la Llei Qualificada de la Justícia

Secció primera (suprimida)

Secció primera. El ple

Article 65

El ple del tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin tres dels seus membres per deliberar sobre l’organització, el funcionament intern del tribunal i els aspectes administratius del mateix. En aquestes deliberacions els acords seran adoptats per majoria dels assistents i el president aixecarà acta, signada per tots els magistrats. Aquests acords no seran vinculants per al president.

Article 66

És competència del Ple del Tribunal Superior resoldre els processos o recursos establerts als articles 10, 63, 75 i 78.3 de la Llei qualificada de la Justícia, els recursos contra els acords o les resolucions del Consell Superior de la Justícia que fixen els articles 31, 68.3 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia i els articles 10.4, 10.7 i 28.2 de la Llei del Ministeri Fiscal, i tots els recursos establerts per les lleis, ordinaris o extraordinaris, que es puguin interposar contra les resolucions de les sales del mateix Tribunal Superior. En aquest darrer supòsit, els magistrats que han dictat la resolució recorreguda davant el Ple no en poden formar part.

Secció segona. Les sales

Article 67

Les sales tenen competència directa sobre les matèries civils, administratives i penal, respectivament. Els recursos al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seran adreçats a la sala competent.

Secció tercera. El procediment

Article 68

1. Una vegada rebut el recurs pel Ple o per una de les sales, el president del Tribunal Superior de Justícia o de sala corresponent, respectivament, designa el ponent que correspongui per torn.

2. Els recursos se substancien d’acord amb les lleis aplicables.

Article 69

En les audiències públiques i les vistes orals davant el Tribunal Superior, el Tribunal de Corts i el Tribunal de Batlles, els magistrats, els batlles, els representants del Ministeri Fiscal i els advocats han de vestir toga.

Secció quarta

Article 70

Article 71

Article 72

Article 73

Article 74

Article 75

Article 76

Secció cinquena

Article 77

Secció sisena. Procediments davant de la sala administrativa

Article 78

Seran tramitats d’acord amb el que es preveu en el capítol divuitè de la present llei.

Capítol quinzè. Procediments civils

Secció primera

Article 79

Article 80

Article 81

Article 82

Secció segona

Article 83

Article 84

Article 85

Secció tercera

Article 86

Article 87

Article 88

Article 89

Article 90

Article 91

Secció quarta

Article 92

Article 93

Article 94

Article 95

Article 96

Capítol setzè. Desenvolupament dels articles 97 i 101 de la Llei Qualificada de la Justícia

Article 97

Article 98

Article 99

Article 100

La situació econòmica desfavorable o d’insolvència a l’efecte que sigui designat un advocat per a la defensa i l’assistència lletrades gratuïtes és declarada per resolució dictada pel batlle o el ponent del Tribunal de Batlles que coneix el procés o, si escau, pel batlle a qui correspon per torn, el qual pot ordenar d’ofici la pràctica de proves destinades a aclarir la situació econòmica de la persona sol·licitant. El batlle o el ponent del Tribunal de Batlles pot no admetre la sol·licitud quan la pretensió que es vol formular i per a la qual se sol·licita la declaració de la situació econòmica desfavorable o d’insolvència es troba mancada manifestament de fonamentació.

Article 101

Article 102

Article 103

Article 104

Article 105

Capítol dissetè. Procediment penal

Secció primera

Article 106

Secció segona

Article 107

Article 108

Article 109

Article 110

Article 111

Article 112

Article 113

Article 114

Article 115

Article 116

Article 117

Article 118

Article 119

Article 120

Article 121

Article 122

Article 123

Article 124

Article 125

Article 126

Article 127

Article 128

Article 129

Article 130

Article 131

Article 132

Article 133

Article 134

Article 135

Secció tercera

Article 136

Secció quarta

Article 137

Capítol divuitè. Procediments administratius

Article 138

Es modifica la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal del 15 de novembre de 1.989 en els termes que resulten dels següents articles.

Article 139

Els articles 1 a 7, ambdós inclosos, queden sense contingut i substituïts pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Article 140

Els articles 10 a 20, ambdós inclosos, queden derogats.

Article 141

La referència que l’article 25 fa al “jutge instructor” s’entendrà feta al “batlle ponent de la sala administrativa del Tribunal de Batlles”.

Article 142

La menció que fa l’article 26 al “secretari del Tribunal o del Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “secretari del Tribunal de Batlles o del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 143

La referència que l’article 28 fa al “tribunal, el jutjat o el ponent”, s’entendrà feta al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, el Tribunal de Batlles o el ponent de la secció administrativa”.

Article 144

La menció que l’article 29 fa del “jutjat” s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles”. Se suprimeix en aquest mateix article la frase “per votació de la meitat dels seus membres”.

Article 145

Les referències que l’article 30 fa a “el jutjat o tribunal” s’entendran fetes al “Tribunal de Batlles” i al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

El tercer paràgraf de l’article 30 queda redactat com segueix:

“Es podran acumular en un mateix procés les pretensions que no siguin incompatibles entre elles i es formulin en relació a un mateix acte administratiu”.

Article 146

La referència de l’article 31 al “president o pel jutge degà” s’entendrà feta al “ponent de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra” i al “ponent de la secció administrativa del Tribunal de Batlles”.

Article 147

La referència que l’article 36 fa al “Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 148

L’article 37 queda redactat com segueix:

“La demanda serà presentada al Tribunal de Batlles. El president la traslladarà a la secció administrativa del tribunal. La demanda serà presentada en tantes còpies com parts en el litigi hi hagi més una”.

Article 149

L’article 38 queda derogat.

Article 150

El primer paràgraf de l’article 39 queda redactat com segueix:

“Una vegada tramesa la demanda, el ponent de la secció administrativa, en un termini improrrogable de cinc dies, convocarà la secció per decidir:



En cas de decisió d’incompetència o de refús hi cabrà recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. Contra la decisió de suspensió o manteniment de l’acte impugnat no hi haurà lloc a recurs si no és juntament amb l’apel·lació contra la sentència definitiva”.

Article 151

La referència que conté el primer paràgraf de l’article 40 al “jutge instructor” s’entendrà feta al “batlle ponent”. Se suprimeix el segon paràgraf d’aquest article.

Article 152

La referència en l’article 44 al “jutge instructor” s’entendrà feta al “batlle ponent”.

Article 153

L’article 45 queda redactat com segueix:

“Les excepcions formulades en els escrits de contestació a la demanda seran resoltes, a l’arbitri del Tribunal de Batlles, ja sigui per aute incidental, abans de la sentència, o en la sentència definitiva.

Quan les excepcions siguin resoltes per aute incidental, només hi cabrà recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra quan es doni lloc a l’excepció formulada i s’impossibiliti la continuació del procediment, d’acord amb el títol IV secció primera d’aquesta llei. En tots els demés casos només procedirà recurs d’apel·lació contra sentències definitives.

La citació dels testimonis admesos serà feta pel ponent”.

Article 154

Les referències de l’article 46 al “jutge instructor i al secretari del Jutjat”, s’entenen fetes al “ponent i al secretari de la Batllia”.

El ponent podrà decidir que l’audició dels testimonis es faci davant la secció constituïda.

Article 155

Les referències de l’article 47 al “jutge instructor” i al “Jutjat” s’entendran fetes, respectivament, al “batlle ponent” i al “Tribunal de Batlles”.

Article 156

La referència que conté l’article 48 al “jutge instructor” s’entén feta al “batlle ponent”. La referència feta al “Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entén feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 157

L’article 49, resta redactat com segueix:

“El batlle ponent o el Tribunal de Batlles podrà decidir d’ofici la pràctica de qualsevulla prova que estimi pertinent per resoldre justament”.

Article 158

En l’article 50, la referència al “jutge instructor” s’entén feta al “batlle ponent”. La referència al “Jutjat” s’entén feta al “Tribunal de Batlles”.

Article 159

La menció de l’article 51 al “jutge instructor” s’entén feta al “batlle ponent”. La referència a l’“altre jutge” s’entén feta a la secció administrativa del Tribunal de Batlles.

Article 160

L’article 52, queda redactat com segueix:

“La deliberació serà secreta i hi participaran solament els batlles que composin la secció administrativa, els quals decidiran per majoria, signant la sentència tots els components de la secció.”

Article 161

En l’article 55, la referència a “secretari del Jutjat” s’entendrà feta al “secretari de la Batllia”.

Article 162

En l’article 56, la referència al “Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entén feta a “Tribunal de Batlles”. La referència al “Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entén feta al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 163

En l’article 57, la referència al “Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 164

L’article 58 queda redactat com segueix:

“El recurs d’apel·lació es presentarà davant la sala administrativa del Tribunal de Batlles. El ponent emplaçarà a les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra per formalitzar el recurs en el termini de quinze dies i remetrà els autes al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 165

L’article 59 queda redactat com segueix:

“Formalitzat el recurs per part del recurrent i rebuda la causa, el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra designarà el ponent que correspongui i aquest dintre els cinc dies donarà trasllat de l’escrit d’apel·lació a totes les parts, emplaçantles per al tràmit de contesta en el termini de tretze dies.

El ponent decidirà sobre la substitució de la celebració de la vista oral per a la presentació d’escrits de conclusions si ambdues parts ho haguessin demanat expressament en els escrits d’apel·lació i de contestació de l’apel·lació.”

Article 166

Els articles 60, 61 i 62 queden sense contingut.

Article 167

L’article 63 queda redactat com segueix:

“El ponent convocarà la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, la qual decidirà, en els cinc dies següents, sobre la petició de suspensió o manteniment de l’acte impugnat reproduïda en segona instància o formulada per primera vegada en grau d’apel·lació, d’acord amb l’article 9.

Article 168

En l’article 65, la referència als “jutges del Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “ponent la secció administrativa del Tribunal de Batlles”.

Article 169

En l’article 67 el termini fixat al ponent per trametre a la resta dels membres de la sala el projecte de sentència resta fixat en quinze dies, si bé es comptaran a partir de la data en què s’hagi dipositat els escrits de conclusions o s’hagi celebrat la vista oral.

Article 170

Se suprimeixen els tres darrers apartats de l’article 73, els quals es substitueixen pel següent redactat:

“El projecte de sentència definitiva proposat pel ponent serà votat per la sala, inclòs el ponent, per majoria.”

Article 171

Se suprimeix el darrer punt de l’article 74.

Article 172

L’article 75 queda redactat com segueix:

“La sentència es pronunciarà en nom del poble andorrà, expressarà que és ferma i executiva i serà signada per tots els magistrats de la sala.”

Article 173

L’article 77 queda redactat com segueix:

“Contra la resolució d’incidents que impossibilitin la prossecució del procediment previst per l’article 45, es podrà interposar recurs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”

Article 174

En l’article 79, la referència feta al “secretari del tribunal” s’entendrà feta al “president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”. La referència feta al “jutge degà del Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “president del Tribunal de Batlles”.

Article 175

En l’article 80, s’hi afegeix, al començament de l’article, el següent:

“Es notificarà i se’n donarà trasllat.”

Article 176

En l’article 81, la referència feta al “secretari del tribunal” s’entén feta al “president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”. La referència al “president del Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “president de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 177

L’article 83 queda redactat com segueix:

“La resolució del recurs serà adoptada per majoria dels magistrats de la sala.”

Article 178.

L’article 86 queda redactat com segueix:

“Els litigis en matèria electoral previstos per l’article 39.3.c) de la Llei Qualificada de la Justícia i pels articles 12 i 26 de la Llei Qualificada del Règim Electoral i del Referèndum, seran resolts inapel·lablement pel Tribunal de Batlles.

També se substanciaran per la mateixa via els recursos previstos en l’article 48 de la mateixa Llei Qualificada del Règim Electoral i del Referèndum quan no ho hagin d’ésser pel procediment urgent i preferent a que es refereix la Constitució, però en aquest cas hi cabrà recurs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”

Article 179

L’article 87 queda sense contingut.

Article 180

Els articles 89, 90 i 91 queden sense contingut per ésser substituïts per les previsions contingudes en els articles 32, 42 a 49 i connexes de la Llei d’Expropiació. Contra totes les decisions en aquesta matèria del Tribunal de Batlles, hi cabrà recurs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra que serà substanciat pel procediment ordinari previst en aquesta llei.

Article 181

Les referències que contenen els articles 94 i 95 al “jutjat” o al “tribunal” s’entendran fetes al “Tribunal de Batlles” i al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Article 182

En l’article 99, la referència feta al “jutge degà” s’entendrà feta al “ponent de la sala administrativa del Tribunal de Batlles”.

Article 183

Les referències dels articles 100, 101 i 102, al “Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendran fetes al “Tribunal de Batlles”.

Article 184

El segon apartat de l’article 107 queda redactat com segueix:

“El Tribunal Superior de Justícia d’Andorra i el Tribunal de Batlles podran decidir posar els fets de manifest al tribunal penal competent.”

Article 185

L’article 109 queda sense contingut.

Article 186

L’article 110 queda redactat com segueix:

“Els incidents d’execució seran resolts pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seguint els tràmits dels recursos ordinaris però amb els terminis reduïts a la meitat. Aquests incidents tindran prioritat sobre la tramitació de les causes en curs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”

Article 187

En els articles 111 i 112, la menció feta al “Jutjat Administratiu i Fiscal” i al “Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles” i al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.

Capítol dinovè. Modificacions de diferents textos legals per adequar-los al contingut de la Llei Qualificada de la Justícia

Secció primera

Article 188

Article 189

Article 190

Article 191

Article 192

Article 193

Article 194

Secció segona

Article 195

Article 196

Article 197

Article 198

Article 199

Article 200

Secció tercera

Article 201

Article 202

Secció quarta

Article 203

Secció cinquena

Article 204

Article 205

Article 206

Article 207

Secció sisena

Article 208

Secció setena

Article 209

Article 210

Secció vuitena

Article 211

Capítol vintè

Article 212

Article 213

Article 214

Article 215

Article 216

Article 217

Disposició final

La present Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 21 de desembre de 1993


Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.